dilluns, 17 de març del 2008

Les raons fondes dels mestres

Per què continuar al peu del canó?

Les raons fondes del mestre

Francesc Florit Nin

Fa poc vaig llegir que allò que realment incideix en la qualitat de l’ensenyament no són ni l’organització, ni el currículum, ni les lleis educatives ni la programació ni el material usat... què idò? Tu. Vull dir el professor o mestre. Açò diu l’informe de l’OCDE del 2005: la clau de la qualitat de l’educació és la qualitat del professor. No corren bons temps per a aquesta professió. Les condicions de feina han empitjorat en la majoria dels països de l’entorn de l’OCDE. Tanmateix n’hi ha que són caparruts i a pesar de totes les dificultats, o a vegades precisament per les dificultats, fan una feina extraordinària a les aules. En un article facilitat per Joan Buades a la ponència sobre la interculturalitat, titulat “Profesorado al pie del cañón: lecciones desde el terreno” (Cuadernos de Pedagogía, núm. 374) de Sonia Nieto (professora de la Universitat de Massachusetts) explica com a pesar de tot hi ha professorat que mantenen l’excel·lència en la seva tasca i no defalleixen: són els models d’una qualitat que s’erigeixen en el principal factor de la renovació pedagògica.

Com són? Què fan? Resumint l’article podem dir que tot plegat es tracta d’un decàleg:

1. Els valors del mestre entren a l’escola: ell és també una persona amb uns ideals i amb una ideologia que transmet als seus alumnes: les preocupacions, les esperances...

2. La professió de mestre es fa per la convicció que es tracta d’una de les tasques més nobles que hi ha de servei social i de transmissió de valors.

3. Els mestres tenen absoluta confiança amb els alumnes i hi mantenen una relació d’afecte i de grans expectatives.

4. Creuen en el poder de l’educació pública capaç de transformar la societat i de reequilibrar la riquesa per la conquesta de drets.

5. Necessiten i cerquen l’estalonament dels altres professors, per treballar-hi en grup.

6. La visió que tot podria ser millor provoca una ira contra el que hi ha que els impulsa a l’acció renovadora: és la rebel·lió contra la injustícia.

7. Fan una contínua reflexió intel·lectual sobre el sentit de l’educació i sobre la tasca de la seva professió.

8. Tenen un esperit de col·laboració i busquen la relació amb l’entorn i amb tota la comunitat educativa.

9. Treballen per a tots els alumnes, donant oportunitats, oferint recursos perquè tots puguin arribar a assolir les màximes capacitats.

10. Conceben l’educació com una tasca ètica i política, que va més enllà de l’ensenyament: per la formació moral i la formació ciutadana.

Professors de llengua, que ho són tots

CIRCULAR PER ALS ALTRES PROFESSORS, QUE HO SÓN TOTS

Els alumnes nouvinguts necessiten només temporalment una atenció ESPECÍFICA. Atesa la seua situació inicial de DESCONEIXEMENT DE LA LLENGUA (o de les dues llengües oficials), el professorat ha d’adaptar la seua tasca educativa per ajudar-los a tenir les mateixes oportunitats que qualsevol altre alumne.

No abandonis la llengua

L’alumnat nouvingut ha de rebre un suport especial i addicional d’ensenyament del català. Tot el centre garantirà l’aprenentatge de la llengua catalana i vetllarà perquè els nouvinguts n’adquireixin el nivell llindar.

Es proposa que, en acabar l’ensenyament secundari, aquests alumnes hauran de conèixer tant el català com el castellà.

Per tal de facilitar la integració dels nouvinguts al centre, es potenciarà que tota la comunitat educativa usi la llengua catalana en el màxim possible de situacions comunicatives.

Estratègies favorables a la comunicació inicial en una L2:

• Ritme del discurs més lent per facilitar la comprensió.

• Ús del llenguatge gestual: perquè sigui possible necessitem contacte visual.

• Repetir els missatges: amb naturalitat i sense variar el to de veu.

• Fer pauses: permeten que l’alumne processi la informació que li arriba.

• Vigilar la pronúncia: articular de forma clara,

• Entonació emfàtica: cal exagerar l’exclamació, interrogació, fi de frase….

• Estructures gramaticals simples: evitar la subordinació

• Fer discurs complet: si es fa la pregunta, el mateix professor la contesta.

Empra aquestes estratègies en un to amable.

Estratègies de dinamització del grup:

• Anticipar el tema i el vocabulari corresponent

• Facilitar la seva participació: cal que tots s’hi sentin inclosos.

• Donar temps per respondre, sense angoixar l’alumne

• Estimular la imitació: hi haurà alumnes que serviran de model lingüístic

• Fer que els alumnes s’interrelacionin: fer-los preguntar-se coses.

• Encoratjar i reconèixer els esforços i els avenços davant tota la classe.

Estratègies del bon interlocutor:

• Adreçar-nos a l’alumne nouvingut des del primer dia: encara que no pugui respondre.

• Fer de les seves necessitats i interessos el tema de les converses.

• Esforçar-nos a valorar-li qualsevol intent comunicatiu:

• Fer escolta activa: interpretar el missatge, fer aclariments, traduir gestos o completar les frases.

• Estimular l’alumne a mantenir els intercanvis verbals: li podem donar pistes de com ha de posar en pràctica una habilitat, posar-lo en antecedents del que haurà de treballar, donar models de construcció de missatges o fer-li repetir els mots clau de l’activitat.

català, llengua escolar comuna

Català, llengua escolar comuna

Francesc Florit Nin

La situació problemàtica del català en l’àmbit escolar

  • Forta immigració escolar de procedència lingüística molt diversa
  • Ús social del català en retrocés.
  • Poca presència del català als mitjans de comunicació i en la indústria cultural, especialment la juvenil.
  • Actitud d’abandonament del català per part dels catalanoparlants.
  • Fenòmens d’ocultació del català
  • Poca implicació familiar en l’educació
  • Manca de metodologies actives d’ensenyament de la llengua
  • Desconeixement per part del professorat de la llengua de l’alumne
  • Impossibilitat de continuar l’aprenentatge de les diverses llengües maternes dels alumnes (com fan a Finlàndia).
  • La condició d’”innecessari” del català, que sovint és vist com una imposició i no com un dret bàsic de la comunitat.
  • Resistència d’alguns pares (sobretot d’origen llatinoamericà) cap a l’aprenentatge i ús del català, cosa que influeix en l’èxit escolar del fill.
  • Polítiques educatives i lingüístiques fins ara poc decidides per a la plena normalització del català.

L’èxit escolar

Malgrat tot, l’àmbit educatiu és on la normalització de la llengua ha tingut més èxit gràcies a la bona feina dels docents.

La gestió de la diversitat

Els centres es proposen de donar sentit pedagògic i educatiu a la diversitat en augment, amb l’objectiu de mostrar i demostrar a través de la pràctica docent que la diversitat cultural i lingüística és una realitat i un repte i que tenim com a finalitat comprendre que la diversitat no és un impediment sinó una riquesa per a la comprensió entre les persones:

1. L’escolarització de l’alumnat nouvingut ha de tendir cap a la plena integració social i permetre així l’accés a la igualtat d’oportunitats.

2. Facilitar al màxim les seves possibilitats i capacitats. Convé no renunciar mai a la possibilitat que acreditin l’ESO i facilitar el seu accés al món socio-laboral.

3. Educació intercultural que promogui el respecte, la convivència i la relació positiva entre tots els alumnes, en aquest sentit la diversitat de cultures i el fenomen de la immigració s’ha de veure com a possibilitats i enriquiment front a les actituds de racisme i xenofòbia.

4. Suports i estratègies específiques recollides en el PALIC.

5. Accelerar els aprenentatges instrumentals llengua vehicular de l’ensenyament, el català. La llengua en aquest cas és no només instrument sinó també vehicle de comunicació i integració.

Reptes socials que representen els alumnes nouvinguts.

És una responsabilitat compartida. Poc sentit tindrà la tasca docent d’un centre si dins la comunitat social aquesta tasca no hi té referència. La benvinguda d’aquestes persones s’ha de realitzar d’una manera integral, és a dir atenent totes les seues necessitats, no només econòmiques sinó també les socials, les de relació social. Una família integrada a la comunitat és garantia també per a la integració dels seus fills, i a la inversa. És per aquest motiu que el centre escolar i l’entorn social han d’anar a la una, en continua comunicació.

Manca de planificació del fenomen

Les oficines d’escolarització es limita a assignar una plaça escolar segons l’edat i prou.

Una actitud més positiva de lleialtat a la llengua pròpia

Professorat no preparat per actuar en la nova situació

Manca de formació específica del professorat.

Dotació de programes pedagògics per a la interculturalitat

Distribució desequilibrada dels alumnes nouvinguts entre centres públics i els concertats i privats.

Elaboració de materials específics d’atenció als nouvinguts

L’escola, principal via d’integració de la immigració

La gran majoria dels immigrants aprenen i usen el castellà com a llengua instrumental i així la perceben per resoldre els problemes de cada dia. Els fills dels immigrants també. Però mentre que els pares no tenen ni el temps ni la disponibilitat ni tantes oportunitats, els fills van a l’escola on reben ensenyança en la llengua pròpia.

Ara l’escola torna a assumir reptes que van més enllà de les competències. Si durant els anys de recuperació de la llengua catalana l’escola va exercir una tasca importantíssima, ara és novament l’escola que a través del fills els immigrants aprenen la llengua, o bé per ajudar-los en els deures escolars. Quan els fills aprenen la llengua de l’escola, els pares s’hi veuen més motivats. És pràcticament l’únic àmbit, l’escolar, en el qual es dóna el primer factor d’ús d’una llengua, la necessitat. Fora de l’escola, la llengua catalana no és imprescindible.

La fermesa de les actituds lingüístiques envers la llengua pròpia dels docents, més rarament es donen en altres àmbits d’ús: el laboral, l’institucional, el comerç, el comunicatiu, el lleure... àmbits en els quals l’ús del castellà en presència d’immigrants és habitual i constant.

La idea de fonament

La idea que ha de presidir tota actuació envers la llengua catalana ha d’anar encaminada a assegurar la convivència intercultural i l’educació cívica amb l’objectiu de construir una societat democràtica en la qual tothom hi té cabuda. Dit en les paraules clares d’Isidor Marí, un dels millors experts en interculturalitat i multilingüisme: “una societat pluralista, oberta al progrés i al món sencer a partir de la pròpia identitat – una societat en què tothom arribi a conèixer bé les dues llengües oficials i que el català, com a llengua pròpia, esdevengui la llengua comuna d’ús públic”.

A les escoles i als instituts de Menorca ja es treballa de valent per a fer realitat aquest objectiu: que la llengua dels Països Catalans sigui la llengua comuna de cohesió social sense renunciar a cap altra llengua d’identificació personal en un marc de relacions profundament respectuós amb la diversitat de llengües i cultures. Tanmateix sabem de les dificultats per al reconeixement nacional de la identitat catalana i de la fragilitat lingüística i cultural en què ens trobam.

Tot profe és profe de llengua

TOT PROFESSOR ÉS PROFESSOR DE LLENGUA

(i tot alumne és professor de PALIC)

- especialment per als alumnes nouvinguts-

ETS UN MODEL

Tot professor ha de presentar un model de llengua adequada a la situació comunicativa formal d’una classe: correcta, variada, rica, coherent, cohesionada...Per als alumne nouvinguts, els professors hauran d’ajustar la seva parla al nivell llindar de comprensió

ETS FACILITADOR

Tot professor ha d’exercir el paper de dinamitzador en les converses dels alumnes de manera que s’afavoreixin els intercanvis i la interacció lingüística entre ells

ETS UN BON INTERLOCUTOR

Tot professor haurà d’estimular la resposta comunicativa de l’alumnat, perquè una bona classe és aquella en la qual hi ha diàleg i els alumnes intervenen.

SAPS CORREGIR

Tot professor ha d’exercir alhora de corrector lingüístic, sense censurar la incompetència gramatical ni tallar la comunicació. Cal que esmeni subtilment les errades perquè l’alumne entengui que és per millorar el model de parla que té.

TENS UNA BONA ACTITUD

Tot professor demostra amb l’exemple una actitud oberta i flexible, però alhora ha de saber transmetre la importància de l’ús de la llengua catalana com a llengua pròpia.

Aules multi-

Seminari Intercultural

Aula multi: receptes.

Francesc Florit Nin

Hi ha lectures agraïdes per als docents. Són aquelles que, emparades en un marc pedagògic ben fonamentat, parlen sobretot d’experiències d’aula. És la lectura que provoca el llibre d’Elisabeth Coelho Ensenyar i aprendre en aules multiculturals. Ed. ICE – Horsori. Cuadernos de Educación, 49. Barcelona 2005. El títol ja és tot un repte. El valor d’aquest llibre és precisament el fet de parlar de coses ben concretes sense perdre de vista el per què i el sentit final de tot plegat en educació.

Mentre anava llegint anava apuntant aquelles propostes que a l’endemà mateix es podrien fer a l’aula. Per exemple totes aquelles activitats que permeten fer un entorn més inclusiu a l’escola: elaborar un gràfic ben vistós sobre la diversitat del nostre alumnat que quedi visible a l’entrada, com si fos la nostra tarja d’identitat i en la qual quedassin recollies les llengües, els països d’origen, etc. O aquella altra que consisteix a fer cartells en cinc o sis llengües diferents de les dependències del centre. O aquella altra que consisteix en uns breus murals d’artistes (cantants per exemple) de diferents cultures representatives dels nostres alumnes.

El llibre parla de tot, no deixa gairebé res al marge, perquè l’autora considera que tot és educació i que totes les instàncies hi tenen la seva responsabilitat. Parla per exemple de les activitats que es porten a terme fora del recinte escolar, en activitats extraescolars justament perq1uè són les trobades informals aquelles que més apropen els alumnes de cultures diverses. Són molt importants les trobades esportives no competitives i que alhora es mostrin i es practiquin esports més tradicionals de països d’origen. Parla també de concerts de música, de trobades on tothom té un patrimoni què ensenyar. Parla de diversificar el menjador escolar, d’estimular la creació de grups de cultura específica (clubs de tota mena), d’aprofitar l’experiència interessantíssima de molts pares respecte la seva cultura, de reconèixer amb premis o beques els talents i les habilitats dels alumnes amb activitats inclusives, d’organitzar events antiracistes, de xerrades sobre els prejudicis, de debats sobre la participació, un cicle de cinema i de documentals sobre l’estat del món i de les causes de la mundialització, etc.

El llibre és extraordinari de propostes no només pràctiques sinó atractives, inspirades en un profund sentit de la democràcia i de l’acceptació. Es pregunta què fer perquè una aula sigui inclusiva, és a dir perquè les persones s’hi sentin valorades tal com són i que alhora valorin la diversitat a què contribueixen. Fer una presentació del nouvingut com una persona que parla tal llengua ( no que no parla tal altra), ajudar els estudiants a presentar-hi de forma amigable i entenedora per a un que no entén la llengua de l’escola. Tenir un mapamundi (millor invertit) en el qual cada vegada que entri un nou alumne hi puguem posar un nou punt d’origen. Tenir un calendari on s’hi ressenyin les festes de totes les cultures de l’aula. Fer treballar els alumnes en grups heterogenis perquè aprenguin a relacionar-se i a treballar en aprenentatges cooperatius. Responsabilitzar els alumnes perquè també se sentin professors de llengua per al nou alumne, probablement millors que el propi professor per a un aprenentatge comunicatiu. Aprendre expressions quotidianes en llengües diverses. Animar a no perdre la llengua materna i la importància de conservar-les totes. Organitzar grups d’autoajuda i estudi. Són moltíssimes les idees exposades per al centre, per a l’aula, per a tota la comunitat educativa perquè la diversitat cultural i el multilingüisme siguin una mena de repte festiu.

Problemes amb les adaptacions?

IDENTIFICACIÓ DE PROBLEMES PER A LES ADAPTACIONS

Les adaptacions les ha de fer un expert.

Els experts ens poden ajudar en les adaptacions, però és feina de cada professor atendre tot l’alumnat del seu grup. No cal ser especialista d’atenció a la diversitat per preparar una classe en la qual tots els alumnes aporten les seves habilitats i capacitats.

El llibres de text ja venen preparats per atendre la diversitat

Alguns llibres de text venen amb activitats de reforç i d’ampliació. Però açò no garanteix una atenció suficient. És difícil que un llibre de text per bo que sigui doni resposta a les necessitats dels alumnes. Caldrà fer-hi modificacions o adaptacions.

Aquest alumne va tan endarrerit que no pot fer res a classe si no fa un o dos nivells inferiors

No resulta gens positiu que un alumne faci feines diferents a la resta. Els alumnes solen rebutjar materials diferents. Si no treballa el mateix, perd el fil de la matèria i del curs. Els materials a part no garanteixen tampoc un fil conductor dels continguts. És difícil que l’alumne pugui treballar de forma autònoma un material diferent i sol ser una càrrega més per al professor. La motivació de l’alumne decau quan no treballa com els altres.

És millor que l’alumne treballi individualment amb un professor que el pugui atendre

L’atenció individual a vegades és necessària fora del grup en determinats moments. Però allà on l’alumne aprèn més i millor (tant llengua com matèries) és en el grup de classe perquè allà interactua amb els de la seva edat.

Les adaptacions suposen més feina i la fan més difícil.

Ben cert. Les adaptacions fan més complexa la tasca del professor perquè la realitat educativa també és més complexa. Tanmateix a la llarga, la programació adaptada fa més segura la feina del professor. L’angoixa d’atendre la diversitat se supera poc a poc amb una planificació. No cal fer-ho tot de cop.

L’atenció d’alumnes amb adaptacions demana tant d’esforç i temps que l’he de restar a tota la resta del grup.

L’atenció individual no necessàriament ha d’anar en detriment de l’atenció al grup. Cal introduir una manera de fer més activa i més autònoma dels alumnes de manera que no estiguin sempre pendents del professor. Fer feines en grup i tenir pautes clares de feina ajuda molt a l’autonomia.

És que s’ha d’adaptar tot i fer un munt de nivells

No cal. Sí cal diversificar els materials i les estratègies perquè es pugui arribar a més alumnes. Hi ha material que és més flexible com l’audiovisual i l’informàtic que s’adapten a ritmes i maneres diferents.

Si no estic amb l’alumne amb adaptacions, no fa res.

És probable que les activitats no responguin a la seva capacitat. Cal donar allò que pot fer però que s’ha d’esforçar a fer. Sempre poden fer més del que ens pensam.

Adaptacions curriculars per a nouvinguts

EINA. Equip d’interculturalitat, normalització i acollida. Menorca

ADAPTACIONS CURRICULARS PER A ALUMNES NOUVINGUTS

Què són les adaptacions?

Són una modificació temporal dels objectius, els continguts, els criteris d’avaluació i la metodologia didàctica perquè l’alumne nouvingut pugui assolir les competències curriculars del seu nivell. És un instrument de treball docent per respondre a la necessitat d’ajuda específica.

Els nouvinguts necessiten unes adaptacions no significatives en cada matèria durant un període limitat. Segons el progrés de cada alumne aquest període es pot escurçar o allargar, però no convé ser superior a dos cursos, A més de l’ajuda rebuda en el programa PALIC, cada departament didàctic haurà d’adaptar la programació a la nova situació que plantegen els alumnes nouvinguts. Fixats uns criteris generals d’atenció temporal per cada departament, cada professor haurà de fixar unes adaptacions específiques a cada nivell o grup d’alumnes per a aquests alumnes.

Per què serveixen?

Les adaptacions curriculars serveixen per millorar el rendiment escolar dels alumnes que per una raó o altra presenten necessitats educatives ben diverses. Les capacitats, els interessos, les motivacions, el ritme i l’estil d’aprendre dels alumnes poden ser molt diferents. Necessiten adaptacions aquells alumnes que tenen dificultats d’aprenentatge o que presenten mancances acadèmiques.

Qui fa l’adaptació?

El Departament d’Orientació és qui determina el Programa d’atenció a la diversitat. Els departaments didàctics estableixen uns criteris generals en la seva programació per tal d’atendre la diversitat d’alumnat a la seva àrea. Cada professor ha de concretar com es tradueixen aquests criteris a la programació d’aula. Amb els alumnes nouvinguts, els professors d’àrees i el professor de PALIC s’han de coordinar a través de les reunions dels equips docents, especialment pel que fa a les adaptacions, a la relació del treball a l’aula de PALIC i a l’aula del grup. Una de les tasques importants que pot fer el programa PALIC és anticipar els continguts bàsics de les matèries curriculars.

Què cal tenir en compte?

· Identificar correctament les mancances de l’alumne

· Planificar l’acció educativa

· Usar una diversitat major de materials didàctics

· Valorar les actituds i els progressos així com la integració social

· Treballar en grups col·laboratius

· Recapitular continguts bàsics contínuament

· Usar esquemes i mapes conceptuals

· Usar molta informació visual i gestual per acompanyar la verbal

· Treballar sobretot la llengua

Com fer-les?

Els nouvinguts han de treballar els mateixos temes que la resta del grup. S’han de realitzar a partir dels continguts de la matèria, però adaptats:

1. seleccionar els continguts nuclears bàsics de cada tema

2. reduir la informació supèrflua o secundària

3. facilitar un vocabulari bàsic de continguts claus

4. donar un esquema o mapa conceptual

5. elaborar unes activitats corresponents a la informació bàsica rebuda

6. fixar uns mínims d’exigència i d’avaluació

Idees per elaborar-les

a) seleccionar els continguts bàsics del tema de l’àrea

b) reduir els deures i donar més temps

c) escollir textos més bàsics (de lectura o de consulta)

d) facilitar resums i recapitular continguts nuclears

e) vertebrar els coneixements a través de la llengua catalana.

f) facilitar el vocabulari bàsic acadèmic

g) treballar primer en llengua oral i donar opcions a la interacció entre alumnes per practicar la llengua oral.

h) Disposar de material de suport sobretot visual

i) Realitzar habitualment lectura comprensiva,

j) Organitzar treballs cooperatius, en grup.

k) introduir suports, com el d’anticipació

l) refermar els hàbits de treball i d’estudi

m) comptar amb la col·laboració de companys de classe

n) valorar l’ús dels dossiers, llibretes, agendes de classe

o) establir uns sistemes d’avaluació adaptats.

Tipus d’activitats adaptades

· Completar esquemes o dibuixos

· Completar frases o textos

· Fer esquemes i dibuixos

· Redactar textos breus

· Marcar la resposta correcta

· Classificar segons un criteri

· Relacionar concepte-il·lustració, nom-dibuix, idea-foto

· Copiar paraules o cercar-les en un text

· Omplir mots encreuats de definicions de conceptes

· Etc.

Com avaluar?

S’ha d’avaluar segons els continguts treballats en l’adaptació curricular. Els criteris d’avaluació per a nouvinguts no poden ser els mateixos que la resta del grup. Cal avaluar sobretot les capacitats i les aptituds i actituds de l’alumne. Els continguts específics de la matèria queden en segon pla respecte a l’aprenentatge de la llengua. Com que el primer objectiu fixat per als nouvinguts és la seva integració escolar, cal prioritzar l’avaluació d’aquest fet. Les proves d’avaluació seran específiques atenent els objectius: breus, clars, de continguts bàsics i amb suport visual, amb la possibilitat de consultar la informació.

Criteris d’avaluació

· Presentació de deures i treballs

· Adquisició de continguts bàsics

· Hàbits de feina i d’estudi

· Capacitat per participar, d’iniciativa, de col·laboració, d’interès...

· Actitud social d’integració, respecte, correcció...

· Assistència i puntualitat

· Comprensió lectora

Metodologia

Una metodologia adaptada per a nouvinguts ha de tenir present les dificultats de comprensió de la llengua. Per tant la didàctica s’ha de supeditar a la competència comunicativa de l’alumne. En aquest sentit caldrà les següents estratègies:

Estratègies favorables a la comunicació inicial:

• Ritme del discurs més lent per facilitar la comprensió.

• Ús del llenguatge gestual: perquè sigui possible necessitem contacte visual.

• Repetir els missatges: amb naturalitat i sense variar el to de veu.

• Fer pauses: permeten que l’alumne processi la informació que li arriba.

• Vigilar la pronúncia: articular de forma clara,

• Entonació emfàtica: cal exagerar l’exclamació, interrogació, fi de frase….

• Estructures gramaticals simples: evitar la subordinació

• Fer discurs complet: si es fa la pregunta, el mateix professor la contesta.

Estratègies de dinamització del grup:

• Anticipar el tema i el vocabulari corresponent

• Facilitar la seva participació: cal que tots s’hi sentin inclosos.

• Donar temps per respondre, sense angoixar l’alumne

• Estimular la imitació: hi haurà alumnes que serviran de model lingüístic

• Fer que els alumnes s’interrelacionin: fer-los preguntar-se coses

• Encoratjar i reconèixer els esforços i els avenços davant tota la classe.

Altres mesures útils per a nouvinguts (i els altres)

. treballs en grups heterogenis que facilitin la interacció i la coneixença

introduir metodologies actives i manipulatives que suposin una experiència directa

- acaba la classe amb un joc de relació

-acaba l’explicació amb una recapitulació del més important

-intenta formar parelles acadèmiques d’ajuda mútua

-programa sortides a l’entorn que enriqueixin els continguts

-realitza activitats de coneixements previs que tenen els alumnes

-indica recursivament els conceptes nuclears de la unitat didàctica

-fes anticipacions del tema

-dóna als alumnes una imatge clara del que esperes d’ells i del seu treball

-usa un llenguatge senzill però precís

-empra els textos introductoris de cada tema com el seu resum important.

-Marca les paraules clau i els conceptes bàsics als textos

-Empra molt material visual: il·lustracions, fotos, dibuixos, esquemes

-Para una atenció individual momentània

-Fixa metes assumibles

-Reforça la motivació

-Fes que triïn els temes

-Fes un ús predominant de l’expressió oral per sobre l’escrita

-Usa mapes conceptuals que ajudin a situar la informació

-Usa les TICs com a recurs divers, ric i estimulador

-Els llibres de text de cursos anteriors poden ser útils.

divendres, 14 de març del 2008

Pla EINA 2007-2008


PLA D’ACTUACIONS

CURS 2007-2008

EINA

EQUIP INTERCULTURALITAT, NORMALITZACIÓ I ACOLLIDA

MENORCA

CONSELLERIA D’EDUCACIÓ I CULTURA.

DIRECCIÓ GENERAL D’ADMINISTRACIÓ EDUCATIVA

SERVEI D’ENSENYAMENT DE LA LLENGUA

Conselleria d’Educació i Cultura. Direcció General d’Administració educativa. Servei d’ensenyament del català. Menorca

Justificació

EINA és l’equip que dóna suport i assessorament al professorat i als centres educatius sostinguts amb fons públics de Menorca sobre aspectes d’Interculturalitat, Normalització de la llengua catalana i Acolliment d’alumnat nouvingut. Es coordina amb el Servei d’Ensenyament del Català i amb l’ESAIT de la Conselleria d’Educació i Cultura.

Amb l’actuació de l’equip EINA es vol contribuir als tres paràmetres essencials de l’educació actual: la identitat, l’equitat i la diversitat. L’educació ha de tenir com un dels seus principals objectius la de sensibilitzar sobre el sentit de pertinença a la comunitat des d’una visió àmplia i plural. En aquesta direcció és de capital importància el treball en el tractament de llengües i en la necessitat de normalitzar la llengua catalana com a llengua vehicular de l’ensenyament amb el propòsit que tot alumne domini les dues llengües oficials de les Balears, català i castellà. L’equitat és també objectiu essencial per tal de donar oportunitats a tots els alumnes siguin d’on siguin i per tant la tasca d’integració d’alumnes nouvinguts és un dels reptes actuals. Finalment, la diversitat lingüística i cultural dels centres docents fa necessària una actuació educadora encaminada a impulsar una dimensió intercultural. Els continguts interculturals són indispensables per a una educació integradora, inclusiva, respectuosa.

L’ equip és format per

E. INF. I PRIMÀRIA: Josefina Villena jvillena@dgadmedu.caib.es

E. SECUNDÀRIA: Francesc Florit floritnin@gmail.com

Ubicació: Els despatxos funcionen provisòriament a les dues seus del CEP de Maó i Ciutadella

c/ Josep M. Quadrado, 33. Maó. Tel. 971350164

c/ Mallorca, 67. Ciutadella. Tel. 971 384408

Context sociocultural de la realitat educativa

A Menorca, com a la resta de les Illes Balears, i en general a tot Espanya, hi ha hagut un augment molt considerable de població immigrada. Aquesta nova ciutadania ha portat ensems un nou alumnat als centres escolars. Les característiques d’aquesta nova població escolar fa imprescindible una actuació educativa específica. Actualment a Menorca hi havia en el curs 2006-2007 aquests percentatges d’alumnat estranger:

Educació infantil 10.43%

Educació primària 13.53%

ESO 12.43%

Postobligatòria 6.46%

En xifres absolutes hem tingut en total 1542 alumnes immigrants. La procedència d’aquest alumnat és molt diversa. Tanmateix cal destacar que els alumnes equatorians (20.82%), els britànics (15.50%) i els marroquins (14.12%) són els majoritaris. En la totalitat de Menorca hi ha 48 nacionalitats de procedència diversa. Tanmateix no tenim dades respecte a les llengües parlades per aquestes procedències. Per població, Alaior i Maó –que anomenem zona de llevant- tenen 13.38% i 12.62% d’alumnat estranger respectivament. Mentre que a la zona de ponent, Ciutadella i Ferreries representen el 7.10% i el 6.37%.

El fenomen ha donat lloc a situacions educatives que necessiten un tractament específic perquè es tracta d’alumnes que desconeixen la llengua vehicular de l’ensenyament, el català o bé desconeixen les dues llengües oficials, català i castellà. Per aquest motiu l’equip EINA de Menorca treballa com a suport als centres que concentren més alumnat estrangers per introduir metodologies didàctiques en aprenentatge del català com a segona llengua. Tanmateix aquest eix d’actuació fonamental no tindria sentit si no anés acompanyat també de dues línies més que hi tenen una relació directa: la normalització de la llengua a l’àmbit escolar perquè esdevengui la llengua comuna de cohesió per un costat i per l’altre imbuir les activitats del centre d’una educació intercultural, és a dir, d’un enfocament en el qual tota la diversitat sigui acollida. Tota aquest nou panorama educatiu fa imprescindible una actuació que tengui en compte la diversitat humana, lingüística i cultural d’aquest alumnat en les següents línies d’intervenció.

Línies d’intervenció

1. Sensibilització sobre l’ús de la llengua catalana, la interculturalitat i l’equitat educativa.

2. Acollida d’alumnes nouvinguts.

3. Estratègies metodològiques per a l’aprenentatge del català com a L2.

ÀMBITS D’ACTUACIÓ

Interculturalitat:

- Elaboració/modificació/revisió de Programa Intercultural de centre.

- Programa específic d’incorporació de la interculturalitat al centre

- Actuacions sobre actituds lingüístiques i prejudicis.

Normalització:

- Revisió del Projecte Lingüístic.

- Pla pel foment de l’ús del català al centre.

- Programa de voluntariat lingüístic.

- Anàlisi sociolingüística de l’alumnat del centre.

- Materials didàctics

Acollida:

- Elaboració/ revisió del PALIC

- Instauració d’un Pla Inicial d’Acollida

- Organització de l’aula d’acollida

- Creació d’un Fons de recursos per a nouvinguts

- Adaptacions curriculars d’alumnes nouvinguts

- Materials didàctics

Funcions de EINA

· Col·laborar i assessorar en l’elaboració del PLC i el PALIC.

· Assessorar sobre l’organització de l’aula de PALIC.

· Promoure plans de foment de l’ús de la llengua catalana.

· Elaborar un Pla d’Actuació i una memòria final

· Assessorar el treball tutorial amb l’alumnat nouvingut.

· Orientar sobre estratègies per a l’ensenyament del català com a L2.

· Col·laborar en la sensibilització i promoció de l’educació

· intercultural.

· Orientar sobre metodologies, recursos i materials didàctics.

OBJECTIUS d’EINA

- Suport al professorat en la tasca d’atenció als alumnes nouvinguts.

- Ajudar en l’atenció a la diversitat lingüística i cultural

- assessorar sobre l’ús del català com a llengua vehicular i de cohesió.

- Difusió de material didàctic, experiències i programes

- Assessorar en la programació didàctica del català com a L2.

- Coordinar professorat en Projecte Lingüístic./ Immersió/ PALIC.

- Suport en la revisió de documentació relativa a Normalització Lingüística, Acollida i Interculturalitat.

- Afavorir la creació de Fons de Recursos per a alumnat nouvingut.

- Incentivar la creació d’activitats d’ensenyament-aprenentatge de la llengua.

- Incentivar els intercanvis de materials i experiències entre el professorat i entre els centres educatius.

- Potenciar la competència intercultural del professorat.

DETECCIÓ DE NECESSITATS.

L’equip EINA realitza reunions inicials amb el professorat dels centres que es responsabilitzen en acolliment d’alumnes nouvinguts, coordinadors de la Comissió de Normalització de centre i membres de l’equip directiu per tal d’analitzar les necessitats de suport en els àmbits d’actuació abans indicats. Per tal de recollir informació a cada centre s’omple la fitxa següent:

FITXA DE CENTRE. (EINA-Menorca). CURS 07-08

Centre: ________________________________________ Localitat: _______________

Contacte: a/e: __________________________________ Tel.: _______________

Documents generals

descriptor

si/no

comentari

PEC referit a la Interculturalitat.



PLC: atenció multilingüe



Pla d’Interculturalitat



Dades sociolingüístiques



Programes educatius de centre

descriptor

si/no

comentari

Programacions d’aula interculturals



Grau de normalització % del català



CNL

Coordinador



Temes transversals de temàtica intercultural



Programes específics: voluntariat, setmana cultural



Intercanvis escolars



Oferta de cursos ex-traescolars de llengua



Programes de relació amb l’entorn



Fons documental sobre diversitat (biblioteca)



Web del centre



Documents acollida

descriptor

si/no

comentari

PALIC: programació



Pla inicial d’acollida



Dept. d’Orientació: tasques i funcions



Dotació i recursos



NOTES:

Aula d’Acollida. PALIC

descriptor

si/no

comentari

Professorat responsable



Tipus d’alumnat nouvingut



Ubicació al centre i pressupost



Horari d’atenció i grupsformats, criteris...



Avaluació: sistema, criteris, eines...



Servei de mediació



Ús de material didàctic, llibre de text



Ús de les TIC



Continguts d’altres àrees



Adaptacions curriculars



Organització de tutoria específica



Durada mitjana de l’atenció a l’aula d’acollida



Sortides culturals, esportives a l’entorn



Sistema de lectura progressiva



Entrevistes familiars



Regulació de l’assistència a classe per motius culturals



Coordinació amb altres professors i càrrecs



Mesures de suport lingüístic extraescolar



Resolució

Concreció del suport/ assessorament

Objectius



Continguts



Calendari



Observacions

PLA D’ACTUACIÓ A EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA.

Actuacions Generals als centres

1. Entrevistes als centres d’Educació Infantil i Primària de Menorca, públics i concertats, amb membres de l’equip directiu, professorat d’AD, – Atenció a la diversitat – Orientadors i Equips de cicles.

2. Recull d’informacions sobre alumnat nouvingut, i alumnat d’incorporació tardana - AIT - organització de les aules i metodologia dins les classes .

3. Oferta de les possibilitats de suport i assessorament de l’equip EINA en els diversos àmbits d’actuació.

4. Documentació del centre (PEC,PALIC,PIL) relativa a Interculturalitat, Normalització i Acollida susceptible de revisió: mancances, reptes, fortaleses, recursos.

5. Diagnosi de partida, d’acord amb el professorat implicat, de la situació del centre respecte a la Interculturalitat, Normalització i Acollida. Disponibilitat dels materials adients per aquest alumnes.

6. Fixació d’un calendari de reunions per tal de concretar les actuacions a realitzar a cada centre docent.

7. Elaboració del Pla específic per a cada centre segons la detecció de necessitats i les prioritats assignades: objectius, continguts, procediments i materials.

8. Difusió i dotació de nous materials, activitats de formació permanent, accés a les TIC. L’equip actuarà com a impulsor i potenciador d’aquests aspectes.

9. Intercanvi d’experiències entre diferents centres realitzant reunions itinerants amb grups de professors que comparteixen una diversitat semblant quant a l’alumnat.

10. Document d’avaluació de les actuacions realitzades durant el curs.

CENTRES D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA

Públics CEIP Sa Graduada. Maó

CEIP Toni Joan. Maó

CEIP Mª de Déu del Carme. Maó

CEIP Mª de Déu de Gràcia. Maó

CEIP Mateu Fontirroig. Maó

CEIP Tramuntana. Maó

CEI Sant Climent. Sant Climent

CEIP Ruiz i Pablo. Es Castell

CEIP Sant Lluís. Sant Lluís

CEIP Dr. Comas. Alaior

CEIP Francesc d’Albranca. Es Migjorn

CEIP Mª de Déu del Toro. Es Mercadal

CEIP Fornells. Fornells.

CEIP Castell de Sta. Àgueda. Ferreries

CEIP Joan Benejam. Ciutadella

CEIP Pintor Torrent. Ciutadella

CEIP Mª de Déu del Toro. Ciutadella

CEIP Pere Casasnovas. Ciutadella

CEIP Margalida Florit. Ciutadella

Concertats CC La Salle. Maó

CC La Salle. Alaior

CC Sant Josep. Maó

CC Cor de Maria. Maó

CC St. Francesc d’Assís. Ferreries

CC La Consolació. Ciutadella

CC St. Francesc de Sales. Ciutadella

Actuacions específiques

CENTRES D’ATENCIÓ PREFERENT

(Zona A)

CP Sa Graduada – Maó-

CP Dr. Comas – Alaior –

CP Antoni Joan – Maó –

CP Sant Lluís – Sant Lluís –

CP Mª de Déu del Carme – Maó –

Responsables

Caps d’estudi dels centres

Orientadors

Professorat d’AD

SUPORT

Objectius:

· Suport al professorat d’AD, Orientadors i Equips de cicle.

· Assessorament sobre l’ús del català, fent especial incidència a l’expressió oral.

· Afavorir la creació d’un fons de recursos didàctics

· Intercanviar experiències amb altres centres.



Horari: Coordinació quinzenal

CENTRES (ZONA B)

CP Ruiz i Pablo – Es Castell –

CP Mª de Déu de Gràcia – Maó –

CP Mª de Déu del Toro – Es Mercadal –

CP Joan Benejam – Ciutadella –

CP Mateu Fontirroig – Maó –

Responsables

Professorat d’AD

SUPORT

Objectius:

· Suport al professorat d’AD, en relació als objectius d’EINA

· Assessorament sobre l’ús del català, fent especial incidència a l’expressió oral.

· Afavorir la creació d’un fons de recursos didàctics

· Intercanviar experiències amb altres centres.



Horari: Coordinació mensual

CENTRES (ZONA C)

CP Pere Casasnovas – Ciutadella –

CP Mª de Déu del Toro – Ciutadella –

CP Pintor Torrent – Ciutadella –

CP Margalida Florit – Ciutadella –

CP Castell de Santa Agueda – Ferreries –

CP Francesc d’Albranca – Es Migjorn –

CP Tramuntana – Favàritx –

CP Fornells – Fornells –

Responsables

Equip directiu del centre

SUPORT

Objectius:

· Suport a l’equip directiu en relació als objectius d’EINA

· Assessorament sobre l’ús del català, fent especial incidència a l’expressió oral.

· Afavorir la creació d’un fons de recursos didàctics



Horari: Coordinació circumstancial

CENTRES CONCERTATS

CC La Salle – Maó –

CC La Consolació – Ciutadella –

CC ST. Francesc de Sales – Ciutadella –

CC Cor de Maria – Maó –

CC Sant Josep – Maó –

CC La Salle – Alaior –

CC Sant Francesc d’Assís – Ferreries –

Responsables

Equip directiu i equips de cicle del centre

Orientadors

Professorat d’AD

SUPORT

Objectius:

· Suport als equips en relació als objectius d’EINA

· Assessorament sobre l’ús del català, fent especial incidència a l’expressió oral.

· Afavorir la creació d’un fons de recursos didàctics



Horari: Coordinació mensual

PLA D’ACTUACIONS A SECUNDÀRIA.

Actuacions Generals als centres

1. Entrevistes als centres d’ESO i Batxillerat de Menorca, públics i concertats amb membres de l’equip directiu, professor de PALIC i Coordinador de la CNL.

2. Recull d’informacions sobre alumnat nouvingut i l’organització de les aules d’acollida.

3. Oferta de les possibilitats de suport i assessorament de l’equip EINA en els diversos àmbits d’actuació

4. Documentació del centre relativa a Interculturalitat, Normalització i Acollida susceptible de revisió: mancances, reptes, fortaleses, recursos

5. Diagnosi inicial, d’acord amb el professorat implicat, de la situació del centre respecte a la Interculturalitat, Normalització i Acollida.

6. Fixació d’un calendari de reunions per tal de concretar les actuacions a realitzar a cada centre docent.

7. Elaboració del Pla específic per a cada centre segons la detecció de necessitats i les prioritats assignades: objectius, continguts, procediments i materials.

8. Document d’avaluació de les actuacions realitzades durant el curs.

CENTRES DE SECUNDÀRIA

Públics IES Cap de Llevant. Maó

IES Pasqual Calbó. Maó

IES Joan Ramis. Maó

IES J.M. Guàrdia. Alaior

IES Biel Martí. Ferreries

IES J.M. Quadrado. Ciutadella

IES M.À. Cardona. Ciutadella

Concertats CC La Salle. Maó

CC La Salle. Alaior

CC Sant Josep. Maó

CC Cor de Maria. Maó

CC St. Francesc d’Assís. Ferreries

CC La Consolació. Ciutadella

CC St. Francesc de Sales. Ciutadella

Educació d’Adults CEPA. Maó

CEPA. Ciutadella

Actuacions específiques

CENTRE

IES Joan Ramis i Ramis.

Maó

Responsables

Eugènia Moll Genestar. Professora PALIC

Marga Seguí. Coordinadora CNL

contacte

emgenestar@gmail.com

msegui@iesjoanramis.org

SUPORT

Materials i programació didàctica del PALIC

Continguts:

Materials nous per a l’aula d’acollida

Exemples de programacions didàctiques.

Ordenació i Seqüenciació dels continguts de llengua

Objectius:

Recerca de material didàctic i en les TICs

Nova redacció del programa PALIC

Alumnat

25 alumnes atesos, 5 d’enguany

Observacions

Participació al Seminari Interculturalitat del CEP



Horari: dimarts 12-13h.

CENTRE

IES Biel Martí.

Ferreries

Responsables

Pep Villalba. Professor PALIC

Joana Fullana. Cap d’Estudis

contacte


SUPORT

Adaptacions curriculars per a nouvinguts a les àrees.

Continguts:

Materials adaptats per a nouvinguts

Criteris per a les adaptacions curriculars a nouvinguts

Activitats per a adaptar continguts curriculars

Objectius:

Recerca de material didàctic específic per a les àrees curriculars.

Elaboració de material adaptat a partir dels continguts del curs de cada matèria

Alumnat

11 alumnes atesos, 3 d’enguany

32 alumnes estrangers

Observacions

Problemes d’atenció d’alumnes nouvinguts que són de garantia social.

Aspectes sobre l’avaluació sense concretar



Horari: dijous 12-13h.

CENTRE

IES Josep M. Quadrado.

Ciutadella

Responsables

Roser Mascaró. Professora PALIC

Nina Moll. Cap d’Estudis

Andreu Bosch. Orientador

contacte

Roser5555@hotmail.com

SUPORT

Metodologia didàctica en L2 del PALIC

Continguts:

Metodologia d’ensenyament de L2

Materials nous per a l’aula d’acollida

Ordenació i Seqüenciació dels continguts de llengua

Objectius:

Recerca de material didàctic i en les TICs

Introduir l’enfocament comunicatiu de la llengua

Alumnat

11 alumnes atesos, 4 d’enguany

Observacions

Atenció dels alumnes anee que són nouvinguts?

Delimitar (aclarir) les funcions del Departament d’Orientació en relació a alumnat nouvingut



Horari: dilluns 13-14h.

CENTRE

IES Mariàngels Cardona.

Ciutadella

Responsables

Eugènia Moll Gulsberg. Professora PALIC

Maite Salord. Professora PALIC

Cap d’estudis

contacte

gegemoll@yahoo.es

SUPORT

Elaboració del PALIC

Continguts:

Normativa actual sobre el PALIC

Elements de la programació del PALIC

Exemples de programació

Consideracions per a un bon PALIC al centre

Marc europeu de referència

Objectius:

Elaborar un PALIC propi adaptat al centre

Alumnat

8 alumnes atesos, 3 d’enguany

Observacions

El centre disposava d’atenció a alumnes nouvinguts però no tenia redactat el programa.



Horari: dimarts 12-13h.

CENTRE

IES Miquel Guàrdia.

Alaior

Responsables

Núria Pons. Professora PALIC

Pere Alzina. Director

contacte

npons1@educacio.caib.es

SUPORT

Continguts interculturals al centre

Continguts:

Continguts interculturals

Esquema d’una proposta per a la interculturalitat.

Webquest sobre interculturalitat

Objectius:

Introduir els continguts interculturals a les àrees curriculars

Recerca de material intercultural a les TICs

Treball del centre sobre la introducció de la interculturalitat

Entendre la integració com un treball de doble direcció: integrar i assumir la diversitat.

Alumnat

20 alumnes atesos, 5 d’enguany

Observacions

El centre ja té experiència en continguts interculturals i en integració d’alumnat.



Horari: dimecres 10-11h.

CENTRE

IES Pasqual Calbó.

Maó

Responsables

Rafael Andreu. Director del centre.

Margarita Mercadal. Coordinadora de la CNL

contacte

iespasqualcalbo@educacio.caib.es

marga@bob.jazztel.es

SUPORT

Programa de foment de la llengua catalana

Continguts:

Revisió del PLC

La realitat sociolingüística del centre

Planificació d’un model d’intervenció per al foment de la llengua.

Exemples de programes específics duts a la pràctica.

Objectius:

Sensibilització sobre l’ús de la llengua catalana al centre

Nova enquesta sociolingüística de l’alumnat.

Recerca de models d’intervenció

Redacció actualitzada del PLC

Alumnat

alumnes atesos, 2 d’enguany

Professora de PALIC: Margalida Garcies

Observacions




Horari: dijous 10.15-11.15h.

CENTRE

IES Cap de Llevant.

Maó

Responsables

Esther Pons Professora PALIC

Director del centre

Membre del departament d’Orientació

contacte


SUPORT

Material didàctic de lectura comprensiva i gradual per a l’aula d’acollida.

Continguts:

Materials de lectura adaptada per a l’aula d’acollida

Objectius:

Recerca de lectures adaptades

Criteris per a adaptar lectures a alumnes nouvinguts

Alumnat

14 alumnes atesos, 6 d’enguany

Observacions

Qüestions sobre normativa aplicada a alumnes nouvinguts: avaluació, adaptacions, titulació, etc.



Horari: dijous 13-14 h.

CENTRE

CC Sant Francesc de Sales.

Ciutadella

Responsables

Maite Almirall- Directora del centre

Ester Sánchez. Professora d’atenció a nouvinguts

contacte


SUPORT

Aspectes diversos de l’atenció al nouvingut

Continguts:

Organització de l’aula d’acollida

Programació didàctica del PALIC

Objectius:

Iniciar el programa de PALIC al centre.

Alumnat


Observacions




Horari: per determinar

CENTRE

CC la Consolació.

Ciutadella

Responsables

Isabel Durà. Orientadora

contacte

isabeldura@terra.es

SUPORT

Organització de l’aula d’acollida

Continguts:

Materials nous per a l’aula d’acollida

Exemples de programacions didàctiques.

Ordenació i Seqüenciació dels continguts de llengua

Objectius:

Recerca de material didàctic

Elaboració - redacció del programa PALIC

Alumnat

6 alumnes atesos, 1 d’enguany

Observacions




Horari: dimarts 12-13h. Dijous 10-11 h.

Aquesta proposta d’actuacions de l’equip EINA a Menorca ha estat aprovada en la reunió celebrada a Maó dia 31 d’octubre de 2007.

Josefina Villena Defez

Francesc Florit Nin.