Torna, Yussuf!

Activitat d’aprofundiment oral a partir d’un llibre:

“Torna, Yussuf!”

Miquel Àngel Maria


Centre:____________________________ Data:________________

Tutor/a:____________________________ Nivell:________________

Mestra de suport:____________________________________


Introducció

Aquestes sessions, seran adequades per alumnes a partir de tercer cicle d’educació primària i d’ESO.

Torna, Yussuf! d’en Miquel A. María, és un llibre que s’ha distribuït entre molts de centres de la nostra illa; per tant, resulta molt adient ja que ens assegurem que cada alumne ja en té un exemplar al seu abast per llegir-lo, consultar-lo fins i tot a casa seva.

Avantatges que presenta aquest llibre per a una escola d’immersió:

• Presenta una estructura senzilla i clara, i unes imatges provinents del món del còmic que agraden als alumnes d’aquestes edats.

• El text és molt entenedor, sobre tot per explicar una situació que es presenta a vegades com a sobrenatural – viatjar a través del temps - dóna peu a la reflexió i a l’expressió de les pròpies idees. El llenguatge, senzill i proper, destinat a ser comprès pels alumnes d’aquestes edats, és en realitat per al narrador, un vehicle privilegiat per fer una reflexió sobre dilemes morals.

• El personatge principal és un nouvingut que ha arribat a Mallorca fa un any. Treballa l’empatia: Què faria jo en una situació semblant? Com em sentiria si em trobés un personatge – com en don Josep - d’aquestes característiques? Què faria si els meus companys em demostressin rebuig pel meu diferent origen?

• Planteja la relació adult - infant i una sèrie de qualitats i defectes humans adients per realitzar una anàlisi a fons i reflexionar.

Abans de treballar el llibre:

Seria recomanable fer una referència al seu autor: Miquel Àngel María.
Nat el 1965 a la ciutat de Maó, resideix actualment a Palma des del 1995, on exerceix de professor de religió a dos instituts d’Educació Secundària. Conegut per les seves activitats socials i polítiques i col•laborador habitual de diversos mitjans de comunicació de les Illes Balears, en l’actualitat firma una columna setmanal del Diari de Balears i forma part del col•lectiu Mirador Nacionalista, que publica articles d’opinió política al diari Menorca.

Com a escriptor de ficció es va donar a conèixer amb el relat Mort a l’atzar (Premi Illa de Menorca de narració curta 2003) i amb el conte per adults Temps, temps, temps ... (2005).

Torna Yussuf! És la seva primera novel•la i també la primera obra que escriu per a infants i joves.
I també és necessari fer referència a la il•lustradora, Laura de Castellet, qui fa una interessant aportació amb dibuixos – vinyetes, procedents del món del còmic, la qual cosa resulta molt motivadora pels adolescents d’aquestes edats i ens ofereix l’oportunitat de realitzar una feina conjunta amb l’àrea de Plàstica.

Argument

En Yussuf és un jove especial: nouvingut a Mallorca, d’ètnia i religió diferents, no sempre és ben acceptat per tots els seus companys de classe i ha de fer un gran esforç per integrar-se. Però aquesta capacitat d’adaptació li serà ben útil, perquè la seva vida canviarà radicalment quan se li planteja un repte fantàstic: viatjar en el temps, a diferents moments de la història de les Illes Balears, on haurà de superar una sèrie de proves que finalment li permetran tornar a la seva època.

Podrà demostrar ser mereixedor del gran secret que li han confiat? Tendra prou valor i enginy per superar els obstacles que si li presentaran? I sobretot: serà capaç de resistir la temptació de canviar el passat, sabent que té a les seves mans la vida de la seva amiga Clara?
Dedicatòria

L’autor fa una dedicatòria a la memòria de n’Avelino Hernández, amic i mestre.
Seria molt recomanable convidar l’autor, i fer-li una entrevista personal, demanant-li qui és aquesta persona a la qual li ha dedicat el seu llibre, així com una sèrie de preguntes integrant una entrevista preparada amb antelació pels alumnes de la classe.

Objectius lingüístics

• Afavorir el procés d’adquisició de la segona IIengua a partir de la narració o la lectura del llibre.

• Saber escoltar una narració o la lectura del llibre.

• Realitzar prediccions sobre el futur de la narració i hipòtesi de continuïtat.

• Que els alumnes puguin conèixer nou vocabulari.

• Establir una conversa a partir dels capítols del conte.

• Donar el model menorquí d’algunes paraules del llibre que són més pròpies d’altres èpoques i territoris de parla catalana.

• Entendre frases i expressions pròpies de l’idioma català.

• Entendre el vocabulari bàsic del llibre.

• Dur a terme una entrevista personal a l’autor del llibre.


Objectius actitudinals

• Potenciar l’empatia envers les persones immigrades

• Donar elements de reflexió sobre aspectes d’educació intercultural

• Afavorir la resolució de conflictes interculturals mitjançant el diàleg i el coneixement mutu


Material

• El llibre “Torna, Yussuf!, de’n M. A. María resulta necessari com a llibre de consulta constant a la biblioteca de classe.

• Si conjuntament es fa una proposta de treball plàstic, seria interessant mostrar diferents estils de fer còmics. Proposar als alumnes la realització d’una tira de còmic, ja sigui amb els personatges i situacions del llibre que no han estat tractades gràficament per la il•lustradora, o bé amb altres històries i/o situacions.

Possibilitats diverses de començar la primera sessió:

• Amb alumnes nouvinguts, o si sabem que molts infants no ho entendran, podem presentar el llibre abans de llegir-lo. Procurarem fer una presentació de la portada del llibre i imaginar de què es tracta:

o A la portada, surt el protagonista principal, en Yussuf, mirant-se a un mirall en el qual no es reflecteix la seva imatge sinó, la de un home més major. Què ha passat? A partir d’aquí, donar diferents hipòtesi d’argument.

• També podem fer un treball sobre el títol “Torna, Yussuf!: Quina procedència tindrà aquest nom? Per què ha de tornar en Yussuf? De què pot anar aquest llibre?

• Seria adequat presentar l’autor i comentar la seva font d’inspiració, quins motius seran els que els hi hauran inspirat en la realització del llibre. Es parlarà de la possibilitat de convidar l’autor i fer-li una entrevista, ja que és un autor menorquí que viu a Mallorca però que segurament viatja constantment a la nostra illa.

• Una altra opció seria avisar als alumnes que llegirem un llibre del qual no els el direm el títol, llegirem en veu alta el primer capítol i en acabar faran les seves hipòtesi i comprovarem com es titula.

• Amb infants grans podem començar la sessió fent dinàmiques de grup:

De presentació: Un company ha de presentar el que està al seu costat, fent-li una sèrie de preguntes d’identificació prèvies.
D’empatia: canvi de jersei, per pensar i actuar com un company determinat.
De dilemes interculturals ... etc.

Estructura de les sessions

• Convindria fer una presentació i lectura per capítols. Si llegim el llibre ho farem pausadament, en veu alta: el professor farà de model lector. Al principi, el professor fa una primera lectura, donant l’oportunitat d’ aportar una veu en off mentre els alumnes fan una lectura silenciosa de text i imatge. El text no sempre acompanya la imatge, per tant seria aconsellable imaginar i dibuixar situacions, objectes (màquina del temps) i personatges que no surten als dibuixos. El procés seria el següent:

o es llegeix el text en veu alta, per exemple, la primera frase: “La porta del vell museu de física estava mig oberta, però els llums estaven apagats i no hi havia ningú.” A partir d’aquí es poden inferir moltes coses: El suspens creat per l’autor és molt significatiu.

o s’explica el nou vocabulari, es comprova que s’ha comprès,

o es fa una anàlisi del seu contingut i de la il•lustració que l’acompanya,

o es posen de manifest les diferents interpretacions dels alumnes: què ha volgut dir? Què significa aquesta expressió?

• Es pot fer una ampliació de les imatges i es mostraran al mateix temps que es fa la lectura assegurant-nos amb preguntes la comprensió de la història. Les imatges no tenen text. Convé fer intervenir els alumnes donant les seves aportacions. Què penseu que passa ara?

• Convé que els alumnes diferenciïn bé el moment en què el/la professor/a llegeix el conte o el moment en què reforça la comprensió pel to de veu, per l’actitud, l’èmfasi. La narració del llibre està realitzada en tercera persona. Convé adoptar diferents tons de veu en els diàlegs. Reflexionar sobre la història que en Yussuf s’havia d’inventar per explicar els seus orígens als habitants de Mallorca del Segle XIII ... i especialment a en Ramon Llull.

• Podem convidar els alumnes a realitzar un viatge a través del temps i de l’espai imaginant èpoques i països diversos. Cada alumne ha de realitzar una narració en el temps i el lloc que li agradaria viatjar i explicar les raons de la seva elecció.

• Realitzar un eix cronològic a la classe per tractar de situar les èpoques i els llocs que en Yussuf va visitar:

o Any 205 abans de Crist: Menorca. Època cultural (talaiòtica) i personatges històrics (Magó). Esdeveniment principal: Segona guerra púnica.

o Any 1274 de la nostra era. Segle XIII. Mallorca. Puig de Randa. Època cultural: Edat Mitjana. Principal personatge: Ramon Llull. Càrrec: “Senescal de la taula del rei”. Escriptor i humanista. Característiques del català antic.

o Any 1697. Platja de Talamanca. Eivissa.

o Any 1800. Segle XVIII. Maó, Menorca. Darrera ocupació anglesa. Esdeveniment principal: Tractat d’Amiens de 1802.

Una vegada llegit i el llibre, el mateix dia o un altre que el tornem recordar, es pot obrir una conversa:

• Què és el que més us ha cridat l’atenció d’aquest llibre?
o Personatges, dibuixos, narració, diàlegs, ... etc.

• Quina diferència hi ha entre un conte i una novel•la?

• Quants elements autobiogràfics podem trobar?

o Es pot fer una recerca per Internet sobre la vida de l’autor, per trobar elements de la seva vida real, que el puguin haver inspirat, ... etc.
o Fer una recerca de cada una de les èpoques històriques tractades al llibre:

 Època Talaiòtica. Importància de les construccions prehistòriques: Taules, navetes, talaiots ... etc.
 Edat Mitjana. Recorregut pels països que havia visitat en Ramon Llull... etc.
 Temps difícils a les illes d’Eivissa i Formentera. Pirates barbarescos. Causes de l’emigració cap a Amèrica, Mallorca, València i Barcelona. Re poblament de Formentera.
 Invasions Angleses. Causes i conseqüències.

Procurarem fer preguntes de tot tipus:

De comprensió literal: Quines qualitats tenien els personatges? Quins eren els seus grans defectes?

De comprensió interpretativa: Quin personatge t’agradaria ser?

De comprensió profunda: De quina altra manera podríem acabar el llibre?

Es podria demanar als alumnes que fessin un resum curtet, primer de forma oral i després escrit, de la història.

Propostes de continuïtat:

Aquestes propostes tenen la finalitat de recordar el vocabulari, de donar significat i poder traslladar les paraules que han sortit en el llibre en un altre context a fi que quedi ben comprès i ben assimilat i que s’asseguri que l’han verbalitzat és a dir que no hagin estat només receptors passius de les paraules. Algunes d’aquestes propostes tant poden ser activitats prèvies al treball del llibre com de continuïtat.

• Si primer hem llegit el llibre els mestres, després tornen a llegir-lo els alumnes, rotant els torns de lectura.

• Suposem que els personatges d’en Yussuf i na Clara es fan amics. Com continuam la seva història?

• Podem escenificar el conte, amb petits elements de disfressa identificadors de cada personatge.

• Hi ha una versió de cinema sobre “La màquina del temps”. Tal vegada seria interessant fer una comparació sobre el conte escrit i la versió en pel•lícula.

• Si ho treballem paral•lelament amb classes de plàstica, procurem tenir a l’abast una sèrie de imatges i estratègies sobre com treballar el còmic

• Fer recerca de dades biogràfiques de l’ autor del llibre (o de’n Ramon Llull) i d’altres obres que té editades.

• Realitzar dedicatòries de llibres a persones conegudes pels alumnes. A qui li dedicaries tu el teu llibre?

• Segons l’edat dels alumnes, i si s’ha fet tot aquest treball d’aprofundiment del llenguatge, és probable que sorgeixin les ganes d’escriure o reescriure el conte, o almenys els capítols rellevants, els que més els hi hagin agradat.

• Comencem o mantenim un fitxer o un llistat de llibres interessants: Títol- Autor- Editorial- Col•lecció.

• Aprendre una cançó que s’hagi inspirat en aquesta història.

• ...etc.

Avaluació:

Una vegada acabat de treballar el llibre haurem de tenir en compte fer una avaluació que contempli:

• La valoració del llibre (imatges, text, expressions...)

• Avaluar els alumnes: allò que han comprès i après...

• Avaluar-nos com a mestres, si hem dut a terme les estratègies més adients i si hem aconseguit els objectius fixats.

Possibles activitats d’avaluació:

• Donar diferents versions de contingut del llibre i comparar-los.

• Que siguin capaços de tornar contar tot el llibre ja sigui mirant o sense mirar l’esquema de les seqüències dels capítols.

• Idem mirant o llegint el llibre.

• Els alumnes reconeixen i saben anomenar situacions similars en altres contextos ó en altres situacions fora del llibre.

Activitat d’aprofundiment oral a partir d’un llibre:

“Ernest”

Centre:____________________________ Data:________________

Tutor/a:____________________________ Nivell:________________

Mestra de suport:____________________________________

Introducció

Bàsicament aquesta sessió serà adequada per a classes de segon i tercer cicles. També per a primer cicle de primària i, segons com es plantegi, pot servir per a algunes classes de segon i tercer cicle que tenguin un número considerable d’alumnes d’incorporació tardana o per a grups reduïts d’aquestes característiques. Es pot adaptar a tots els cicles de primària, com a proposta per treballar conjuntament amb l’àrea de plàstica.

L’argument del llibre se centra en:

L’Ernest, el més fort i temut dels animals,s’ha despertat amb una gana tremenda. Per calmar-la, amb els ulls temibles escorcolla i busca una presa. Quan per fi la troba i està a punt de fer la gran urpada, l’Ernest sent una veu que li recorda coses que el rei de la selva no ha d’oblidar mai ...


Avantatges que presenta aquest llibre per a una escola d’immersió

• El llibre presenta una història molt senzilla, amb un personatge central que resulta el fil conductor per presentar als altres animals de la sabana i les seves característiques.
• La història no presenta un tipus de família tradicional, sinó un model en el qual és la mare la que ha de sortir a aprovisionar-la. El pare és l’encarregat d’anar a buscar els fills a l’escola i el que roman amb ells a l’hora d’esbarjo.
• Les il•lustracions resulten molt atractives ja que es tracta de la tècnica del collage, en el qual els elements plàstics combinats de pintura, paper arrugat, claus, cargols, xapes, i tot tipus d’elements de ferreteria donen molta motivació i idees per a la creativitat.
• Els autors del llibre són un bon exemple d’associació entre creadors: Na Lola Casas, mestra catalana amb experiència en literatura infantil. En Gusti, jove rodamóns argentí que aporta les il•lustracions, amb experiència en animació infantil.
• El llibre podria constituir la introducció a un treball conjunt d’expressió i comprensió oral i un treball complementari de plàstica, utilitzant els personatges i els elements assenyalats pels autors.

• És un llibre que permet aprendre aviat vocabulari d’animals que és de molt interès per a la majoria d’infants. De manera intuïtiva els infants començaran a deduir que moltes paraules tenen un principi igual que en castellà només que són més curtes: lleó/león”;”antílop/antílope”; “búfal/búfalo”; “rinoceront/rinoceronte”; i que algunes només canvien una lletra i la fonètica: “girafa/jirafa”; “gaseles/gacelas”; “zebra/cebra”; “estruç/avestruz”...

Cada nou animal és presentat a partir de la seva imatge plasmada en collage. Això fa que els infants fan actuar les seves habilitats de pensament per endevinar de quin animal es tracta. Més endavant podem demanar de quins elements plàstics s’ha servit l’il•lustrador per construir cada animal.


Abans de treballar el llibre

Si volem presentar el llibre fent que els infants dedueixin cada nou animal a partir de la seva imatge i abans no han sentit sovint o no han dit el nom d’aquests animals en català, segurament i de manera espontània el diran en castellà o en una altra llengua.

Per això, si volem que no hagin de fer una traducció sinó que el vegin en català, haurem de preveure quina estratègia farem servir per presentar cada nova pàgina, sobretot el dia que el presentem per primera vegada. Per exemple no mostrar cada imatge fins que abans s’ha dit: -No sé si aquesta imatge és d’un búfal o d’un cavall? Així, fent la pregunta tancada diran: -D’un búfal.

Una altra possibilitat és no presentar el llibre fins que haguem vist animals diversos i hi haguem jugat i sabem que ja els anomenen en català...


Objectius lingüístics

• Afavorir el procés d'adquisició de la segona IIengua a partir de la narració o la lectura del llibre.
• Saber escoltar una narració o la lectura del llibre.
• Que els infants puguin memoritzar els diàlegs.
• Establir una conversa a partir del conte.
• Donar el model menorquí d’algunes paraules del llibre que són més pròpies d’altres territoris de parla catalana:
• Entendre i saber dir el vocabulari bàsic del llibre:

PARAULES:

• Fosc – fosquet
• Urpes –urpades
• Bram eixordador
• Sucosa, tendreta i grassoneta
• Tiberi
• Mal alè
ACCIONS

• Ensordir
• Estripar
• Traginar
• Apropar
• Mossegar
• Desplomar
EXPRESSIONS

• Si que em ve de gust!
• Dur com una sola de sabata.
• Llepar-se els bigotis
• Deixa’t de romanços!
• No et facis el valent
VEUS D’ANIMALS

renillar, udolar; bramar, rugir, bramular, murmurar, cridar, escatainar, grunyir, xiuxiuejar, rondinar ...

EL DIÀLEG

_ Xxxxxxxxxxt! Silenci, estimada, no veus que estic caçant?
_ Deixa’t de romanços! T’has oblidat d’anar a buscar els fillets a l’escola! No et facis el valent i comporta’t com un bon pare. I ara; deixa’m tranquil•la que he d’anar a treballar!


Material

El llibre Ernest, de Lola Casas i Gusti. Ed. Serres.
P. Point de les imatges escanejades del llibre.
Imatges reals dels mateixos animals que surten en el llibre.
Animals de plàstic.


Estructura de la sessió

Possibilitats diverses de començar la sessió:
Amb infants de primer cicle presentarem el llibre de manera màgica i fent-lo desitjable: el llibre mateix pot ser una sorpresa que ens durà la tereseta o el treurem amb molta emoció i estima.

Procurarem mostrar el llibre però que no en vegin la portada fins que haguem anunciat clarament i ben fort que en aquest llibre hi ha: un lleó. Immediatament demanam que els saludin i els donam el model perquè ens imitin tot d’una: Hola lleó! Bon día!

Com que en la portada hi surt el personatge principal, serà adequat fer un treball de portada fent-los fixar en tots el detalls: De què pot anar aquest llibre? Com està fet el lleó? Què s’estarà pensant? Què ens voldrà contar?

Farem una lectura pausada i dramatitzada del llibre, presentant les imatges tal i com es troben en el conte, fent una veu sonora i acompanyada de mímica i bastant gesticulada.
Haurem de practicar la manera de presentar la seqüència dels animals, donant bastant suspens abans de mostrar el següent i recordant què ha dit el lleó de cada un d’ells..


SEQÜÈNCIA D’ANIMALS

• Antílop: No, ... ja he menjat la setmana passada.
• Búfal: No, ... és dur com una sola de sabata.
• Estruç: No, ... molta feina a desplomar-lo.
• Rinoceront: No, ... em fa una acidesa tremenda.
• Girafa: No, em provoca mal alè.
• Gaseles: No, millor pel diumenge, que venen els sogres.
• Zebra: Si, ... em ve de gust!

A partir d’aquí i segons l’edat dels infants o el domini que tenguin del vocabulari dels animals i una vegada recordin la seqüència del llibre, ja els mostrarem perquè ells facin les seves hipòtesis i intentin endevinar cada nou animal.

Repetim la idea que té el lleó de cada animal amb veus ben diferenciades i proposam que ens imitin.

Procuram que al mostrar cada animal les diguin els infants, sense el nostre model previ, i en el seu moment corresponent.
Al final els tornam mirar, els contam, els hi diem adéu, recordam qui venia darrera de cadascú...

Si per exemple algun infant diu: “mira el avestruz”! Tot d’una podem dir: Si un estruç, el cridam? Diga-li tu: Estruç!, quants de fillets que tens!

Pot estar bé tenir un petit lleó retallat, de la mateixa mida que el del llibre però que miri constantment a la classe i demani coses. Si volem inventar diàlegs, tindrem també les figures dels altres animals. Si volem recrear el diàleg entre el lleó i la lleona, podem tenir a l’abast dues caretes.

Amb infants grans podem començar la sessió fent que endevinin una sorpresa. Els hi fem escoltar el so d’una sabana amb molts animals i el bram d’un lleó.

Tot el mateix treball també el podríem fer amb infants de tercer cicle sempre i quan la motivació fos contar un conte perquè ells el puguin anar a contar als infants petits.

Anam narrant la història, ja sigui només explicant-la o bé fixant-nos en el que diuen les frases del llibre, pausadament. També, el primer dia podem només explicar i més endavant llegir-lo.

No mostrarem les imatges fins després de la lectura o narració de cada pàgina i assegurarem amb preguntes la comprensió de la història. Convé que els infants diferenciïn bé el moment en què la mestra llegeix el conte o el moment en què reforça la comprensió pel to de veu, per l’actitud, l’èmfasi.

Algunes imatges es prestaran a reforçar-les fent repetir als infants la gesticulació adient.

Quan surt un animal del qual sabem alguna cançó o una poesia, la cantam o la recitam: El lleó no em fa por...

Una vegada llegit i escoltat el conte, el mateix dia o un altre que el tornem recordar es pot obrir una conversa:
Quin animal ens ha agradat més? N’heu vist alguna vegada d’animals com aquests? A on? Qui recorda quin motiu va donar el lleó per no menjar-se els animals que trobava fins que va trobar el darrer, que si li venia de gust?

Propostes de continuïtat

Aquestes propostes tenen la finalitat de recordar el vocabulari, de donar significat i poder traslladar les paraules que han sortit en el llibre en un altre context a fi que quedi ben comprès i ben assimilat i que s’asseguri que l’han verbalitzat, és a dir que no hagin estat només receptors passius de les paraules.
Algunes d’aquestes propostes poden ser activitats prèvies al treball del llibre, altres de continuació.

• És un llibre ideal per a ser enregistrat i tenir-lo a la Biblioteca sonora, si tenim mitjans perquè a cada pàgina un infant diferent posi la veu a cada animal. Segur que tindria una gran significació per a ells a l’hora de sentir-lo.

• Proposam als infants jugar amb algú de la classe amb qui habitualment no jugam.

• Aprenem la cançó: El lleó, no em fa por!

• Si tenim animals de plàstic tornam a contar el conte amb els animals i feim un racó perquè hi juguin ells.

• Escenificam el conte, quan anam a psicomotricitat jugam a ser aquests animals...

• Podem escenificar el conte, amb petits elements de disfressa identificadors de cada personatge.

• Jugam a penjar la coa a un animal dibuixat a la pissarra amb els ulls tancats. Els companys van donant pistes de com t’has d’acostar per encertar el lloc on és precís penjar-la.

• Si tenim la possibilitat de tenir enregistrats els sons d’alguns d’aquests animals convé que els fem sentir.

• Si els infants ja comencen a llegir, preparam la lectura del llibre. Cada infant es prepara una pàgina per llegir-la en veu alta davant els seus companys es prepara i si convé se l’ajuda amb l’entonació, la dicció. Quan arriba el dia establert podem tenir un faristol on hi ha el llibre i van surtin un per un a fer la lectura en veu alta de la pàgina corresponent.

• Joc de les parelles de sons d’animals.

• Segons l’edat dels infants i si s’ha fet tot aquest treball d’aprofundiment del llenguatge és probable que sorgeixin les ganes d’escriure o reescriure el llibre.

• Tenim fotos reals de tots aquests animals i els tenim exposats amb el seu nom escrit davall.


Avaluació

Hem de tenir en compte avaluar diferents aspectes:

-Avaluar el que han comprès i après els infants.
Per exemple saben reconèixer els nom de tots els animals o només d’alguns...

-Avaluar si han incorporat el vocabulari i les expressions treballades.

Per exemple els mostres una foto de cada animal i en diuen el nom adient.
Saben respondre: Què va dir el lleó del rinoceront?
I què va dir de la zebra?

-Observar si les expressions i el vocabulari es generalitzen en altres contextos.

-Avaluar com el propi mestre ha dut els seus objectius a terme, si les estratègies utilitzades han estat idònies…

com vaig curar al pare de la por als nouvinguts

Activitat d’aprofundiment oral a partir d’un llibre:

“Com vaig curar al pare de la seva por als nouvinguts”

Centre:____________________________ Data:________________

Tutor/a:____________________________ Nivell:________________

Mestra de suport:____________________________________

Introducció

Aquesta sessió, serà adequada per alumnes a partir de segon i tercer cicles d’educació primària i primers nivells d’ESO.

L’argument es centra en una filla que viu amb el seu pare. Ella és qui narra la història en primera persona. Al començament del llibre, explica una sèrie de virtuts del seu pare destacant que, entre totes elles, la que més li agrada és que en sap fer màgia.

Però li preocupa que hi hagi una cosa que ell no pot superar: la por als nouvinguts, especialment a les persones negres. Per una altra banda, a l’escola, la seva millor amiga, na Banja - d’origen africà – la convida a la seva festa d’aniversari. I com que a na Banja, li agraden molt els trucs de màgia, va tenir una idea: demanar-li al seu pare que actuï de mag per a ella.

Quan arriba el dia assenyalat, al pare no li queda més remei que afrontar la situació d’interrelació amb els familiars de na Banja, la qual cosa li dóna l’oportunitat de comprovar que mai no tornaria a tenir por dels nouvinguts.

Avantatges que presenta aquest llibre per a una escola d’immersió:

• Presenta imatges senzilles i clares però no massa infantils.
• El text és molt entenedor i divertit sobre tot per explicar una situació que es presenta com a conflictiva, per tractar-se d’una qüestió de rebuig envers les persones d’altres ètnies ó nacionalitats.
• Treballa l’empatia: Què faria jo en una situació semblant? Com em sentiria si una persona em rebutgés?
• Planteja la resolució de conflictes de relació entre cultures que es soluciona amb la posada en pràctica de relacions socials de coneixement mutu.
• Presenta un model familiar monoparental, bastant freqüent a la nostra societat actual, en aquest cas d’una filla que viu amb el seu pare, sense explicar perquè la mare no hi és. La filla demostra bones qualitats i s’esforça per ajudar el seu pare.

Abans de treballar el llibre:

Seria recomanable fer una referència als seus autors: En Rafik Schami i n’ Ole Konnecke, destacats com a models professionals amb èxit, tot i ser persones que han hagut d’immigrar dels seus països d’origen i que han estat reconegudes en el món artístic i literari dels països d’acollida:
Rafik Schami va néixer a Síria el 1946, però és més conegut a Alemanya, on ha viscut com a immigrant. Ha estat un autor d’èxit amb una extensa obra.

Ole Konnecke va néixer a Gotinga el 1961 però es va criar a Suècia; en aquest moment està considerat com un dels més brillants il•lustradors alemanys. Actualment viu a Hamburg.

Seria aconsellable que l’activitat pogués formar part d’un programa d’estudi sobre els valors, actituds i/ó habilitats socials. El llibre treballa fonamentalment aspectes lingüístics basats en la prevenció dels prejudicis de xenofòbia i racisme.

Objectius lingüístics

• Afavorir el procés d'adquisició de la segona IIengua a partir de la narració o la lectura del llibre.
• Saber escoltar una narració o la lectura del llibre.
• Que els infants puguin conèixer nou vocabulari.
• Establir una conversa a partir del conte.
• Donar el model menorquí d’algunes paraules del llibre que són més pròpies d’altres territoris de parla catalana.
• Entendre frases i expressions pròpies de l’idioma català.
• Entendre el vocabulari bàsic del llibre:

PARAULES

• Trencanous
• Taula parada
• Orfenat / orfe
• Amoïnada / regirada / preocupada
• Dita / acudit
QUALITATS

• Alt, altíssim com ... una girafa
• fort, fortíssim com ... un gegant
• intel•ligent, pacient, treballador, divertit, valent, famós.
DEFECTES

• Grollers
• Bruts
• Fan molt soroll
• Són molt foscos
ACCIONS

• Suar
• Pujar
• Estranyar
• Reaccionar
• Envestir
• Xiuxiuejar
FRASES

• Ja has fet els deures?
• L’ordre a les llibretes és senyal d’ordre al cap!
• Com a premi, em pots demanar el que vulguis
• No volia que el pare s’espantés
• El pare no se’n va adonar
• A cau d’orella
• Em va acaronar el cap
• Tothom té por de la foscor
EXPRESSIONS

• Fa goig de veure
• Són a tot arreu
• És clar que sí, serà un plaer!
• Valga’m Déu!
Objectius actitudinals

• Potenciar l’empatia envers les persones immigrades

• Donar elements de reflexió sobre aspectes d’educació intercultural

• Afavorir la resolució de conflictes interculturals mitjançant el diàleg i el coneixement mutu

Material

• El llibre “Com vaig curar el pare de la seva por als nouvinguts” d’en Rafik Schami i n’ Ole Konnecke de l’Editorial RqueR, resulta necessari com a llibre de consulta constant a la biblioteca de classe.
• El Power Point de les imatges del llibre resulta necessari en el primer visionat, per fer una presentació a nivell de grup classe.

Estructura de la sessió

Possibilitats diverses de començar la sessió:

• Amb alumnes nouvinguts, o si sabem que molts infants no ho entendran, podem presentar el llibre abans d’haver explicat el conte. Procurarem fer una presentació de la portada del llibre i imaginar de què es tracta:

o A la portada, els dos pares de les dues protagonistes estan vestits igual, acaben de fer la compra al supermercat i han comprat el mateix periòdic. L’únic tret distintiu és el color de la pell. A partir d’aquí, donar diferents hipòtesi d’argument.

• També podem fer un treball sobre el títol tan llarg : Què significa aquesta frase? De què pot anar aquest llibre?

• Seria adequat presentar els autors i comentar la seva font d’inspiració, quins motius seran els que els hi hauran inspirat en la realització del llibre.

• Una altra opció seria avisar els alumnes que llegirem un llibre del qual no els en direm el títol, en acabar faran les seves hipòtesis i comprovarem com es titula (per fer això haurem de tenir la portada tapada amb una cartolina i començar el P. Point per la segona diapositiva)

• Amb infants grans podem començar la sessió fent dinàmiques de grup:

De presentació: Un company ha de presentar el que està al seu costat, fent-li una sèrie de preguntes d’identificació prèvies.
D’empatia: canvi de jersei, per pensar i actuar com un company determinat.
De dilemes interculturals ... etc.

• Si llegim el llibre ho farem pausadament. El text acompanya la imatge en les diapositives de la presentació en P. Point. El professor fa una primera lectura, donant l’oportunitat d’ aportar una veu en off mentre els alumnes fan una lectura silenciosa de text i imatge.

• Les imatges es mostraran al mateix temps que es fa la lectura de cada pàgina i assegurarem amb preguntes la comprensió de la història. Algunes imatges no tenen text. Convé fer intervenir els alumnes donant les seves aportacions. Què penseu que diu ara?

• Convé que els infants diferenciïn bé el moment en què la mestra llegeix el conte o el moment en què reforça la comprensió pel to de veu, per l’actitud, l’èmfasi. La narració del llibre està realitzada en primera persona. Convé adoptar la veu d’una filleta i canviar-la en el moment que parla el pare de la protagonista i el pare i la mare de na Banja.

Una vegada llegit i escoltat el conte, el mateix dia o un altre que el tornem recordar, es pot obrir una conversa:

• Esteu d’acord amb el pla que ha preparat la protagonista? Quina altra idea heu tingut? Què li dirà el seu pare? Com haurà reaccionat?
• Li posem un nom a aquesta filleta? I al seu pare? Què passarà d’ara endavant?

Procurarem fer preguntes de tot tipus:
De comprensió literal: Quines qualitats tenia el pare? Quin era el seu gran defecte?
De comprensió interpretativa: Quin personatge t’agradaria ser?
De comprensió profunda: De quina altra manera podríem acabar el conte?

Es podria demanar als alumnes que fessin un resum curtet, primer de forma oral i després escrit, de la història:

“El pare és alt, fort i valent. Fins i tot sap fer màgia. Què rar, però! ... els forasters li fan por, en especial si són de color. La filla se n’ha adonat, i com que ella no els hi té ni una mica de por i, per adobar-ho, la seva millor amiga és una nena africana, decideix de guarir-lo. I se li acut un bon enginy per aconseguir-ho.”

Propostes de continuïtat:

Aquestes propostes tenen la finalitat de recordar el vocabulari, de donar significat i poder traslladar les paraules que han sortit en el llibre en un altre context a fi que quedi ben comprès i ben assimilat i que s’asseguri que l’han verbalitzat és a dir que no hagin estat només receptors passius de les paraules. Algunes d’aquestes propostes tant poden ser activitats prèvies al treball del llibre com de continuïtat.

• Si primer hem llegit el llibre els mestres, després tornen a llegir-lo els alumnes, rotant els torns de lectura.
• Suposem que el pare no sabia fer màgia. Amb quina altra estratègia podia haver sorprès als familiars de na Banja?
• Podem escenificar el conte, amb petits elements de disfressa identificadors de cada personatge.
• Si tenim a l’abast una capsa per fer trucs de màgia, podem mostrar algun d’ells; també podem demanar als alumnes si en saben fer una demostració.
• Procurem tenir a l’abast fotografies de personatges negres famosos i parlar de les seves aportacions.
• Jugar a les cartes de les famílies per a treballar el vocabulari de relacions familiars.
• Fer recerca de dades biogràfiques dels autors del llibre i d’altres obres que tenen editades.
• Dites i embarbussaments que tenguin adjectius.
• Jugar en altres contextos a transformar paraules o fer rodolins amb diminutius, augmentatius.
• Segons l’edat dels infants i si s’ha fet tot aquest treball d’aprofundiment del llenguatge és probable que sorgeixin les ganes d’escriure o reescriure el conte, o almenys les pàgines rellevants.
• Començam o mantenim un fitxer o un llistat de llibres interessants: Títol- Autor- Editorial- Col•lecció
• Aprendre cançons africanes.
• ...etc.

Avaluació:

Una vegada acabat de treballar el llibre haurem de tenir en compte fer una avaluació que contempli:

• La valoració del llibre (imatges, text, expressions...)
• Avaluar els infants: allò que han comprès i après...
• Avaluar-nos com a mestres, si hem dut a terme les estratègies més adients i si hem aconseguit els objectius fixats.

Possibles activitats d’avaluació:

• Donar fotos retallades de revistes de persones grans, joves i que identifiquin relacions de parentiu.
• Que siguin capaços de tornar contar tot el conte ja sigui mirant o sense mirar l’esquema de les seqüències.
• Idem mirant o llegint el llibre.
• Els alumnes reconeixen i saben anomenar situacions similars en altres contextos ó en altres situacions fora del conte.