dijous, 16 de desembre de 2010

Primer llengua oral

L2 ORAL, ensenyar-la a aprendre-la

El llenguatge és una de les creacions més importants de la humanitat. El llenguatge ens permet crear i construir el món, organitzar les relacions, interactuar amb l’entorn....

Una nova L2 s’aprèn a partir de la L1. Ambdós aprenentatges són resultat d’un procés social. Però els resultats són ben diferents. Un bon coneixement de la L1 afavoreix un bon aprenentatge de la L2. La interdependència lingüística (Cummins, 1979) indica: “l’alumnat d’incorporació tardana amb una bona escolarització prèvia i un bon desenvolupament de la seva llengua, no té problemes per a transferir-la a la L2 de l’escola si hi ha suficient motivació per a aprendre la nova llengua”

Altres condicionants. Es diu que fins als 10 anys es té més plasticitat per aprendre una nova llengua. Però açò és fals. La base d’aprenentatge és sobretot de caràcter social: emocions, actitud, habilitat social, capacitat d’interacció amb l’entorn... i capacitat cognitiva. Açò ho tenen millor els adults.

La llengua oral sovint s’ha subordinat en l’aprenentatge de la llengua. Fins fa poc. Tanmateix la llengua escrita sempre és una derivació de la llengua oral, un subproducte, tot i que d’unes característiques singulars. Tanmateix l’objectiu primer de la comunicació és ENTENDRE’S, i això sovint es fa per mitjà de l’oral.

No es pot ensenyar L2 com s’ensenya L1. No té res a veure!

Ensenyar L2 oral vol dir crear els contextos d’ús com més “natural” possible. Només la interacció social provoca el pas de la “capacitat” a l’ús efectius d’una llengua.

Les condicions emocionals d’autoestima i de relació positiva amb l’entorn i amb la nova llengua són importantíssimes per a l’aprenentatge de la L2.

Aprendre una llengua és aprendre a fer coses amb aquesta llengua. És el mètode anomenat ELMT: Ensenyament de Llengua Mitjançant Tasques.

Per què llengua oral en primer lloc? Perquè és el més urgent per a l’alumnat nouvingut, que necessita immediatament dir el nom, demanar una adreça, parlar de l’escola... I com que l’expressió oral va estretament lligada a la comprensió oral, tenim els arguments bàsics per remarcar la importància de la llengua oral a l’aula d’acollida.

dimarts, 30 de novembre de 2010

saber llengües, bilingüisme per tothom






L’avantatge cognitiu i social de saber llengües
Francesc Florit Nin










Fa poc el diari EL PAÍS va difondre un reportatge sobre el bilingüisme. És clar que es referia a les escoles que entenen el bilingüisme com l’ensenyament en castellà i en anglès. Sorpresa que no es referís al bilingüisme que fa més de 30 anys porten a terme les escoles de més d’una quarta part de la població espanyola que viuen a comunitats amb una altra llengua pròpia. Fins al final del reportatge no es va dir que a Catalunya ( sempre obvien el País Valencià i les Illes Balears), Galícia i Euskadi teníem un sistema bilingüe ( o millor dit bilingüitzat). Ho deia el reporter que açò suposava un gran avantatge cognitiu per a les persones i a més deia que els alumnes catalans teien més bona nota en castellà que els d’altrtes zones de l’Espanya monolingüe. Oh descoberta.
El que resulta encara més curiós és comprovar com, tot i defeensar el bilingüisme, la gran part dels espanyols no el practiquen. Si és tan bo, perquè no s’implanta? I així els espanyols monolingües aprendien una altra llengua espanyola, a més de l’anglès, com feim els qui vivim a l’Espanya bilingüitzada.
Les persones que defensen el bilingüisme a Catalunya, a les Illes Balears o a València, però no el volen per res a Madrid o a Extremadura o a Múrcia mostren com a mínim una incoherència que els delata. Açò és el que proposa el partit de Rosa Díez. En el fons no volen ser bilingües, sinó que volen que ho siguem els altres perquè ells es puguin mantenir en el seu monolingüisme de sempre.
Les persones nouvingudes que venen a viure a Menorca, per exemple, tenen tot el dret a ser bilingües o trilingües. Dir-los o fer-los veure que amb aprendre i usar només el castellà ja en tenen prou és un acte d’una subtil marginació. Negar-los la llengua catalana és una manera indirecta de no admetre’ls a la comunitat. Tenir dret a formar part integrada a la comunitat vol dir tenir dret a escoltar la ràdio en català, a llegir-ne diaris, a comprar en català i llenir-ne les etiquetes, a poder comprar jocs en català per als fills que n’aprenen a l’escola. Tenir dret a anar al cinema en català, que el metge ens hi visiti, tenir dret a rebre la llengua dels nadius, sentir el paisatge en la llengua del país, etc. En definitiva, els nouvinguts tenen el dret a no ser-li amagada la llengua catalana i així poder ser també bilingües o trilingües o quatrilingües.
Fa poc una persona del Brasil que ha vingut a viure a Menorca declarava que parlava quatre idiomes: tres dels quals són llengües romàniques (portuguès, castellà i italià), l’altre és l’anglès. Enhorabona! Ara només li cal saber també la llengua d’on treballa, el català, que com que és també una llengua romànica, derivada del llatí, li serà ben fàcil. Fa poc, també una persona immigrada a Barcelona, declarava que ja que a ell li neguen d’aprendre el català perquè se li amaga la llengua, com a mínim vol que els seus fills vagin a una escola d’ensenyament en català perquè així s’assegura que seran bilingües. Una postura ben diferent a la demanada per una menorquina que, en carta al director, reclamava les classes en castellà per als seus fills. Per què? Perquè així no seran bilingües?
Fer servir la immigració com una excusa per justificar accions en contra de la llengua catalana és una pura demogògia. La defensa dels drets de les persones immigrades és defensar el dret a aprendre la llengua del país on han vingut a viure. Defensar el dret dels castellanoparlants a no emprar el català és pervertir la situació. Si una societat funciona en dues llengües és del tot normal que tothom sigui bilingüe. Tothom, o no? Perquè si tots són avantatges, cognitius i socials, per què s’hi neguen? Per quines raons ocultes no volen ser bilingües?

dimarts, 23 de novembre de 2010

Educació antiracista



VII Simposi Educació i Immigració. Girona 18 i 19 de novembre de 2010

L'educació anticracista és la passa següent al tractament de la diversitat des d'un punt de vista intercultural. Una de les conferències més interessants ( ho van ser totes!) va ser la de Walter Actis, del Colectivo IOÉ. El títol de la conferència "Hi ha possibilitats d'implementar una educació antiracista?" Les reflexions van ser molt encertades, encoratjadores, i tanmateuix ben realistes, ja que el punt de partida de la relaitat social i de les actituds majoritàries no són precisament gaire positives. Va explicar com es donen poc compromís i poca formació del professorat respecte els problemes de racisme a les aules.
L'educació antiracista ha d'actuar en dois pols: el dret a la diversitat i a la pròpia identitat i el dret a la igualtat. Que la tasca prioritària del professor és crear espais de trobada per a la convivència i mirar de trobar aliats dins i fora de l'escola per tal de lluitar contra tota forma d'exclusió.

divendres, 12 de novembre de 2010

divendres, 1 d’octubre de 2010

emotivitat i llengua




Emotivitat i llengua
Francesc Florit


Una llengua és un caramull de connexions que s’estableixen entre les persones. Per açò diem que una llengua és sobretot un producte social, que de fet només es pot donar quan dues persones interactuen. I com que les relacions socials venen regulades pels sentiments i les emocions, amb una micona de racionalitat, podem deduir que les emocions i els sentiments formen part indestriable d’una llengua. Fent la màxima: una llengua és una emoció compartida.
I açò es pot comprovar quan es tracta d’aprendre una llengua nova, una llengua altra a la pròpia. Així la llengua, com a principal via per regular la conducta humana i la comunicació, és una eina complexa, la més complexa. És per un costat instrument de cognició, és vehicle de l’expressió i és dipositària de la identitat.
Usam la llengua per “fer” moltes coses. Qui deia que una llengua és un acte (de parla). Però la principal és la de vehicular el pensament i el sentiment —es poden realment destriar? Pensament i sentiment, les dues cares essencials de la conducta humana, la racionalitat i l’emotivitat.
En l’àmbit de l’educació, i en concret en l’ensenyament i aprenentatge d’una llengua L2, sovint la tasca docent se centra en el pensament racional. I oblida o margina aquella altra cara del component humà: l’emotivitat. L’escola també haurà de treballar la relació emotiva amb el llenguatge. Ja ho fa en les primeres edats, però com més grans són els alumnes, més es bandeja. Si el mestre vol que l’alumne interioritzi la llengua, especialment quan es tracta d’una nova llengua, una L2, haurà de lligar l’experiència d’aprendre amb ingredients emocionals. I en aquest cas en ingredients emocionals positius, amb emotivitats plaents si es pot dir així. Perquè les emocions poden ser assertives o negatives envers la llengua. Si l’alumne és capaç d’establir relacions saludables, còmodes, agradables, tendres...amb la llengua que ha d’aprendre, aleshores l’aprenentatge és ràpid i consistent. S’aprèn allò que realment es vol aprendre. Les maneres diverses que es pot valer un mestre per fer una llengua emotivament atractiva són per exemple jugar amb la llengua, comptar amb interessos personals, veure’n la necessitat, treballar amb productes d’alta qualitat emotiva: concerts, contes, poesia, cinema, teatre, etc. En definitiva es tracta senzillament, senzillament? de posar en contacte l’aprenent amb un model de llengua a imitar i a estimular a parlar-ne, a parlar-hi, i a parlar-se des dels sentiments.

dimarts, 21 de setembre de 2010

Actuacions d'ESEL PAIRE Menorca


Què ofereix ESEL-PAIRE als centres

EN MEDIACIÓ:
Orientar en l’escolarització de nous alumnes
Oferir el servei d’Interlocució
Fer l’acompanyament de les famílies als centres
Ajudar en les relacions amb Serveis Socials municipals
Ajuda en el servei de derivació d’alumnes entre els centres
Ajudar en les entrevistes a pares
Informar sobre el sistema educatiu i altres aspectes d’educació

EN ACOLLIDA:
Ajudar en la redacció del pla d’acollida.
Assessorar en l’acollida inicial
Assessorar sobre l’organització de l’aula de PALIC.
Orientar sobre estratègies per a l’ensenyament del català com a L2.
Suport al professorat en la tasca d’atenció als alumnes nouvinguts.
Assessorar el treball tutorial amb l’alumnat nouvingut
Afavorir la creació de Fons de Recursos per a alumnat nouvingut.
Fer cursos intensius de llengua inicial
Assessorar en les adaptacions curriculars per a nouvinguts
Orientar sobre l’avaluació de l’alumnat nouvingut
Assessorar sobre proves inicials d’avaluació
Ús de les TIC a l’aula d’acollida
Treballs sobre sortides i coneixement de l’entorn
Aplicació i exemplificació de propostes didàctiques

EN LLENGUA
Revisió del PLC
Activació de la Comissió Lingüística
Promoure plans de foment de l’ús de la llengua catalana.
Assessorar en la programació didàctica del català com a L2.
Incentivar la creació d’activitats d’ensenyament-aprenentatge de la llengua.
Assessorar sobre l’ús del català com a llengua vehicular i de cohesió.
Suport en la revisió de documentació relativa a Normalització Lingüística,
Dinamització del català al centre
Informar sobre experiències de centre
Aportar activitats sobre normalització del català
Introduir programes d’apadrinament i de voluntariat lingüístic

EN INTERCULTURALITAT
Col·laborar en la sensibilització i promoció de l’educació intercultural.
Orientar sobre metodologies, recursos i materials didàctics
Ajudar en l’atenció a la diversitat lingüística i cultural
Difusió de material didàctic, experiències i programes
Coordinar professorat en Projecte Lingüístic./ Immersió/ PALIC.
Acollida i Interculturalitat.
Incentivar els intercanvis de materials i experiències dels centres educatius.
Potenciar la competència intercultural del professorat.

dimecres, 8 de setembre de 2010

Nou curs, al servei dels centres


Ja fa uns anys que la Conselleria d'Educació de les Illes Balears va posar en marxa els equips de suport als centres i als docents des des diverses necessitats i en distints aspectes. Els equips que treballam diractament amb el profes i amb els alumnes (i amb les famílies) que tenen a veure amb l'atenció a la diversitat provocada per la immigració són ESEL i PAIRE.
ESEL és l'Equip de Suport a l'Ensenyament de la Llengua i PAIRE respon a les sigles de Programa d'Acollida, Integració i Reforç Educatiu. Ambdós equips formen part de Serveis Educatius diferents, però les seves competències tenen un camp d'intersecció que els obliga a coordinar-se, a treballar conjuntament.
Durant el curs passat 2009-2010 ja ens reuníem per compartir la informació i les tasques. Tanmateix hem constatat que hem d'anar una mica més enllà i treballar com un sol equip. A Menorca som quatre professionals amb experiència: Núria Pons i Carme Morales (PAIRE) i Caterina Juanico i Francesc Florit (d'ESEL).
Els centres educatius ja coneixen la nostra feina i en tenen experiència ja que en tots hi hem tingut intervencions. Però convé de fer-ne un resum de les nostres funcions. Els tres pilars que donen sentit als dos serveis són l'acollida, la llengua catalana i la interculturalitat. I açò abarca temes com l'escolarització i la mediació, els serveis d'inetrlocució, les relacions amb altres entitats que treballen amb la immigració, l'acollida de famílies i alumnes nouvinguts i els seu seguiment escolar, el suport de llengua oral i cursos de català intensius, l'organització de l'aula d'acollioda, l'ajuda en la redacció de plans d'acollida i de PALIC, l'assessorament en avalaució i en adaptacions curriculars, la introducció de metodologies didàctiques en L2, l'aplicació de materials didàctics i la seva exemplificació a les aules, i tot allò referit a l'ensenyament del català, programacions i recursos, així com iniciatives per al foment i la dinamització de la llengua catalana coma llengua pròpia del centre, com també la implantació de plans per a la interculturalitat en tot el curriculum.
El nostre propòsit és contrubuir a la millora de l'educació dels alumnes, donar les eines de gestió més adients al professorat i així oferir oportunitats per a la convivència plural, des del respecte a la diversitat i amb la llengua pròpia com a llengua escolar compartida.

dijous, 3 de juny de 2010

3ª Trobada de PALIC


Trobada de Professores de PALIC
Centres d’educació secundària de Menorca


CONVOCA: Francesc Florit, Equip d’Ensenyament de la llengua. Equip EINA.
DATA: 2. 6. 10
LLOC: IES Biel Martí de Ferreries

OBJECTIUS
• Conèixer les activitats realitzades en relació a sortides i coneixement de l’entorn amb l’alumnat nouvingut.
• Consensuar un model didàctic per a les sortides escolars
• Conèixer experiències d’altres centres

ACTIVITATS
• Cada professora exposarà la seva experiència relativa a les sortides escolars.
• Les experiències i els recursos disponibles.
• Possibilitat d’editar el material didàctic elaborat
• Valoració final de les trobades de PALIC.
• Avaluació del suport d’ESEL Menorca
• Suggeriments per al curs 2010-2011: propostes d’actuació
• Altres informacions


Assistents:
Abdó Florencio. CC Sant Francesc de Sales. Ciutadella
Gemma Moll. CC Sant Francesc de Sales. Ciutadella
Raquel Miralles. IES Pasqual Calbó. Maó
Miquel Maria. IES Ramis, IES Pasqual Calbó, i Sant Francesc de Ferreries
Amanda Rodríguez. CC La Salle de Maó
Esther Pelegrí. Professora del programa PAIRE
Maria Pons. IES Biel Martí de Ferreries
Joan Febrer. IES Biel Martí. Ferreries
Roser Mercadal. IES Quadrado. Ciutadella
Núria Pons. Professora mediadora del programa PAIRE
Antònia Campins. IES Cardona. Ciutadella
Mariola Juanico. IES Cap de Llevant. Maó
Francesc Florit. Professor equip ESEL. EINA
Caterina Juanico. Equip ESEL Primària




Temes tractats

La reunió es divideix en dues parts. A la primera es tracta el tema acordat sobre les sortides escolars. A la segona es fa un repàs de les actuacions fetes, se’n valoren els resultats i es donen informacions pertinents respecte el suport d’ESEL.

Intervencions dels participants

Mariola Juanico.
Explica que s’han fet poques experiències respecte les sortides escolars. Tenen el problema que el centre és ubicat fora del nucli urbà de Maó, cosa que dificulta molt els desplaçaments. Amb tot han aprofitat l’oferta municipal d’un itinerari guiat pel centre de la ciutat organitzat per l’ajuntament amb una guia. Amb l’objectiu de conèixer els llocs més emblemàtics es va realitzar una visita fora de l’horari escolar, a la tarda. S’indica que excepcionalment també es pot sol•licitar dins l’horari escolar.

Esther Pelegrí
Com a professora dels cursos intensius de llengua dins el programa PAIRE que ha realitzat al CC de la Consolació de Ciutadella, exposa que una activitat consistí a fer un itinerari per la ciutat de la part antiga per mitjà d’un mapa, tot visitant diversos llocs: museus, esglésies, ajuntament (on van berenar) etc. Durant el trajecte es van fer fotos que, una volta passades a l’ordinador van servir per fer recordatori dels llocs visitats i practicar llengua oral.

Tònia Campins
Explica que han fet moltes sortides. A la biblioteca on els alumnes aprofiten per fer-se usuaris i on coneixen les possibilitats que té, alguns dels quals es fan assidus dels serveis oferts. També van visitar correus, per conèixer els serveis i fer els tràmits d’enviament d’una postal. Van visitar el Casal Jove i les activitats que s’hi fan. Van visitar l’exposició sobre restes arqueològiques del Museu Municipal (sense guia). Els cicles formatius que fan al propi centre també és un motiu de visita, ja que alguns dels alumnes nouvinguts tenen interès en la formació posterior a l’ESO. Finalment han programat sortides conjuntes les dues aules d’acollida dels dos instituts de Ciutadella amb la finalitat que es coneguin entre ells i coneguin altres espais com la zona verda de Es Pinaret.

Maria Pons i Joan Febrer
En Joan Febrer és el professor que realitza les sortides escolars amb els nouvinguts. Ho fan de manera sistemàtica, una vegada al mes. Cada sortida té un àmbit: comercial, sanitari, cultural, empresarial, etc. Es fa una sessió prèvia de preparació i una sessió posterior de recopilació de la informació. A cada sessió es té una breu entrevista amb les persones que han d’atendre per avisar-los de la intenció educativa, de l’ús del català, etc. D’aquesta manera els alumnes coneixen poc a poc els diversos serveis i oportunitats que ofereix el poble de Ferreries i les persones que hi viuen.

Miquel Maria i Raquel Miralles
L’IES Pasqual Calbó ha elaborat una sortida escolar de visita al port de Maó, amb una feina complexa i llarga que ha comportat el producte final d’una filmació de l’itinerari fet, de les explicacions diverses sobre el port i dues entrevistes a persones relacionades. El video és penjat a Internet i els alumnes han gaudit d’una activitat complexa i diversa. Igualment s’han fet altres sortides: Infojove per conèixer els serveis a la joventut, el Talaiot de trepucó, amb un material preparat de preguntes que s’havien de respondre, el Museu de Menorca i Es Cau de Es Castell, una taverna emblemàtica de la cultura popular on es canten cançons tradicionals i populars.

Roser Mercadal
Aprofitant la bona ubicació de l’institut s’han organitzat i fet dues sortides cada trimestre en diversos indrets de la ciutat( Biblioteca pública municipal, Mercat de peix, Catedral iCal Bisbe, etc.), a més de les dues sortides de convivència conjuntes amb l’IES Cardona.

Núria Pons
Com a membre de PAIRE ha realitzat una intervenció directa amb alumnat nouvingut del CP Mare de Déu del Toro de Es Mercadal a Primària. La finalitat és conèixer el poble i crear vincles afectius entre els al·lots i les persones del poble. Es creu necessari fer aquest tipus de relacions ja que l’estimació del nou lloc de residència passa pel coneixement i per crear aquets vincles emotius amb la panadera, el mecànic, etc.

Gemma Moll i Abdó Florencio
Han realitzar sortides per Ciutadella amb un mapa mut, on els alumnes havien de marcar l’itinerari fet i els noms dels carrers per on passaven així com els diversos edificis més importants i els serveis i recursos de la ciutat. Amb aquest treball es potencia el treball en equip i finalment es treballa la llengua oral a partir del mapa realitzat. A secundària van fer una experiència d’anar a comprar el berenar.

Amanda Rodríguez
Han aprofitat una sortida al mercat de Maó per tal d’incentivar l’ús de la llengua en les interaccions amb els botiguers a partir d’un qüestionari preparat prèviament. Es treballà abans els temes referits al mercat i als productes alimentaris a partir del material didàctic Comencem. Llavors s’havia d’emplenar una fitxa de la visita.

Síntesi d’idees
Com a resultat de les exposicions fetes sobre les sortides escolars, es fa un resum de les idees bàsiques que poden potenciar el sentit didàctic de les sortides:
1. aprofitar els materials i recursos editats per entitats com ajuntaments o MRP sobre els recursos de la ciutat.
2. acollir-se a programes escolars que ofereixen els serveis socials i educatius dels ajuntaments com ara guies de visita, itineraris, fulletons de publicitat, etc.
3. tenir en compte la possibilitat de visitar altres pobles o experiències fetes per altres instituts d’altres pobles.
4. aprofitar les visites realitzades per relacionar els alumnes amb els serveis que ofereixen: fer-se usuari, fer-se soci, aprofitar el recurs, etc. que vagi més enllà de la visita.
5. Usar els fulletons que solen tenir els museus, les associacions etc. per treballar els continguts.
6. Una visita sempre té tres parts: la preparació prèvia en la qual es treballa el vocabulari i les estructures lingüístiques necessàries per a l’ús de la llengua en aquell àmbit, la realització de la sortida i el recull de la informació i , la tercera és el treball posterior de reforç i de sistematització dels aprenentatges fets.
7. Cal relacionar les sortides i les visites amb els interessos dels alumnes: pensar especialment amb les seves expectatives futures: la formació posterior , els serveis que els són útils ,etc..
8. Cal contactar amb les persones que ens han d’0atendre ja que cal prepara-les per a la visita: la importància de mantenir el català, la necessitat de parlar a poc a poc i amb un llenguatge senzill i entenedor, etc.
9. Hem d’aprofitar igualment fer visites a associacions i organitzacions sense ànim de lucre: culturals benèfiques, sanitàries etc. perquè am,b el seu coneixement intentem de sensibilitzar sobre el voluntariat i l’associacionisme.
10. cal usar les TIC: Internet, els vídeos, fotos, les gravacions sonores, ús de blocs tec. Perquè són eines d’una gra versatilitat i que ajuden fixar un producte final.
11. les parelles lingüístiques fetes als centres són un dels recursos que es poden aprofitar per a les sortides perquè es dóna la possibilitat d’interactuar entre elles a partir de l’explicació de l’objectes de la sortida.

Es reparteix el document “Sortir per aprendre llengua” en el aul se proposa un esquema per organitzar i redactar una sortida escolar, un esquema de programació i els propoòsits perseguits.

Com a model de sortida escolar d’una aula d’acollida, es reparteix l’experiència de l’aula d’acollida del l’IES Palau Ausit de Ripollet, la professora de la qual és Matilde Martínez, experta amb gran experiència en l’ensenyament del català per a nouvinguts.

La segona part de la reunió va servir per una valoració de les trobades. S’acorda que atesa la seva utilitat, que els proper curs es tornin a convocar. Es recorda que cal fer una avaluació del ESEL a partir del model lliurat que cada centre ha de fer la sol·licitud del suport segons el model i lliurar-lo al Cap de Servei d’Ensenyament de Català per al curs 2010-2011.

Es recorda la possibilitat que ofereixen els ajuntaments de Ciutadella i de Maó amb la col·laboració del COFUC i ESEL de cursos de llengua catalana per a l’alumnat nouvingut durant les vacances d’estiu. Cal notificar-ho als alumnes i a les famílies i estar en contacte amb el servei que ofereix el curs.

Finalment s’explica el projecte Guaita a l’escola, que tracta de recollir les experiències de bones pràctiques educatives de Menorca.



Ferreries, 3 de juny de 2010
EQUIP EINA
Francesc Florit Nin

dimecres, 2 de juny de 2010

Es Pinaret


Una sortida per conèixer l'entorn proper, com és una zona verda municipal, Es Pinaret de Ciutadella, que ubica un dels Camps d'aprenentatge de la Conselleria d'Educació. És un pinar extens, molt a prop del nucli urbà, i encar més a prop dels dos instituts de la ciutat, just a 1.6 km.
Es Pinaret és una zona polida, d'amplis espais per jogar i descobrir, amb un munt d'activitats per aprendre, com fer pa, observar com es fa la mel, cultivar verdures i hortalisses, etc.
Divendres passat vam fer-hi una excursió les dues aules d'acollida dels ies M.A. Cardona i J.M. Quadrado. Va servir perquè es coneguéssin, com feim cada curs i a més van venir les parelles lingüístiques. Vam jugar a futbol i a altres activitats per a interactuar en català. Va ser un dia especial. Ho tornarem a fer.

diumenge, 30 de maig de 2010

Portfolio per a nouvinguts




El Portfolio per a l'aprenentatge de llengües és una eina més, i potent, que podem fer servir per a l'ensenyament del català com a L2 a les aules d'acollida. Les raons per fer servir el portfolio són diverses i entren de ple en un tipus d'activitat d'ensenyament i aprenentatge que estimula els alumnes en l'adquisició de la nova llengua, perquè

  1. promou la creativitat
  2. demana la cooperació entre els alumnes i el seu compromís en l'aprenentatge
  3. treballa per competències comunicatives
  4. treballa per projectes, que tenen sentit per als alumnes
  5. presenta la diversitat com un valor que ajuda i millora l'aprenentatge
  6. facilita la integració de l'alumne nouvingut
  7. permet lligar el protfolio amb altres activitats del les matèries i del centre
  8. és una manera innovadora de qualitat
  9. fa el curriculum més flexible i pràctic
  10. els alumnes aprenen també a autoavaluar-se
  11. globalitza els continguts i lliga la interdisciplinarietat
  12. treballa molt les actituds lingüístiques, tan necessàries per aprendre llengua.

dimarts, 11 de maig de 2010

Dinamització de la llengua: linguamón



La Jornada de dinamització de la llengua catalana a secundària que es va organitzar dia 21 d'abril al CEP de Menorca va ser molt interessant. Hi van participar uns ponents de primera fila: Ferran Suay que explicà les actituds i les defenses psicològiques en situacions de bilingüisme; Mercè Solé que ens explicà la tasca de Linguamón, la casa de les llengües i finalment en Biel Pons que ens explicà com funciona el programa Amb tu en català. Al capvespre hi va haver una taula rodona entre profes de llengua.



Dees d'aquest bloc volem destacar l'apartat de les BONES PRÀCTIQUES que són recollides a la web de Linguamón, perquè són aquelles experiències en dinamització de la llengua que ens pot il·lustrar la feina que des dels centres es pot fer, a través de les Comissions lingüístiques per al foment de la llengua catalana com a llengua comuna compartida.

Bones pràctiques en educació


Una de les altres utilitats educatives per als centres d'ESO són el mapes de les llengües, una proposta didàctica interactiva per estudiar la diversitat lingüística mundial, una eina fantàstica:

mapes vius de les llengües


Bona feina!

dimecres, 5 de maig de 2010

BATERIA D'ACCIONS



Bateria d’accions per a l’aula d’acollida

Francesc Florit Nin. ESEL.EINA Menorca

Aprendre llengua a partir de la diversificació d’activitats d’aprenentatge.

1. Jocs de comunicació, jocs d’expressió oral
2. Teatre i dramatitzacions. Llevat (La Busca Edicions) Ens entenem (Ed. Eumo)
3. Lectures visuals: els còmics i els manga
4. Lectures adaptades/ Lectura Fàcil: col•leccions i manuals: Kats, Lluna Clara, Tocs,
5. Cançons: tradicionals, populars, nova cançó, rock català...
6. Manuals de llengua: Nexes, Hola, Comencem, Dic, Xarxa, Camí de ronda, Mosaic, Destapa’t, Projecte Món, Aroma, etc.
7. Simulació de situacions.
8. La postal
9. Diàlegs amb làmina.
10. Quadernets LIC
11. Jocs de taula
12. Karaoke
13. Webquests
14. Aplicacions Click
15. Aplicacions informàtiques
Espurn@. Mut de mots. Galí. PELC. Parla.cat. Vincles. Dictats. Entrena’t per llegir. Aventura’t amb l’ortografia. Contes del món. Contes SPC. Quadern digital. Etc.
16. Cine: animacions (pel•lícules infantils juvenils i cinema manga
17. Cine mut: Buster Keaton, Chaplin
18. Jocs multimèdia. Barcelona Multimèdia
19. Sortides
20. El programa de ràdio
21. Lectures compartides: parella de lectura
22. Apadrinament, voluntariat lingüístic
23. Calendari multicultural
24. Entrevista a companys
25. El bloc de l’aula

dimarts, 13 d’abril de 2010

Dibuix de Neus Bruguera per al conte Huracán. Ed. Kalandraca
CARTA CONSTITUENT DE L’EDUCACIÓ D’AVUI

Si haguéssim de resumir quina és l’educació que ha de respondre als reptes socials d’avui diríem que es tracta de formar ciutadans per a la igualtat, des de la diversitat i cap a la construcció de la identitat. Formar persones competents com a ciutadans significa educar-los per a la convivència, a desenvolupar-se d’una manera integral, a ser capaç de comprendre el món i a intervenir-hi des de la responsabilitat ètica i ecològica: aprendre a ser, aprendre a conviure i aprendre a habitar.

Una carta constituent de l’educació d’avui es perfila com un acord de la comunitat educativa entorn sobretot dels valors: de la consciència, de l’autonomia personal, de l’acceptació i de l’acollida, de la confiança i el respecte, del diàleg i la implicació, del treball en equip cooperatiu, de la reflexió, etc. Els principis constituents de l’escola per a aquesta educació són:

1. Una proposta acordada i consensuada per compartir un mateix projecte educatiu encaminat a la cohesió dels membres de l’escola.
2. El treball en valors i els principis democràtics per afavorir la convivència, fomentar la solidaritat i la cooperació, des dels drets humans, per a l’equitat i el respecte a la diversitat.
3. Una escola arrelada al seu entorn i oberta al món.
4. La implicació de tota la comunitat educativa en el projecte i la coordinació amb tots els altres agents educadors.
5. La formació integral de totes les capacitats i les habilitats, atenció a les intel•ligències múltiples.
6. L’aprenentatge significatiu i experiencial.
7. L’aprenentatge cooperatiu i dialògic.
8. L’atenció a la diversitat: fixar-se reptes, entre l’adaptació i l’exigència.
9. Educació Intercultural i d’escola inclusiva.
10. Educació per a l’autonomia personal responsable.
11. Innovació pedagògica i reflexió sobre la pràctica.
12. Incorporació de les Tecnologies de la comunicació.
13. Formació permanent del professorat.
14. Treball en xarxa, treball en equip.
15. Foment del raonament i de la creativitat.
16. Cultura de la pau i mediació per a la resolució de conflictes.

dimecres, 10 de febrer de 2010

Les altres llengües


Les altres llengües de l’escola
Francesc Florit Nin

A les nostres aules sentim parlar el català com a llengua pròpia de l’escola, i el castellà que també és llengua vehicular de molts aprenentatges, però també l’anglès com a primera llengua estrangera; i encara tenim el francès i l’alemany com a llengües estrangeres optatives. Aquestes llengües, juntament amb el llatí i el grec són llengües objecte d’aprenentatge en el currículum escolar. Però a les aules hi ha altres llengües. Són les llengües dels alumnes i de les famílies. Les aules són doncs un espai de comunicació en el qual hi intervé en graus diversos una gran quantitat de llengües diferents.

Totes les llengües presents a l’escola han de ser d’una manera o altra “visibles”. De moment hem parat poca atenció a les “altres llengües”. Tanmateix el panorama lingüístic actual reclama que aquestes llengües tenguin un paper a jugar en el conjunt de les activitats educatives. Quin és aquest paper?

En primer lloc cal indicar que la llengua pròpia de cada alumne exerceix una funció capital en el desenvolupament dels aprenentatges i, específicament, en l’aprenentatge d’altres llengües. En segon lloc, les cultures que suporten aquestes llengües són un ric patrimoni de coneixement per a l’escola mateixa.

No tenim dades sobre les llengües presents als centres escolars de Menorca, Però si en deduïm llengües de les nacionalitats, en resulten un bon grapat. Actualment hi ha a Menorca 63 nacionalitats que han aportat l’escolarització d’alumnes estrangers d’ençà l’augment progressiu de la immigració a partir del 2000. Podríem calcular que tenim entre 20 a 30 llengües. Tanmateix aquesta diversitat a nivell insular es redueix considerablement quan es considera l’àmbit estricte d’una escola o un institut. Amb tot, podríem dir que en un mateix centre tenim una dotzena de llengües en centres grans o mitja dotzena en centres petits.

La major part de l’alumnat estranger de Menorca és de procedència sudamericana i anglesa, les respectives llengües dels quals ja són curriculars. Mentre que tenim un tercer grup, un 19% de l’alumnat de famílies estrangeres, que té l’àrab com a llengua pròpia. Les altres llengües són en nombre més minoritaris (portuguès/brasileny, romanès, italià, xinès, alemany, rus).

Les llengües altres, que no són curriculars, tenen una presència gairebé nul·la a l’escola. En canvi la seva aportació pot tenir un caràcter central al projecte educador ja que són la porta d’entrada al tractament intercultural que l’educació del futur –i d’ara mateix- necessita. Cal veure-hi una oportunitat que ens permet obrir l’escola a les diverses visions del món i establir el diàleg intercultural com a eix estratègic de la nostra intervenció docent. Quines són les mesures a prendre per materialitzar aquest eix?

La primera mesura és fer més visible la riquesa cultural i lingüística de l’escola per mitjà de la participació de les diverses cultures en els treballs i activitats escolars. Per altra part cal que el Projecte Lingüístic de Centre incorpori l’educació plurilingüe i l’atenció específica a l’alumnat nouvingut, a més de la preservació i normalització de la llengua catalana com a llengua pròpia, amb l’objectiu final de promoure la convivència i la comunicació. Com a activitats extraescolars cal organitzar classes de llengua d’aquells alumnes d’origen estranger suficients com per fer-ne un grup per tal d’aprendre la seva llengua, o per continuar aprenent-la. Les classes de llengua d’origen en horari escolar es poden organitzar en col·laboració d’ajuntaments o d’entitats cíviques com les associacions d’immigrants, o a través de l’associació de pares i mares.

L’adquisició-aprenentatge de la seva llengua d’origen per part de l’alumne té uns beneficis molt importants per a l’autoestima i el progrés acadèmic. Les transferències d’una llengua en l’aprenentatge d’una segona és possible si hi ha un bon assentament de la llengua pròpia familiar. El desenvolupament del llenguatge i les capacitats comunicatives fetes en la llengua familiar permet la millora de les habilitats socials i la seva integració social. A més, el reconeixement de les llengües diverses per part de l’escola ajuda a una bona predisposició per a aprendre les llengües escolars, català i castellà.

Tot plegat, les altres llengües de l’escola ens possibiliten la incorporació de l’enfocament intercultural com a resposta educadora a la diversitat. Aquestes mesures propicien una aplicació innovadora de l’educació i produeix un salt en la qualitat pedagògica del centre.

divendres, 29 de gener de 2010

Murals de les llengües de l'escola


Proposta didàctica sobre la diversitat lingüística del centre educatiu

OBJECTIUS_______________________________________________________

• conèixer les llengües parlades pels alumnes i les famílies dels nostre centre.
• aprendre algunes dades bàsiques sobre les llengües presents al centre.
• sensibilitzar l’alumnat sobre la riquesa lingüística concretada al nostre entorn.
• mostrar una visió positiva de la diversitat lingüística i cultural.


METODOLOGIA________________________________________________

Es tracta de treballar la diversitat lingüística del centre a partir de la col•laboració de l’alumnat i de les famílies per tal d’aprendre sobre les diverses llengües presents entre l’alumnat. Es plantegen preguntes inicials sobre les llengües parlades a l’entorn familiar i si coneixen altres llengües. Amb les informacions inicials s’han d’elaborar un petit mural per a cada llengua segons l’esquema de la pàgina següent. Amb els murals es realitza una exposició en un lloc visible del centre.
L’activitat es pot realitzar en un grup ordinari o a l’aula d’acollida.

ACTIVITATS_____________________________________________________

DEBAT sobre llengües diverses entorn de preguntes
• Com valoren el fet que al centre es parlin tantes llengües?
• Per què diem que cada llengua conté una visió del món diferent?
• Què pensen sobre les llengües que els són estranyes o desconegudes?
• Creuen que la diversitat planteja algun problema? Si és així, com el resoldrien?

RECERQUES
• Plasmació de la diversitat lingüística ambiental mitjançant textos i fotografies.
• Tria d’un camp semàntic (la roba, el menjar) i anàlisi del lèxic segons l’origen.
• Elaboració d’una graella amb els saluts en les diverses llengües
• Recerca de l’origen dels noms dels alumnes de l’aula.
• Recerca de les etimologies dels topònims del municipi i el seu origen.




ESQUEMA DE MURAL________________________________________




S’organitza la classe amb petits grups de tres o quetre alumnes per tal que elaborin un mural en forma de cartell (50x70 cm) per a una llengua present a l’escola. Cada mural ha d’incloure informacions de la llengua (parlants, família lingüística, territori i extensió, estatus jurídic, etc), un text original breu i la seva traducció al català, la ubicació i característiques del país o de la cultura que vehicula, així com fotografies de paisatge, monuments o personatges d’aquesta cultura. Al mural també es pot incloure la fotografia de l’alumne o alumnes que parlen aquesta llengua

PRODUCTE __________________________________________________

Amb els petits murals s’organitza una exposició al centre amb un text de presentació, amb els objectius i les activitats realitzades entorn del projecte. Cal incloure les llengües de l’escola, el català i el castellà, així com les llengües d’aprenentatge, anglès, francès, alemany i fins i tot el llatí i el grec. Igualment es pot incloure una cartolina amb l’explicació del treball, l’objectiu perseguit i la valoració de les llengües.




INFORMACIÓ__________________________________________________

Linguamón http://www.linguamon.cat
Linguamundi: http://www.linguamundi.cat/
Proel: http://www.proel.org/
Linguapax: http://www.linguapax.org/ca
Ethnologue: http://www.ethnologue.com/