Per què continuar al peu del canó?
Les raons fondes del mestre
Francesc Florit Nin
Fa poc vaig llegir que allò que realment incideix en la qualitat de l’ensenyament no són ni l’organització, ni el currículum, ni les lleis educatives ni la programació ni el material usat... què idò? Tu. Vull dir el professor o mestre. Açò diu l’informe de l’OCDE del 2005: la clau de la qualitat de l’educació és la qualitat del professor. No corren bons temps per a aquesta professió. Les condicions de feina han empitjorat en la majoria dels països de l’entorn de l’OCDE. Tanmateix n’hi ha que són caparruts i a pesar de totes les dificultats, o a vegades precisament per les dificultats, fan una feina extraordinària a les aules. En un article facilitat per Joan Buades a la ponència sobre la interculturalitat, titulat “Profesorado al pie del cañón: lecciones desde el terreno” (Cuadernos de Pedagogía, núm. 374) de Sonia Nieto (professora de la Universitat de Massachusetts) explica com a pesar de tot hi ha professorat que mantenen l’excel·lència en la seva tasca i no defalleixen: són els models d’una qualitat que s’erigeixen en el principal factor de la renovació pedagògica.
Com són? Què fan? Resumint l’article podem dir que tot plegat es tracta d’un decàleg:
1. Els valors del mestre entren a l’escola: ell és també una persona amb uns ideals i amb una ideologia que transmet als seus alumnes: les preocupacions, les esperances...
2. La professió de mestre es fa per la convicció que es tracta d’una de les tasques més nobles que hi ha de servei social i de transmissió de valors.
3. Els mestres tenen absoluta confiança amb els alumnes i hi mantenen una relació d’afecte i de grans expectatives.
4. Creuen en el poder de l’educació pública capaç de transformar la societat i de reequilibrar la riquesa per la conquesta de drets.
5. Necessiten i cerquen l’estalonament dels altres professors, per treballar-hi en grup.
6. La visió que tot podria ser millor provoca una ira contra el que hi ha que els impulsa a l’acció renovadora: és la rebel·lió contra la injustícia.
7. Fan una contínua reflexió intel·lectual sobre el sentit de l’educació i sobre la tasca de la seva professió.
8. Tenen un esperit de col·laboració i busquen la relació amb l’entorn i amb tota la comunitat educativa.
9. Treballen per a tots els alumnes, donant oportunitats, oferint recursos perquè tots puguin arribar a assolir les màximes capacitats.
10. Conceben l’educació com una tasca ètica i política, que va més enllà de l’ensenyament: per la formació moral i la formació ciutadana.
