dijous, 24 de setembre del 2009

Carta de benvinguts a la llengua








Has vingut a Menorca a viure. Benvingut al nostre institut. Véns d’un altre país i has corregut molts quilòmetres per arribar aquí. Molts menorquins van fer aquest mateix camí que has fet tu, però d’aquí al teu país, per quedar-se a viure-hi i tenir una vida millor. Hauràs comprovat que a Menorca es parlen dues llengües. La llengua catalana és la llengua oficial i pròpia de Menorca i la parlen molts menorquins. La llengua castellana és també llengua oficial. Les dues s’ensenyen a les escoles amb el propòsit que tothom les conegui i sigui capaç d’usar-les.

La llengua catalana va arribar a Menorca arran de la seva conquesta pel Rei Alfons III de la Corona catalano-aragonesa l’any 1283. És una llengua romànica, açò vol dir derivada del llatí, com ho és portuguès, el francès, l’italià i el castellà, entre altres. La llengua catalana i la castellana tenen moltes afinitats. Qui en domina una, aprèn ràpidament l’altra.

La llengua catalana es parla en un territori prou extens on viuen uns 12 milions de persones: a les Illes Balears, a Catalunya, a la major part de València, a Andorra i a la regió del Rosselló de França. Va néixer a Catalunya entre els segles VII i IX i llavors es va expandir cap al sud de la península Ibèrica i cap al Mediterrani durant el segle XIII.

Menorca, com totes les societats, té els seus costums, la seva manera d’entendre la vida, la seva història i la seva cultura. Et convidam a conèixer-les. T’hauràs adonat que el català de Menorca és la llengua habitual en les relacions socials. És a través de la llengua catalana que Menorca expressa millor la seva identitat. Els menorquins t’agrairan que aprenguis i usis amb ells la llengua catalana. Perquè si coneixes la llengua del lloc on vius podràs conèixer millor les persones i entendràs més Menorca. Et serà molt fàcil si t’ho proposes i demanes que t’ajudin a aprendre-la.

Aprendre una nova llengua demana un esforç, però el resultat t’obre moltes portes. No tenguis por a equivocar-te i comença a parlar català amb els teus companys de classe i amb els teus nous amics. Els professors som aquí per ajudar-te. Benvingut.

Responsabilitat educativa envers la immigració










El novembre de 2008 es va publicar un d’aquells llibres útils que obren camins, desfan clixés i aporten sensibilitat. Es tracta d’ Identitats de l’editorial Eumo, en una col·lecció anomenada Conciutadania Intercultural, en col·laboració de la Fundació Jaume Bofill. Amb el subtítol, prou explícit, Educació, immigració i construcció identitària, el llibre de just 126 pàgines, ens endinsa en la dimensió social de l’educació per aquells alumnes procedents de famílies immigrades.

Si el tema de les identitats ja és complex i delicat, més ho és en els casos de persones que es troben en un procés de dol migratori i que a més es troben en una edat de construcció de la pròpia identitat com és l’adolescència. El paper de l’escola, de l’institut, en aquest procés, és fonamental, tot i que sabem de les limitacions que el sistema educatiu té enfront d’altres agents socials i culturals: la família, la colla d’amics, les indústries de l’oci, formal i informal, etc.

Una de les primeres preocupacions dels mestres, més ençà de les necessitats de l’aprenentatge de la llengua i del currículum escolar, és la integració de l’alumnat nouvingut en la dinàmica de l’escola, de la classe, dels grups d’amics. Sempre diem que si s’aconsegueix establir lligams d’amistat entre els alumnes que arriben d’altres països i els autòctons (per dir-ho d’alguna manera), ja tenim mig camí fet. La primera tasca de l’escola envers els immigrants és, per tant, la seva incorporació a la societat d’acollida, amb tots els drets i amb tots els deures: un ciutadà més amb capacitat d’intervenció en la vida social en tots els aspectes da participació i cohesió sense renunciar a les identitats diverses.

No és una feina gens fàcil perquè s’han de tombar tot un seguit de barreres i de saber aprofitar, d’altra banda, les oportunitats. Els processos d’acollida poden ser afavorits o dificultats, poden ser oberts o restringits, poden conduir a la integració o a la segregació i fins i tot a la marginació. No cal dir que l’escola és obligada a donar les oportunitats. A la fragilitat de l’etapa d’adolescent, s’hi afegeixen les contradiccions i les incerteses de la postmodernitat de la cultura occidental, ben xocant i brusc per a persones immigrades.

Les autores,Marta Comas, Encarna Molina i Mònica Tolsanas, proposen algunes orientacions en l’àmbit educatiu per aconseguir una incorporació social ascendent d’aquest alumnat:

  • Trencar el fatalisme i recuperar el sentit de l’èxit educatiu amb exemples i fites de rendibilitat social de l’escolarització.
  • Que els aprenentatges estiguin carregats de sentit: que siguin una garantia per a un futur millor.
  • Respondre a les expectatives dels alumnes i de les seves possibilitats, lluny d’estigmes i etiquetes problemàtiques.
  • Defugir les alternatives “ètniques”, “per a immigrants” separades de la resta d’alumnat. Cal una socialització comuna per a una ciutadania responsable.
  • Donar suport específic a les famílies immigrades en relació a l’escola.
  • Formar el professorat en eines i recursos que li facilitin la tasca i dignifiquin el seu rol d’ensenyant compromès amb el futur dels adolescents.
  • Construir entre tots (autòctons i nouvinguts) uns nous referents identitaris amb objectius compartits: trobar el denominador comú de convivència.
  • Valorar la diversitat, per al reconeixement mutu, cap a una pràctica intercultural.
  • Posar l’alumne en el paper de protagonista de la seva pròpia identitat, com a subjecte actiu que construeix la seva identitat personal.

divendres, 18 de setembre del 2009

un futur per a les totes les llengües





"La defensa de la diversitat lingüística mundial s'està convertint en un dels objectius culturals prioritaris per construir un futur de respecte als drets humans, d'higiene democràtica i de celebració de la vida en la seva complexitat. La reducció de la diveristat lingüística, com la pèrdua de la diversitat de les espècies o com la por a la diversitat epistemològica, ètica i simbòlica empobreixen la qualitat de la vida humana i propicien sistemes de convivència repressius i totalitaris. La diversitat de les llengües és una expressió privilegiada del pluralisme de l'espècie humana. S'han de crear les condicions per assegurar un futur digne per a totes les comunitats lingüístiques que ho desitgin. S'ha de lluitar contra les antigues i les noves modalitats del colonialisme lingüístic i s'han d'instaurar polítiques que discriminin favorablement les comunitats lingüístiques més febles. Aquset combat forma part de les aspiracions a construir en un món regit per criteris ètics que permetin controlar les desmesures dels poders econòmics, els autoritarismes polítics, els abusos ecològics i l'homogeneïtzació social".



Fèlix Martí. President de LINGUAPAX
"El català, llengua vehicular a l'escola?
Perspectiva escolar, núm. 337. Setembre de 2009

dilluns, 14 de setembre del 2009

Col·laboracions per aprendre llengua


Col·laboració per a l’aprenentatge de la llengua
Francesc Florit Nin
Servei d’Ensenyament de la llengua.

Als centres educatius de Menorca tenim una gran diversitat d’alumnat respecte a la llengua i les cultures. Com tots els pares poden comprovar, a les classes dels seus fills hi ha al·lots i al·lotes d’origen divers, vinguts d’arreu del món. La majoria són persones nascudes a l’illa, però hi ha devers un 15 - 20 % que no han nascut aquí o que són de famílies provinents d’altres països que s’han instal·lat a viure a Menorca. La composició social, cultural i lingüística dels patis de les escoles menorquines han canviat molt en els darrers anys. Aquest nou panorama obliga els ensenyants a adaptar continguts i metodologies per donar una resposta eficient a aquesta diversitat.

La població escolar resultant de la forta immigració reclama una atenció educativa específica que els centres adopten d’una manera o d’una altra. Els estudis indiquen que el fracàs escolar és major entre els alumnes de famílies immigrades. Les raons són vàries: l’experiència del dol migratori, el desconeixement dels referents culturals, les dificultats d’aprenentatge d’una o de dues llengües noves, les situacions de precarietat familiar, a vegades econòmiques, la pèrdua dels lligams emocionals amb el país d’origen, etc.

Si una de les principals funcions que reclamam a l’educació és que doni oportunitats i que per tant compensi les possibles mancances inicials, aleshores els alumnes nouvinguts de la immigració hauran de tenir, no un tracte preferent, sinó una consideració específica. En aquest sentit, les escoles organitzen l’atenció educativa en programes com la immersió lingüística a primària, el PALIC (Programa d’Acollida Lingüística i Cultural) a secundària, i altres actuacions com els apadrinaments, les tutories, les adaptacions curriculars, la inclusió de continguts interculturals, etc.

Una de les principals preocupacions, com no pot ser d’altra manera, és que els alumnes adquireixin tan prest com sigui possible la principal eina de comunicació escolar que és la llengua en què es vehicula tot l’aprenentatge. Sense llengua, català i castellà, no hi pot haver progrés. Per açò com a mínim durant el primer any d’arribada d’un alumne nouvingut tot s’ha de focalitzar en la llengua: tots els mestres i professors són en primer lloc mestres i professors de llengua, sense la qual és impossible aprendre matemàtiques o ciències naturals. És més encara: tota la comunitat educativa ha d’actuar com a coadjuvants en l’adquisició de la nova llengua. Especialment els companys mateixos de l’aula són uns dels potencials d’aprenentatge lingüístic i cultural de primer ordre per a l’alumnat nouvingut. De fet, si els qui som al seu voltant feim necessària la llengua que necessita el nouvingut, serà en poc temps i amb una relativa facilitat que la llengua s’aprengui. En aquest sentit, l’èxit –o el fracàs- vindrà condicionat que tothom (ensenyants, alumnes, pares...) ajudi el nou alumne amb un acte molt senzill: parlant-li en català. Si les condicions són les adequades, aprendre una llengua nova és bastant fàcil. Basta que, amb una mica d’esforç, l’entorn social t’hi convidi.

Volem dir amb açò que tots som responsables de fer de la llengua catalana la llengua compartida a l’escola. Els programes educatius que funcionen i que donen els fruits esperats són aquells en què tothom hi posa de la seva part, quan tothom rema en la mateixa direcció, quan mestres i pares i alumnes es posen d’acord en els objectius i en els procediments a seguir.

Aquest estiu hem tingut una molt bona experiència de col·laboració entre diverses entitats: escoles, ajuntaments i el Govern Balear a través del Consorci per al foment de l’ús de la llengua catalana i el Servei d’Ensenyament de la Llengua a Menorca. Tant a Ciutadella com a Maó, els seus respectius ajuntaments han organitzat unes activitats durant els mesos de vacances d’estiu encaminades a afavorir l’acollida lingüística i cultural de l’alumnat nouvingut que duen a terme els centres escolars. Es tracta d’una actuació molt important perquè l’alumnat nouvingut continuï l’aprenentatge de la llengua durant uns mesos en els quals se sol perdre el contacte amb els companys d’aula i per tant perden la possibilitat d’interactuar en català.

L’acord de col·laboració amb l’Ajuntament de Ciutadella ha tingut uns resultats excel·lents. Els alumnes s’han divertit tot aprenent. Han agraït l’esforç posat en ells i nosaltres els agraïm el seu esforç. La nostra experiència ens demostra que la millor manera d’aprendre llengua és a través de l’amistat amb activitats lúdiques. Com a compromís adquirit en el Pla Municipal d’Interculturalitat, l’actual regidoria d’Educació ha fet una molt bona actuació en aquest sentit, actuació que tindrà continuïtat en els propers anys. Treballar per tant en una mateixa direcció és fonamental en els temes tranversals de l’educació: la convivència, la integració, la llengua.

Certament que l’escola és el principal lloc on els alumnes nouvinguts aprenen la llengua. Però aquests alumnes necessiten que l’entorn social també els ajudi i la millor ajuda no ve de fer-li el favor de parlar la seva llengua, sinó d’oferir-li la nostra. I açò es pot fer des de qualsevol àmbit de les relacions socials.