dijous, 2 de juny del 2011

acabant el curs i reflexionant sobre la feina






Faig feina a l'Equip de Suport a la llengua del Servei d'Ensneyament de Català. D'ençà ara farà quatre anys, vaig proposar-me de treballar en tres eixos, vam anomaner EINA, és a dir: un petit Equip per a la Interculturalitat, la Normalització i l'Acolliment.

L'arribada massiva d'alumnat de procedència molt diversa d'arreu del món a les nostres aules, amb llengües i cultures diferents, omplien de color i de reptes el panorama educatiu dels centres. Els reptes eren, bàsicament tres: acollir l'alumnat nouvingut (1) en llengua catalana (2) incorporant l'aportació de les seves llengües i cultures(3). Per fer-ho teníem clar que havíem d'incidir en el professorat responsable de les aules d'acollida, però també en el conjunt del professorat de cada centre. Perquè en definitiva, tothom n'era responsable.

Una de les coses primeres que tením clares era que la llengua catalana havia de ser el centre de gravetat de la nostra actuació. En segon lloc que aprendre una llengua nova era sobretot fruit de la interacció social i que, en tercer lloc, per fer-ho possible, l'acollida havia de ser de doble direcció, una acollida mútua. Un enfocament intercultural de l'escola n'era la garantia.

Que la llengua catalana sigui alhora lloc de trobada de llengua compartida com a llengua pròpia i mitjà d'integració i de cohesió entre tot l'alumnat en un marc plurilingüe no és un objectiu fàcil. No ho és, entre moltes raons, per la situació de minorització de la llengua catalana.

La tasca de realitzar una bona acollida lingüística i cultural, a través del PALIC, només té el propòsit de facilitar, ajudar i garantir als nouvinguts les mateixes oportunitats d'èxit escolar. I açò és una feina compartida per tot el centre, que va més enllà de les aules d'acollida. En aquest sentit, la interculturalitat significa tenir la mirada oberta a l'enriquiment que suposa per a l'escola la diversitat de cultures que s'hi donen, una oportunitat per obrir la mirada de tots els alumnes per tal d'adquirir el valor de la convivència.

Era, és, important per a nosaltres adonar-se que tota la feina feta a l'aula d'acollida té la finalitat de possibilitar com més prest millor la incorporació de l'alumnat nouvingut a l'aula del grup de referència, que és el seu lloc natural, i on pot aprendre més i millor. L'AA és per tant una ajuda inicial.

Els tres eixos, Interculturalitat, Llengua i Acollida, només tenen un sentit ple si l'escola no és tota sola. Cal que tota la comunitat educativa, en un sentit ample, treballi en una mateixa direcció. L'entorn, amb tots els agents educadors, s'ha de posar d'acord en un consens respecte els tres eixos. Les famílies, el municipi, les entitats cíviques, etc. hauran de comaprtir l'objectiu de la cohesió social entorn de la llengua, la interculturalitat i l'equitat educativa. Una escola oberta a l'entorn i un entorn que penetra a l'escola mitjançant la participació, la implicació i la corresponsabilitat.

La nostra feina, idò, a l'equip de Suport a la llengua ha estat assesorar les aules d'acollida com el nucli a partir del qual intervenir en tot el centre. Són tasques complexes, certament, però és evident que sempre s'ha de treballar en realitats ben concretes: en metodologies innovadores per a l'aprenentatge de la llengua, en programes de continguts interculturals, en tractament de la diversitat lingüística, en
immersió, en lligar el context a l'escola, en com fer present les llengües de l'alumnat al centre, en com atraure els nous ciutadans a la llengua del país, etc.

La valoració en en faig d'aquests quatre anys és de claroscurs. Sempre pens que podem fer més del que feim, però que alhora resulta difícil d'intrevenir en una estructura complexa com és un centre. D'altra banda hem introduït programes, materials, metodologies que tenen molt bon rendiment, com per exemple l'apadrinament lingüístic, les sortides a l'entorn, els criteris d'avaluació, la difusió de materials i de portals educatius a Internet, etc. Amb tot, per mi un dels inconvenients que tenim és l'actitud de renúncia a la llengua catalana. Cosa que la fa invisible als nouvinguts que no troben contextos d'interacció reals.

dimarts, 24 de maig del 2011

Decàleg del voluntariat lingüístic als centres



Decàleg del voluntari lingüístic

ESEL. Servei d’Ensenyament del Català

  1. Comparteix la llengua. Ajuda’l a aprendre català com la millor manera d’acollida.
  2. No li amaguis la teva llengua, parla-li sempre en català, encara que al principi tingueu dificultats
  3. Valora l’interès que demostra i els esforços que fa. Una bona actitud és el principi de tot i cal que l’animis
  4. Dels errors aprenem i són una ocasió magnífica per corregir-los, però no siguis estricte
  5. Parla-li de forma entenedora, pausada i clara i assegura’t que t’entengui.
  6. Interessa’t per la seva llengua i cultura. Demana pel seu país d’origen
  7. Aprofita per explicar expressions, paraules, costums, festes, cançons, menjars i fets de la nostra cultura
  8. Parlau de la importància de saber llengües i de la necessitat de dominar la llengua del país on vivim
  9. La llengua s’aprèn usant-la. Fes que el català sigui el pont per unir les amistats
  10. Difon entre els teus amics la tasca del voluntariat com una experiència gratificant i enriquidora.


Decàleg de l’apadrinat lingüístic

ESEL. Servei d’Ensenyament del Català

  1. El català és la llengua de l’escola, dominar-lo és la garantia del teu èxit escolar i laboral.
  2. Parlar català és la millor manera d’integrar-te, és una oportunitat per obrir portes. El teu esforç serà valorat.
  3. Demana que et parlin en català perquè el vols aprendre, que et parlin a poc a poc i amb claredat.
  4. No tenguis por a equivocar-te, dels errors n’aprendràs molt i els altres t’ajudaran a corregir-te.
  5. Demana com es diuen les coses, el sentit de les paraules, com es pronuncien bé. No et preocupis del teu accent. Tothom en té un que l’identifica.
  6. Explica tu també la teva llengua i cultura, les tradicions i les festes del teu país.
  7. Aprofita per llegir diaris en català, veure tv i escoltar la ràdio. Totes les ocasions són bones per aprendre.
  8. Parlau de la importància de saber llengües i de la necessitat de dominar la llengua del país on vivim.
  9. La llengua s’aprèn usant-la. Fes que el català sigui la llengua de comunicació amb els teus col·legues.
  10. Difon entre els teus amics la tasca del voluntariat com una experiència gratificant i enriquidora.

dijous, 5 de maig del 2011

Joves navegants









El Consell de Menorca, a través de l'INJOVE ha programat una sèrie d'activtats per a joves durant l'estiu.

Una de les quals va dirigida específicament a alumnes nouvinguts que fan PALIC: Jovens Navegants

L'activitat consisteix a realitzar una una singladura en vaixell per les aigües menorquines.
dates: del 16 al 19 de juliol (primer torn) 9 places
del 20 al 23 dejuliol ( segon torn) 9 places

Adreçat exclusivament als alumnes de secundària de 2n cicle d'ESO que són al programa PALIC i en els tallers d'acolliment lingüístic del COFUC. Durant l'estada a bord del vaixell Galaxie es duran a terme activitats de pràctica de vela, educació ambiental, descoberta de l'entorn, neteja del litoral, tallers de recursos i les tasques pròpies del dia a dia a un veler.

La finalitat és la pràctica de la llengua oral de català per a alumnat nouvingut.

INCRIPCIONS : del 2 al 8 de maig a la web : www.injovemenorca.com/estiu2011

dimecres, 4 de maig del 2011

Obrim el Seminari de PALIC al món


Pel seu interès reproduïm en aquest bloc la darrera acta del semianri de PALIC de Menorca que esteim a punt de tancar. Es tracta del resum de la ponència de Matilde Martínez, perquè tothom hi pugui accedir. Més endavant farem un enllaç obert al bloc del Seminari, de manera que tots els continguts qure hio hem anat aportant pugui ser també accessible a tothom.


La ponència externa de Matilde Martínez va consistir bàsicament a mostrar la gestió, la didàctica, els materials usats i el repertori de les estratègies d’ensenyament i aprenentatge de la L2, el català, a les aules d’acollida.

Na Matilde Martínez ha estat professora de secundària de francès i d'espanyol com a llengua estrangera durant 4 anys, i fins al curs passat (2007-2008), tutora de l' Aula d'Acollida de l'IES Palau Ausit de Ripollet (Barcelona). La seva experiència de professora de llengua estrangera va fer que traspassàs la metodologia d’un enfocament comunicatiu a l’ensenyament de català per a l’alumnat nouvingut.

Va ser una ponència molt completa i útil, amb el gran avantatge que gairebé tot el material i les experiències didàctiques són explicades al seu bloc ABECEDARIS.

La primera cosa que va fer na Matilde Martínez va ser penjar la seva programació d’aula al bloc, de manera que ara tots els membres del seminari hi puguem accedir.

La seva aposta per la llengua oral és la base de totes les activitats. Les motivacions dels alumnes les basa amb arguments ben pràctics. Per què aprendre català? Per que es té moltes més possibilitats de trobar feina. La programació seva es basa en el MCER (Marc Comú Europeu de Referència per a les llengües: aprendre ensenyar i avaluar. (en Xec en té 5 exemplars a disposició dels seminaristes), en el qual es fixen els graus de competència en el domini d’una llengua. Els alumnes nouvinguts han d’assolir el nivell A2, com a mínim, a les aules de PALIC i la resta de nivells superiors es considera que s’han d’adquirir dins l’aula de referència. També va fer incidència en la diferenciació entre llengua de comunicació i llengua d’aprenentatge. Els alumnes nouvinguts han de treballar els dos extrems, ja que la major part de llengua que necessiten és la llengua que es fa servir per a l’escola i en aquest sentit va dir que a l’aula d’acollida cal treballar la llengua de les matèries: aprendre a contestar exàmens, a fer treballs, a aprendre vocabulari específic, etc. és a dir tot allò que s’ha de dominar com a estudiant, la llengua acadèmica o llengua d’instrucció. Açò implica que cal treballar sobretot els textos escolars. Açò s’entronca amb una línia pedagògica que pregona que la llengua s’ha de treballar a partir dels continguts escolars, allò que s’anomena TILC, tractament Integrat de Llengua i Continguts.

La tercera gran estratègia és la de considerar la llengua com una eina de relació i que per aprendre-la bàsicament s’ha d’usar: la llengua s’aprèn usant-la fent activitats. Va recomanar el web Segundas Lenguas e Immigración.

Va estructurar les pràctiques d’aprenentatge de L2 en tres capítols:

1. Activitats realitzades amb nouvinguts dins l’aula d’acollida

2. Activitats realitzades dins l’aula de referència amb alumnat nouvingut

3. Activitats amb alumnes nouvinguts en relació als alumnes autòctons

A partir d’aquí na Matilde Martínez va anar explicant diverses experiències: Sortides a l’entorn, El meu Àlbum, Elaboració d’un diccionari personal, el Blocs dels alumnes com a diaris d’aula, la Poesia de tardor, l’Entrevista, etc.

La segona sessió de dia 7 va seguir amb les diverses experiències dutes a terme a la seva aula d’acollida. Les (infinites) activitats d’aprenentatge, va dir, és una suma d’estratègies i recursos (E+R=A) –la fórmula matemàtica és meva, sorry.

Una de les estratègies més difícils de posa ren pràctica és la de treballar alhora en diversos nivells, per a diversos alumnes amb graus de competència de la llengua tan distants. Na Matilde Martínez explicà que ho resol treballant un mateix tema en diversos nivells i combinant un horari setmanal en què els alumnes fan hores diferents a l’aula d’acollida. L’estratègia d’aprofitar alumnes que ja en saben per fer de profes als alumnes en estadis inicials. Funcionen les parelles d’autoajuda i també els programes d’autoaprenentatge i autoavaluació de programes en línia a Internet com Galí ( a les Illes tenim també el PELC

La forma de treballar és determinada, segons va mostrar, entre dos eixos: el treball per tasques i la pedagogia de la diversitat. A partir d’això es deriva tot un seguit de metodologies com el treball per parelles, la tutoria entre iguals, el Pla de Treball Individual ( les adaptacions curriculars), el Treball per Racons (no necessàriament físics), el Treball per Projectes, el Grup Cooperatiu, el Portfolio o Dossier d’alumne, etc ( és possible que en digués més que als meus apunts no vaig anotar).

Una de les activitats més útils va ser la manera com avalua l’expressió oral, a base d’una prova d’interacció amb preguntes sobre el context conegut, com es fa a les proves de l’Escola Oficial d’Idiomes).

Els recursos disponibles són molts, especialment els disponibles a la Gran Xarxa (Edu365, Youtube, Flickr, Viquipèdia, Blocs, etc.), però també altres tan senzills com activitats de teatre, les fotocòpies, les revistes velles, etc. Va explicar l’ús que en fa de la gravadora digital (60 €) i les gran possibilitats didàctiques que té)

Va explicar també amb més detall com s’organitzen les parelles lingüístiques. La diferència amb els nostres programes de voluntariat, és que el seu centre, per les característiques que té, no és voluntari sinó que és una activitat reglada dins la programació de llengua catalana. La gran majoria de l’alumnat del seu centre és castellanoparlant, tot i que la majoria sap parlar català, el seu entorn fa que no el practiquin gaire. L’experiència està ben explicada a GREIP (Grup de Recerca en Ensenyament i Interacció Plurilingüe), específicament a Parelles Lingüístiques (clicau-hi.

Altres experiències: Portfolio de les llengües, Expressió oral, Entrevista, la pissarra imantada, la plastificadora, etc. Però em vaig cansar d’escriure i no us vull cansar. Ho teniu tot al seu bloc, més amunt amb enllaç.

En fi, van ser 7 hores amb dos capvespres molt profitosos, d’un sol daurat que convidava a passejar arran de la mar, però nosaltres al peu del canó escoltàvem atents i enyoràvem l’aire fresquet de fora. Va donar tantes idees i materials, tan generosament, que només li podem agrair i prendre el seu exemple. Gràcies Matilde.

divendres, 25 de març del 2011

Acull en català i l'ensenyaràs





Proposta didàctica
Francesc Florit . ESEL Menorca. Servei d’Ensenyament del Català

Acull EN CATALÀ i l’ensenyaràs


Justificació
Les persones usen les llengües d’una determinada manera, que tradueixen la seva manera de ser i d’actuar. Quan en un país hi ha comunitats lingüístiques diferents, com aquí el català i el castellà, juntament amb altres llengües arribades d’arreu del món, es produeixen situacions de contacte i d’intercanvi, i també opinions sobre aquestes situacions. En parlar, les persones actuam amb les llengües amb unes actituds i unes idees. Els cartells Acull en català i l’ensenyaràs il·lustren dues situacions de la vida quotidiana sobre la interacció entre les llengües que ens permeten reflexionar sobre les actituds i els comportaments dels personatges.

Activitat
Debat breu de 15-20 minuts sobre les actituds lingüístiques que il·lustren els cartells i els comportaments dels alumnes respecte l’ús del català davant situacions semblants. Aquesta proposta es pot fer a qualsevol nivell de secundària i al darrer cicle de primària.

Objectius
1. Observar i analitzar els comportaments lingüístics i les actituds lingüístiques subjacents.
2. Debatre i reflexionar sobre les conseqüències de determinades actituds i comportaments lingüístics.
3. Prendre consciència de la importància del respecte a la diversitat lingüística i de la lleialtat a la pròpia llengua.
4. Adonar-se de la necessitat d’aprenentatge de la llengua catalana pels nouvinguts.

Procediment

El professor penjarà els dos cartells i farà una breu explicació sobre la interacció lingüística que es dóna entre diverses llengües a la classe, al carrer, a la ciutat. Explicarà la importància de les llengües, de la necessitat d’aprendre’n i de la relació entre la llengua i la identitat, etc.

Cal que el professor faci anar el debat des dels cartells a les experiències personals dels alumnes, de manera que siguin ells els protagonistes de les situacions plantejades i que aflorin les pròpies actituds lingüístiques per poder reflexionar-hi. Quina és la vostra experiència? Què us ha passat una cosa semblant?

Cal aprofitar les experiències dels alumnes nouvinguts per expressar les situacions que han viscut respecte de l’aprenentatge de la llengua catalana. Quina ha estat la seva experiència d’acollida.

Una altra possibilitat és fer una enquesta breu d’usos i actituds sobre qui parla en català a qui? Quants canvien de llengua? Quants la mantenen?

Es pot aprofitar per donar a conèixer el programa de voluntariat lingüístic com Amb tu en català o relacionar els cartells amb el programa de voluntaris lingüístic del centre.

Al final del debat, els alumnes poden dibuixar altres situacions semblants amb altres diàlegs. També poden dir altres eslògans: parla’m en català, que en vull aprendre.

Per obrir el debat, el professor formularà les següents preguntes, o d’altres que tenguin a veure amb les actituds lingüístiques de les persones:

Qüestions
Qui ha publicat aquets cartells?
Per què serveix un cartell així. Per quins motius es publica? Quina n’és la intenció?
Quina situació representen?
On se situa l’acció?
Qui són els personatges? Com es poden identificar?
Què fan els personatges?
Hi ha dos tipus de globus: un indica parlar, l’altre pensar. Com es representen i per què?
Què diuen i què pensen els personatges?
Els personatges diuen el que pensen? I pensen el que diuen?
Per quines raons creus que els personatges parlen en castellà o en català?
Com creus que continuaries una conversa semblant?
Què significa per tu la frase “Però, per què no em parlen en català?
Què vol dir “Mmm...així no n’aprendré mai”
Què entens per “acollir en català”?
Què és un prejudici? Els cartells il·lustren alguns prejudicis, quins?
A qui va dirigit el cartell?
Coneixes la Plataforma per la llengua? On pots trobar informació? A què es dedica?

Reflexions finals
Com podem ajudar les persones per aprendre català.
Tots som aprenents i ensenyants de llengües.
Com i on pot aprendre català una persona nouvinguda.
Les causes que expliquen que el català es parla cada vegada manco.

dijous, 10 de març del 2011

L'escola no és un mercat, ni la llengua s'hi pot reduir

Per compensar els dèficits lingüístics
Francesc Florit Nin

La idea d’igualar l’ensenyament en català amb l’ensenyament en castellà o viceversa, de manera que es faci el 50 % en cada llengua no deixa de ser aparentment molt justa. Si la població que tenim a Menorca es reparteix majoritàriament entre les dues llengües oficials (un 60% de llengua pròpia català, un 35% llengua pròpia castellà, un 5% d’altres llengües) és prou assenyat que les dues llengües siguin llengües vehiculars a l’ensenyament. I així és en gairebé tots els centres, en proporcions variables. El 50% sembla idò, en principi, un principi igualitari. Llavors si, com fan alguns centres, s’introdueix l’anglès com a vehicular en algunes matèries amb programes específics, llavors les dues llengües oficials han de quedar més reduïdes en hores lectives. Cada centre ho ha de regular, segons com sigui el seu context sociolingüístic.
Tanmateix, allò més important no és el percentatge de català-castellà-anglès, sinó els resultats finals. I aquí no hi pot haver discussió possible, simplement perquè tothom està obligat a complir amb la normativa legislativa aprovada pel Parlament. Què vol dir que l’important siguin els resultats? Que tot alumne, tengui la llengua que tengui, ha de ser competent en les dues llengües oficials i ha de tenir un domini suficient d’anglès en acabar l’ensenyament obligatori. Punt.
En realitat, però, què passa? Que l’escola no és una illa, incomunicada amb la resta del món. Que l’entorn és un factor educador (i deseducador) molt influent. Que l’escola, tot i que poleix les desigualtats d’origen, no és suficient per compensar-les. Que en l’aprenentatge i, sobretot, l’ús de les llengües l’entorn extraescolar és poderós (família, amics, mitjans...). I aleshores passa que els resultats finals en el domini i ús de les llengües és prou desigual.
L’escola s’ha de preocupar que tots els al•lots dominin bé el català i el castellà ( i anglès en menor grau, potser). Si surten amb deficiències en una o altra llengua, caldrà reconduir el model lingüístic aplicat. Els mestres no són tontos i, si no hi ha prejudicis entremig, apliquen un model lingüístic que fins ara ha donat bons resultats, en general. Tanmateix, la cada vegada més nombrosa població castellanoparlant fa que ara comencin a sortir alumnes amb mancances en l’ús del català. Dit d’una manera clara i llampant: tots els alumnes dominen el castellà amb prou fluïdesa, no tots els alumnes dominen el català amb prou fluïdesa. Són aquests resultats que hem de compensar. Cal recordar que segons una enquesta del 2003 un 60% de les persones que viuen a les Balears i que no tenen el català com a llengua pròpia, no el sap parlar.
Justament són les escoles que apliquen un model de compensació lingüística les que obtenen millors resultats en les dues llengües. Les escoles amb ensenyament majoritàriament en català compleixen amb els objectius fixats per la llei. No així les escoles que tenen el català en percentatges més baixos al 50 % de llengua vehicular, simplement per què l’escola no basta.
Fer una ullada ràpida a la programació televisiva, a les ràdios, a Internet, a la premsa, a l’oferta de cinema, a tot l’oci juvenil, la visita al metge, l’entrevista de feina, la citació judicial, els cursos de formació, etc. la presència de la llengua catalana tendeix a 0 en alguns àmbits i a cotes minses en altres. És clar que els detractors del català a l’escola diran que tot allò és mercat lliure i que per tant si no hi ha català pel carrer és perquè els consumidors de béns i serveis no ho reclamen. Ben cert. Res a objectar ... si no fos perquè hi ha centenars de lleis espanyoles que ho prohibeixen, ho dificulten o ho ignoren. Per què tenim mercat lliure de totes les televisions en castellà i en canvi no el tenim per a les televisions en català? Per posar-ne un exemple d’espantosa actualitat per a la recepció de TV3 al País Valencià, que els diaris locals amaguen, com tantes altres notícies referides a la nostra llengua i cultura.
Però l’escola no és un mercat, de moment. I per tant no podem tenir una escola a la carta, en la qual els estudiants siguin distribuïts segons la preferència lingüística dels pares. Ho hem comprovat milers de vegades: el mercat tendeix a ser salvatge i per tant és imprescindible regular-lo, i més en qüestió de llengua i educació. Creim que en el fons molts no se’n fan cap problema perquè un al·lot no domini el català, i per contra clamarien al cel si comprovessin que un al·lot no domina el castellà. Les raons són les de sempre: n’hi ha que pensen que hi ha llengües més importants que d’altres, especialment la seva.
Les persones que reclamen més presència del castellà a l’escola, també seria just que demanéssin també més presència del català a altres àmbits, ni que siguin només els àmbits públics. Seria just, però mai no ho han reclamat. Quan el català tengui el 50% d’ús en els àmbits extraescolars, llavors tindrà sentit que també sigui només del 50% a l’escola. Mentrestant l’escola farà el paper que sempre li hem demanat: que compensi la desigualtat, que integri les diferències i que estimi la diversitat. Almenys des d’una perspectiva progressista de l’educació. La resta és la selva.

dimarts, 15 de febrer del 2011

eines 2.0 per a aprendre llengua


eines 2.0