dimecres, 2 de desembre del 2009

què fan els voluntaris lingüístics?


Què fan els voluntaris lingüístics?
Francesc Florit


Avui 3 de desembre de 2009 es fa la presentació pública a l'ajuntament de Ciutadella del programa d'apdrinament que duen a terme els centres educatius.

Els programes de voluntariat lingüístic s’han estès per tots els centres escolars de Menorca, com també ha passat a les altres illes i abans a Catalunya i a València. És una d’aquelles idees enginyoses, ocurrents, simpàtiques i d’una gran efectivitat. El voluntariat lingüístic s’estén entre la població escolar però també entre la població adulta. Totes les terres de parla catalana tenen engegades iniciatives encaminades a posar en contacte un catalanoparlant i un aprenent de català. La idea senzilla en ella mateixa té una gran potencialitat, no només quant a l’adquisició de la llengua, sinó també pel que té d’intercanvi cultural i de mútua coneixença.

Un dels indicadors de la salut social d’un poble es deu mesurar també pel grau d’interacció entre les persones de diversa procedència. El punt de trobada és una de les condicions més bàsiques per a afermar la convivència entre la ciutadania. En aquest sentit el voluntariat lingüístic aporta un ingredient imprescindible per a una interculturalitat ben entesa: que el respecte a la diversitat passa per la salvaguarda de les llengües autòctones. Aprendre la llengua pròpia del país és el primer signe d’integració de la nova ciutadania. Les persones provinents d’altres països consideren l’ús de la llengua dels país d’acollida com una eina i alhora un indici del seu progrés social en la nova societat. I les persones autòctones del país d’acollida veuen com l’ús de la llengua és la demostració definitiva d’arrelament dels immigrats. D’altra banda estudis recents indiquen com les possibilitats d’èxit social i econòmic augmenten significativament quan es domina la llengua catalana. Sovint es diu també que la integració del nou ciutadà és efectiva quan hi ha hagut progrés econòmic. Tanmateix per aconseguir-ho s’ha de passar primer per la integració lingüística i cultural.

El voluntariat lingüístic per tant és una eina de progrés tant per a qui aprèn llengua com per qui dóna la llengua. Els donants de llengua també aprenen sobre les cultures, les mirades i les llengües dels països d’origen. És una relació d’ajuda mútua. Es tracta d’una adaptació mútua: el compromís de la cultura històrica amb la diversitat dels grups culturals establerts al territori i el compromís de tots els grups culturals amb el futur de la llengua i la cultura pròpies del territori.

I aquesta és la idea de fonament que hi ha sota la tasca del voluntariat lingüístic. Els centres escolars, a través dels programes d’apadrinament posen en contacte els alumnes nouvinguts i aquells altres que necessiten millorar l’expressió en català amb els alumnes catalanoparlants per tal de compartir la llengua. Les trobades es realitzen de formes distintes: al centre fora del centre, amb ajuda o autònomament, amb materials de guia de conversa o de forma espontània, etc. Quan un alumne autòcton comparteix el temps amb un alumne nouvingut, el que fa és donar-li oportunitats per a inserir-lo en la xarxa d’amics i d’activitats. Igualment açò passa amb les tasques acadèmiques: la parella s’ajuda en català per fer deures i treballs escolars, com sempre s’ha fet.

Entre la població no escolar hi ha la possibilitat d’apuntar-se a la campanya Amb tu en català, Organitzada per l’associació Paraula i subvencionada pel Govern Balear. Consisteix que, a través d’una inscripció per Internet, dues persones es troben per establir una conversa amigable una hora setmanal per compartir la llengua tot parlant del món. Cada parella estableix el tipus de trobada acordada: passejar i visitar la ciutat, fer un cafè, cuinar junts, o realitzar qualsevol altra activitat de lleure: visitar una exposició, assistir a un espectacle, etc. A més, la campanya té programades algunes activitats de dinamització de les parelles.

L’ajuntament de Ciutadella participa del programa d’apadrinament de les escoles, promogut pel Servei d’Ensenyament de la llengua a Menorca, així com dóna estalonament a la campanya Amb tu en català. Totes aquestes iniciatives formen part de la filosofia del Pla Intercultural Municipal.

divendres, 20 de novembre del 2009

parelles lingüístiques als centres escolars


Aquestes són unes parelles lingüístiques formades a l'IES M.Àngels Cardona de Ciutadella. Gairebé tots els centres de secundària de Menorca tenen un programa d'apadrinament entre el seu alumnat. La idea d'apadrinament va una mica més enllà del voluntariat lingüístic, perquè és evident que els al·lots comparteixen, a més de la llengua, altres experiències.

dimecres, 18 de novembre del 2009

Més que tolerar, conviure


Més que tolerar, conviure Francesc Florit Nin




Menorca és una terra d’acollida. La fesomia de Menorca és composta de les diverses cultures que hi ha passat: primers pobladors, fenicis, romans, bizantins, musulmans, catalans, anglesos i francesos, castellans...I ara que hi arriben d’arreu del món: d’Amèrica Llatina, d’Anglaterra, de l’Europa de l’Est, del nord d’Àfrica i alguns d’Àsia. De fet actualment un 40% de la població no ha nascut a Menorca, hi ha vingut a viure. A més, molts dels qui hi ha nascut són fills d’immigrants d’altres llocs d’Espanya o d’Europa. Aquest augment espectacular de la immigració s’ha produït en només 8 anys. Ara la població immigrant representa un 15 % del total de Menorca. Per posar una dada rellevant: a Menorca hi viuen més estrangers que alaiorencs. Si tots els estrangers es reunissin en un nou poble, aquest seria el tercer més gran de Menorca, segons ha constatat Joan Febrer, en un estudi molt interessant sobre els nous menorquins .

Però Menorca també ha estat terra d’emigrants. Tots els menorquins han tingut algun familiar pròxim o llunyà que es va veure obligat d’abandonar l’illa, per les mateixes raons que ara els immigrants que arriben deixen els seus països: per necessitat, per tenir unes expectatives d’una vida millor, per a ells i per als seus fills. Durant anys Menorca va tenir una forta emigració. Els emigrants menorquins a Algèria van arribar a ser majoria en algunes poblacions. El 1834 Alger ja tenia una «rue de Mahon». Entre els anys 1830 i 1836 van emigrar de Menorca unes 10.000 persones, amb una població d'uns 38.000 habitants, és a dir una quarta part . El 1850, 45 famílies menorquines funden el poble de Fort-de-l'Eau on es conservà el català durant més de cent anys, i el 1853 Aïn Taia és fundat per 967 menorquins. Uns pocs anys més tard, el 1875 van emigrar de l’illa una altra vuitena part de la població (4.000 d’una població total de 33.000). Però, en canvi, que jo sàpiga, no hi ha cap lloc que commemori, que ens faci recordar als menorquins que també hem estat emigrants. El meu avi mateix.

Menorca, per tant ha canviat molt. Ha passat de ser una terra pobra que treia els seus fills perquè no els podia mantenir a una terra rica que acull immigració. Ara Menorca és molt més complexa en tots els sentits: socialment, culturalment, lingüísticament. Som davant per tant d’una societat multicultural d’una gran diversitat. Per sobre totes les diferències, que inevitablement confronten maneres de ser i de pensar distintes, hi ha una cosa que a tots ens resulta imprescindible: la pau ciutadana, la cohesió social, és a dir, la convivència. Com fer-ho és un dels reptes més exigents que tenim. Per sort no som els únics al món que els passa un fet semblant, ja que tenim unes experiències de les quals en podem aprendre. D’altra banda Menorca és rica en vida associativa, participar-hi és fàcil, n’hi ha per triar.

Fer formular ràpidament la tesi de la proposta: es tracta de ser una mateixa societat cohesionada en base a la consideració igualitària de tots els seus membres tot respectant les seves singularitats sense perdre la identitat de la cultura i la llengua pròpia de Menorca. Tot i que dir-ho és fàcil, aconseguir-ho no ho és tant, perquè exigeix esforç, consciència i participació. Perquè el món que vivim és complex i hem perdut moltes de les certeses que teníem. No és que visquem una època de canvis, sinó que vivim un canvi d’època. La mundialització ( la globalització, que en diuen) provoca oportunitats i grans desigualtats; provoca també grans fluxos migratoris; les tecnologies augmenten la productivitat i la comunicació però suprimeixen llocs de treball; la mobilitat i la deslocalització d’empreses fan precaris els llocs de feina; les identitats culturals es difuminen mentre es reivindiquen les que han estat menystingudes; es va creant un nou perfil de ciutadania universal, mentre que l’economia global debilita l’Estat del benestar; es dilueixen els Estats i es creen noves entitats supraestatals; sorgeixen noves formes de marginalitat i noves intoleràncies com els fonamentalismes religiosos; tenim dèficits democràtics i inseguretats; augmenten els problemes mediambientals, però també es fan grans avenços en el coneixement. En definitiva: tot es mou, canviam de paradigmes, les crisis dels models antics fan preveure nous models. Davant aquests reptes haurem de donar respostes intel•ligents. I crec que només hi ha un camí: aprendre a dialogar per conviure. Aprendre a viure junts, aquesta és la gran assignatura de la qual ens haurem d’examinar tots. Per aprendre a conviure serà imprescindible la participació. Menorca és rica en associacions de tot tipus. Participar en la vida social, cultural o esportiva és fàcil, n’hi ha per triar. Perquè la clau de volta de la convivència és la participació, perquè demana un esperit obert d’acceptació, demana un esperit actiu, d’afirmació de la vida, perquè demana un esperit optimista, de confiança.

Potser la tolerància és un primer pas, per començar. Però no és suficient perquè no garanteix la convivència. Tolerar pot tenir un significat merament superficial que no atén l’arrel del problema. Quan tolerar significa haver de suportar l’altre perquè no em queda altre remei, aleshores no s’avança en la comprensió de l’altre. La tolerància, en el sentit positiu d’acceptació, i la convivència són experiències que s’han d’aprendre i només es poden aprendre amb experiències, com s’aprenen les coses importants de la vida. Es tracta d’una experiència de coneixement per contacte i reflexió. Res més i res menys. Lluís Vidaña Fernández posa com a base de la convivència quatre paràmetres: 1r. el coneixement mutu, 2n. l’intercanvi d’experiències i d’idees, 3r. la participació i la col•laboració i 4t. la igualtat de drets i deures. Treballar totes aquestes bases formaria una proposta clara d’Interculturalitat.

La interculturalitat, de la qual es parla tant, no és tant una realitat, sinó una aposta de futur. Es tracta d’actuar a favor del contacte entre les cultures per lluitar contra els estereotips negatius sobre la diversitat produïts per la ignorància i la por. En el fons del fons, la por i la desconfiança produeixen els monstres de la xenofòbia, del racisme, de la intolerància que menen a la disgregació, a la segregació, a la marginalitat i a la discriminació. Lluitar contra aquests monstres és lluitar contra la por i la ignorància. Sovint és la por que ens fa ignorants!

La UNESCO aposta per una educació intercultural en la seva Declaració Universal de la Diversitat Cultural aprovada el 2001 i a les Directrius sobre l’Educació Intercultural . En aquests documents es fixa com a objectiu principal el reconeixement de les identitats culturals i lingüístiques per a garantir la convivència per a la pau del món i es proposa de fomentar vies de comunicació entre les cultures per promoure la coexistència pacífica i la tolerància mútua. Perquè la clau d’unes relacions pacífiques consisteix en el reconeixement i la comprensió. La multiculturalitat de les societats actuals, com la menorquina, exigeix un compromís per la interculturalitat. I açò, com ja he dit, ho hem d’aprendre. Però, en concret, què hem d’aprendre? L’aprenentatge intercultural vol garantir la convivència per mitjà d’exercir unes habilitats socials fonamentals. Per exemple entendre que totes les persones tenim molt més, moltíssim més de comú que de diferent. Per exemple que unes persones i altres ens necessitam, el valor de la interdependència. Per exemple aprendre a veure que la feina en col•laboració és molt més rica i satisfactòria. Per exemple que resoldre els conflictes de forma dialogada i pacífica n’assegura més la solució i que a tots ens beneficia. Aquests són els valors, que precisament no mostren gaire els mitjans poderosos de comunicació.

No es tracta mai d’amagar els conflictes, perquè de conflictes sempre n’hi haurà. Els humans som d’aquesta naturalesa complexa. De fet els conflictes tenen la cara positiva de mostrar la diversitat i els distints angles de la realitat i són el punt de partida per a crear noves formes d’adaptació. Els conflictes ens posen a prova i benvinguts siguin ja que no els podem evitar. No cal evitar-los, cal gestionar-los amb actituds obertes, amb habilitats assertives i amb valors d’apropament, de coneixement, de respecte, de comprensió i de solidaritat. I en aquest ordre.

Tothom sap què significa conviure! Tanmateix no hi serà de més que intentem de perfilar una mica més el sentit de la convivència, perquè en aquesta descripció podem veure la dimensió més real i més concreta. Conviure és viure amb els altres amb harmonia. Ala ja està! Però implica un aprenentatge i una diversitat de criteris que caldrà regular en cas de conflicte. També exigeix un grau d’adaptació d’uns i altres. Exigeix la tolerància en el sentit positiu que hem dit d’acceptació del qui és diferent. Demana unes normes mínimes comunes, compartides, unes “normes de convivència”. Conviure demana també que mirem més allò que ens uneix i que relativitzem allò que ens separa. Per conviure cal un espai públic, on trobar-se i on negociar les diferències i on trobar el consens necessari. I sobretot, conviure és un acte de profunda participació democràtica. Per conviure calen uns coneixements, unes habilitats, i unes emotivitats disposades a la cohesió social. La integració forma part indispensable de la convivència. És un procés de contínua negociació, és una conquesta diària, mai un estat perenne conquistat, cada dia s’ha de conviure. La convivència és el component fonamental de la Interculturalitat.

Si haguéssim de fixar un vocabulari de la convivència segurament tindríem un cert consens entorn de paraules com: a d’acceptació, b de bondat, c de compassió, d de diàleg, e d’esperança, f de felicitat, g de generositat, h d’humanitat, i d’igualtat, j de justícia, l de llei, m de maduresa, n de negociació, o d’oportunitat, p de pau, q de , r de respecte, s de solidaritat, t de tendresa, u d’unió, v de valor, x de xarxa, i z de

Tenim un llibret preciós que sota el nom de L’imperatiu intercultural l’autor, Ramin Jahabegloo, ens fa reflexionar sobre la necessitat urgent d’establir una nova mentalitat i unes noves relacions entre les cultures. Els grans avenços de la humanitat s’han produït quan les cultures s’han creuat en un diàleg fecund. El diàleg parteix d’un doble elogi: l’elogi de la diversitat, visca la diversitat!, i l’elogi de la personalitat, visca la idiosincràsia! L’equilibri entre els dos elogis és delicat com una papallona. Però resulta necessari i urgent. Per arribar-hi caldrà reforçar els principis democràtics i una ètica de mínims compartida per tot el món. Que cada poblet s’ho proposi. Que Ciutadella es proposi el principi de la convivència, és a dir, establir contactes en un lloc i en un temps de trobada. La trobada és la via cap a la convivència. En canvi el desconeixement per manca de contacte provoca idees estereotipades cap als altres i sorgeixen els prejudicis i la intolerància. El desconeixement provoca por, el gran enemic, el monstre. D’altra banda el contacte amb el diferent ens fa relativitzar les pròpies conviccions i ens obre un horitzó d’una veritat més ampla. A més ens fa descobrir allò que de comú tenim les persones i les cultures, plorar pels fills per exemple, i açò ens humanitza i ens estimula la solidaritat. El diàleg és la millor manera d’aprendre i d’alliberar-nos d’una identitat unidireccional, i per tant ens fa avançar en la pròpia cultura quan comprenem les altres. Per transformar-se, les cultures necessiten ser receptives a les altres cultures. La història no és altra cosa que un llarg diàleg d’influències recíproques de cultures diverses (i de vegades també d’enfrontaments)

En fi, la tolerància és la norma mínima, el respecte és la norma segona, la convivència és la norma final, definitiva, màxima. Tenim l’obligació de parlar, d’escoltar i de respondre. Així es construeixen els ponts del diàleg. La interculturalitat és la matriu d’aquest diàleg, com diu Ramin Jahabegloo. Però fer fer-ho cal que totes les cultures tenguin plenes garanties d’una vida plena, que siguin vigoroses. Cada cultura ha d’afermar-se per poder dialogar. En aquest sentit la preservació de la diversitat cultural, de totes les excepcionalitats que és cada cultura és condició necessària. La finalitat és mostrar el patrimoni de la humanitat i els valors comuns a partir del dret a la diferència, perquè la diversitat és aquest patrimoni. Les societats diverses i l’encreuament de cultures sempre han estat a la gènesi de les grans transformacions i conquestes de la humanitat. Els intercanvis de coneixements i d’habilitats han estat a l’inici de la resolució de grans enigmes i dificultats. La preservació de la riquesa patrimonial de llengües i cultures del món ens pot salvar.

La interculturalitat reclama la protecció dels febles, perquè es doni veu a les cultures que han estat silenciades a causa de la uniformització del món, de la mundialització, en base a la igualtat de dignitat de totes les cultures. La capacitat de convivència entre les cultures dóna a entendre que a la humanitat li preocupa el futur del planeta. O açò o la barbàrie.

La convivència intercultural, més enllà de la tolerància, implica el reconeixement mutu, dels menorquins autòctons, dels nou menorquins i fins i tot dels que temporalment venen a viure a l’illa, que són molts, visitants, residents i turistes. Aquest reconeixement, tanmateix ha de tenir un doble sentit: la multiculturalitat dels diversos grups per un costat i el compromís amb la cultura i la llengua autòctona per l’altre. Per dir-ho en paraules d’Isidor Marí es tracta d’una adaptació mútua: el compromís de la cultura històrica amb la diversitat dels grups culturals establerts al territori; el compromís de tots els grups culturals amb el futur de la llengua i la cultura pròpies del territori.
“Cap futur multicultural no serà just si admet la possibilitat de desintegració de la cultura i la llengua autòctona” com diu Isidor Marí. Quin sentit tindrien els esforços en la convivència i el reconeixement de les diverses cultures si assistíssim a la desaparició de la llengua catalana? El primer principi que ha de regir la gestió de la multiculturalitat és la voluntat de compartir la llengua i la cultura autòctones per assegurar el seu futur com a garantia de cohesió social. En aquest sentit, la multiculturalitat no ha de suposar un poti-poti que ofeguin les llengües i les cultures històriques autòctones de cada territori, perquè pel camí de la uniformització de les llengües i les cultures, pel domini de llengües i cultures hegemòniques acabaríem amb la riquesa de la humanitat, d’allò que li atorga sentit. El respecte i la participació en la vida social de la diversitat de cultures han d’anar acompanyades pel respecte a la llengua catalana com a llengua social de confluència i d’ús públic.

Què demanen els nous menorquins a la societat d’acollida?: el mateix tracte, les mateixes oportunitats, els mateixos drets, la seva integració. Què demana la societat d’acollida als nous menorquins? La seva integració, l’ús de la llengua o les llengües oficials, el respecte a la legalitat i a l’ordenament democràtic del país. El que veritablement hem de compartir és una escrupolosa obediència als drets humans. Que cadascú tengui la identitat que vulgui. Hem de superar qualsevol intent de definir les identitats en unes societats cada cop més complexes i diverses. És en l’aire! Avui les identitats poden ser múltiples i canviants. Allò que realment importa és la dignitat humana i la convivència.

En aquest compromís hi hem de ser tots: Ja no val relegar aquesta tasca a les escoles, amb l’excusa que a les escoles educarem bé els ciutadans preparats del futur multicultural. No. Les institucions públiques, les organitzacions civils i empresarials, les associacions de tota mena, els mitjans de comunicació, i també el sistema educatiu, s’han d’implicar en el diàleg intercultural per trobar el punt d’equilibri entre la voluntat de la majoria i els drets de les minories. Els problemes de cohesió social no són conseqüència de la diversitat cultural, sinó de la desigualtat social i la marginació. Per açò, un enfocament intercultural és una oportunitat de lluitar contra les desigualtats i les exclusions .

Què demanam? Que les institucions públiques i privades adeqüin la seva gestió a la realitat multicultural, que es preparin per atendre aquesta diversitat. Que les escoles i totes les instàncies educatives incorporin els continguts interculturals com a eixos centrals de la seva feina, que facilitin el contacte i els intercanvis. Que els mitjans de comunicació reflecteixin aquesta diversitat i donin veu a qui no en té, perquè es perdi la por al desconegut i es pugui gestionar amb certesa la positivitats de la diferència. Que les empreses i els sindicats combatin les desigualtats, que s’atengui la immigració amb tots els drets, que es lluiti contra la precarietat i la marginació per causa de les diferències culturals. Que el món de la cultura, de l’esport i de l’oci promoguin activitats d’acollida i d’intercanvi. Que les entitats ciutadanes celebrin trobades interculturals des del diàleg. D’experiències positives en tenim moltes. En podem aprendre de les negatives. Cal ser actius perquè venen temps foscos i difícils. En voleu pistes?: participar en la vida escolar dels fills, apuntar-se a una parella lingüística per aprendre català, fer-se soci d’una entitat esportiva o cultural, assistir a actes cívics, col•laborar amb associacions, formar-se a les escoles municipals o d’adults, apuntar-se a totes les festes i celebracions, organitzar xerrades o trobades, mantenir la llengua pròpia amb cursos, mostrar les habilitats, exposar els productes de la nostra creativitat, llegir i parlar, conversar amb l’altre... Aquest canvi d’època del s. XXI comporta seriosos problemes i ens haurem d’armar de valor per fer-hi front. Tenir els ulls oberts, i participar activament i críticament. Tenim moltes possibilitats i el futur es crea ara.

divendres, 30 d’octubre del 2009

Sortir per aprendre llengua


Sortir per aprendre llengua
Francesc Florit Nin
ESEL. Servei d’Ensenyament de la llengua. EINA Menorca


Els vincles

És una de les activitats de més profit: per aprendre cal estar en contacte amb la realitat de forma directa, de manera que l’aprenentatge sigui una conseqüència de l’experiència i així establir vincles amb la realitat. La llengua no se n’escapa d’aquest principi. La millor manera d’aprendre una llengua és viure-la. Viure una llengua significa tenir les experiències de la interacció amb les persones que tenen la llengua d’aprenentatge com la llengua d’ús social. En aquest sentit, quan a les escoles volem ensenyar llengua catalana a l’alumnat nouvingut que tenen llengües d’origen diverses, el primer que hem de procurar és posar en relació aquest alumnat amb l’alumnat de parla catalana. Ho podem fer amb activitats diferents com per exemple un programa d’apadrinament o de voluntariat lingüístic; per exemple amb la invitació d’una alumne estranger que ja té una bona competència en català perquè expliqui la seva experiència d’aprenentatge; per exemple amb una conversa entre un alumne autòcton a l’aula d’acollida per a xerrar sobre algun tema d’interès juvenil; per exemple amb sortides a l’entorn.

Totes aquestes activitats només seran efectives (i afectives) quan es comparteix la llengua catalana com a llengua d’interrelació, com a llengua d’integració. L’aprenentatge de la llengua i la integració social formen part d’un mateix procés inseparable, “indisociable”. Quan s’integra socialment, s’aprèn llengua; quan s’aprèn llengua, s’integra socialment. Això dóna compte del component eminentment social i comunicatiu de les llengües. No oblidem que el PALIC és justament un Programa d’Acollida Lingüística i Cultura, i és en els continguts culturals en què s’ha d’inserir l’aprenentatge de la llengua. Si aconseguim que els catalanoparlants no amaguem la pròpia llengua a qui la volen aprendre i la necessiten, aleshores tindrem mig camí fet, ja que una llengua que és present en la vida de cada dia s’aprèn amb relativa facilitat.

La formació lingüística de l’alumnat nouvingut és el fonament de tota la resta dels aprenentatges. Sense les llengües de l’escola, català i castellà, no hi ha possibilitat d’èxit escolar ni d’integració escolar, sinó inadaptació. La llengua és la clau que obre totes les portes al coneixement i a la societat. Així que resulta del tot imprescindible un enfocament comunicatiu real per facilitar l’ús i l’interès. L’enfocament comunicatiu té en les sortides una de les formes més poderoses per a l’ensenyament l’aprenentatge de llengües. Juntament amb les sortides o excursions, també són productives activitats com els tallers de teatre o dramatitzacions, tallers de ràdio i els muntatges audiovisuals, els jocs d’interacció, la música i la cinematografia, els intercanvis i agermanaments i tot allò que té a veure amb les Tecnologies, que la qual els joves en son grans experts o adictes.

Alguns centres programen sortides escolars al seu entorn proper. Es tracta d’excursions d’una o dues hores per conèixer la ciutat i els seus recursos, les ofertes d’oci, d’esports i de cultura. Les activitats d’aprenentatge d’una L2 tenen molt a veure amb la riquesa de la interacció social que els aprenents són capaços de tenir amb els parlants nadius, entre els seus companys de classe i el seu professorat, i amb l’entorn.



Proposta de programació

Es proposa als centres que tenguin aules d’acollida de programar unes sortides a l’entorn immediat del centre: la ciutat. A partir dels diversos àmbits que tot seguit es donen, es tracta de programar una experiència d’ús real de la llengua amb interacció amb les persones i amb una preparació prèvia, fixats uns objectius, uns continguts bàsics i uns exponents lingüístics lligats a l’àmbit concret. Són activitats d’ensenyament que podríem anomenar “situacions comunicatives pragmàtiques estimulants”. La programació ha de plantejar “fer alguna cosa per mitjà de la llengua tot negociant el significat de les paraules amb els interlocutors”. Llengua i acció ha de formar un mateix feix integrat.

Les característiques d’aquesta proposta són:

• Es basen en la interacció, en la negociació, així per exemple les tasques en grup són les que produeixen més actuació lingüística.
• Són complexes perquè integren les quatre habilitats lingüístiques però amb un predomini de l’oralitat, de la conversa.
• Tenen un gran component afectiu-emotiu d’empatia amb la llengua nova.
• Són fortament contextualitzades en situacions comunicatives de l’entorn immediat on són significatives.
• Parteixen de temàtica propera a l’alumnat i del seu interès.

Objectius

1. comprendre i utilitzar expressions quotidianes i frases senzilles.
2. demanar informació sobre l’àmbit de la visita.
3. interactuar de manera senzilla.
4. conèixer la ciutat i els seus recursos.

Àmbits de sortides

NATURAL: sortida al camp o a un jardí públic,punt verd
COMERCIAL: passeig per un carrer comercial
ESPORTIU: instal•lacions i activitats esportives, clubs d’esports.
MUNICIPAL: dependències, organització i funcions d’un ajuntament.
JUVENIL: Punt Jove, Casal de joves, clubs,
CULTURAL: biblioteca pública, servei de préstec, sales d’exposicions, centres d’art
SOCIAL: Associacions de veïns, associacions d’immigrants, Agrupament Escolta, Protecció i Voluntariat, Servei d’acollida, Casal de jubilats, Caritas, Mestral, OFIM.
SANITARI: centre de salut, Creu Roja, geriàtric, pis tutelat, Servei de drogodependències..
RELIGIÓS: centres religiosos, parròquies,
INDUSTRIAL: polígon industrial, fàbriques, tallers.
PATRIMONIAL: museus, centres d’interès turístic, edificis singulars, teatres, esglésies
COMUNICATIU: seus de premsa, ràdio i televisió.




Procediment:

1. Abans de la sortida
Preparació de la sortida. Itinerari previst.
Lèxic específic de l’àmbit i frases habituals.
Formulació de preguntes sobre el medi o a realitzar a les persones que hi trobarem.

2. Durant la sortida
Incentivar la comunicació oral amb els ciutadans. Demanar-los unes explicacions breus i clares. Els alumnes poden prendre notes i fer les preguntes que prèviament s’han preparat. Si es disposa d’una càmera de vídeo, es pot realitzar un DVD de la visita.

3. Després de la sortida
Es redacta un diari de cada sortida a partir de les notes i amb l’ajuda del professor (en grup o individual). Es treballen de nou les expressions habituals i es poden interpretar diàlegs. Es fa un comentari general i s’aclareixen els dubtes. Cada alumne pot fer una fitxa sobre el medi visitat:

Fitxa

Lloc: __________________________________________
Adreça: _______________________________________

Persona entrevistada:_____________________________
Ofici o dedicació: ________________________________

Tema tractat: __________________________________
Frases usades: __________________________________
_____________________________________________
_____________________________________________
Pregunta: ______________________________________
Resposta: ______________________________________
_____________________________________________
Pregunta: ______________________________________
Resposta: ______________________________________
_____________________________________________



Producte final

Al final de tot el procés, els alumnes poden realitzar un mural amb les fotos de ls àmbits visitats amb un breu text explicatiu de la sortida i de les característiques principals del lloc visitat.

dimarts, 27 d’octubre del 2009

Què feim amb la Comissió de Normalització Lingüística

Omplir de sentit la CNL
Francesc Florit Nin. ESEL Menorca

Les Comissions de Normalització Lingüística dels centres tenen entre les seves competències la d’actualitzar el PLC i engegar un pla d’activitats per assolir els objectius fixats.

Atès que la situació sociolingüística de l’alumnat ha canviat molt d’ençà fa uns anys, és obligada una revisió del PLC i una diagnosi de l’assoliment i no d’aquells objectius que en el seu dia es van fixar quan s’aprovà el PLC.

També és cert, que després d’anys d’aplicar el PLC i de donar per “acabada” la tasca de normalització de la llengua catalana als centres, les Comissions de Normalització s’han buidat de contingut i d’activitat. El fet és però que encara és necessari actuar a favor de la llengua catalana com a llengua vehicular de l’ensenyament.

Ara, amb una realitat sociolingüística que ha augmentat molt la seva diversitat, les actuacions de les Comissions lingüístiques s’han de proposar un doble objectiu: integrar lingüísticament l’alumnat estranger i normalitzar la llengua pròpia de les Illes Balears com la llengua del centre. Aquests són els dos objectius bàsics que han de perseguir els nous PLC. Per un costat fer de la llengua catalana la llengua comuna compartida entre la comunitat educativa i de l’altre integrar els alumnes de les diverses llengües i cultures des del respecte al reconeixement de la diversitat. Es tracta d’afavorir l’acollida de les aportacions de tots els alumnes al centre, establir situacions de comunicació funcionals i valorar que l’ús de la llengua catalana és un factor bàsic d’integració. La promoció d’actituds positives envers el català i envers la diversitat lingüística ha de ser l’eix a partir del qual es desenvolupin les activitats docents.

En aquest sentit heus ací una llista d’actuacions possibles que podeu dur a terme les Comissions lingüístiques:

  • Implementar un Programa d’apadrinament o voluntariat lingüístic.
  • Portar una cartellera sobre les llengües i el seu ús: notícies i informacions.
  • Muntar una exposició sobre Drets lingüístics a partir de la UNESCO.
  • Organitzar celebracions culturals com una Diada de Menorca entorn del sentit històric i actual que tenen.
  • Engegar un Pla Intercultural de Centre a partir del Manual d’Educació Intercultural per a la Secundària de les Illes Balears de Joan Buades.
  • Introduir i treballar a fons continguts sociolingüístics a les àrees de llengua a partir del material didàctic Waramurngundi de Rosa Sensat.
  •  Organitzar trobades amb escriptors a partir del programa Viu la Cultura de la Conselleria. O altres activitats que el programa ofereix.
  • Organitzar una lectura pública d’una obra emblemàtica del poble o illa.
  • Organitzar un TELP (Taller d’Espai Lingüístic Personal) sobre actituds lingüístiques per a alumnes o per a professorat.
  • Establir un intercanvi escolar (en visita o per correu-e) amb territoris de parla catalana.
  • Difondre campanyes i actuacions a favor de la llengua d’entitats com OCB, Òmnium Cultural, ACPV, ACM, etc.
  • Apuntar-se a l’Acampallengua, Correllengua, ...
  • Difondre i impulsar programes de voluntariat lingüístic com Amb tu en català.
  • Inscriure’s al programa Entreilles d’intercanvi escolar
  • Elaborar o actualitzar enquestes sociolingüístiques a l’institut o escola.
  • Organitzar un programa de Parelles lectores per a l’acollida de nouvinguts.
  • Muntar un mural sobre la diversitat lingüística del centre.
  • Implantar el programari informàtic en català (Softcatalà)
  • Elaborar un cartell sobre l’obra de Francesc De Borja Moll.
  • Elaborar un calendari Intercultural.
  • Organitzar un recital de poesia.
  • Organitzar un festival de cançó.
  • Fer una exposició de les revistes en català.
  • Organitzar una Gimcana de les llengües a partir de les propostes de Carme Junyent (ed. Octaedro).
  • Muntar a la megafonia del centre una programació de música diversa amb especial atenció de la música en la nostra llengua.
  • Més coses...

dilluns, 19 d’octubre del 2009

Programació de català inicial A1



Programació de català inicial


Aquí teniu l'enllaç al

Grup de treball de tutors i tutores d'aula d'acollida.
Pla de formació de Badalona.



Els materials que presentem són una programació completa per a alumnat nouvingut a primària, en què s'hi recullen els 11 temes de la programació de nivell inicial de català (A1, usuari bàsic) per a escolars de 8 a 16 anys.
Es tracta d'una proposta adaptable a les necessitats de cada aula i oberta a noves aportacions.
Esperem que sigui del vostre interès i us animem a completar amb les vostres aportacions aquest projecte que voldríem compartit.

Juny de 2006


ELIC Badalona-Sant Adrià
CRP Ciutat de Badalona

divendres, 16 d’octubre del 2009

directori de webquest


Els webquets són una eina TIC que, si són ben dissenyades, faciliten molt l'aprenentatge. Tenen una estructura clara encaminada a la recerca, en la qual els alumnes han de cercar informació, reelaborar-la, crear nou coneixement i avaluar-se. El més atractiu és l'aprenentatge cooperatiu que s'hi proposa, ja que es treballa per projectes. A més es planteja una metodologia activa, participativa, on s'han de desenvolupar tot un seguit de destreses i competències: sintetitzar, organitzar, argumentar, redactar i per suposat l'ús de les TIC, etc, en equip i amb la finalitat d'elaborar un producte final de grup. El disseny de webquest és senzill, cadascu en pot fer a partir d'un tutorial.

En aquesta adreça de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya en trobareu molts exemples classificats per matèries i nivells:

http://webquest.xtec.cat/enlla/

http://www.xtec.es.recursos/webquests/

dijous, 24 de setembre del 2009

Carta de benvinguts a la llengua








Has vingut a Menorca a viure. Benvingut al nostre institut. Véns d’un altre país i has corregut molts quilòmetres per arribar aquí. Molts menorquins van fer aquest mateix camí que has fet tu, però d’aquí al teu país, per quedar-se a viure-hi i tenir una vida millor. Hauràs comprovat que a Menorca es parlen dues llengües. La llengua catalana és la llengua oficial i pròpia de Menorca i la parlen molts menorquins. La llengua castellana és també llengua oficial. Les dues s’ensenyen a les escoles amb el propòsit que tothom les conegui i sigui capaç d’usar-les.

La llengua catalana va arribar a Menorca arran de la seva conquesta pel Rei Alfons III de la Corona catalano-aragonesa l’any 1283. És una llengua romànica, açò vol dir derivada del llatí, com ho és portuguès, el francès, l’italià i el castellà, entre altres. La llengua catalana i la castellana tenen moltes afinitats. Qui en domina una, aprèn ràpidament l’altra.

La llengua catalana es parla en un territori prou extens on viuen uns 12 milions de persones: a les Illes Balears, a Catalunya, a la major part de València, a Andorra i a la regió del Rosselló de França. Va néixer a Catalunya entre els segles VII i IX i llavors es va expandir cap al sud de la península Ibèrica i cap al Mediterrani durant el segle XIII.

Menorca, com totes les societats, té els seus costums, la seva manera d’entendre la vida, la seva història i la seva cultura. Et convidam a conèixer-les. T’hauràs adonat que el català de Menorca és la llengua habitual en les relacions socials. És a través de la llengua catalana que Menorca expressa millor la seva identitat. Els menorquins t’agrairan que aprenguis i usis amb ells la llengua catalana. Perquè si coneixes la llengua del lloc on vius podràs conèixer millor les persones i entendràs més Menorca. Et serà molt fàcil si t’ho proposes i demanes que t’ajudin a aprendre-la.

Aprendre una nova llengua demana un esforç, però el resultat t’obre moltes portes. No tenguis por a equivocar-te i comença a parlar català amb els teus companys de classe i amb els teus nous amics. Els professors som aquí per ajudar-te. Benvingut.

Responsabilitat educativa envers la immigració










El novembre de 2008 es va publicar un d’aquells llibres útils que obren camins, desfan clixés i aporten sensibilitat. Es tracta d’ Identitats de l’editorial Eumo, en una col·lecció anomenada Conciutadania Intercultural, en col·laboració de la Fundació Jaume Bofill. Amb el subtítol, prou explícit, Educació, immigració i construcció identitària, el llibre de just 126 pàgines, ens endinsa en la dimensió social de l’educació per aquells alumnes procedents de famílies immigrades.

Si el tema de les identitats ja és complex i delicat, més ho és en els casos de persones que es troben en un procés de dol migratori i que a més es troben en una edat de construcció de la pròpia identitat com és l’adolescència. El paper de l’escola, de l’institut, en aquest procés, és fonamental, tot i que sabem de les limitacions que el sistema educatiu té enfront d’altres agents socials i culturals: la família, la colla d’amics, les indústries de l’oci, formal i informal, etc.

Una de les primeres preocupacions dels mestres, més ençà de les necessitats de l’aprenentatge de la llengua i del currículum escolar, és la integració de l’alumnat nouvingut en la dinàmica de l’escola, de la classe, dels grups d’amics. Sempre diem que si s’aconsegueix establir lligams d’amistat entre els alumnes que arriben d’altres països i els autòctons (per dir-ho d’alguna manera), ja tenim mig camí fet. La primera tasca de l’escola envers els immigrants és, per tant, la seva incorporació a la societat d’acollida, amb tots els drets i amb tots els deures: un ciutadà més amb capacitat d’intervenció en la vida social en tots els aspectes da participació i cohesió sense renunciar a les identitats diverses.

No és una feina gens fàcil perquè s’han de tombar tot un seguit de barreres i de saber aprofitar, d’altra banda, les oportunitats. Els processos d’acollida poden ser afavorits o dificultats, poden ser oberts o restringits, poden conduir a la integració o a la segregació i fins i tot a la marginació. No cal dir que l’escola és obligada a donar les oportunitats. A la fragilitat de l’etapa d’adolescent, s’hi afegeixen les contradiccions i les incerteses de la postmodernitat de la cultura occidental, ben xocant i brusc per a persones immigrades.

Les autores,Marta Comas, Encarna Molina i Mònica Tolsanas, proposen algunes orientacions en l’àmbit educatiu per aconseguir una incorporació social ascendent d’aquest alumnat:

  • Trencar el fatalisme i recuperar el sentit de l’èxit educatiu amb exemples i fites de rendibilitat social de l’escolarització.
  • Que els aprenentatges estiguin carregats de sentit: que siguin una garantia per a un futur millor.
  • Respondre a les expectatives dels alumnes i de les seves possibilitats, lluny d’estigmes i etiquetes problemàtiques.
  • Defugir les alternatives “ètniques”, “per a immigrants” separades de la resta d’alumnat. Cal una socialització comuna per a una ciutadania responsable.
  • Donar suport específic a les famílies immigrades en relació a l’escola.
  • Formar el professorat en eines i recursos que li facilitin la tasca i dignifiquin el seu rol d’ensenyant compromès amb el futur dels adolescents.
  • Construir entre tots (autòctons i nouvinguts) uns nous referents identitaris amb objectius compartits: trobar el denominador comú de convivència.
  • Valorar la diversitat, per al reconeixement mutu, cap a una pràctica intercultural.
  • Posar l’alumne en el paper de protagonista de la seva pròpia identitat, com a subjecte actiu que construeix la seva identitat personal.

divendres, 18 de setembre del 2009

un futur per a les totes les llengües





"La defensa de la diversitat lingüística mundial s'està convertint en un dels objectius culturals prioritaris per construir un futur de respecte als drets humans, d'higiene democràtica i de celebració de la vida en la seva complexitat. La reducció de la diveristat lingüística, com la pèrdua de la diversitat de les espècies o com la por a la diversitat epistemològica, ètica i simbòlica empobreixen la qualitat de la vida humana i propicien sistemes de convivència repressius i totalitaris. La diversitat de les llengües és una expressió privilegiada del pluralisme de l'espècie humana. S'han de crear les condicions per assegurar un futur digne per a totes les comunitats lingüístiques que ho desitgin. S'ha de lluitar contra les antigues i les noves modalitats del colonialisme lingüístic i s'han d'instaurar polítiques que discriminin favorablement les comunitats lingüístiques més febles. Aquset combat forma part de les aspiracions a construir en un món regit per criteris ètics que permetin controlar les desmesures dels poders econòmics, els autoritarismes polítics, els abusos ecològics i l'homogeneïtzació social".



Fèlix Martí. President de LINGUAPAX
"El català, llengua vehicular a l'escola?
Perspectiva escolar, núm. 337. Setembre de 2009

dilluns, 14 de setembre del 2009

Col·laboracions per aprendre llengua


Col·laboració per a l’aprenentatge de la llengua
Francesc Florit Nin
Servei d’Ensenyament de la llengua.

Als centres educatius de Menorca tenim una gran diversitat d’alumnat respecte a la llengua i les cultures. Com tots els pares poden comprovar, a les classes dels seus fills hi ha al·lots i al·lotes d’origen divers, vinguts d’arreu del món. La majoria són persones nascudes a l’illa, però hi ha devers un 15 - 20 % que no han nascut aquí o que són de famílies provinents d’altres països que s’han instal·lat a viure a Menorca. La composició social, cultural i lingüística dels patis de les escoles menorquines han canviat molt en els darrers anys. Aquest nou panorama obliga els ensenyants a adaptar continguts i metodologies per donar una resposta eficient a aquesta diversitat.

La població escolar resultant de la forta immigració reclama una atenció educativa específica que els centres adopten d’una manera o d’una altra. Els estudis indiquen que el fracàs escolar és major entre els alumnes de famílies immigrades. Les raons són vàries: l’experiència del dol migratori, el desconeixement dels referents culturals, les dificultats d’aprenentatge d’una o de dues llengües noves, les situacions de precarietat familiar, a vegades econòmiques, la pèrdua dels lligams emocionals amb el país d’origen, etc.

Si una de les principals funcions que reclamam a l’educació és que doni oportunitats i que per tant compensi les possibles mancances inicials, aleshores els alumnes nouvinguts de la immigració hauran de tenir, no un tracte preferent, sinó una consideració específica. En aquest sentit, les escoles organitzen l’atenció educativa en programes com la immersió lingüística a primària, el PALIC (Programa d’Acollida Lingüística i Cultural) a secundària, i altres actuacions com els apadrinaments, les tutories, les adaptacions curriculars, la inclusió de continguts interculturals, etc.

Una de les principals preocupacions, com no pot ser d’altra manera, és que els alumnes adquireixin tan prest com sigui possible la principal eina de comunicació escolar que és la llengua en què es vehicula tot l’aprenentatge. Sense llengua, català i castellà, no hi pot haver progrés. Per açò com a mínim durant el primer any d’arribada d’un alumne nouvingut tot s’ha de focalitzar en la llengua: tots els mestres i professors són en primer lloc mestres i professors de llengua, sense la qual és impossible aprendre matemàtiques o ciències naturals. És més encara: tota la comunitat educativa ha d’actuar com a coadjuvants en l’adquisició de la nova llengua. Especialment els companys mateixos de l’aula són uns dels potencials d’aprenentatge lingüístic i cultural de primer ordre per a l’alumnat nouvingut. De fet, si els qui som al seu voltant feim necessària la llengua que necessita el nouvingut, serà en poc temps i amb una relativa facilitat que la llengua s’aprengui. En aquest sentit, l’èxit –o el fracàs- vindrà condicionat que tothom (ensenyants, alumnes, pares...) ajudi el nou alumne amb un acte molt senzill: parlant-li en català. Si les condicions són les adequades, aprendre una llengua nova és bastant fàcil. Basta que, amb una mica d’esforç, l’entorn social t’hi convidi.

Volem dir amb açò que tots som responsables de fer de la llengua catalana la llengua compartida a l’escola. Els programes educatius que funcionen i que donen els fruits esperats són aquells en què tothom hi posa de la seva part, quan tothom rema en la mateixa direcció, quan mestres i pares i alumnes es posen d’acord en els objectius i en els procediments a seguir.

Aquest estiu hem tingut una molt bona experiència de col·laboració entre diverses entitats: escoles, ajuntaments i el Govern Balear a través del Consorci per al foment de l’ús de la llengua catalana i el Servei d’Ensenyament de la Llengua a Menorca. Tant a Ciutadella com a Maó, els seus respectius ajuntaments han organitzat unes activitats durant els mesos de vacances d’estiu encaminades a afavorir l’acollida lingüística i cultural de l’alumnat nouvingut que duen a terme els centres escolars. Es tracta d’una actuació molt important perquè l’alumnat nouvingut continuï l’aprenentatge de la llengua durant uns mesos en els quals se sol perdre el contacte amb els companys d’aula i per tant perden la possibilitat d’interactuar en català.

L’acord de col·laboració amb l’Ajuntament de Ciutadella ha tingut uns resultats excel·lents. Els alumnes s’han divertit tot aprenent. Han agraït l’esforç posat en ells i nosaltres els agraïm el seu esforç. La nostra experiència ens demostra que la millor manera d’aprendre llengua és a través de l’amistat amb activitats lúdiques. Com a compromís adquirit en el Pla Municipal d’Interculturalitat, l’actual regidoria d’Educació ha fet una molt bona actuació en aquest sentit, actuació que tindrà continuïtat en els propers anys. Treballar per tant en una mateixa direcció és fonamental en els temes tranversals de l’educació: la convivència, la integració, la llengua.

Certament que l’escola és el principal lloc on els alumnes nouvinguts aprenen la llengua. Però aquests alumnes necessiten que l’entorn social també els ajudi i la millor ajuda no ve de fer-li el favor de parlar la seva llengua, sinó d’oferir-li la nostra. I açò es pot fer des de qualsevol àmbit de les relacions socials.

dijous, 11 de juny del 2009

RACONS D'AJUDA

Aprenentatge entre iguals. Segon cicle d’educació primària.


RACONS D’AJUDA

Introducció


Aquesta experiència s’està duent a terme al CEIP Joan Benejam de Ciutadella, des de fa més de deu anys al segon cicle d’educació primària. Al principi, l’activitat estava relacionada amb les feines escolars, després, amb l’experiència, es van diversificar les activitats i es van incloure habilitats en general, que es poden transmetre de qualsevol tipus.

Els motius per engegar-los van ser:

1. Fomentar l’ajuda entre companys i que els fillets/es es poguessin adonar-se que aprenem entre tots, els uns dels altres, i no tan sols dels mestres.

2. Que els alumnes s’adonessin que si un company no entén una cosa, se l’ha d’ajudar, no riure-se’n d’ell.

3. Que totes les persones tenim capacitats i mancances, i que compartir el que sabem fer és molt polit.

Aquests racons escolars es van anar transformant en racons d’ajuda que, a demés de temes escolars es van anar ampliant en habilitats no acadèmiques com poden ser: Cuina, jocs de tot tipus, manualitats, balls ... activitats de les més diverses, sempre que es poden realitzar dins l’escola. A principi de curs participen tots els alumnes de forma voluntària. Al final, tots els alumnes han de passar per els racons.

Els objectius principals dels racons d’ajuda són:

1. Fomentar l’autoestima. Que els alumnes puguin mostrar als seus companys habilitats en les quals es mostren segurs i confiats i que normalment passen desapercebudes a l’escola. També es desenvolupa l’empatia i els lligams emocionals entre els alumnes implicats. Per exemple, resulta molt satisfactori veure a una filleta amb necessitats educatives específiques com li ensenya a un altre fillet com s’ha de fer una bona lletra. Justament aquest alumne destaca molt en tots els aspectes acadèmics però té una cal·ligrafia bastant deficient.

2. Potenciar la capacitat d’organització. Els alumnes que ensenyen han de dissenyar l’activitat: Fer un cartell publicitant el seu racó; han de fer una previsió dels elements que farà servir; han de dur preparat el material que es necessita; pensar com ha d’explicar l’habilitat que vol mostrar, posant-se en el lloc del mestre/a.

3. Estimular l’expressió oral. Els alumnes que ensenyen una habilitat han de preparar-se un guió previ del què i del com explicaran als altres la tasca a desenvolupar. Quines són les paraules clau; el to de veu, l’èmfasi i l’esforç que han de fer a fi de que els altres ho entenguin; parlar davant un públic ... en aquest cas es tracta de comunicació en petit grup, la qual cosa facilita la comunicació.

4. Atendre la diversitat: Possibilitar la participació de tots el alumnes. Tots hi tenen cabuda, tots tenen alguna cosa a ensenyar/mostrar als seus companys. A vegades, els fillets d’integració i els nouvinguts necessiten més estímul per a intervenir. Se’ls ha d’animar a mostrar les seves habilitats.

Organització

És una activitat de cicle, per tant es mesclen alumnes de tercer i de quart. Els racons d’ajuda s’organitzen setmanalment, penjant a un suro dedicat a tal fi, uns cartells anunciant l’activitat que volen mostrar. En el cartell hi ha quatre espais a fi de que els companys que ho volen, s’apuntin.

Les normes són les següents:

1. Els alumnes no es poden apuntar sempre al mateix tipus d’activitat. S’han d’apuntar a totes durant el curs escolar i anar rotant entre les següents temàtiques:

o Jocs de taula
o Cuina
o Música
o Llengües
o Matemàtiques
o Altres: Trucs de màgia, experiments, dibuix, manuals, balls ...

2. Els fillets que ensenyen han de ser respectuosos amb els que aprenen. Si algun fillet no compleix aquesta norma, no podrà ensenyar més.

Com és lògic, els professors han d’estar molt pendents durant l’hora dels racons, generalment es fa als passadissos de l’escola els divendres, per tal d’assegurar-se que els grups funcionin correctament, que no es donin faltes de respecte i que els alumnes que els alumnes que expliquen continguts acadèmics (per exemple, la divisió) ho facin correctament. So no ho fan bé, pot crear confusions als altres.

Programa d'apadrinament lector

PROGRAMA D’APADRINAMENT LECTOR

L’equip EINA de Menorca, considera prioritària la inclusió d’aquest programa a l’educació primària a fi de potenciar la integració dels alumnes nouvinguts als nostres centres escolars, com a mitjà de preparació als programes de voluntariat lingüístic que s’estan desenvolupant als diferents instituts de la nostra illa i, per a la consecució dels objectius proposats, ofereix als centres de primària la possibilitat d’engegar el programa d’apadrinament lector, adaptat a les característiques de cada centre.

En línies generals direm que aquest programa sorgeix de la necessitat de potenciar l’expressió oral i el foment de la lectura a tots els alumnes, també d’acollir i acompanyar en un primer moment als fillets nouvinguts, que per diversos motius i/o factors no han pogut assolir la suficient autonomia social i/o lingüística per desenvolupar-se i relacionar-se.

Com a reforç a la tasca que ja desenvolupen els CEIPs i els tutors en particular amb cada alumne, la tasca dels padrins lectors pot ser d’una gran utilitat i complementarietat. En aquest cas, un alumne de tercer cicle es convertirà en el referent d’un alumne més petit i l’acompanyarà en tot el procés de comprensió lectora. En els programes d’aprenentatge entre iguals sobre aspectes d’apadrinament lector, ens marquem els següents objectius:


OBJECTIUS GENERALS:
Bàsicament ens marquem dos objectius generals que trobarem desglossats i més concrets en els objectius específics.

* Afavorir la integració de tots els fillets a la nostra comunitat.
* Formar als alumnes que vulguin ser referents per a altres alumnes més petits i que es concreta en la figura del guia / tutor / padrí.

OBJECTIUS ESPECÍFICS:

* Crear espais d’intercanvi on sigui possible la interrelació en la llengua de la nostra comunitat.
* Fer prendre consciència als alumnes de la importància de fer-se voluntari lingüístic.
* Motivar als alumnes per tal que s’involucrin en el procés d’acompanyament i ajuda vers els seus companys.
* Treballar amb els alumnes padrins les pautes de comportament, relació, socialització i ajuda lingüística.

Apadrinament lector

Proposta entre tercer cicle / primer cicle d’educació primària ó educació infantil

Introducció
Es tracta d’una activitat adreçada a l’educació primària, en la qual intervenen alumnes de tercer cicle que es presenten com a voluntaris, i alumnes de primer cicle / educació infantil. Els majors fan de padrins de lectura i conviden als més petits a llegir un conte, ajudant-los en el seu procés lector. Prèviament es fa una formació als alumnes que voluntàriament volen fer de padrins. Es fa un carnet d’apadrinament lector als alumnes que volen acreditar-se com a padrins i un contracte de compromís.

Professorat implicat
Tutors i professors encarregats de biblioteca. Seria interessant que l’activitat pogués formar part del PEC i, en finalitzar cada curs escolar, es pugui revisar i incorporar canvis per ajustar l’activitat als objectius que s’ha marcat l’equip docent.

Objectius
+ Treballar regularment diferents estratègies de lectura
+ Fomentar la convivència
+ Educar en la responsabilitat i el compromís
+ Fomentar la interrelació entre cicles
+ Ampliar els espais de comunicació oral entre els infants en la llengua vehicular de l’escola.

Funcionament
Es constitueixen parelles entre alumnes de tercer cicle i primer cicle - ó educació infantil - (padrins i apadrinats). Cada setmana mig grup - classe de tercer cicle ha de cercar els apadrinats de primer cicle i s’aparellen (cadascú amb el seu padrí) i comencen la lectura proposada. L’altre mig grup – classe pot fer una activitat de biblioteca. Es fa una formació prèvia a l’alumne que vol fer de padrí. És responsabilitat del padrí seleccionar les lectures adequades amb l’assessorament que li faci falta. En acabar la sessió, els padrins han d’omplir un quadernet de seguiment.

Primera sessió
Es fa una sessió conjuntament amb l’alumnat dels dos cursos i tot el professorat implicat (tutors, mestre de biblioteca). S’informa dels objectius de l’activitat i del funcionament en general. Es fa la proposta de parelles (cada fillet de primer s’asseu amb el seu padrí). S’acaba la sessió amb la signatura de cada parella d’un contracte on es comprometen a treballar junts, ajudant-se tot el necessari: el compromís, a partir d’aquest moment n’és doble: a llegir i ajudar-lo tot el que pugui per part del padrí, i a escoltar el conte i a demanar ajuda quan no entengui, per part de l’apadrinat.
Es pot fer coincidir aquesta sessió inaugural amb un esdeveniment del centre: visita d’un escriptor o il·lustrador a l’escola, dia del teatre, etc. A partir d’aquí, s’establirà el programa sistemàticament durant tot el curs, no tan sols com a un fet puntual relacionat amb el dia del llibre.

Darrera sessió
Als alumnes de tercer cicle se’ls hi fa entrega d’un carnet acreditant-los com a padrins i es fa una menció especial al moment d’avaluar-los en Llengua Catalana. Als més petits se’ls hi pot fer un petit regal.

Formació prèvia
A les classes de tercer cicle es dedica un temps per parlar de l’activitat i a preparar-la. Als mestres de llengua, aquesta activitat els hi ha permès:

o Treballar la fonètica de la lectura (per tal d’oferir un bon model de lectura). Els tons de veu, la intensitat i la importància dels silencis.
o Fer activitats de mediació (cercar textos que puguin entendre els petits, pensar quines paraules o expressions hauran d’explicar ....).
o Parlar de la comprensió lectora; s’ensenyen a formular preguntes de comprensió fàcils (literals) i difícils ( interpretatives i profundes).
o Parlar del hàbits lingüístics, parlar de la importància d’oferir als petits situacions per poder utilitzar el català, la importància per als petits de relacionar-se amb els més grans ...
o Ensenyar estratègies conversacionals bàsiques: què s’ha de fer quan un alumne petit diu una paraula o una expressió en castellà ...
o Treballar les expressions gestuals, la mímica, la dramatització i les expressions facials ...
o Realitzar un “Registre de lectures” adaptades a les primeres edats, en el qual es van apuntant els llibres que s’han emprat
o Proporcionar estratègies de lectura. Aquestes estratègies poden formar part del “Quadernet de seguiment” de l’alumne padrí, en el qual es van apuntant les incidències de les sessions, tant per part de l’alumne apadrinat (si té dificultats, si entén el que se li llegeix, si li interessa ...) com una autoavaluació per part del padrí (anotacions de l’evolució de les sessions de lectura, com es veu a si mateix com a lector). Les estratègies s’han de donar per escrit en el moment en que es fa la formació i podrien ser bàsicament les següents:

Què puc fer com amic lector/a?”

+ Parlar sempre en català, encara que els fillols contestin en castellà o barregin paraules, per a ell/a ets un bon model tant en la lectura com en l’expressió oral.
+ Preparar-te el conte amb antelació, llegir-lo a casa en veu alta; això t’ajudarà a fer millor l’entonació, les pauses, preparar-te les paraules que creguis que li poden costar d’entendre.
+ Llegir en un to que s’entengui bé el que dius, ni massa alt ni massa baix.
+ Si veus que el teu amic no t’escolta, para de llegir i pregunta-li per què ho fa, potser vas massa ràpid, o parles fluix i no et sent.
+ Prepara’t contes adequats a la seva edat. Els professors dels teus apadrinats han preparat tota una sèrie de contes i rondalles adreçades als més petits.
+ Pregunta-li quins tipus de conte li agraden més, una setmana tria ell/a i una altra tu.
+ És interessant poder comentar entre tots dos quin és l’autor del conte i també quin nom té l’il·lustrador, un és tan important com l’altre. L’ observació dels dibuixos també forma part de la comprensió del conte.
+ Intenta fer una petita conversa abans i després de la lectura, interessant-te pels seus avanços, les seves preferències i els seus interessos en general.
+ Has de pensar que ets un model lector per al teu apadrinat. Si li ofereixes un bon model, segurament també li agradarà ser un padrí lector quan ell sigui més gran!!!
+ Faràs servir sempre l’estímul, l’aprovació i els reforços positius per aconseguir que t’escoltin els més petits.

Al final de les sessions de formació als padrins, es lliura un carnet acreditant que l’alumne ha seguit satisfactòriament les sessions de preparació de l’apadrinament lector. Seria convenient que a més de la signatura del tutor/a, sigui la del Director/a / Cap d’estudis del centre, per donar-li encara més formalitat i rellevància.

En determinats centres s’avalua la feina desenvolupada per l’alumne padrí, formant part dels ítems d’avaluació en Llengua Catalana.


Exemplificació de rondalla: Sa Rondalla d’en Vit: E. Infantil

Del llibre: “Contant 8 rondalles. Contes de rondalles per a infants”
Ed. Les tres taronges

Informació prèvia al padrí
o Abans de començar la rondalla, es pot explicar què són les rondalles en l’entorn de les Illes Balears: són contes de les illes, de tradició oral que passaven de boca en boca y de pares a fills. Per exemple, Les rondalles mallorquines és la denominació amb què es coneix popularment l'Aplec de Rondalles Mallorquines d’en Jordi des Racó, de mossèn Antoni Maria Alcover. En conté més de quatre-centes i és una de les col·leccions més extenses en llengua catalana.

o Les rondalles de mossèn Alcover varen tenir una gran acceptació entre el públic mallorquí i també entre filòlegs i literats d’altres països. Durant molts anys pràcticament varen esser l'única via d’accés a la llengua catalana que tengué el públic mallorquí. Se n’han fet adaptacions teatrals i per a infants, edicions en cinta magnetofònica, en disc i en còmic i traduccions parcials al castellà, a l’anglès, al francès i a l’alemany, algunes ja en vida d'Alcover.

o En aquest cas, tens el text, els dibuixos, l’enregistrament i la cançó de la rondalla. T’has d’estudiar molt bé el contingut, les seqüències i l’ordre d’aparició dels personatges. Has de llegir unes quantes vegades la rondalla en veu alta, a ca teva, i consultar el significat de les paraules que no entenguis. Si et sents ben segur, aquesta sensació segurament la transmetràs al teu fillol.

o Preguntes que li pots fer al començament: “Mira la portada i les paraules ..”

+ Pels dibuixos de la portada, de què et sembla que deu tractar la rondalla?
+ Mirant el títol: és llarg o curt? Coneixes alguna lletra? Què et sembla que diu?
+ Vols escoltar la cançó de la rondalla?

o Un cop llegida la rondalla: Ara escoltarem la veu d’un famós cantant i compositor que l’ha enregistrada. (CD d’en Joan Bibiloni).

+ Al final de la rondalla, tens un diccionari i llistat de vocabulari de formes dialectals per ordre alfabètic. Consulta’l sempre.
+ Demana-li al teu fillol que faci un dibuix del personatge que més li ha cridat l’atenció.


Exemplificació de conte: “El follet Oriol i el cim de l’àguila”: Primer cicle
Autor: Òscar Sardà. Ed. Barcanova. Col·lecció Sopa de contes

o Aquesta col·lecció resulta apropiada per realitzar les sessions amb el primer cicle, ja que hi poden intervenir en la lectura també els fillets que comencen a llegir en lletra de pal, perquè el text del llibre presenta dues tipologies textuals: una frase curta a dalt, que resumeix el contingut de la primera escena en lletra de pal - que convida al més petit a començar a llegir el relat - i una frase més llarga a baix, en lletra d’impremta, que desenvolupa el relat de forma més extensa.

o Suggeriments per fer la lectura al teu fillol: Abans de començar el conte, mira la portada i les paraules:
+ (Tapant el títol): Pels dibuixos de la portada, de què et sembla que deu tractar el conte?
+ Mirant el títol: és llarg o curt? Què et sembla que diu?
+ Pots fer dues coses: no llegir el títol perquè ell/a en posi un quan ja has acabat el conte o bé llegir el títol abans de començar.
+ En aquest conte hi ha dues classes de lletres. Farem un tracte: Tu hi llegiràs la primera part en lletra de pal i jo continuaré amb la lletra d’impremta. Estàs d’acord?

o Durant la lectura:
+ Mentre llegeixes, assegura’t que comprèn les paraules que tu creguis més difícils o poc usuals: drecera, riu cabalós, turó, alçada, pessigolleig, sotrac ...
+ Si el teu amic/a parla en castellà quan et pregunta alguna cosa, li retornes la pregunta en català. Exemple: “Qué le ha pasado a Oriol? Vols dir ... què li ha passat a l’Oriol?
+ Pots aturar-te i preguntar-li, què et sembla que li passarà?
+ Abans d’arribar al final, fes que pensi com pot acabar el conte i després tu li llegeix com acaba.
+ Demana-li com és que en la frase final del conte es diu: Des de llavors els follets encara estimen més la natura que els envolta

o Després d’acabar el conte, assegura’t que l’ha comprés fent-li preguntes:
# Què li passa al protagonista?
# T’ha agradat el final? ... i que et faci l’explicació, que no quedi només en un sí o en un no.
# El títol d’un conte ens dóna pistes del que passa? Això els pot ajudar quan han pensat un títol que no té res a veure amb la història.
# Li pots preguntar si s’assembla a algun altre conte que ell coneix, o si surten personatges que també ha vist a altres contes (l’àguila, el follet, un bolet màgic, les cases dels follets...). Aquest fet acostuma a pensar i a relacionar amb els contes tradicionals.


Exemplificació de conte: La Picabaralla. Primer cicle (per tractar casos de conflictes entre alumnes)
Autor: Claude Boujon. Ed. Corimbo
Aquest conte treballa l’eterna enemistat entre dos personatges que, davant una greu dificultat, han d’unir esforços per poder solucionar una difícil situació que es presenta davant un enemic comú. Com a resultat, els personatges se n’adonen que la unió fa la força i que la vida és més plena vivint en pau i amistat.

o Durant la lectura:

+ Mentre llegeixes, assegura’t que comprèn les paraules que tu creguis més difícils o poc usuals: avenir-se, rosegar, rondinaire, vàndal, esbatussar-se, vellut, neguitosa, ...
+ Explica les expressions: “Ves per on ...”; “Barallar-se sense mullar-se” ...
+ Si el teu amic/a parla en castellà quan et pregunta alguna cosa, li retornes la pregunta en català. Exemple: “Qué le ha pasado a a los conejitos? Vols dir ... què li ha passat als conills?
+ Pots aturar-te i preguntar-li, què et sembla que li passarà?
+ Abans d’arribar al final, fes que pensi com pot acabar el conte i després tu li llegeixes com acaba.

o Després d’acabar el conte:
+ Assegura’t que l’ha comprés fent-li preguntes:
# Què li passa als protagonistes?
# T’ha agradat el final? ... i que et faci l’explicació, que no quedi només en un sí o en un no.
# El títol d’un conte ens dóna pistes del que passa? Què vol dir picabaralla?
# Li pots preguntar si s’assembla a algun altre conte que ell coneix, en el qual els animals parlen. Li has d’explicar que els contes en els quals els animals parlen com els humans, es diuen “Fàbules”.
# Pots demanar-li que en faci un dibuix a la pissarra per explicar el passadís que s’inventen els conills comunicant els seus caus per enganyar la guineu. (Hauries d’explicar que a les illes Balears aquest animal també es diu “rabossa”).


PROPOSTES DE CONTINUÏTAT

o Diversificar les activitats de lectura: En un primer moment, els alumnes de tercer cicle poden llegir als alumnes de primer la lectura del conte. Després es van incorporant activitats, que resultaran molt motivadores, tant pel padrins com pels apadrinats. Per exemple, el petit llegeix al padrí; el padrí li demana que li expliqui un conte que ha llegit; llegeixen tipus de text molt diferents: còmics, contes d’aventures, endevinalles, embarbussaments .... Si els petits no tenen el nivell lector suficient per abordar un conte, la mestra els prepara cartronets i llibres adaptats.

o S’estableixen lligams entre escriptura i lectura: Els petits llegeixen al seu padrí els textos que han escrit individual o col·lectivament i els grans fan el mateix: els llegeixen textos que han escrit. Després es poden fer comentaris i preguntes. A més, l’activitat permet establir vincles emocionals entre els alumnes. Els alumnes de tercer cicle valoren l’esforç que fan els més petits per aprendre a llegir i, d’aquesta manera, reconeixen el procés que van fer ells. Els hi proporciona una gran satisfacció. Els alumnes de primer cicle valoren molt que un fillet gros pugui apropar-se a llegir i a interessar-se per ell.

o Preparació al programa de voluntariat lingüístic: Tots els alumnes majors, que es presenten com a voluntaris a l’activitat poden participar encara que el seu nivell de competència lectora no sigui prou bona, com és el cas dels nouvinguts, però no se’ls hi deixa fora. En aquest cas, aquest fillet fa parella amb un altre padrí i l’apadrinat en té dos padrins. El que pretenem és que es sentin grans, importants, que vegin que són capaços de fer una activitat amb certa rellevància.. A poc a poc, van veient que se’n surten airosos i els hi va donant més confiança. Els més petits senten que estan atesos per algú més gran que ells i es creen uns lligams molt entranyables. Tenen la motivació de llegir per algú i, d’experimentar en què consisteix fer de voluntari. Possiblement es sentiran més segurs per realitzar el voluntariat lingüístic al seu futur centre de secundària.

o Es determinarà la durada de les sessions segons les característiques de cada centre. En general es destinaran uns 20 minuts per a cada sessió. En acabar el curs l’equip de mestres avaluarà l’activitat i valorarà a la memòria els inconvenients i els avantatges, tot el que es pugui millorar a la memòria del centre.

o Documents que s’haurien d’elaborar:
+ Registre de lectures: Llistat de llibres / contes que s’han emprat
+ Quadernet de seguiment: Anotacions de l’evolució de la lectura, intentant que sempre siguin positives.
+ Carnet: Acreditació com a padrí, un cop hagi acabat la sessió de preparació de l’apadrinament lector.
+ Contracte: Compromís signat entre els alumnes i els seus professors.
11

dijous, 7 de maig del 2009

5 punts per al voluntariat lingüístic


El voluntariat lingüístic als centres educatius
1. el punt de partida
es dóna poca relació i integració de l’alumnat nouvingut
es manifesten prejudicis sobre la immigració
hi ha una manca de valors interculturals i
un desconeixement de la diversitat
es donen poques situacions d’ús real del català en situacions informals
es té poca experiència en la col·laboració i en la solidaritat
es practica la deslleialtat lingüística dels catalanoparlants

2. els propòsits
per als nouvinguts: augmentar la relació i la integració
adquirir coneixements de la cultura del país
conèixer els hàbits dels joves autòctons
millorar la competència comunicativa en català
guiar-se en el nou sistema educatiu

per als autòctons: desenvolupar actituds de solidaritat
actuar d’ambaixadors de la pròpia cultura
comprendre la situació i el fenomen de la immigració
conèixer altres realitats culturals i llengües noves
practicar la lleialtat lingüística com a catalanoparlant

3. els guanys

per als nouvinguts: aprendre català
sentir-se integrat
valorar l’ús del català
fer amics

per als autòctons: valorar la llengua pròpia
reflexionar sobre les actituds lingüístiques
modificar les normes d’ús lingüístic i desfer prejudicis
fer amics

4. els fonaments
experiències d’altres centres sobre voluntariat lingüístic
programes similars: Integra’m, Un cafè x la llengua, etc
aprenentatge col·laboratiu i ensenyament per tasques
socialització, integració, interculturalitat
sensibilització i acollida
sentit de la pertinença: dret a la diferència i a la identitat
creació d’espais de convivència i de trobada
interacció com a factor de coneixement i d’aprenentatge
ús efectiu de la llengua comuna compartida
pràctica de la sostenibilitat lingüística

5. la pràctica
coordinació entre coordinador lingüístic, professor de Palic i Tutoria
planificació de tasques per a fer ús social de la llengua
informació i sensibilització a alumnes i professorat
organització de sessions: temps, espai, responsables, calendari, ajudes, valoració...

dimecres, 29 d’abril del 2009

Reflexions sobre l'acollida


Reflexions extretes del llibre L’acollida de Francesc Carbonell. Eumo Ed.
Entenem l’acollida com una actitud humana intrínseca del fet educatiu.
L’acollida ha de ser més una actitud que uns protocols d’intervenció.
En l’acollida hi ha d’estar implicada tota la comunitat educativa.
LES ACTITUDS
Per assolir l’èxit en l’acollida cal gaudir amb el tracte amb les persones.
No n’hi ha prou de tolerar els altres, cal acceptar-los tal com són.
Els que no es bloquegen per haver d’afrontar una incertesa se sentiran més bé treballant en l’acollida.
Afrontar la diversitat i l’imprevist fa que una certa dosi de conflicte sigui inevitable.
L’actitud d’acollida, d’obertura generosa a l’altre i a les seves necessitats de desenvolupament, és una condició indispensable del fet educatiu.
Un bon professor pot canviar el destí d’una persona.
El professorat no s’ha de sentir ni massa culpable ni massa innocent, només responsable.
A l’ensenyament, obligatori, allò d’aprendre a ser i aprendre a conviure són tasques prioritàries.
Per acollir cal abandonar el rol de funcionari instructor per assumir el compromís professional d’educar ciutadans.
El que més interessa a un centre educatiu centrat en el saber és el progrés en els aprenentatges.
Als centres centrats en el saber, és l’alumnat qui s’ha d’adaptar als requeriments de les matèries, i mai a la inversa.
Algunes escoles són com hospitals que només accepten els que ja estan sans i rebutgen els malalts.
Caldria fer un gir copernicà en els temes d’acollida, i posar al seu centre neuràlgic les necessitats de l’infant nouvingut.
El problema més gran que han d’afrontar molts alumnes immigrants és la impossibilitat de dotar de sentit els aprenentatges i el context on es duen a terme.
Per vèncer la ignorància, el millor és exercitat l’empatia.
L’esforç d’aquests infants massa sovint no es pot dedicar a l’aprenentatge. Han d’invertir-lo en la defensa de l’autoestima
Aconseguir un clima respectuós amb l’alteritat és important perquè es produeixi l’aprenentatge.
Les necessitats de l’alumne i la confiança en les seves possibilitats han de ser el centre de qualsevol consideració educativa.
Durant l’ensenyament obligatori, cal afavorir sobretot l’aprendre a ser i a conviure.
Perquè la diversitat es vegi enriquida cal partir de la convicció que som més iguals que diferents.
Els professionals de l’educació han de treballar per garantir la igualtat d’oportunitats de tots els infants.
ELS PROCEDIMENTS
L’acollida no és una nova feina que ha de desenvolupar un nou professional; és una actitud col·lectiva. Tots els professionals del centre han de sentir-se corresponsables de la socialització dels infants. No hi pot haver una bona acollida en un centre que no sigui acollidor.
Allò que les criatures duen a l’escola, cal que es valori i sigui incorporat a les activitats que l’escola fa.
Una bona acollida és la primera condició per a un bon aprenentatge de llengua. S’aprèn llengua fent-hi coses, fent coses amb persones que la parlen.
Cal limitar les activitats en què predomina la parla del professor i augmentar aquelles en què els alumnes parlen entre ells.
La fase d’acollida no es pot acabar ni un dia de la setmana determinat ni al cap d’un temps preestablert. S’extingeix progressivament.
Cal que el nouvingut deixi de sentir-se nouvingut com més aviat millor. El pas de nouvingut a company cal fer-lo des del primer dia.
L’èxit d’un pla d’acollida radica en el fet que el nouvingut deixi de seguida de sentir-se diferent.
Els immigrants, amb la seva arribada ens han permès identificar conflictes latents que ens passaven desapercebuts o que potser no volíem veure.
Els infants immigrats no han duit els nous problemes, sinó que els nous problemes els han dut a ells.
Reduir el fracàs escolar exigeix abandonar les actuals estratègies enfocades a la consecució d’individus competitius, i potenciar aquelles que ens permetin ampliar el nombre d’individus competents.
L’objectiu primer de l’ensenyament obligatori hauria de ser que no sortís ningú sense les competències necessàries per esdevenir un ciutadà autònom i responsable.
Ningú no educa ningú i ningú s’educa a si mateix; les persones s’eduquen entre si, mediatitzades pel món.
Els infants desplaçats per força necessiten confiança. Se senten diferents, desiguals i desconnectats.
Algunes pràctiques tutorials que reforcen la resilència són ajudar a expressar sentiments, desenvolupar el sentit de l’humor, etc...
En la relació família-escola, és determinant saber guanyar-se la confiança recíproca i mantenir-la. El millor fonament de les relacions interculturals és l’afectivitat.
Primer saber dir coses en la llengua de l’escola, més endavant podran fer en aquesta llengua tot el que l’escola demana.
El sistema educatiu, el barri, el municipi han d’ocupar-se de millorar la qualitat de l’ambient i de l’aire que respiren aquests alumnes en risc d’exclusió i de fracàs escolar.
Ni el professorat ni la família s’han de sentir culpables, sinó responsables.
ELS CONCEPTES
Autòcton.- Originari del lloc on es viu. Sinònim de nadiu o indígena. De vegades consideram un emigrat en contraposició a un autòcton i pot ser un fill d’immigrat que ha nascut aquí. De vegades feim servir el terme immigrants de segona generació...
Nadiu i autòcton- Podrien considerar-se sinònims però amb una diferència de grau, en el sentit que cal un nombre determinat de generacions de nadius (quin i qui l’estableix?) per esdevenir autòcton.
Immigrant i emmigrat- Sempre significa que van venir d’un altre lloc, però el gerundi del verb immigrar, indica una certa transitorietat d’una persona que està de pas (hagi arribat amb un boeing o amb una pastera) i el participi indica que algú resideix amb una certa voluntat de permanència.
No és casual, ni poc significatiu, que anomenem immigrants els que, de fet, són immigrats. Potser projectam així, sense adonar-nos-en, el nostre desig que no s’estableixin, la nostra dificultat per acollir-los com a conciutadans de ple dret.
Una altra connotació estigmatitzadora és que només anomenem immigrants o immigrats/des els procedents de països empobrits.
Sovint acabam fragmentant la societat en dos blocs aparentment compactes: la societat autòctona i els immigrants però en realitat aquest dos grups no són homogenis.
Separar el nosaltres dels altres forma part de la quotidianitat del discurs i de les pràctiques socials de legitimació de les desigualtats.
L’esforç xenòfob de subratllar i mantenir les barreres contrasta amb la tendència d’un món cada vegada més petit, intercomunicat, permeable i obert
Dol migratori. És el període durant el qual la persona immigrada suporta el procés de superació de la tristesa, baixa autoestima, sentiments de desorientació, d’ansietat, de vulnerabilitat, estrès... ocasionats per unes pèrdues molt importants: la familia, els amics, el seu estatus social, els béns, el paisatge...
Síndrome d’Ulises. Síndrome de l’immigrant amb estrès crònic i múltiple. Conjunt de símptomes psíquics i somàtics que es presenten reiteradament en persones immigrants.
La nostàlgia, el dolor pel desarrelament, el desig de tornar i els problemes d’adaptació no poden passar desapercebuts als educadors; d’aquí la importància que tenguin una acollida de qualitat.
La intensitat i la durada del dol migratori dels infants és variable i depèn de molts factors, entre els quals hi ha la qualitat de l’acollida rebuda: són fonamentals unes relacions psicosocials de qualitat per minimitzar-ne els efectes, ja que de fet, també es tracta d’un procés complex de reestructuració de la personalitat.
La integració és un procés bidireccional i dinàmic d’ajustament mutu. La integració no ha de pretendre ni l’assimilació cultural ni la submissió social dels nouvinguts a unes normes i uns costums.
La integració és un projecte col·lectiu utòpic: el procés de construcció d’un nou espai convivencial (que respongui a un imaginari col·lectiu, uns valors bàsics compartits, unes normes consensuades per tots...) en el qual tots ens hauríem de sentir acollits, reconeguts i respectats.
Sovint els fill d’immigrats construeixen unes identitats ètniques biculturals incorporant aspectes de la cultura d’origen i de la nova.
L’educador ha de considerar les conseqüències nefastes d’una acció educativa potenciadora de l’assimilació cultural sense integració social.

dimecres, 1 d’abril del 2009

Activitats didàctiques per a la interculturalitat



http://www.fundaciosergi.org/educacio_intercultural/index.php

Presentem una proposta didàctica que incita a l’anàlisi, la crítica i la reflexió entorn de la possibilitat i la necessitat de la convivència entre persones i comunitats d’origen cultural divers.

És un material pensat per treballar amb grups d’adolescents i joves. És per això que el presentem com un conjunt d’activitats dinàmiques que impliquen i interpel·len el jove en el seu dia a dia, en la seva relació amb l’entorn, en la seva quotidianitat. És, doncs, un material sense complexos per parlar clar sobre la immigració i la interculturalitat.

És també un material de suport a l’educador, al professor, al monitor per animar-lo a treballar a l’aula o amb el grup sobre aquests temes, sovint presentats com a conflictius o punyents i tractats massa ràpidament i superficial.


dimarts, 17 de març del 2009

SOSTENIBILITAT LINGÜÍSTICA


DECÀLEG "Sigues lingüísticament sostenible"
http://www.upf.edu/llengues/_pdf/dec_cat.pdf


1. SIGUES RESPECTUÓS AMB TOTES LES LLENGÜES
Quan dius que una llengua no t’agrada, o que no és útil o important, sense adonar-te’n apliques aquests prejudicis a les persones que la parlen. Totes les llengües són iguals i totes són diferents.

2. OBSERVA I ESCOLTA: INTERESSA’T PER LES LLENGÜES DEL TEU VOLTANT
Molt sovint a prop teu es parlen llengües que ni tan sols sospites, que no saps ni com es diuen. Moltes vegades saber-ne el nom o alguna paraula és suficient per demostrar que aprecies els qui t’envolten, que no et són indiferents. Digues gràcies a algú en la seva llengua i segur que li arrencaràs un somriure.

3. NO TINGUIS POR D’APRENDRE NOVES LLENGÜES, SEMPRE SERAN LES TEVES ALIADES
Molta gent pensa que una llengua o es parla o no es parla i que no hi ha terme mitjà, o que per fer entrar una llengua al cap n’ha de sortir una altra. Aprendre, poc o molt, una llengua no vol dir oblidar-ne una altra, ni parlar-la pitjor. Una sola paraula et pot ser útil i, arribis on arribis, una mica és millor que res. Sempre hi guanyaràs.

4. LES LLENGÜES T’OBREN NOVES PERSPECTIVES: NO RENUNCIÏS A LES FONTS DE CONEIXEMENT QUE T’OFEREIXEN LES DIVERSES LLENGÜES
Totes les llengües contenen coneixement i en produeixen de nou; no et limitis a l’anglès. No deixis de banda allò que està escrit en llengües properes. Sovint descobriràs que les pots llegir i entendre molt més del que et penses, i que les bones idees no tenen llengua, o que totes les llengües en tenen. Les diferents llengües expressen diferents mirades sobre la realitat. Aprendre llengües diferents t’ajudarà a eixamplar mires.

5. DÓNA VEU ALS MINORITARIS I ESCOLTA’LS
Entre tots els minoritaris constituïm una majoria.No contribueixis a accentuar el desequilibri lingüístic, no tractis les llengües amb pocs parlants com no t’agrada que et tractin a tu. Si pots triar,dóna prioritat als que tenen menys altaveus. Ajuda’ls a arribar a tot arreu i ells t’hi ajudaran a tu.

6. NO IMPOSIS LLENGÜES DOMINANTS, REPLANTA LLENGÜES AMENAÇADES
L’escriptor nord-català Joan Lluís Lluís diu que a molts catalans del sud els agrada anar al Rosselló a demostrar com en saben, de parlar en francès. No facis només de difusor de les grans llengües en detriment de les que tenen menys parlants. Mira d’interessar-te per la llengua que pot extingir-se: veuràs que és útil i necessària i contribuiràs a la reforestació lingüística.

7. UN PETIT MERCAT POT SER UNA GRAN PORTA
És important no confondre l’audiència potencial amb la real. Escriure o parlar en una llengua de molts parlants no és cap garantia de ser escoltat. En canvi, parlar com els que tenim més a prop és fer-nos sentir. L’important no és la quantitat de gent que et podria entendre, sinó les persones a qui de debò dius alguna cosa. Quan Shakespeare escrivia, els anglòfons no arribaven a sis milions.

8. PRACTICA LA DIVERSITAT LINGÜÍSTICA QUAN ET MOGUIS PEL MÓN
Aprofita tota la riquesa i diversitat que el món t’ofereix si l’escoltes. No vagis a Gal·les o a Malta només a aprendre anglès. Prova de parlar les llengües dels llocs que visites: com menys s’esperin els teus interlocutors sentir-te dir coses en la seva llengua, més se n’alegraran.

9. PRESERVA EL TEU ESPAI DE LLIBERTAT: LA LLENGUA NO TE LA PODEN PRENDRE SI TU NO VOLS
Les llengües no són coses, no es fan nosa les unes a les altres: no et deixis convèncer del contrari. Segurament al llarg de la vida no sempre podràs parlar en la primera llengua que vas aprendre, però sempre la podràs mantenir: és un coneixement que t’ajudarà a conèixer-ne d’altres. No el perdis: quantes més llengües saps, més saps de la teva llengua i del món.

10. NO EXCLOGUIS NINGÚ D’UNA LLENGUA
Les llengües, sobretot les poc parlades o poc esteses, creen lligams invisibles, són senyals de benvinguda, transformen un estrany en un veí. No privis els altres d’aprendre i usar la teva llengua. No els diguis amb la llengua que no són dels teus. A les Illes Balears, per exemple, parla’ls també en català; no els deixis fora de casa. El català és un passaport que no caduca: ajuda’ls a obtenir-lo per sempre.

SIGUES LINGÜÍSTICAMENT SOSTENIBLE !!!
http://www.upf.edu/llengues/actualitat/decaleg.html