Català, llengua escolar comuna
Francesc Florit Nin
La situació problemàtica del català en l’àmbit escolar
- Forta immigració escolar de procedència lingüística molt diversa
- Ús social del català en retrocés.
- Poca presència del català als mitjans de comunicació i en la indústria cultural, especialment la juvenil.
- Actitud d’abandonament del català per part dels catalanoparlants.
- Fenòmens d’ocultació del català
- Poca implicació familiar en l’educació
- Manca de metodologies actives d’ensenyament de la llengua
- Desconeixement per part del professorat de la llengua de l’alumne
- Impossibilitat de continuar l’aprenentatge de les diverses llengües maternes dels alumnes (com fan a Finlàndia).
- La condició d’”innecessari” del català, que sovint és vist com una imposició i no com un dret bàsic de la comunitat.
- Resistència d’alguns pares (sobretot d’origen llatinoamericà) cap a l’aprenentatge i ús del català, cosa que influeix en l’èxit escolar del fill.
- Polítiques educatives i lingüístiques fins ara poc decidides per a la plena normalització del català.
L’èxit escolar
Malgrat tot, l’àmbit educatiu és on la normalització de la llengua ha tingut més èxit gràcies a la bona feina dels docents.
La gestió de la diversitat
Els centres es proposen de donar sentit pedagògic i educatiu a la diversitat en augment, amb l’objectiu de mostrar i demostrar a través de la pràctica docent que la diversitat cultural i lingüística és una realitat i un repte i que tenim com a finalitat comprendre que la diversitat no és un impediment sinó una riquesa per a la comprensió entre les persones:
1. L’escolarització de l’alumnat nouvingut ha de tendir cap a la plena integració social i permetre així l’accés a la igualtat d’oportunitats.
2. Facilitar al màxim les seves possibilitats i capacitats. Convé no renunciar mai a la possibilitat que acreditin l’ESO i facilitar el seu accés al món socio-laboral.
3. Educació intercultural que promogui el respecte, la convivència i la relació positiva entre tots els alumnes, en aquest sentit la diversitat de cultures i el fenomen de la immigració s’ha de veure com a possibilitats i enriquiment front a les actituds de racisme i xenofòbia.
4. Suports i estratègies específiques recollides en el PALIC.
5. Accelerar els aprenentatges instrumentals llengua vehicular de l’ensenyament, el català. La llengua en aquest cas és no només instrument sinó també vehicle de comunicació i integració.
Reptes socials que representen els alumnes nouvinguts.
És una responsabilitat compartida. Poc sentit tindrà la tasca docent d’un centre si dins la comunitat social aquesta tasca no hi té referència. La benvinguda d’aquestes persones s’ha de realitzar d’una manera integral, és a dir atenent totes les seues necessitats, no només econòmiques sinó també les socials, les de relació social. Una família integrada a la comunitat és garantia també per a la integració dels seus fills, i a la inversa. És per aquest motiu que el centre escolar i l’entorn social han d’anar a la una, en continua comunicació.
Manca de planificació del fenomen
Les oficines d’escolarització es limita a assignar una plaça escolar segons l’edat i prou.
Una actitud més positiva de lleialtat a la llengua pròpia
Professorat no preparat per actuar en la nova situació
Manca de formació específica del professorat.
Dotació de programes pedagògics per a la interculturalitat
Distribució desequilibrada dels alumnes nouvinguts entre centres públics i els concertats i privats.
Elaboració de materials específics d’atenció als nouvinguts
L’escola, principal via d’integració de la immigració
La gran majoria dels immigrants aprenen i usen el castellà com a llengua instrumental i així la perceben per resoldre els problemes de cada dia. Els fills dels immigrants també. Però mentre que els pares no tenen ni el temps ni la disponibilitat ni tantes oportunitats, els fills van a l’escola on reben ensenyança en la llengua pròpia.
Ara l’escola torna a assumir reptes que van més enllà de les competències. Si durant els anys de recuperació de la llengua catalana l’escola va exercir una tasca importantíssima, ara és novament l’escola que a través del fills els immigrants aprenen la llengua, o bé per ajudar-los en els deures escolars. Quan els fills aprenen la llengua de l’escola, els pares s’hi veuen més motivats. És pràcticament l’únic àmbit, l’escolar, en el qual es dóna el primer factor d’ús d’una llengua, la necessitat. Fora de l’escola, la llengua catalana no és imprescindible.
La fermesa de les actituds lingüístiques envers la llengua pròpia dels docents, més rarament es donen en altres àmbits d’ús: el laboral, l’institucional, el comerç, el comunicatiu, el lleure... àmbits en els quals l’ús del castellà en presència d’immigrants és habitual i constant.
La idea de fonament
La idea que ha de presidir tota actuació envers la llengua catalana ha d’anar encaminada a assegurar la convivència intercultural i l’educació cívica amb l’objectiu de construir una societat democràtica en la qual tothom hi té cabuda. Dit en les paraules clares d’Isidor Marí, un dels millors experts en interculturalitat i multilingüisme: “una societat pluralista, oberta al progrés i al món sencer a partir de la pròpia identitat – una societat en què tothom arribi a conèixer bé les dues llengües oficials i que el català, com a llengua pròpia, esdevengui la llengua comuna d’ús públic”.
A les escoles i als instituts de Menorca ja es treballa de valent per a fer realitat aquest objectiu: que la llengua dels Països Catalans sigui la llengua comuna de cohesió social sense renunciar a cap altra llengua d’identificació personal en un marc de relacions profundament respectuós amb la diversitat de llengües i cultures. Tanmateix sabem de les dificultats per al reconeixement nacional de la identitat catalana i de la fragilitat lingüística i cultural en què ens trobam.
