dijous, 30 d’octubre del 2008

Actuar amb la llengua nova


Activitats eficients en L2
Com assegurar l’èxit en l’aprenentatge d’una llengua nova
Francesc Florit Nin

De les diverses tipologies d’activitats que podem programar per a l’ensenyament i aprenentatge d’una L2, n’hi ha que es mostrem més eficients que d’altres. En general podem dir que les més motivadores són les activitats que estimulen l’alumnat a “fer coses amb paraules”. Si partim de la idea que una llengua és un producte social en el qual intervenen com a mínim dos interlocutors que s’intercanvien informació, les activitats eficients per a la L2 han de contemplar sempre la interacció.

Per adquirir una nova llengua, especialment per a l’alumnat nouvingut, la primera premissa és la d’apropar emotivament la llengua a l’aprenent. És a dir, establir lligams d’afecte entre la nova llengua i l’aprenent. La qüestió és veure com trobar i posar en funcionament aquests lligams.

Tot i que els factors que incideixen en l’èxit de l’aprenentatge d’una L2 són múltiples, -i molts són fora de l’escola- és evident que algunes activitats afavoreixen l’adquisició de la L2, entre altres raons perquè “agraden” més. Si haguéssim de posar sota una mateixa etiqueta aquestes activitats, les podríem anomenar “situacions comunicatives pragmàtiques estimulants”

Tornem-ho a dir: les activitats d’aprenentatge d’una L2 tenen molt a veure amb la riquesa de la interacció social que els aprenents saben, poden, són capaços tendir amb els parlants nadius, entre els seus companys de classe i el seu professorat. Per dir-ho en pla: “fer alguna cosa per mitjà de la llengua tot negociant el significat de les paraules amb els interlocutors”. Llengua i acció ha de formar un mateix feix integrat.

Les característiques que comparteixen aquesta mena d’activitats eficients es podrien resumir en:

• Es basen en la interacció, en la negociació, així per exemple les tasques en grup són les que produeixen més actuació lingüística.
• Són complexes perquè integren les quatre habilitats lingüístiques però amb un predomini de l’oralitat, de la conversa.
• Tenen un gran component afectiu-emotiu d’empatia amb la llengua nova.
• Van acompanyades de suport visual i gestual.
• Són fortament contextualitzades en situacions comunicatives de l’entorn immediat on són significatives.
• Parteixen de temàtica propera a l’alumnat i del seu interès: parlar de les seves coses i dels seus problemes.

Quines són? Alguns exemples de tipus d’activitats eficients serien:

DRAMATITZACIONS. La representació teatral, amb textos breus i senzills, amb totes les variants imaginables (des de lectures dramatitzades fins a la representació teatral, des de titelles fins a animacions) solen ser una de les activitats més volguda per l’alumnat. Assumir un paper, verbalitzar, memoritzar un diàleg, realitzar accions d’una petita trama, etc fa interioritzar exponents lingüístics.
JOCS. Especialment, és clar, aquells que tenen un component lingüístics important. Els jocs lingüístics són molt diversos, des d’endevinalles, l’scrable, fins a la sopa de lletres. El coneixement i la pràctica de jocs tradicionals del món posa en pràctica també l’educació intercultural.
ESPORTS. En l’activitat física d’equips, cal la comunicació verbal espontània i per tant, afavoreix l’aprenentatge d’expressions. Hi ha jocs esportius en els quals la llengua té un paper cabdal per al seu desenvolupament.
SORTIDES. Les sortides i excursions tenen una molt bona acollida entre els aprenents. Són molt recomanables per a tot l’alumnat però encara amb més sentit per al nouvingut perquè el coneixement de l’entorn forma part de les seves necessitats educatives.
AUDIOVISUALS. Tot el món de les imatges, especialment el cinema, la televisió, les animacions, Internet...són motius enriquidors i estimulants per als joves i poden ser motiu per parlar. Hi ha al mercat una gran oferta d’animacions de gran qualitat que es poden adquirir en format DVD, que permet parar, repetir, seleccionar, etc per tal de treballar la llengua mentre miren un producte del seu interès.
MÚSICA. La música moderna dóna molt de joc, especialment les cançons de roc i de rap, o qualsevol altre estil de l’interès de l’alumne. Des d’aprendre la lletra fins a composar-ne. Imitar el rap, escoltar noves versions en llengües diverses, etc són activitats que solen donar bons resultats.

Més enllà d’aquest tipus d’activitats que es realitzen en l’àmbit escolar, allò que realment fa aprendre una llengua nova és fer amics. Tenir un amic és tenir un tresor de paraules noves per aprendre.

dimecres, 22 d’octubre del 2008

Quefers per a nouvinguts


Quefers per a nouvinguts (i els altres)
Francesc Florit Nin

Les experiències a les aules d’acollida es van multiplicant. Les revistes d’educació solen portar algunes d’aquestes experiències. La idea central de totes elles és la interacció de l’alumnat nouvingut amb l’entorn i amb la llengua d’aprenentatge. Només que sigui d’una manera sumària, a títol d’exemple, us n’indicam una desena. Cada mestre n’ha de fer la seva particular adaptació o tria. Cal tenir present que algunes d’aquestes activitats no són només per a nouvinguts, sinó que va destinat a tot l’alumnat del centre, ja que són continguts de dimensió intercultural que beneficien els nouvinguts i els autòctons.

1. L’entrevista. Es prepara un a entrevista a un alumne autòcton sobre una habilitat o una aptitud que tengui interessant. Es prepara el tema del qual parlarà l’alumne invitat i unes preguntes. Es fa una presentació entre ells i s’introdueix en un resum el tema per part del professor. L’alumne explica durant 10-15’ la seva afició i llavors els nouvinguts li fan les preguntes preparades. Es practica la llengua oral i el diàleg serveix per conèixer la joventut local, les aficions, l’estil de vida, etc. Lògicament s’ha de preparar l’alumne invitat sobra la manera com ha de parlar: llenguatge clar, entenedor, a poc a poc, vocalització etc. Durant el curs es poden celebrar unes 7 o 8 entrevistes, amb alumnes escollits.

2. lectura compartida. Es formen parelles de lectura amb l’objectiu d’ajudar els nouvinguts en els llibres de lectures de català (i castellà). Les ajudes es realitzeb durant 15’ del descans al pati de l’escola.

3. apadrinament. Tothom ja coneix les diverses modalitats d’apadrinament, acompanyament, alumne-guia, parella lingüística, etc. L’acompanyament d’un nouvingut per part d’un autòcton és una de les mesures més eficients per a la integració i per a l’aprenentatge de la llengua. No cal gaires explicacions més.

4. cartellera. A l’aula d’acollida convé de disposar d’una cartellera en la qual els alumnes nouvinguts puguin trobar les activitats de l’entorn que més interès poden tenir per a un jove, des de les activitats culturals municipals, fins a les activitats esportives de clubs. Convé també anunciar-hi tots els serveis d’atenció al ciutadà, d’interès per a les famílies, així com sobre associacions de vesins, entitats culturals i recreatives, actes diversos, etc.

5. calendari multicultural. Editat per CARITAS de Girona, o bé confeccionat per vosaltres mateixos a partir de les informacions dels alumnes, és bo disposar d’un calendari de celebracions de les distintes cultures i religions dels alumnes. És una manera de visibilitzar la diversitat i d’integrar a tothom.

6. grup d’ajuda. Es tracta d’una de les idees més velles de la història de l’educació. Hi ha experiències ben explicades al llibre de Elisabeth Coelho, Ensenyar i aprendre en escoles multiculturals, Ed.ICE- Horsori. Es formen grups per autoajudar-se a casa en els deures de l’escola, organitzades per les mateixes famílies o per l’escola. Convé de formar grups heterogenis.

7. mapamundi dels origens. La idea de tenir present els origens diversos de l’alumnat es pot fer amb el dibuix d’un mapa del món en el qual s’hi posa la informació rellevant de la diversitat: les llengües parlades dels alumnes i els seus territoris, les fotos dels alumnes en cada país, les distàncies del país amb el d’acollida, etc. El mapa (de Peters) es pot copiar projectant el canó sobre paper i fer-lo servir com a benvinguda a l’entrada del centre.

8. drets humans, drets lingüístics. A partir de la Declaració Universal dels Drets Humans, els alumnes trien un article per a fer-ne un pòster il•lustrant el dret. Es pot fer una exposició dels drets per totes les aules i espais. De la mateixa manera es pot fer amb els drets lingüístics (http://www.linguistic-declaration.org/). Amb el material elaborat es pot llavors enquadernar i presentar-lo com a llibre.

9. olimpíada. Si convidam les famílies perquè ens expliquin un joc tradicional del seu país d’origen, podem elaborar un catàleg (http://www.joves.org/jocs.html, n’hi ha d’editats) dels Jocs Mundials i preparar una jornada en la qual es puguin practicar els jocs tradicionals explicats en una mena d’Olimpíada del Jocs del Món.

10. filmoteca de les migracions. Els nostres alumnes rarament es miren pel•lícules de temàtica social o política. Ampliar la seva visió del cinema amb mostres sobre temàtiques concretes els pot interessar per comprendre millor el món on viuen. http://www.auladecine.com/filmos.html, http://www.cinescola.info/ , http://www.uhu.es/cine.educacion/, etc.

dijous, 16 d’octubre del 2008

L'acollida inversa

L’acollida inversa


Quan a les escoles i instituts parlam d’acolliment d’alumnat tothom pensa que es tracta d’acollir l’alumnat que ve de fora, de l’alumnat estranger, del que s’incorpora tardanament al sistema educatiu, del nouvingut en definitiva. Però ben mirat, i ateses les dimensions que pren el fenomen de les migracions humanes, potser caldria invertir els termes. En algunes ciutats del món, la ciutadania és composta majoritàriament per persones que provenen de fora. A les Illes Balears el percentatge de persones que hi viuen però que no hi ha nascut s’apropa a la meitat. Les xifres ens semblen sorprenents i, tanmateix, aquesta sembla que serà la tendència al llarg del segle XXI. Dit de manera plana i encara més entenedora: no serà gens estrany que en el futur (més o menys immediat) tinguem més nouvinguts que oriünds. Aleshores, la lògica ens diu que qui haurà de ser acollit seran els autòctons, per dir-ho d’alguna manera i a tall d’exageració, que sempre és millor. La població “forana” s’haurà d’esforçar per acollir la població indígena i mostra-li les pautes de conducta en una societat multicultural.

Aquesta perspectiva, que de moment sembla una paradoxa, ens invita a repensar la idea de l’acolliment. En bon sentit tota acollida implica un acollit i un acollidor i que els papers es poden i sobretot s’haurien d’intercanviar. Només davant un acollit puc ser acollidor. La presència de l’acollit pressuposa una actitud d’obertura i aquesta actitud crec que està més desenvolupada en les persones que han migrat. L’experiència de la migració els impel•leix a obrir-se, per necessitat, per sobreviure.

A les escoles i instituts sovint tenim, però una visió unidireccional de l’acolliment. Són només acollits els nouvinguts. És hora de pensar que els autòctons també necessiten ser acollits per poder sobreviure en la nova realitat que han portat els immigrants. Els alumnes –i també els professors hauran d’aprendre a conviure amb la diversitat, assumir-ne els reptes i aprofitar-ne les oportunitats que dóna.

En un Pla d’acollida d’un centre, (escolar o municipal o estatal, que prou falta fa) les actuacions han d’anar en una doble direcció, doncs. Acollir el nou, acollir el vell, que sembla un vers de Foix. Els nous per adaptar-se i fer-se del lloc; els vells també per adaptar-se i fer-se més del món. Les orientacions d’un Pla d’acollida han de referir-se així a tota la comunitat escolar: a tot l’alumnat, a tot el professorat i a tots els pares i mares, sense exclusions per cercar la màxima participació. Ens cal per fer-ho una nova actitud, que bandegi el paternalisme per un costat i el folklorisme de l’altre. Ben mirat, crec que necessita tanta o més acollida els autòctons perquè són qui han de fer més esforç per a l’obertura i l’acceptació. És de qui s’espera més canvis en la seva pròpia mentalitat que es traduesquin en una nova actitud.

En un sentit ampli l’acollida per a tothom haurà de fixar objectius ben concrets i haurà d’incloure aspectes de llengua/llengües, de plurilingüisme, d’interculturalitat, de convivència, de resolució de conflictes i mediació. Els diversos Plans d’Actuació que es pensin hauran d’anar lligats i presidits per uns principis sòlids: la preservació de la llengua pròpia, la riquesa de la diversitat, la igualtat d’oportunitats, la reflexió moral, la cultura de la pau, el coneixement de les identitats, la pràctica democràtica... Tot apunta cap a la configuració d’una ciutadania capaç de conviure en equilibri entre l’equitat i la diferència, entre la pertinença i la interculturalitat. Hi ha maneres per fer-ho, hi ha instruments per treballar-ho.

dijous, 9 d’octubre del 2008

A l'inici del curs, els docents hem de programar el curs. El professorat que atèn les aules d'acollida, que ha de programar el nivell inicial de català com a L2, té a la seva disposició un model de programa elaborat pel servei SEDEC de Catalunya que li serà d'utilitat per a modular les unitats didàctiques.
http://www.xtec.cat/lic/nouvingut/professorat/documenta/prog_lcatalana.pdf

Aquest model també el trobareu en format de llibret Les seves referències són:
BELART, M.; RANCÉ, L. Nivell Llindar per a escolars de 8 a 14 anys. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament, 1995