dimarts, 29 d’abril del 2008

llengua i adaptació, adaptació i llengua








7 idees bàsiques d’Ignasi Vila

Ignasi Vila és un dels experts en bilingüisme i educació. Els seus estudis se centren en l’adquisició de la llengua com a L2. Extret d’un dels seus articles, hem elaborat una breu taula de 7 manaments a fi que els professors que treballen amb alumnat nouvingut els tenguin ben presents:

1. La llengua és un instrument per regular la conducta respecte dels altres i respecte d’un mateix.

2. La regulació de la conducta individual és el resultat de la interiorització de les regles d’ús del llenguatge en l’àmbit dels intercanvis socials.

3. El factor decisiu per a l’adquisició de la llengua de l’escola és l’adaptació escolar de l’alumnat estranger des de l’aula ordinària.

4. L’alumnat estranger s’implica en l’aprenentatge si veu reconeguda la seva aportació a l’escola.

5. L’adquisició de la llengua de l’escola és un procés llarg i complex de la competència comunicativa, de la conversa, i de la competència acadèmica.

6. Cal assumir la realitat d’una enorme diversitat lingüística a l’aula ordinària respecte el coneixement i l’ús de la llengua de l’escola.

7. L’escola s’ha de reorganitzar per accelerar usos lingüístics conversacionals perquè els estrangers s’incorporin activament a les relacions socials amb la resta de l’alumnat i el professorat.

divendres, 25 d’abril del 2008

Funcions del professor tutor d'acollida

Funcions del professor-tutor d’acollida

Les funcions del professorat que atén alumnes nouvinguts a l’aula d’acollida són moltes. La tendència del professorat d’altres àrees d’assignar tasques al professorat de PALIC fa necessari delimitar-ne les funcions a fi de fer entendre que l’atenció de l’alumnat nouvingut és responsabilitat del conjunt del professorat (i de l’alumnat). Bàsicament un professor de PALIC és professor de llengua catalana ( i cultura) com a L2 en els nivells A1, A2 i B1 del Marc de referència i tutor específic de l’acollida. Les tasques assumides són exercides mentre l’alumnat sigui considerat nouvingut, és a dir, mentre necessita atenció específica derivada del desconeixement de la llengua o llengües del centre. En concret comporta:

  • Redactar i aplicar el Protocol inicial d’acollida en coordinació amb el Departament d’Orientació
  • Redactar i aplicar la programació didàctica de PALIC en col·laboració amb el departament didàctic de català, amb metodologies i estratègies d’immersió lingüística per a l’adquisició de la llengua.
  • Organitzar i gestionar l’aula d’acollida: planificar recursos i actuacions, programar les seqüències d’aprenentatge, aplicar les metodologies més adequades i avaluar processos i resultats.
  • Exercir les funcions de tutor específic per a l’acollida amb el tutor del grup.
  • Realitzar les avaluacions inicials i finals de llengua.
  • Redactar un informe inicial de cada alumne nouvingut.
  • Promoure la integració dels nouvinguts a l’aula i al centre.
  • Col·laborar i assessorar en l’elaboració d’adaptacions curriculars: en els plans de treball individuals intensius, les adaptacions curriculars individualitzades i les modificacions del currículum d’acord amb les necessitats educatives de cada un dels alumnes respecte al seu procés d’ensenyament-aprenentatge.
  • Fomentar i introduir continguts interculturals al centre.
  • Establir les relacions centre-família.
  • Coordinar-se amb el professorat que atén nouvinguts: participar en les reunions dels equips docents, comissions d’avaluació…, per coordinar actuacions i fer el seguiment dels alumnes a fi d’assegurar la coherència educativa.

dijous, 24 d’abril del 2008

Condicions d'aula d'acollida

Condicions d’aula d’acollida

Fa uns dies els professorat que treballa a les aules d’acollida van trobar-nos per plorar, consolar-nos i sobretot animar-nos en la nostra tasca. Convocats per EINA, vam tractar diversos aspectes de l’acollida, des dels materials didàctics que empram a classe, les lectures preparades per a nouvinguts, les dificultats per a les adaptacions curriculars de les diverses àrees, etc. Entre altres propostes va sortir-ne una que ens sembla bàsica: com ha de ser una aula d’acollida i quin seria un perfil adequat de professorat d’acollida. En resum aquestes són les condicions. Vam acordar que “elevaríem aquesta petició a cada centre on treballam i que ho faríem arribar a l’administració educativa.

Condicions d’aula d’acollida

  1. Ràtio màxima 8 alumnes
  2. ubicació central de l’aula pròpia
  3. mobiliari versàtil
  4. 4 ordinadors amb connexió Internet
  5. armari per a material didàctic
  6. dotació fons de recursos
  7. cartellera de classe
  8. dotació pressupost específic

Condicions de Professor d’acollida

  1. amb destí definitiu, estabilitat.
  2. continuïtat en el programa
  3. coneixement de llengües
  4. habilitats comunicatives
  5. assignació de tutoria específica
  6. coordinació amb dep. D’Orientació, dep. De català.
  7. assessorament per a les adaptacions curriculars.

dimecres, 9 d’abril del 2008

Pauta d'acollida inicial

Protocol inicial d’acollida.

En aquest protocol s’indiquen els passos necessaris que s’han de dur a terme per a l’acollida inicial de l’alumnat nouvingut. La família va a Delegació d’Educació a Maó, on se li assigna nivell segons l’any de naixement. Una volta la Inspecció Educativa assigna centre a l’alumne, es notifica per fax.

  1. Matriculació.

SECRETARIA/Direcció

Actuacions: Preveure servei de mediació o traducció

Informar dels documents per a la matriculació.

Informació acadèmica de l’alumne.

Informar del funcionament del centre i serveis.

Concertar dia i hora per a l’avaluació inicial.

· Entrega a la família full informatiu de la documentació necessària per formalitzar matrícula, sobre transport escolar, etc.

· Informa la família sobre horari d’atenció per 1ª entrevista.

· Entrega full d’escolarització a Cap d’estudis, coordinador de PALIC i dep. d’orientació.Des del D.O. s’analitza la proposta d’escolarització a la reunió setmanal de PALIC.

  1. Avaluació inicial.

Prof. PALIC.

Actuacions: Primera entrevista familiar (l’alumne hi ha de ser-hi):informa sobre l’organització curricular: sistema educatiu, àrees, optatives, opció de religió/SCR…

· Informa de les classes de PALIC

· Entrega agenda escolar i plànol del centre

· Visita al centre: mostra a l’alumne les diferents dependències del centre

· El centre fa les gestions per comptar amb un traductor/ mediador per a aquells casos que ho requereixi (OFIM del Consell Insular).

  • Proves de nivell: després de l’entrevista, l’alumne passarà unes proves de nivell de català, castellà i matemàtiques ( i anglès).Aquestes proves s’entregaran al/a la cap del departament didàctic corresponent i un cop corregides, es retornaran al D.O. el més aviat possible amb els resultats
  • Notificació de la incorporació a les classes

  1. Assignació.

Equip docent/ Orientació.

Actuacions: Avaluació de les proves de nivell i notificació

  • Assignació de curs i grup i tutoria. S’analitza tota la informació de què disposem (entrevista, proves de nivell, expedient acadèmic del país d’origen si el tenim…) a la reunió de PALIC. Hi participen cap d’estudis, professorat de PALIC, coordinador de nivell i orientador.
  • S’assigna optativa i grup-classe. (cal tenir criteris establerts)
  • El/la coordinador de nivell traspassa aquesta informació a la tutor i aquest ho comunica a la resta de l’equip educatiu. S’entrega al tutor la informació de què disposem referida a l’alumne

  1. Orientacions.

Prof. PALIC.

Actuacions: elaboració d’una fitxa d’orientació sobre l’alumne.

Traspàs d’informació i coordinació amb professorat.

Possibles adaptacions curriculars.

Orientacions sobre l’acollida inicial

  1. Incorporació.

TUTOR.

Actuacions: Primer dia de classe, presentació al grup

Activitat de coneixença i d’acollida.

Revisió de l’horari assignat de grup i de PALIC.

Revisió del material necessari

Assignació d’un alumne-guia

  • Cal preveure que el grup classe n’estigui assabentat de l’arribada d’un nou alumne. Després d’haver informat al grup de la incorporació d’un nou/va company, es demanarà si hi ha alumnat voluntari per fer de guia del/de la nouvingut a fi de que l’ajudi a orientar-se en les primeres setmanes.
  • Caldria preveure alguna activitat d’acollida en aquest grup classe. (a l’hora de tutoria, per ex. però no necessàriament)
  • Millor si cada professional que intervé per primera vegada amb l’alumne ha estat presentat pel/per la tutor.

  1. Integració.

PALIC/ Equip Docent/ Orientació

Actuacions: Pla de treball individual

Previsió de reforços, hores de PALIC.

Materials i metodologies inclusives.

· Entrevista amb l’alumne al cap d’una setmana d’assistència a classe: tutoria de PALIC i tutor del grup classe (per ex. quan s’omple el full de registre individual).

8. Valoració i seguiment:

  • Valoració de la seva integració al grup, relació amb companys, suports, necessitat d’adaptacions curriculars…a les sessions de TOE
  • Detecció de necessitats (derivació a serveis socials, altres…)
  • El coordinador de PALIC assistirà a les reunions de TOE i/o seguiment per nivells, en el cas que el professorat ho requereixi.
  • A les reunions de seguiment d’equip educatiu, el tutor haurà de tractar els casos d’alumnat nouvingut sobre diferents aspectes:

- intercanvi d’informació

- aclarir criteris d’avaluació

- determinar en cada cas si les adaptacions són significatives o no i a quines àrees s’han de fer.

9.- Entrevista família-tutor al cap d’un mes.

  • Intercanvi d’informació
  • Informació sobre el funcionament a l’aula, aula de PALIC, suports, sortides previstes, justificació de faltes…
  • Revisió si tot el material és correcte
  • Altres que el tutor consideri (justificació de faltes…)

Alumnat nouvingut a la llengua. F. Florit Nin

Alumnat nouvingut a la llengua

Aprendre la llengua d’acollida (1ªpart)

Com ho has fet per aprendre català tan ràpid? Li vaig demanar a na Harriet. La seva resposta va ser ràpida: “volia fer amigues”. Aquesta resposta i altres consideracions entorn de l’adquisició/aprenentatge d’una segona llengua (ASL) m’han fet escriure aquest article llarg.

A l’institut on faig feina, cada curs arriben alumnes que no coneixen el català o cap de les dues llengües oficials, català i castellà. Són els alumnes nouvinguts. Cada un d’ells presenta necessitats comunicatives diferents i cadascun respon a perfils d’aprenents diferents. Si provenen de llengües romàniques, l’aprenentatge del català és ràpid i sense gaires dificultats. És el cas dels alumnes argentins o equatorians o romanesos. Si provenen de llengües no romàniques però d’alfabet llatí, el procés és més difícil, com els anglesos. Si la distància entre el català i la seva llengua és encara més gran, la tasca es fa encara més llarga, com és el cas dels marroquins o xinesos.

El fet és que uns aprenen més ràpidament que d’altres la llengua d’acollida. Els factors que hi incideixen són molts i diversos: d’índole cultural, d’aptituds individuals, d’actituds personals, de competència social, etc. Es fa difícil destriar entre tantes branques que té el bosc. Tanmateix m’he proposat de descriure quines són les condicions generals sota les quals es realitza l’excel·lència en l’aprenentatge d’una nova llengua per a aquests alumnes nouvinguts. Per fer-ho m’atendré al cas concret de na Harriet, una al·lota anglesa que cursa 1r. d’ESO i que fa dos anys i mig que viu a Menorca.

Abans però vull fer una sèrie de consideracions preliminars que situïn la qüestió en un marc de comprensió més global, per, després, especificar les circumstàncies de na Harriet a partir d’un parell d’entrevistes amb ella.

Als centres escolars espanyols, especialment als Països Catalans, l’entrada massiva d’alumnes procedents de cultures i llengües molt diverses ha canviat i està canviant completament el paisatge escolar. L’anomenada immigració escolar és un fenomen que representa un repte ineludible. L’acollida a les escoles i instituts dels alumnes immigrants suposa un replantejament de la tasca docent en molts sentits, des de la concepció d’un projecte lingüístic de centre novament revisada i adaptada a la nova realitat, fins a l’ordenació del currículum. Per aquestes raons el professorat ha d’idear instruments d’atenció per a aquests nous alumnes per tal d’assegurar-los el dret a l’educació i oferir-los les condicions que els permetin d’accedir en igualtat de condicions a les expectatives acadèmiques i sociolaborals com qualsevol altre alumne. La feina no és gens fàcil, per suposat, però per altre costat és una tasca gratificant per als docents i en tot cas és la feina que dóna sentit a la nostra professió.

Quan un institut com el nostre es planteja l’atenció d’aquests alumnes nouvinguts, el primer que ens preocupa és la seva inserció social. Si tenim èxit en aquest objectiu, aleshores els altres dos objectius, que són també importants i paral·lels, s’atenen amb més facilitat: l’adquisició de la llengua de relació i els aprenentatges curriculars. Parlar d’interacció social, d’adquisició de la llengua i d’aprenentatge escolar és parlar en el fons d’un mateix procés que presenta tres aspectes diferents però íntimament lligats.

Sovint deim que el primer que cal fer és aprendre la llengua del país d’acollida, perquè açò permetrà integrar-se a la societat i tenir-hi èxit, és a dir prosperar socialment i econòmica. Però també resulta evident que només amb interacció amb altres persones es pot aprendre amb garanties una llengua. La gramàtica que tots tenim inserida als gens, tal com la descrivia Ignasi Mascaró a les pàgines d’aquest diari, queda en no-res si no és activada des de la relació social. La interacció verbal amb l’altre permet la posada en escena de la competència comunicativa. Per a un immigrant, aprendre la llengua d’acollida i incorporar-se a la nova societat resulta ser l’ordit i la trama d’un mateix teixit. Alguns col·legues de l’institut creuen que els alumnes nouvinguts no s’haurien d’incorporar al grup de la classe fins que no tengui un mínim domini del català, perquè ben poca cosa poden fer a l’aula. Jo no ho crec així. De fet un dels millors especialistes en la matèria, Ignasi Vila, catedràtic de Psicologia evolutiva i de l’educació a la Universitat de Girona, ho expressa d’aquesta manera: “L’aprenentatge de la llengua està en relació amb la participació activa de l’aprenent en les relacions socials amb els seus iguals, tant en l’àmbit escolar com en l’extraescolar. Qualsevol tipus de política que promogui la segregació d’aquest alumnat de les aules ordinàries per cursar continguts lingüístics o d’altres al marge de la resta de l’alumnat dificulta, des del nostre punt de vista, la possibilitat de la seva incorporació a la llengua de l’escola”.

Una llengua és en definitiva un producte social que deriva d’una capacitat individual innata en l’estructura biològica de la ment de tota persona sana. Quan un nen activa aquest dispositiu, la gramàtica interna, el que realment fa i el que realment es proposa és el de poder-se relacionar amb la mare. Per a ell aprendre a parlar és aprendre a comunicar-se, en el sentit més ample del terme, perquè en té la necessitat social.


Alumnat nouvingut a la llengua

Aprendre llengua per necessitat (2ª part)

A la primera part d’aquest article deia com l’arribada d’immigració ha fet replantejar tota l’ordenació curricular dels centres educatius. La integració escolar té però una doble vessant: una adquisició de la llengua d’acollida paral·lela a l’establiment de relacions socials. Entenem per tant la llengua bàsicament com un producte social. En aquesta segona part explicaré com es tradueix açò en l’àmbit escolar.

La lingüística aplicada sol diferenciar entre adquisició i aprenentatge d’una llengua. L’adquisició és el procés d’activar la gramàtica de la primera llengua (L1) per mitjà d’una exposició natural a la llengua; el terme aprenentatge es reserva a l’exposició estructurada a través de l’ensenyament d’una llengua L2 (Wilkins). Segons Krashen l’aprenentatge no esdevé mai adquisició.

Però si els alumnes immigrants no coneixen la llengua amb què s’aprèn una L2, aleshores no quedarà altra remei que reproduir les condicions de l’adquisició. Però açò resulta com a mínim ben complicat. Les condicions de l’adquisició i la manera com es produeix l’input són qüestions encara per resoldre. Malgrat açò algunes teories sobre ensenyament i aprenentatge de llengües postulen aquesta hipòtesi. D’altres en canvi aposten per una explicitació de la gramàtica. Sigui com sigui, és encara un misteri l’adquisició de la gramàtica. Entre els 2 i els 3 anys s’adquireix la gramàtica de la L1 a una velocitat de 12 paraules noves cada dia, a més de construccions sintàctiques, flexions, coordinacions, concordances, etc. Amb 20 mesos els fillets hauran experimentat la major complexitat intel·lectual de la seva vida. Quan sapiguem més sobre les característiques i els factors d’aquest procés mental extraordinari, aleshores estarem en condicions també d’aportar clarividència en l’ensenyament i l’aprenentatge de la L2.

Perquè per a tots nosaltres es fa evident la rapidesa i la facilitat amb què la infància adquireix la llengua materna i en canvi ens demanam per què resulta tan lent i difícil aprendre una segona llengua en l’edat adulta. Enigmes de la naturalesa humana, incògnites per a la ciència. Diuen que el cervell és com una argila que amb el temps perd la mal·leabilitat. Una volta l’argila del cervell ja ha agafat forma a la primera llengua, les altres simplement s’hi adapten.

El cas de na Harriet és probablement un cas paradigmàtic d’excel·lència en l’aprenentatge de les dues, català i castellà, de forma gairebé simultània. La seva capacitat de relació social i els seus interessos d’integració han afavorit d’una manera extraordinària aquest aprenentatge. Fer amigues ha estat el motor d’aquesta necessitat comunicativa. Tenir coses a fer i a dir i reclamar els interlocutors per a la seva interacció verbal ha provocat una assimilació ràpida i eficaç del primer instrument de relació i de comunicació amb els altres.

Aprendre una llengua estrangera és fàcil si les condicions de l’aprenentatge són les adequades. Si l’entorn no és propici, aleshores l’aprenentatge d’una L2 és difícil. Tothom coneix l’experiència d’aquell estudiant que després d’anys i anys de classes d’anglès (incloses les classes particulars) obtenia uns resultats decebedors. En canvi, una estada de dos mesos a Londres administra tal quantitat i qualitat d’anglès que anys i anys de classes no et donen. Què ha passat? Passa el que en educació s’anomena immersió lingüística. Aquesta experiència demostra allò que de forma lapidària deim: una llengua no s’aprèn sinó que es viu. L’estada a Londres forneix l’aprenent de la significativitat de l’aprenentatge. Allí no només es veu obligat a parlar l’anglès sinó que “fa” coses amb l’idioma. El context significatiu és açò mateix. I és el que ha d’intentar fer un professor en una classe d’idioma: construir contextos d’ús de la llengua.

La gent que treballa en l’educació dels alumnes nouvinguts constatam una gran diferència entre el tractament que necessiten els alumnes a primària i els que reclamen a secundària. Quan la incorporació d’alumnes immigrants al centre educatiu es fa en l’edat de l’adolescència, aleshores els problemes solen ser més importants. En el cas de l’aprenentatge de la L2, les actituds que els adolescents desenvolupen dificulta el procés. Els adolescents comencen a perdre el sentit del joc, tan important en l’ensenyament-aprenentatge; en canvi comencen a desenvolupar el sentit del ridícul i de la vergonya, cosa que els inhibeix en les destreses de la comunicació. Les relacions de gènere es fan més complexes, manifesten etapes d’una gran inestabilitat emocional i problemes d’acceptació de la pròpia imatge i de l’autoestima. A partir dels 12 anys hi ha tots aquests factors que juguen en contra, però en canvi tenen altres factors que els són favorables, com és la major capacitat cognitiva, la diversificació dels interessos i les motivacions, i, cosa important, un grau de coneixement de la seva pròpia llengua més alt que els permet una transferència de coneixements a la nova llengua.

D’entre tots aquests factors quin és el determinant per a l’adquisició/aprenentatge d’una llengua? Els estudis indiquen que el factor clau és el de l’interès o actitud motivadora. L’aprenentatge d’un llengua està directament relacionat amb el desig d’usar-la. I aquest ha estat el cas de na Harriet. Usar una llengua vol dir aquí establir relacions socials, és l’instrument que regula els intercanvis socials. Tornem a I. Vila: “el llenguatge existeix en la mesura que algú té alguna cosa a dir a algú altre i la comunicació s’estableix quan aquest algú està interessat a saber alguna cosa d’allò que li diuen”. Aquest fet situa l’aprenentatge de les llengües en l’àmbit de les intencions. La intenció comunicativa i la seva necessitat són el motor de l’aprenentatge.


Alumnat nouvingut a la llengua

Aprendre llengua per amistat (3ª part)

Aprendre una llengua és cosa de dos: de qui aprèn i de qui ensenya. Pot semblar una bajanada, però en el nostre context català, amb una llengua encara amb problemes de subsistència, açò mateix té unes conseqüències enormes. Les societats que com la nostra renuncia de forma sistemàtica a l’ús del català no fa altra cosa que negar la possibilitat als altres d’aprendre la nostra llengua. Però per als alumnes nouvinguts quin ha de ser el seu desig d’aprendre la L2. Respondre a la pregunta per què aprendre? i tenir-ne una resposta clara i convincent és clau per al progrés acadèmic. Les classes de català per a nouvinguts són agraïdes perquè els alumnes veuen la necessitat que tenen d’aprendre. És la llengua habitual de la majoria dels companys de classe i de la majoria del professorat. Saben que sense la llengua vehicular de gran part de les ensenyances no van enlloc. La primera motivació és de relació i la segona és acadèmica. Els programes del voluntariat lingüístic que s’ha engegat a Catalunya i a Menorca, (aquí rep el nom d’Integra’m”) són també indicadors de com les relacions socials són a la base de l’adquisició/aprenentatge de llengües.

Els factors que influeixen en l’adquisició/aprenentatge de llengües són molts i de naturalesa molt diversa: 1. afectius, per a la integració o acceptació. 2. de personalitat, per la capacitat d’empatia i o de tancament. 3. d’actituds afavoridores o inhibidores. 4. d’aptituds o capacitats mentals, de transferència d’informació, memòria, comprensió, abstracció, deducció, etc. Juntament a tot açò s’hi afegeixen les capacitats metacognitives: de saber reflexionar, de saber fixar objectius, de planificar, d’autoavaluar-se... Dit en poques paraules: es tracta d’un procés psicosocial de múltiples implicacions. Tothom tanmateix arriba a aprendre llengües, si més no en la fase passiva de comprensió oral. Si al cap d’un any d’exposició a una llengua, no s’entén és perquè no vol entendre, o perquè la llengua a aprendre ha estat “amagada” en les relacions socials.

Na Harriet va aprendre el català i el castellà en qüestió de mesos. Es passava totes les hores del dia aprenent, aquest era el seu desig. Ara, després de dos anys i mig de viure a Menorca, és capaç de mantenir una conversa sense cap dificultat, gairebé no se li nota allò que anomenam “accent” d’anglesa i no té cap problema en els estudis.

En el cas de na Harriet hi han confluït d’una manera notable tots aquells factors favorables. Però n’hi ha hagut un que ha estat capital: tot el seu entorn escolar era catalanoparlant a l’escola de primària i per tant la llengua catalana tenia una presència ineludible. A l’àmbit escolar, una bona tasca per a l’aprenentatge d’una L2 passa per un centre acollidor, que dóna oportunitat d’interactuar en la llengua que es vol aprendre. Un centre acollidor és aquell que alhora de treballar la llengua, també treballa en activitats encaminades a establir relacions socials entre les diverses cultures representades i que a més és capaç d’estimular els interessos extraescolars dels nouvinguts. A na Harriet li encanta la música i aprèn a sonar el trombó a l’escola municipal, a més es va apuntar a la Banda... i encara explica que té temps per anar a classes d’hípica...Li agrada molt viure a Menorca. De fet, diu, que va ser idea seva venir a viure a l’illa.

Més enllà de l’àmbit escolar, però de capital importància, encara que els docents poca cosa hi poden fer (ho han de fer?) és l’ambient familiar i la seva predisposició cap a l’aprenentatge de la nova llengua. Si en l’entorn familiar hi ha animadversió cap a la llengua d’acollida, aleshores la tasca acadèmica del centre tindrà poc sentit. El cercle de relacions que serà capaç d’establir l’alumne nouvingut amb les noves amistats influiran moltíssim més que les deu hores setmanals de català de l’escola. Si en el paisatge sonor de les noves relacions socials té poca presència la llengua catalana, aleshores tenim un greu problema.

Com en molts altres temes, en aquesta qüestió l’escola es troba ben tota sola. La feina que fa l’escola és ràpidament contrarestada per la realitat fora de les parets escolars. En aquest sentit la situació sociolingüística de la llengua catalana quant al seu ús social resulta un dels handicaps afegits. Tot plegat, el poc prestigi de la llengua, fins i tot entre la població catalanoparlant, resulta ser un altre dels factors que juga en contra de l’aprenentatge per part de l’alumnat nouvingut. De resultes d’aquest fet es comprova com els nouvinguts sovint aprenen primer el castellà i s’adonen que el català és només una necessitat escolar, que no els fa falta fora de les parets del centre educatiu.

Casos com els de na Harriet n’hi ha molts. A l’institut tenim dos alumnes, un rus i un holandès que van arribar a 2n d’ESO, que ara ja fan 1r. de batxillerat i es comuniquen entre ells en català. També n’hi ha d’altres amb dificultats, greus o lleus, per adquirir la nova llengua. Hi ha alguns pocs alumnes amb prejudicis profunds respecte les llengües que no els permeten avançar en l’aprenentatge; en canvi n’ha ha d’altres que és el seu caràcter introvertit i la seva poca habilitat de relació social allò que els dificulta l’accés a la comunicació en la nova llengua. N’hi ha de tot, és clar. El cas és que na Harriet m’ha fet escriure sobre totes aquestes consideracions. Veure quines han estat les circumstàncies que han ajudat na Harriet a tenir èxit en l’aprenentatge de la llengua, ens permet també entendre millor les dificultats a què s’han d’enfrontar els alumnes nouvinguts. Però per sobre totes les observacions caldria destacar-ne una, la que he repetit constantment en aquest article: que l’aprenentatge d’una segona llengua (ASL) és indestriable de la interacció social. I és en aquest sentit que el centre escolar necessita la complicitat de la ciutadania per tal de compartir els objectius d’integració i convivència de la cada vegada major diversitat lingüística i cultural de la nostra societat.

A na Harriet li agrada aprendre llengües. Els seus pares pensen que en té facilitat i ella ara voldria aprendre també francès. I és aquesta bona disposició la seva millor arma. Les seues amigues li parlen en català de Menorca. Elles han estat les seues mestres més valuoses i eficaces.

dimarts, 8 d’abril del 2008

Professor com a model de llengua

TOT PROFESSOR ÉS PROFESSOR DE LLENGUA

(i tot alumne és professor de PALIC)

- especialment per als alumnes nouvinguts-

ETS UN MODEL

Tot professor ha de presentar un model de llengua adequada a la situació comunicativa formal d’una classe: correcta, variada, rica, coherent, cohesionada...Per als alumne nouvinguts, els professors hauran d’ajustar la seva parla al nivell llindar de comprensió

ETS FACILITADOR

Tot professor ha d’exercir el paper de dinamitzador en les converses dels alumnes de manera que s’afavoreixin els intercanvis i la interacció lingüística entre ells

ETS UN BON INTERLOCUTOR

Tot professor haurà d’estimular la resposta comunicativa de l’alumnat, perquè una bona classe és aquella en la qual hi ha diàleg i els alumnes intervenen.

SAPS CORREGIR

Tot professor ha d’exercir alhora de corrector lingüístic, sense censurar la incompetència gramatical ni tallar la comunicació. Cal que esmeni subtilment les errades perquè l’alumne entengui que és per millorar el model de parla que té.

TENS UNA BONA ACTITUD

Tot professor demostra amb l’exemple una actitud oberta i flexible, però alhora ha de saber transmetre la importància de l’ús de la llengua catalana com a llengua pròpia.

10 activitats escolars per fer del català llengua comuna

Propostes de foment de la llengua catalana als centres

Integrar i normalitzar. Aquests són els dos objectius bàsics que han de perseguir els PLC. Per un costat fer de la llengua catalana la llengua comuna compartida entre la comunitat educativa i de l’altre integrar els alumnes de les diverses llengües i cultures des del respecte al reconeixement de la diversitat. Es tracta d’afavorir l’acollida de les aportacions de tots els alumnes al centre, establir situacions de comunicació funcionals i valorar que l’ús de la llengua catalana és un factor bàsic d’integració. La promoció d’actituds positives envers el català i envers la diversitat lingüística ha de ser l’eix a partir del qual es desenvolupin les activitats docents. Les propostes que es relacionen a continuació podrien ser les tasques pròpies de les Comissions de Normalització Lingüística dels centres o de les reunions de l’Àmbit lingüístic:

1. Programar la megafonia dels patis amb músiques de les diverses llengües representades al centre, amb especial atenció a la música en català.

2. Elaborar un cartell amb les salutacions quotidianes en llengües diverses.

3. Organitzar un Programa d’apadrinament o parelles lingüístiques.

4. Realitzar intercanvis escolars amb alumnes del domini lingüístic català.

5. Programar una gimcana de les llengües a la manera de les idees fetes per Carme Junyent.

6. Tenir a la vista de tothom un pannell amb notícies relacionades amb les llengües (cartellera sociolingüística)

7. Programar cinema en català.

8. Organitzar un concurs de creació de cançons en català.

9. Muntar una exposició sobre la proposta de la UNESCO sobre els drets lingüístics (Declaració internacional dels drets lingüístics)

10. Posar en marxa programes d’intercanvi on line a l’estil de Connecta’t.

dimarts, 1 d’abril del 2008

Aspectes de l'avaluació de nouvinguts

AVALUACIÓ DE L’ALUMNAT NOUVINGUT A SECUNDÀRIA

1. Consideracions

Per avaluar els alumnes nouvinguts s’ha de tenir molt en compte els criteris generals d’atenció a la diversitat. L’arribada al centre d’alumnes nouvinguts demana una actuació avaluadora que atengui la nova situació. Pot passar que el professorat, a causa de la incomunicació lingüística, del desconeixement de processos psicològics de l’adolescent en fase migratòria, de situacions personals en cada cas, de referents culturals diferents als nostres, etc. se sentin desorientats des del primer moment i prenguin decisions poc adequades, ja que els indicadors aplicats no estan adaptats a aquesta nova diversitat. Per als nouvinguts es proposa una avaluació que no es limiti a una classificació de resultats i una acreditació de continguts, sinó que sigui una informació rellevant centrada en l’alumne perquè sigui profitosa per al seu aprenentatge.

És evident que l’alumne nouvingut necessita un temps aproximat, com a mínim d’un any en situació d’immersió per començar a desenvolupar i aplicar adequadament els mecanismes mentals, socials, que li permetin un rendiment i un aprenentatge satisfactori. Es comet el greu error d’avaluar negativament un alumne nouvingut, quan en realitat no disposa encara de la capacitat comunicativa per ser avaluat. Sovint es confon el grau de coneixement o de capacitats i habilitats amb el grau de domini de l’idioma vehicular de l’aprenentatge. Es valora un alumne que no domina els mecanismes lingüístics de la mateixa manera que avaluam els que sí que els dominen. És a partir del domini de la llengua que aquest alumnat pot avaluar-se amb normalitat a l’aula ordinària, tot preveient que els progressos no seran immediats, de la mateixa manera que a Educació Física no podem avaluar igual als altres un alumne amb la cama trencada, fins que no estigui del tot recuperat. L’avaluació negativa del nouvingut sovint és el resultat de no disposar d’una normativa clara i d’uns instruments vàlids adaptats a la situació d’aquest alumnat.

Davant el primer butlletí de notes l’alumne/a ja s’adona que li serà molt difícil arribar als mínims exigits de la mitjana del grup, però es continua esforçant, esperant que es valori l’esforç que està fent si ho comparam amb als seus companys. Quan el fracàs es repeteix, la sensació de desànim pot produir una gran varietat de comportaments: des del mínim esforç i la passivitat absoluta, l’automarginació davant els companys, la classe i del centre, l’absentisme, o la rebel·lió i l’agressivitat en major o menor grau. Els paràmetres homogenis amb què estàvem acostumats, en el cas que ens ocupa, ja no ens serveixen. No podem aplicar els mateixos criteris a l’alumnat nouvingut que als alumnes autòctons. Tot i que són reflexions acceptades pel conjunt del professorat, la realitat ens revela que la major part d’alumnat nouvingut suspèn bastants matèries durant el primer any d’estada entre nosaltres i tot sovint durant el segon any. La major part no arriben a la consecució del diploma de l’ESO.

3. Normativa (ORDRE de 14 de juny de 2002)

Article 7

Avaluació dels alumnes i avaluació interna del programa

1. El programa ha de preveure mesures d’avaluació, tant dels alumnes en els

aspectes lingüístics, culturals i curriculars, com dels mecanismes de

reincorporació al grup de referència.

2. Les dades d’aquestes avaluacions es consignaran en els documents

acadèmics pertinents mitjançant les diligències corresponents.

3. El programa ha de preveure mesures d’avaluació del procés per millorar-ne

l’execució i fer-ne una valoració final, que s’haurà d’incloure en la memòria

anual, i que servirà de base per a la planificació del curs següent.

2. Aspectes singulars dels nouvinguts

L’avaluació dels nouvinguts s’han de realitzar tenint en compte alguns aspectes que els singularitzen:

1. No coneixen la llengua o les llengües vehiculars de l’ensenyament.

2. Provenen de sistemes educatius molt diversos.

3. El bagatge acadèmic pot ser molt desigual.

4. Els referents culturals són uns altres.

5. Pateixen l’anomenat dol migratori.

L'avaluació de l’alumnat nouvingut, com per a qualsevol alumne d'ESO haurà de ser:

- Individualitzada :Els seus resultats s'hauran de mesurar en funció del propi desenvolupament de l'alumne i mai en relació amb uns paràmetres preestablerts.

- Integradora dels resultats obtinguts: No se'l pot avaluar d'aquelles matèries que ,en el primer moment, s'ha considerat que no podia assistir a classe amb la resta de companys.

- Continua i globalitzada ,posant l’èmfasi en el propi procés d’aprenentatge.

En els primers mesos d'incorporació al centre és especialment important avaluar-los doncs donarà valor a la seva feina i augmentarà l'interès de la família. També és important per l'equip de professors que podran plantejar-se la feina que estan fent i revisar-la quan es consideri oportú. Cal avaluar aquelles matèries que està cursant i especialment de llengua. La informació d'aquesta avaluació és preferible que sigui a través d'un informe i no d'una nota. D'aquesta manera es podrà explicar millor els avanços realitzats i quina és la seva actitud. En tots els documents relatius a l'avaluació d'aquest alumne s'hi farà constar que ha estat avaluat segons una programació específica (adaptació curricular).

4. Com avaluar?

Els alumnes nouvinguts necessiten sovint adaptacions curriculars en una o diverses matèries de manera que s’han d’avaluar segons els continguts treballats en l’adaptació curricular. Els criteris d’avaluació per a nouvinguts no poden ser els mateixos que la resta del grup, o en tot cas caldrà prioritzar-ne uns sobre altres. Cal avaluar sobretot les capacitats i les aptituds i actituds de l’alumne. Els continguts específics de la matèria queden en segon pla respecte a l’aprenentatge de la llengua. Com que el primer objectiu fixat per als nouvinguts és la seva integració escolar, cal prioritzar l’avaluació d’aquest fet. Les proves d’avaluació seran específiques atenent els objectius: breus, clars, de continguts bàsics i amb suport visual, amb la possibilitat de consultar la informació.

5. Criteris d’avaluació

Els criteris que ens poden servir, a tall d’exemple, són els següents:

· Presentació de deures i treballs.

· Hàbits de feina i d’estudi.

· Capacitat de participació, d’iniciativa, de col·laboració, d’interès...

· Actitud social d’integració, respecte, correcció...

· Assistència i puntualitat.

· Comprensió lectora.

· Adquisició de continguts bàsics

· Altres.

6. Graella de seguiment

Àrea

h. àrea

h. palic

Adaptació de la matèria: continguts treballats

Català




castellà




Anglès




Mates




Socials




Naturals




Plàstica




Educació física




Música




Tecnologia




  1. Model d’informe

El sistema més adient d’avaluació per a informar del progrés dels aprenetatge dels alumnes nouvinguts és un informe explicatiu. Tanmateix, cal tenir en compte que és prescriptiva una nota final de curs. L’informe es pot fer des de qualsevol matèria, indicant els criteris, les adaptacions i els ítems de l’avaluació. Un model pot ser el següent:

Informe d’avaluació d’alumne nouvingut

Departament de _______________________ DATA :___________

Assignatura___________________________

Alumne/a: _____________________________ grup: _______

Competència i habilitat.

- grau d’assoliment dels aprenentatges

- capacitats demostrades

- progrés assolit

Actitud

- hàbits de feina

- treballs i deures presentats

- aprofitament a classe

- mostres d’interès i d’aplicació

Inserció al grup

- grau d’integració al grup classe

- habilitats socials detectades

- mostres d’acceptació o rebuig.

Proposta

- de continuïtat al taller de llengua o d’incorporació al grup

- adaptacions necessàries.

- altres propostes d’atenció individual

El professor/ a