EINA de la nova educació
Josefina Villena, Equip EINA per a Primària
Francesc Florit Nin, equip EINA per a Secundària
Cada moment històric ha assignat unes funcions determinades a l’educació formal i de prioritats a instruir a la institució escolar. Aprendre a llegir, escriure i comptar era en tres paraules el que bàsicament s’atenia en l’escola del passat. En l’escola de l’actualitat les funcions assignades s’han ampliat enormement fins al punt del col·lapse. Els reptes d’ara, els d’una societat cada cop més complexa, en la nova perspectiva educativa es centren en l’aprenentatge de la convivència, a aprendre a ser i a aprendre a viure amb els altres.
El marc social actual ve marcat pels fenòmens de la mundialització, l’augment de les desigualtats socials i territorials, la irrupció de les tecnologies de la informació i la comunicació, l’explosió de la recerca científica, la bretxa digital, les noves formes de grups familiars i una gran mobilitat planetària en migracions. Tot plegat genera una profunda crisi i un canvi radical de paradigmes que provoquen una gran incertesa en el món educatiu. Aquestes noves realitats comminen a cercar també noves respostes. Cal per tant indagar les referències que ens ajudin a veure-hi més i millor, malgrat que Ferlosio va pronosticar allò de “vendrán más años malos y nos haran más ciegos”, perquè si hi ha alguna cosa que defineix l’educació durant tota la seva història és la de la voluntat de futur o la de l’obligat optimisme.
Quines són aquestes referències? Les de les noves ciutadanies que hauran d’aprendre a reinventar la democràcia, a practicar la solidaritat, a assentar la igualtat en una educació intercultural i medioambiental. Es tracta per tant d’una educació que va més enllà de la instrucció i que va més enllà de l’escola. En aquesta panorama, a Menorca es crea EINA, Equip d’Interculturalitat, la Normalització i l’Acollida, un servei de suport al professorat i als centres depenent de la Direcció General d’Administració Educativa de la Conselleria d’Educació i Cultura. EINA vol ser una eina per als tres eixos que li donen nom amb el repte de preservar la identitat en la diversitat amb la confluència de diferències i diàleg entre cultures. Tot i que és un equip petit format per dos professionals, l’equip menorquí es proposa de treballar en un sentit ampli: la dimensió intercultural implica la doble via de normalitzar la llengua catalana per un costat i l’acolliment d’alumnat nouvingut per l’altra. EINA es coordina amb el Servei d’Ensenyament del Català .
EINA es vol contribuir als tres paràmetres essencials de l’educació actual: la identitat, l’equitat i la diversitat. L’educació ha de tenir com un dels seus principals objectius la de sensibilitzar sobre el sentit de pertinença a la comunitat des d’una visió àmplia i plural. Així és important el treball en el tractament de llengües i en la necessitat de normalitzar la llengua catalana com a llengua vehicular de l’ensenyament amb el propòsit que tot alumne domini les dues llengües oficials de les Balears, català i castellà. L’equitat és també objectiu essencial per donar oportunitats a tots els alumnes siguin d’on siguin i la integració d’alumnes nouvinguts és un dels reptes actuals. Finalment, la diversitat lingüística i cultural dels centres docents fa necessària una actuació encaminada a impulsar la interculturalitat. Els continguts interculturals són indispensables per a una educació integradora, inclusiva i respectuosa.
El context sociocultural a Menorca, com a la resta de les Illes Balears, es caracteritza per un augment molt considerable de població immigrada. Aquesta nova ciutadania ha portat ensems un nou alumnat als centres escolars. Les característiques d’aquesta nova població escolar fa imprescindible una actuació educativa específica. Actualment a Menorca hi ha uns percentatges d’alumnat estranger com les següents: Educació infantil 10.43%, Educació primària 13.53%, ESO 12.43%, Postobligatòria 6.46%. En xifres absolutes hem tingut en total 1542 alumnes immigrants. La procedència d’aquest alumnat és molt diversa. Tanmateix cal destacar que els alumnes equatorians (20.82%), els britànics (15.50%) i els marroquins (14.12%) són els majoritaris. En la totalitat de Menorca hi ha 48 nacionalitats. Tanmateix no tenim dades respecte a les llengües parlades. Per població, Alaior i Maó –la zona de llevant- tenen 13.38% i 12.62% d’alumnat estranger respectivament. Mentre que a la zona de ponent, Ciutadella i Ferreries representen el 7.10% i el 6.37%.
El fenomen ha donat lloc a situacions que necessiten un tractament específic perquè es tracta d’alumnes que desconeixen la llengua vehicular de l’ensenyament, el català o bé desconeixen les dues llengües oficials, català i castellà. Per aquest motiu l’equip EINA de Menorca treballa com a suport als centres que concentren més alumnat estranger per introduir metodologies didàctiques en aprenentatge del català com a segona llengua. Tanmateix aquest eix d’actuació fonamental no tindria sentit si no anés acompanyat també de les altres dues línies, la normalització de la llengua a l’àmbit escolar perquè esdevengui la llengua comuna de cohesió per un costat i per l’altre les activitats d’una educació intercultural, és a dir, d’un enfocament en el qual tota la diversitat sigui acollida. Tota aquest nou panorama educatiu fa imprescindible una actuació que tengui en compte la diversitat humana, lingüística i cultural d’aquest alumnat.
En concret EINA treballa en unes línies d’intervenció com són l’elaboració/modificació/revisió de Programa Intercultural de centre, un Programa específic d’incorporació de la interculturalitat o actuacions sobre actituds lingüístiques i prejudicis. Respecte la Normalització en alguns casos cal la revisió del Projecte Lingüístic, pensar un Pla pel foment de l’ús del català , el Programa de voluntariat lingüístic, l’anàlisi sociolingüística de l’alumnat o simplement la recerca de materials didàctics. En l’acollida d’alumnat nouvingut s’ajuda en l’elaboració/ revisió del PALIC, la instauració d’un Pla Inicial d’Acollida, l’organització de l’aula, la creació d’un Fons de recursos i també les adaptacions curriculars per a alumnes nouvinguts.
En definitiva EINA dóna suport al professorat en la tasca d’atenció als alumnes nouvinguts, que és en si una atenció a la diversitat lingüística i cultural de tot l’alumnat, i assessora sobre l’ús del català com a llengua vehicular i de cohesió. La difusió de material didàctic, experiències i programes així com la revisió de la documentació relativa a Normalització Lingüística, Acollida i Interculturalitat formen part també de la seva escomesa.
