divendres, 30 d’octubre de 2009

Sortir per aprendre llengua


Sortir per aprendre llengua
Francesc Florit Nin
ESEL. Servei d’Ensenyament de la llengua. EINA Menorca


Els vincles

És una de les activitats de més profit: per aprendre cal estar en contacte amb la realitat de forma directa, de manera que l’aprenentatge sigui una conseqüència de l’experiència i així establir vincles amb la realitat. La llengua no se n’escapa d’aquest principi. La millor manera d’aprendre una llengua és viure-la. Viure una llengua significa tenir les experiències de la interacció amb les persones que tenen la llengua d’aprenentatge com la llengua d’ús social. En aquest sentit, quan a les escoles volem ensenyar llengua catalana a l’alumnat nouvingut que tenen llengües d’origen diverses, el primer que hem de procurar és posar en relació aquest alumnat amb l’alumnat de parla catalana. Ho podem fer amb activitats diferents com per exemple un programa d’apadrinament o de voluntariat lingüístic; per exemple amb la invitació d’una alumne estranger que ja té una bona competència en català perquè expliqui la seva experiència d’aprenentatge; per exemple amb una conversa entre un alumne autòcton a l’aula d’acollida per a xerrar sobre algun tema d’interès juvenil; per exemple amb sortides a l’entorn.

Totes aquestes activitats només seran efectives (i afectives) quan es comparteix la llengua catalana com a llengua d’interrelació, com a llengua d’integració. L’aprenentatge de la llengua i la integració social formen part d’un mateix procés inseparable, “indisociable”. Quan s’integra socialment, s’aprèn llengua; quan s’aprèn llengua, s’integra socialment. Això dóna compte del component eminentment social i comunicatiu de les llengües. No oblidem que el PALIC és justament un Programa d’Acollida Lingüística i Cultura, i és en els continguts culturals en què s’ha d’inserir l’aprenentatge de la llengua. Si aconseguim que els catalanoparlants no amaguem la pròpia llengua a qui la volen aprendre i la necessiten, aleshores tindrem mig camí fet, ja que una llengua que és present en la vida de cada dia s’aprèn amb relativa facilitat.

La formació lingüística de l’alumnat nouvingut és el fonament de tota la resta dels aprenentatges. Sense les llengües de l’escola, català i castellà, no hi ha possibilitat d’èxit escolar ni d’integració escolar, sinó inadaptació. La llengua és la clau que obre totes les portes al coneixement i a la societat. Així que resulta del tot imprescindible un enfocament comunicatiu real per facilitar l’ús i l’interès. L’enfocament comunicatiu té en les sortides una de les formes més poderoses per a l’ensenyament l’aprenentatge de llengües. Juntament amb les sortides o excursions, també són productives activitats com els tallers de teatre o dramatitzacions, tallers de ràdio i els muntatges audiovisuals, els jocs d’interacció, la música i la cinematografia, els intercanvis i agermanaments i tot allò que té a veure amb les Tecnologies, que la qual els joves en son grans experts o adictes.

Alguns centres programen sortides escolars al seu entorn proper. Es tracta d’excursions d’una o dues hores per conèixer la ciutat i els seus recursos, les ofertes d’oci, d’esports i de cultura. Les activitats d’aprenentatge d’una L2 tenen molt a veure amb la riquesa de la interacció social que els aprenents són capaços de tenir amb els parlants nadius, entre els seus companys de classe i el seu professorat, i amb l’entorn.



Proposta de programació

Es proposa als centres que tenguin aules d’acollida de programar unes sortides a l’entorn immediat del centre: la ciutat. A partir dels diversos àmbits que tot seguit es donen, es tracta de programar una experiència d’ús real de la llengua amb interacció amb les persones i amb una preparació prèvia, fixats uns objectius, uns continguts bàsics i uns exponents lingüístics lligats a l’àmbit concret. Són activitats d’ensenyament que podríem anomenar “situacions comunicatives pragmàtiques estimulants”. La programació ha de plantejar “fer alguna cosa per mitjà de la llengua tot negociant el significat de les paraules amb els interlocutors”. Llengua i acció ha de formar un mateix feix integrat.

Les característiques d’aquesta proposta són:

• Es basen en la interacció, en la negociació, així per exemple les tasques en grup són les que produeixen més actuació lingüística.
• Són complexes perquè integren les quatre habilitats lingüístiques però amb un predomini de l’oralitat, de la conversa.
• Tenen un gran component afectiu-emotiu d’empatia amb la llengua nova.
• Són fortament contextualitzades en situacions comunicatives de l’entorn immediat on són significatives.
• Parteixen de temàtica propera a l’alumnat i del seu interès.

Objectius

1. comprendre i utilitzar expressions quotidianes i frases senzilles.
2. demanar informació sobre l’àmbit de la visita.
3. interactuar de manera senzilla.
4. conèixer la ciutat i els seus recursos.

Àmbits de sortides

NATURAL: sortida al camp o a un jardí públic,punt verd
COMERCIAL: passeig per un carrer comercial
ESPORTIU: instal•lacions i activitats esportives, clubs d’esports.
MUNICIPAL: dependències, organització i funcions d’un ajuntament.
JUVENIL: Punt Jove, Casal de joves, clubs,
CULTURAL: biblioteca pública, servei de préstec, sales d’exposicions, centres d’art
SOCIAL: Associacions de veïns, associacions d’immigrants, Agrupament Escolta, Protecció i Voluntariat, Servei d’acollida, Casal de jubilats, Caritas, Mestral, OFIM.
SANITARI: centre de salut, Creu Roja, geriàtric, pis tutelat, Servei de drogodependències..
RELIGIÓS: centres religiosos, parròquies,
INDUSTRIAL: polígon industrial, fàbriques, tallers.
PATRIMONIAL: museus, centres d’interès turístic, edificis singulars, teatres, esglésies
COMUNICATIU: seus de premsa, ràdio i televisió.




Procediment:

1. Abans de la sortida
Preparació de la sortida. Itinerari previst.
Lèxic específic de l’àmbit i frases habituals.
Formulació de preguntes sobre el medi o a realitzar a les persones que hi trobarem.

2. Durant la sortida
Incentivar la comunicació oral amb els ciutadans. Demanar-los unes explicacions breus i clares. Els alumnes poden prendre notes i fer les preguntes que prèviament s’han preparat. Si es disposa d’una càmera de vídeo, es pot realitzar un DVD de la visita.

3. Després de la sortida
Es redacta un diari de cada sortida a partir de les notes i amb l’ajuda del professor (en grup o individual). Es treballen de nou les expressions habituals i es poden interpretar diàlegs. Es fa un comentari general i s’aclareixen els dubtes. Cada alumne pot fer una fitxa sobre el medi visitat:

Fitxa

Lloc: __________________________________________
Adreça: _______________________________________

Persona entrevistada:_____________________________
Ofici o dedicació: ________________________________

Tema tractat: __________________________________
Frases usades: __________________________________
_____________________________________________
_____________________________________________
Pregunta: ______________________________________
Resposta: ______________________________________
_____________________________________________
Pregunta: ______________________________________
Resposta: ______________________________________
_____________________________________________



Producte final

Al final de tot el procés, els alumnes poden realitzar un mural amb les fotos de ls àmbits visitats amb un breu text explicatiu de la sortida i de les característiques principals del lloc visitat.