Què fan els voluntaris lingüístics?
Francesc Florit
Avui 3 de desembre de 2009 es fa la presentació pública a l'ajuntament de Ciutadella del programa d'apdrinament que duen a terme els centres educatius.
Un dels indicadors de la salut social d’un poble es deu mesurar també pel grau d’interacció entre les persones de diversa procedència. El punt de trobada és una de les condicions més bàsiques per a afermar la convivència entre la ciutadania. En aquest sentit el voluntariat lingüístic aporta un ingredient imprescindible per a una interculturalitat ben entesa: que el respecte a la diversitat passa per la salvaguarda de les llengües autòctones. Aprendre la llengua pròpia del país és el primer signe d’integració de la nova ciutadania. Les persones provinents d’altres països consideren l’ús de la llengua dels país d’acollida com una eina i alhora un indici del seu progrés social en la nova societat. I les persones autòctones del país d’acollida veuen com l’ús de la llengua és la demostració definitiva d’arrelament dels immigrats. D’altra banda estudis recents indiquen com les possibilitats d’èxit social i econòmic augmenten significativament quan es domina la llengua catalana. Sovint es diu també que la integració del nou ciutadà és efectiva quan hi ha hagut progrés econòmic. Tanmateix per aconseguir-ho s’ha de passar primer per la integració lingüística i cultural.
El voluntariat lingüístic per tant és una eina de progrés tant per a qui aprèn llengua com per qui dóna la llengua. Els donants de llengua també aprenen sobre les cultures, les mirades i les llengües dels països d’origen. És una relació d’ajuda mútua. Es tracta d’una adaptació mútua: el compromís de la cultura històrica amb la diversitat dels grups culturals establerts al territori i el compromís de tots els grups culturals amb el futur de la llengua i la cultura pròpies del territori.
I aquesta és la idea de fonament que hi ha sota la tasca del voluntariat lingüístic. Els centres escolars, a través dels programes d’apadrinament posen en contacte els alumnes nouvinguts i aquells altres que necessiten millorar l’expressió en català amb els alumnes catalanoparlants per tal de compartir la llengua. Les trobades es realitzen de formes distintes: al centre fora del centre, amb ajuda o autònomament, amb materials de guia de conversa o de forma espontània, etc. Quan un alumne autòcton comparteix el temps amb un alumne nouvingut, el que fa és donar-li oportunitats per a inserir-lo en la xarxa d’amics i d’activitats. Igualment açò passa amb les tasques acadèmiques: la parella s’ajuda en català per fer deures i treballs escolars, com sempre s’ha fet.
Entre la població no escolar hi ha la possibilitat d’apuntar-se a la campanya Amb tu en català, Organitzada per l’associació Paraula i subvencionada pel Govern Balear. Consisteix que, a través d’una inscripció per Internet, dues persones es troben per establir una conversa amigable una hora setmanal per compartir la llengua tot parlant del món. Cada parella estableix el tipus de trobada acordada: passejar i visitar la ciutat, fer un cafè, cuinar junts, o realitzar qualsevol altra activitat de lleure: visitar una exposició, assistir a un espectacle, etc. A més, la campanya té programades algunes activitats de dinamització de les parelles.
L’ajuntament de Ciutadella participa del programa d’apadrinament de les escoles, promogut pel Servei d’Ensenyament de la llengua a Menorca, així com dóna estalonament a la campanya Amb tu en català. Totes aquestes iniciatives formen part de la filosofia del Pla Intercultural Municipal.
