PROGRAMA D’APADRINAMENT LECTOR
L’equip EINA de Menorca, considera prioritària la inclusió d’aquest programa a l’educació primària a fi de potenciar la integració dels alumnes nouvinguts als nostres centres escolars, com a mitjà de preparació als programes de voluntariat lingüístic que s’estan desenvolupant als diferents instituts de la nostra illa i, per a la consecució dels objectius proposats, ofereix als centres de primària la possibilitat d’engegar el programa d’apadrinament lector, adaptat a les característiques de cada centre.
En línies generals direm que aquest programa sorgeix de la necessitat de potenciar l’expressió oral i el foment de la lectura a tots els alumnes, també d’acollir i acompanyar en un primer moment als fillets nouvinguts, que per diversos motius i/o factors no han pogut assolir la suficient autonomia social i/o lingüística per desenvolupar-se i relacionar-se.
Com a reforç a la tasca que ja desenvolupen els CEIPs i els tutors en particular amb cada alumne, la tasca dels padrins lectors pot ser d’una gran utilitat i complementarietat. En aquest cas, un alumne de tercer cicle es convertirà en el referent d’un alumne més petit i l’acompanyarà en tot el procés de comprensió lectora. En els programes d’aprenentatge entre iguals sobre aspectes d’apadrinament lector, ens marquem els següents objectius:
OBJECTIUS GENERALS:
Bàsicament ens marquem dos objectius generals que trobarem desglossats i més concrets en els objectius específics.
* Afavorir la integració de tots els fillets a la nostra comunitat.
* Formar als alumnes que vulguin ser referents per a altres alumnes més petits i que es concreta en la figura del guia / tutor / padrí.
OBJECTIUS ESPECÍFICS:
* Crear espais d’intercanvi on sigui possible la interrelació en la llengua de la nostra comunitat.
* Fer prendre consciència als alumnes de la importància de fer-se voluntari lingüístic.
* Motivar als alumnes per tal que s’involucrin en el procés d’acompanyament i ajuda vers els seus companys.
* Treballar amb els alumnes padrins les pautes de comportament, relació, socialització i ajuda lingüística.
Apadrinament lector
Proposta entre tercer cicle / primer cicle d’educació primària ó educació infantil
Introducció
Es tracta d’una activitat adreçada a l’educació primària, en la qual intervenen alumnes de tercer cicle que es presenten com a voluntaris, i alumnes de primer cicle / educació infantil. Els majors fan de padrins de lectura i conviden als més petits a llegir un conte, ajudant-los en el seu procés lector. Prèviament es fa una formació als alumnes que voluntàriament volen fer de padrins. Es fa un carnet d’apadrinament lector als alumnes que volen acreditar-se com a padrins i un contracte de compromís.
Professorat implicat
Tutors i professors encarregats de biblioteca. Seria interessant que l’activitat pogués formar part del PEC i, en finalitzar cada curs escolar, es pugui revisar i incorporar canvis per ajustar l’activitat als objectius que s’ha marcat l’equip docent.
Objectius
+ Treballar regularment diferents estratègies de lectura
+ Fomentar la convivència
+ Educar en la responsabilitat i el compromís
+ Fomentar la interrelació entre cicles
+ Ampliar els espais de comunicació oral entre els infants en la llengua vehicular de l’escola.
Funcionament
Es constitueixen parelles entre alumnes de tercer cicle i primer cicle - ó educació infantil - (padrins i apadrinats). Cada setmana mig grup - classe de tercer cicle ha de cercar els apadrinats de primer cicle i s’aparellen (cadascú amb el seu padrí) i comencen la lectura proposada. L’altre mig grup – classe pot fer una activitat de biblioteca. Es fa una formació prèvia a l’alumne que vol fer de padrí. És responsabilitat del padrí seleccionar les lectures adequades amb l’assessorament que li faci falta. En acabar la sessió, els padrins han d’omplir un quadernet de seguiment.
Primera sessió
Es fa una sessió conjuntament amb l’alumnat dels dos cursos i tot el professorat implicat (tutors, mestre de biblioteca). S’informa dels objectius de l’activitat i del funcionament en general. Es fa la proposta de parelles (cada fillet de primer s’asseu amb el seu padrí). S’acaba la sessió amb la signatura de cada parella d’un contracte on es comprometen a treballar junts, ajudant-se tot el necessari: el compromís, a partir d’aquest moment n’és doble: a llegir i ajudar-lo tot el que pugui per part del padrí, i a escoltar el conte i a demanar ajuda quan no entengui, per part de l’apadrinat.
Es pot fer coincidir aquesta sessió inaugural amb un esdeveniment del centre: visita d’un escriptor o il·lustrador a l’escola, dia del teatre, etc. A partir d’aquí, s’establirà el programa sistemàticament durant tot el curs, no tan sols com a un fet puntual relacionat amb el dia del llibre.
Darrera sessió
Als alumnes de tercer cicle se’ls hi fa entrega d’un carnet acreditant-los com a padrins i es fa una menció especial al moment d’avaluar-los en Llengua Catalana. Als més petits se’ls hi pot fer un petit regal.
Formació prèvia
A les classes de tercer cicle es dedica un temps per parlar de l’activitat i a preparar-la. Als mestres de llengua, aquesta activitat els hi ha permès:
o Treballar la fonètica de la lectura (per tal d’oferir un bon model de lectura). Els tons de veu, la intensitat i la importància dels silencis.
o Fer activitats de mediació (cercar textos que puguin entendre els petits, pensar quines paraules o expressions hauran d’explicar ....).
o Parlar de la comprensió lectora; s’ensenyen a formular preguntes de comprensió fàcils (literals) i difícils ( interpretatives i profundes).
o Parlar del hàbits lingüístics, parlar de la importància d’oferir als petits situacions per poder utilitzar el català, la importància per als petits de relacionar-se amb els més grans ...
o Ensenyar estratègies conversacionals bàsiques: què s’ha de fer quan un alumne petit diu una paraula o una expressió en castellà ...
o Treballar les expressions gestuals, la mímica, la dramatització i les expressions facials ...
o Realitzar un “Registre de lectures” adaptades a les primeres edats, en el qual es van apuntant els llibres que s’han emprat
o Proporcionar estratègies de lectura. Aquestes estratègies poden formar part del “Quadernet de seguiment” de l’alumne padrí, en el qual es van apuntant les incidències de les sessions, tant per part de l’alumne apadrinat (si té dificultats, si entén el que se li llegeix, si li interessa ...) com una autoavaluació per part del padrí (anotacions de l’evolució de les sessions de lectura, com es veu a si mateix com a lector). Les estratègies s’han de donar per escrit en el moment en que es fa la formació i podrien ser bàsicament les següents:
Què puc fer com amic lector/a?”
+ Parlar sempre en català, encara que els fillols contestin en castellà o barregin paraules, per a ell/a ets un bon model tant en la lectura com en l’expressió oral.
+ Preparar-te el conte amb antelació, llegir-lo a casa en veu alta; això t’ajudarà a fer millor l’entonació, les pauses, preparar-te les paraules que creguis que li poden costar d’entendre.
+ Llegir en un to que s’entengui bé el que dius, ni massa alt ni massa baix.
+ Si veus que el teu amic no t’escolta, para de llegir i pregunta-li per què ho fa, potser vas massa ràpid, o parles fluix i no et sent.
+ Prepara’t contes adequats a la seva edat. Els professors dels teus apadrinats han preparat tota una sèrie de contes i rondalles adreçades als més petits.
+ Pregunta-li quins tipus de conte li agraden més, una setmana tria ell/a i una altra tu.
+ És interessant poder comentar entre tots dos quin és l’autor del conte i també quin nom té l’il·lustrador, un és tan important com l’altre. L’ observació dels dibuixos també forma part de la comprensió del conte.
+ Intenta fer una petita conversa abans i després de la lectura, interessant-te pels seus avanços, les seves preferències i els seus interessos en general.
+ Has de pensar que ets un model lector per al teu apadrinat. Si li ofereixes un bon model, segurament també li agradarà ser un padrí lector quan ell sigui més gran!!!
+ Faràs servir sempre l’estímul, l’aprovació i els reforços positius per aconseguir que t’escoltin els més petits.
Al final de les sessions de formació als padrins, es lliura un carnet acreditant que l’alumne ha seguit satisfactòriament les sessions de preparació de l’apadrinament lector. Seria convenient que a més de la signatura del tutor/a, sigui la del Director/a / Cap d’estudis del centre, per donar-li encara més formalitat i rellevància.
En determinats centres s’avalua la feina desenvolupada per l’alumne padrí, formant part dels ítems d’avaluació en Llengua Catalana.
Exemplificació de rondalla: Sa Rondalla d’en Vit: E. Infantil
Del llibre: “Contant 8 rondalles. Contes de rondalles per a infants”
Ed. Les tres taronges
Informació prèvia al padrí
o Abans de començar la rondalla, es pot explicar què són les rondalles en l’entorn de les Illes Balears: són contes de les illes, de tradició oral que passaven de boca en boca y de pares a fills. Per exemple, Les rondalles mallorquines és la denominació amb què es coneix popularment l'Aplec de Rondalles Mallorquines d’en Jordi des Racó, de mossèn Antoni Maria Alcover. En conté més de quatre-centes i és una de les col·leccions més extenses en llengua catalana.
o Les rondalles de mossèn Alcover varen tenir una gran acceptació entre el públic mallorquí i també entre filòlegs i literats d’altres països. Durant molts anys pràcticament varen esser l'única via d’accés a la llengua catalana que tengué el públic mallorquí. Se n’han fet adaptacions teatrals i per a infants, edicions en cinta magnetofònica, en disc i en còmic i traduccions parcials al castellà, a l’anglès, al francès i a l’alemany, algunes ja en vida d'Alcover.
o En aquest cas, tens el text, els dibuixos, l’enregistrament i la cançó de la rondalla. T’has d’estudiar molt bé el contingut, les seqüències i l’ordre d’aparició dels personatges. Has de llegir unes quantes vegades la rondalla en veu alta, a ca teva, i consultar el significat de les paraules que no entenguis. Si et sents ben segur, aquesta sensació segurament la transmetràs al teu fillol.
o Preguntes que li pots fer al començament: “Mira la portada i les paraules ..”
+ Pels dibuixos de la portada, de què et sembla que deu tractar la rondalla?
+ Mirant el títol: és llarg o curt? Coneixes alguna lletra? Què et sembla que diu?
+ Vols escoltar la cançó de la rondalla?
o Un cop llegida la rondalla: Ara escoltarem la veu d’un famós cantant i compositor que l’ha enregistrada. (CD d’en Joan Bibiloni).
+ Al final de la rondalla, tens un diccionari i llistat de vocabulari de formes dialectals per ordre alfabètic. Consulta’l sempre.
+ Demana-li al teu fillol que faci un dibuix del personatge que més li ha cridat l’atenció.
Exemplificació de conte: “El follet Oriol i el cim de l’àguila”: Primer cicle
Autor: Òscar Sardà. Ed. Barcanova. Col·lecció Sopa de contes
o Aquesta col·lecció resulta apropiada per realitzar les sessions amb el primer cicle, ja que hi poden intervenir en la lectura també els fillets que comencen a llegir en lletra de pal, perquè el text del llibre presenta dues tipologies textuals: una frase curta a dalt, que resumeix el contingut de la primera escena en lletra de pal - que convida al més petit a començar a llegir el relat - i una frase més llarga a baix, en lletra d’impremta, que desenvolupa el relat de forma més extensa.
o Suggeriments per fer la lectura al teu fillol: Abans de començar el conte, mira la portada i les paraules:
+ (Tapant el títol): Pels dibuixos de la portada, de què et sembla que deu tractar el conte?
+ Mirant el títol: és llarg o curt? Què et sembla que diu?
+ Pots fer dues coses: no llegir el títol perquè ell/a en posi un quan ja has acabat el conte o bé llegir el títol abans de començar.
+ En aquest conte hi ha dues classes de lletres. Farem un tracte: Tu hi llegiràs la primera part en lletra de pal i jo continuaré amb la lletra d’impremta. Estàs d’acord?
o Durant la lectura:
+ Mentre llegeixes, assegura’t que comprèn les paraules que tu creguis més difícils o poc usuals: drecera, riu cabalós, turó, alçada, pessigolleig, sotrac ...
+ Si el teu amic/a parla en castellà quan et pregunta alguna cosa, li retornes la pregunta en català. Exemple: “Qué le ha pasado a Oriol? Vols dir ... què li ha passat a l’Oriol?
+ Pots aturar-te i preguntar-li, què et sembla que li passarà?
+ Abans d’arribar al final, fes que pensi com pot acabar el conte i després tu li llegeix com acaba.
+ Demana-li com és que en la frase final del conte es diu: Des de llavors els follets encara estimen més la natura que els envolta
o Després d’acabar el conte, assegura’t que l’ha comprés fent-li preguntes:
# Què li passa al protagonista?
# T’ha agradat el final? ... i que et faci l’explicació, que no quedi només en un sí o en un no.
# El títol d’un conte ens dóna pistes del que passa? Això els pot ajudar quan han pensat un títol que no té res a veure amb la història.
# Li pots preguntar si s’assembla a algun altre conte que ell coneix, o si surten personatges que també ha vist a altres contes (l’àguila, el follet, un bolet màgic, les cases dels follets...). Aquest fet acostuma a pensar i a relacionar amb els contes tradicionals.
Exemplificació de conte: La Picabaralla. Primer cicle (per tractar casos de conflictes entre alumnes)
Autor: Claude Boujon. Ed. Corimbo
Aquest conte treballa l’eterna enemistat entre dos personatges que, davant una greu dificultat, han d’unir esforços per poder solucionar una difícil situació que es presenta davant un enemic comú. Com a resultat, els personatges se n’adonen que la unió fa la força i que la vida és més plena vivint en pau i amistat.
o Durant la lectura:
+ Mentre llegeixes, assegura’t que comprèn les paraules que tu creguis més difícils o poc usuals: avenir-se, rosegar, rondinaire, vàndal, esbatussar-se, vellut, neguitosa, ...
+ Explica les expressions: “Ves per on ...”; “Barallar-se sense mullar-se” ...
+ Si el teu amic/a parla en castellà quan et pregunta alguna cosa, li retornes la pregunta en català. Exemple: “Qué le ha pasado a a los conejitos? Vols dir ... què li ha passat als conills?
+ Pots aturar-te i preguntar-li, què et sembla que li passarà?
+ Abans d’arribar al final, fes que pensi com pot acabar el conte i després tu li llegeixes com acaba.
o Després d’acabar el conte:
+ Assegura’t que l’ha comprés fent-li preguntes:
# Què li passa als protagonistes?
# T’ha agradat el final? ... i que et faci l’explicació, que no quedi només en un sí o en un no.
# El títol d’un conte ens dóna pistes del que passa? Què vol dir picabaralla?
# Li pots preguntar si s’assembla a algun altre conte que ell coneix, en el qual els animals parlen. Li has d’explicar que els contes en els quals els animals parlen com els humans, es diuen “Fàbules”.
# Pots demanar-li que en faci un dibuix a la pissarra per explicar el passadís que s’inventen els conills comunicant els seus caus per enganyar la guineu. (Hauries d’explicar que a les illes Balears aquest animal també es diu “rabossa”).
PROPOSTES DE CONTINUÏTAT
o Diversificar les activitats de lectura: En un primer moment, els alumnes de tercer cicle poden llegir als alumnes de primer la lectura del conte. Després es van incorporant activitats, que resultaran molt motivadores, tant pel padrins com pels apadrinats. Per exemple, el petit llegeix al padrí; el padrí li demana que li expliqui un conte que ha llegit; llegeixen tipus de text molt diferents: còmics, contes d’aventures, endevinalles, embarbussaments .... Si els petits no tenen el nivell lector suficient per abordar un conte, la mestra els prepara cartronets i llibres adaptats.
o S’estableixen lligams entre escriptura i lectura: Els petits llegeixen al seu padrí els textos que han escrit individual o col·lectivament i els grans fan el mateix: els llegeixen textos que han escrit. Després es poden fer comentaris i preguntes. A més, l’activitat permet establir vincles emocionals entre els alumnes. Els alumnes de tercer cicle valoren l’esforç que fan els més petits per aprendre a llegir i, d’aquesta manera, reconeixen el procés que van fer ells. Els hi proporciona una gran satisfacció. Els alumnes de primer cicle valoren molt que un fillet gros pugui apropar-se a llegir i a interessar-se per ell.
o Preparació al programa de voluntariat lingüístic: Tots els alumnes majors, que es presenten com a voluntaris a l’activitat poden participar encara que el seu nivell de competència lectora no sigui prou bona, com és el cas dels nouvinguts, però no se’ls hi deixa fora. En aquest cas, aquest fillet fa parella amb un altre padrí i l’apadrinat en té dos padrins. El que pretenem és que es sentin grans, importants, que vegin que són capaços de fer una activitat amb certa rellevància.. A poc a poc, van veient que se’n surten airosos i els hi va donant més confiança. Els més petits senten que estan atesos per algú més gran que ells i es creen uns lligams molt entranyables. Tenen la motivació de llegir per algú i, d’experimentar en què consisteix fer de voluntari. Possiblement es sentiran més segurs per realitzar el voluntariat lingüístic al seu futur centre de secundària.
o Es determinarà la durada de les sessions segons les característiques de cada centre. En general es destinaran uns 20 minuts per a cada sessió. En acabar el curs l’equip de mestres avaluarà l’activitat i valorarà a la memòria els inconvenients i els avantatges, tot el que es pugui millorar a la memòria del centre.
o Documents que s’haurien d’elaborar:
+ Registre de lectures: Llistat de llibres / contes que s’han emprat
+ Quadernet de seguiment: Anotacions de l’evolució de la lectura, intentant que sempre siguin positives.
+ Carnet: Acreditació com a padrí, un cop hagi acabat la sessió de preparació de l’apadrinament lector.
+ Contracte: Compromís signat entre els alumnes i els seus professors.
11
