Tutoria entre iguals: tot avantatges
L’aprenentatge que es produeix entre iguals sol ser molt productiu, entre altres raons per l’acceptació de l’altre que es troba en una situació semblant. Hi ha diverses modalitats d’ajuda mútua, i hi ha diverses denominacions pera designar les estratègies d’aprenentatge mutu: tutoria entre iguals, alumne-guia, apadrinament, company-tutor, aprenentatge cooperatiu, grups d’estudi, parelles lingüístiques, etc. En general totes tenen com a denominador comú l’aprofitament dels sabers i les habilitats dels propis alumnes per ajudar-se entre ells.
L’organització de l’ensenyament a partir de treballs en grup de col·laboració millora molt l’aprenentatge de l’alumnat i és una de les millors formes d’atenció a la diversitat. Mentre es treballen els continguts escolars, també s’atenen aspectes de socialització, d’educació en valors i de convivència. La primera competència que demanam als escolars és justament la d’aprendre a ser, a conviure, a participar, a dialogar, a treballar en equip, i totes aquestes coses s’aconsegueixen millor amb una metodologia que estimuli la relació entre els propis alumnes.
Quan un alumne nouvingut s’incorpora al centre, l’acollida inicial ha de comptar amb la col·laboració de tota la comunitat educativa: professors, alumnes i pares. En aquest sentit, els companys de classe tenen un paper molt important en l’acollida del nouvingut. L’objectiu és triple: que s’integri, que aprengui la llengua de l’escola i que adquireixi els coneixements acadèmics i culturals que necessita. Un alumne guia, o un alumne que li faci de tutor és una bona manera de començar.
L’organització de tutories entre iguals és senzilla. El professor tutor de grup i el tutor d’acollida de PALIC estableixen una estructura mínima d’apadrinament entre un alumne autòcton i un nouvingut. Es fixen uns objectius clars i uns requisits mínims i unes regles de joc: com actuar, mesures d’incentivació, materials necessaris... Les tasques a realitzar són per un costat les específicament acadèmiques: guiar-lo per les dependències del centre, explicar-li l’horari i els canvis d’aula, el calendari escolar i les celebracions, fer el seguiment de l’agenda escolar i ajudar-lo en les tasques acadèmiques. Per un altre costat, tasques de relació interpersonal: pràctica oral de la llengua catalana, informar-lo d’activitats extraescolars i d’oci, explicar-se costums i tradicions, mostrar les possibilitats culturals, recreatives i esportives de la ciutat, etc. en un intercanvi d’interessos.
Els avantatges de tot plegat es poden concretar en:
- Un suport cooperatiu entre els mateixos alumnes que afavoreix l’intercanvi, la interacció i la coneixença.
- L’aprenentatge natural de la llengua, espontània i vital, amb registres orals joves.
- Una millora de les actituds interculturals, d’acceptació, d’intercomprensió i enriquiment.
- Facilita l’establiment de lligams emotius, component bàsic de l’aprenentatge.
- Facilita la diversificació metodològica: ritmes diferents i estils d’aprendre també diversos.
- Permet una distribució de funcions i rols dins el grup classe de forma més equitativa.
- Afavoreix l’aprenentatge autònom, l’autoaprenentatge.
- Millora el rendiment de l’alumnat amb més dificultats, com els nouvinguts, però també aferma els coneixements de l’alumnat guia autòcton.
- Millora l’autoestima i l’autoimatge d’uns i altres.
- Possibilita més la comunicació i el clima de confiança.
- Indueix al coneixement cultural de l’entorn.
