dimarts, 13 de maig de 2008

Quan la llengua de la família i la de l’escola no coincideixen (Trini Rubio)

La família de n’Ania va arribar de Rússia ara fa un any. Tant el pare com la mare han aprés una mica de castellà i la llengua habitual de casa seva és el rus. El curs qui ve, n’Ania anirà per primera vegada a l’escola infantil. La llengua de comunicació i d’aprenentatge de l’escola, el català, no és la mateixa que la de la família ni la que, amb molts d’esforços està ara aprenent.

La mare i el pare de n’Ania estan molt preocupats, es plantegen moltes preguntes, tenen dubtes i els fa una mica de por que arribi el setembre. Tots dos tenen clar que volen el millor per a la seva filla i es pregunten què poden fer: Canviar la llengua familiar? No relacionar-se gaire amb les amistats que parlen aquesta mateixa llengua familiar? Com ajudaran la seva filla amb les demandes de l’escola si ells no dominen el castellà?Després de rumiar-hi molt, decideixen demanar consell i s’acosten al centre escolar on han matriculat la seva filla.

Arribar a ser bilingüe o plurilingüe a través del centre docent és quelcom que forma part de l’escolarització actual. Hi ha experiències d’aquesta mena en molts països del món i també en les nostres comunitats autònomes amb una segona llengua, com la nostra.

Les investigacions científiques indiquen que ser bilingüe o plurilingüe afavoreix l’adquisició del llenguatge i és beneficiós fins i tot per a la primera llengua – la familiar, ja que en aprendre’n dues o més, els infants es fan més conscients de la pròpia naturalesa del llenguatge. Al mateix temps, desenvolupen més sensibilitat vers el procés de comunicació, ja que, en tenir dues paraules o més per designar un mateix objecte o idees, la ment s’expandeix.

El nostre cervell no emmagatzema les distintes parles que coneix en departaments diferents, aïllats i sense comunicació entre ells. Aquesta imatge ha de ser substituïda per una altra en la qual hi ha transferència d’una llengua a una altra.

Les investigacions en psicolingüística afirmen que tothom desenvolupa el mateix tipus de competències de llenguatge en qualsevol llengua i en distintes llengües. No hi ha dos compartiments, sinó un de sol, on té cabuda tot el tractament lingüístic de diferents parlars que interactuen entre ells.

Jim Cummins va desenvolupar la hipòtesi, comprovada nombroses vegades, de la interdependència de les llengües o, el que és el mateix, que existeix transferència d’unes llengües a unes altres. El model o representació per entendre el que passa és l’analogia de l’iceberg, mitjançant la qual es pot representar gràficament l’aprenentatge de les llengües.

Els dos icebergs sembla que estan separats a la superfície, és a dir, els dos parlars visiblement són diferents, però sota la superfície no funcionen per separat, sinó que tots dos operen a través d’un mateix sistema. Això fa possible la transferència d’habilitats acadèmiques o relacionades amb l’alfabetització entre distintes llengües.

Dit d’una altra manera, al cervell hi ha una zona comuna que es considera el sistema central d’operacions on es produeixen les transferències d’una parla a una altra. Per tant, una segona o una tercera llengua no solament no interfereix en la primera, sinó que donarà oportunitats més grans de pensament i raonament, com també avantatges socials, culturals i, fins i tot més endavant, econòmics.

Per tant es pot afirmar el següent:

  • Independentment de la llengua que utilitzi la persona, els pensaments que acompanyin la conversa, la lectura, l’escriptura i l’escolta provenen del mateix motor central.

  • Quan una persona domina dues llengües o més, hi ha una font integrada de pensament.

  • El bilingüisme i el plurilingüisme són possibles perquè les persones tenen la capacitat d’emmagatzemar fàcilment dues llengües o més. Els éssers humans poden també funcionar en dues llengües o més, amb relativa facilitat.

  • El rendiment educatiu es pot desenvolupar tant a través de dues llengües com d’una de sola.

  • Parlar, escoltar, llegir o escriure en la primera llengua o en la segona ajuda a desenvolupar el sistema cognitiu global.

Importància de mantenir la llengua familiar

Un cop s’han aclarit els primers dubtes n’apareixen uns altres, com ara: Què farem a casa? Com puc ajudar la meva filla ? Quina llengua utilitzarem a casa?

A casa, s’ha de mantenir la llengua familiar, la llengua mitjançant la qual s’han establert llaços afectius, la llengua de comunicació de la família. Si la llengua de l’escola no coincideix amb la de casa, com en el cas de n’Ania i, a més, ni el pare ni la mare no dominen la de la comunitat on viuen, no hi ha cap dubte: no han de canviar de llengua.

En mantenir i enriquir la primera (el rus) ajudaran n’Ania. La primera llengua ajudarà la segona i viceversa. La família pot ajudar les seves filles i els seus fills a assolir aprenentatges que la mateixa família no domina. Per exemple, el pare i la mare de n’Ania la podran ajudar donant suport a l’aprenentatge de l’escola, celebrant i animant els seus esforços. Si, a més a més fan un procés d’aprenentatge de la segona llengua, paral·lel al de la seva filla, molt més millor.

Importància de fomentar l’hàbit de la lectura

L’hàbit de la lectura és molt important per desenvolupar un veritable bilingüisme. La família pot portar la seva filla a la biblioteca, proporcionar-li llibres, assegurar-se que té un lloc per guardar-los, animar-lo a tenir-ne cura i a utilitzar-los, demanar-li que expliqui què ha entès. Quan llegeixi o parli en la llengua de l’escola, pot explicar a casa, en la seva pròpia llengua, les lectures o les converses que ha fet.

En educació infantil, com és el cas de n’Ania, que encara no saben llegir, el procés de lectura i escriptura comença molt abans del seu aprenentatge sistemàtic a l’escola, ja que la presència de la lletra impresa a la vida infantil és constant a la nostra societat, no li és gens aliena.

La família pot ajudar, i molt, amb la lectura de contes, d’històries, cançons o narracions. Sense deixar de banda la importància d’explicar contes de manera espontània, per facilitar el bilingüisme, el que esdevé veritablement significatiu és fer la lectura de contes, ja que el tipus de llengua que s’hi utilitza és més formal i coincidirà amb la de l’escola. La llengua que es fa servir per llegir aquests contes en família és la llengua de la família. Si es tracta de contes tradicionals de la seva cultura, és important que hi hagi un transvasament cap a l’aula de la seva filla, com a elements enriquidors per a tota la classe.

Què més hi podem fer?

Hi ha molts suggeriments i activitats per realitzar en l’entorn proper, per exemple, cal que les mares i els pares estiguin atents a les oportunitats que els brinda l’escola i a les seves activitats extraescolars, on l’Ania podrà continuar utilitzant amb els seus iguals la llengua del centre docent mentre juga, tot aprenent altres coses i divertint-se. Participar en aquestes activitats ajudarà la filleta a desenvolupar la seva nova llengua.