EINA
I TROBADA DE PROFESSORS DE SUPORT D’AD DE PRIMÀRIA
MENORCA
Curs 07-08
Des de fa molt de temps, els i les professores d’atenció a la diversitat dels centres d’educació infantil i primària de la nostra illa s’estan formant en diferents aspectes relacionats amb l’Escola Inclusiva: Comunitats d’aprenentatge, resolució de conflictes, aspectes relacionals i emocionals que intervenen en els aprenentatges ... en totes aquestes activitats de formació s’ha pogut demostrar la gran importància que presenta el tema de les noves metodologies dins l’aula per atendre la diversitat, és a dir, com hem d’incidir com a mestres de suport.
El professorat s’ha mostrat bastant sensibilitzat per dur a terme un tipus d’intervenció adient amb els nous criteris d’atenció a l’alumnat nouvingut: contextualitzada a la realitat del centre i de l’aula, atenent als aspectes comunicatius i relacionals entre els seus iguals. Per l’experiència acumulada en aquests anys, hem pogut comprovar que l’aula ordinària és l’espai emblemàtic d’inclusió, perquè és a on es pot donar la comunicació real amb els seus companys autòctons i a on es processen les relacions, conflictes i situacions de la vida diària, en situacions normalitzades.
Per aquesta raó, molts de professors/es de suport comencen a qüestionar-se la seva actuació fora del grup classe, a l’aula de suport, perquè pensen que l’alumne nouvingut necessita espais de relació el més normalitzats possibles i no una atenció individualitzada ó en petit grup, fora dels paràmetres reals de convivència i aprenentatge. Per tant, hem programat una sèrie de trobades entre els diferents professors d’AD dels centres de la zona de llevant, que és la de major afluència d’alumnes immigrants, per trobar un camí comú d’actuació i que en el pròxim curs es farà extensiva a la resta de centres de tota l’illa.
L’objectiu de la primera trobada va ser començar una sèrie d’intercanvis per dialogar i reflexionar conjuntament en una sèrie de qüestions que preocupen al professorat de suport com són les qüestions metodològiques, intercanvi d’estratègies i materials en i de llengua catalana, i trobar solucions als dubtes que es presenten en el dia a dia de la seva feina.
Es va fer una presentació de tots els participants expressant la seva procedència i les seves inquietuds davant la temàtica proposada amb antelació: “Modalitats de suport per atendre la diversitat: Paper del mestre de suport”. El marc teòric d’aquesta reunió es va basar en el llibre “Atendre la diversitat a l’escola: Paper del mestre de suport”, elaborat per un grup de mestres de suport de Mallorca que han investigat en la temàtica assessorats pel professor Joan Jordi Muntaner. Editorial de
Una professora de suport comenta la seva trajectòria en relació al tema. Diu que la seva actuació fins ara va consistir en donar suport majoritàriament als fillets de diferents classes que es van reunir en petits grups a l’aula de suport, que és on hem fet la nostra reunió. Es tracta d’una sala alegre, ben dotada de material específic, amb bona il·luminació i calefacció però fora del recinte escolar. Comenta que tant l’aula, adaptada a les necessitats i cultures dels alumnes, com la seva actuació, no li resulten satisfactòries per molts motius, entre d’ells:
- Al començament de l’escolarització, el clima d’afecte i protecció que ofereix la sala de suport resulta un bon al·licient a l’alumne nouvingut per construir les seves relacions personals que li proporcionen la seguretat necessària. En aquest cas, la mestra d’AD i la identificació amb els seus companys, també nouvinguts, li ajuden en els seus primers descobriments espacials i temporals, el situen i el brinden les primeres eines lingüístiques de referència.
- Conclusió: Creiem que aquesta etapa és necessària com a “aula d’acollida” inicial – depenent dels casos, de com a màxim un trimestre - sempre tenint en compte el context de l’aula ordinària, i amb la coordinació amb el tutor/a i la possibilitat de que sigui “tutoritzat” per un company de la seva classe, que actuarà com alumne - guia.
- Quan l’alumne nouvingut/da comença a sentir que ja té un lloc efectiu dins el seu grup classe com són: té adquirides algunes destreses lingüístiques bàsiques, es relaciona amb un grup d’alumnes tant dins la classe com a l’hora de pati, comprèn mínimament les consignes, és capaç de fer amb ajuda les activitats adaptades que se li han preparat i a vegades fins i tot manifesta obertament que no vol sortir a una altra classe ... creiem que aquest seria el moment ideal per realitzar les nostres intervencions de suport dins l’aula ordinària.
- Conclusió: Negociar amb el tutor/a la creació d’un espai d’actuació comú dins l’aula ordinària. Es considera la possibilitat de crear un racó d’expressió oral dins la classe, amb la finalitat de donar suport no tan sols a l’alumne nouvingut, sinó als alumnes de la classe que necessitin recolzament en aquesta àrea.
- Resulta difícil compaginar els horaris d’atenció a aquests alumnes. El recolzament en petit grup dins l’aula de suport fa més “rentable” la nostra feina, està clar però a vegades es té la sensació de fer un suport de tipus “terapèutic”. En el moment que hem d’incidir directament a cada classe, la nostra disponibilitat disminueix en quantitat d’alumnes considerats “especials” però no si la atenció va dirigida a la totalitat de la classe.
- Conclusió: Plantejar la possibilitat de realitzar un treball de tipus col·laboratiu mestre de suport – tutor/a dins sa classe.
- Per tant, la idea que va sorgir en la primera trobada va ser la d’oferir als tutors d’aquests alumnes que, una vegada que hagi passat el temps d’adaptació inicial, els alumnes puguin disposar d’un racó d’expressió oral en català dins l’aula ordinària i les nostres intervencions es facin en el marc d’aquesta aula; no tan sols dirigides als alumnes immigrats, sinó a la resta del grup classe que ho necessiti.
- A llarg termini aquestes actuacions tindran una implicació directa en el currículum ordinari, abastant les diferents àrees i activitats normals de la classe fins el període de temps que es consideri necessari, ja que s’ha de considerar aquest tipus de suport com quelcom transitori.
Al final de la reunió es va projectar un P. Point com a síntesi del llibre abans esmentat, per veure si coincidien les propostes expressades amb les del llibre; es va comprovar que la majoria si que van coincidir. Per tant s’inicia un nou procés de reflexió, per veure si a poc a poc es poden anar incloent aspectes inclusius en les nostres intervencions.
Una altra professora de suport diu que ella ja ha fet gestions a nivell de claustre pedagògic, per explicar aquests aspectes i ha acordat amb les tutores d’un cicle, que començaria a preparar els racons d’expressió oral per dur a terme el suport dins les seves classes. Per tant ha demanat la consecució de material adient a na Josefina Villena i idees a la resta de professores.
Com que es tracta d’una experiència pionera en el nostre medi, li hem demanat si per favor pot enregistrar tot el que pugui i escriure una espècie de “diari” explicant el dia a dia de les seves actuacions.
Josefina Villena
