Activitat d’aprofundiment oral a partir d’un llibre:
“Torna, Yussuf!”
Miquel Àngel Maria
Centre:____________________________ Data:________________
Tutor/a:____________________________ Nivell:________________
Mestra de suport:____________________________________
Introducció
Aquestes sessions, seran adequades per alumnes a partir de tercer cicle d’educació primària i d’ESO.
Torna, Yussuf! d’en Miquel A. María, és un llibre que s’ha distribuït entre molts de centres de la nostra illa; per tant, resulta molt adient ja que ens assegurem que cada alumne ja en té un exemplar al seu abast per llegir-lo, consultar-lo fins i tot a casa seva.
Avantatges que presenta aquest llibre per a una escola d’immersió:
• Presenta una estructura senzilla i clara, i unes imatges provinents del món del còmic que agraden als alumnes d’aquestes edats.
• El text és molt entenedor, sobre tot per explicar una situació que es presenta a vegades com a sobrenatural – viatjar a través del temps - dóna peu a la reflexió i a l’expressió de les pròpies idees. El llenguatge, senzill i proper, destinat a ser comprès pels alumnes d’aquestes edats, és en realitat per al narrador, un vehicle privilegiat per fer una reflexió sobre dilemes morals.
• El personatge principal és un nouvingut que ha arribat a Mallorca fa un any. Treballa l’empatia: Què faria jo en una situació semblant? Com em sentiria si em trobés un personatge – com en don Josep - d’aquestes característiques? Què faria si els meus companys em demostressin rebuig pel meu diferent origen?
• Planteja la relació adult - infant i una sèrie de qualitats i defectes humans adients per realitzar una anàlisi a fons i reflexionar.
Abans de treballar el llibre:
Seria recomanable fer una referència al seu autor: Miquel Àngel María.
Nat el 1965 a la ciutat de Maó, resideix actualment a Palma des del 1995, on exerceix de professor de religió a dos instituts d’Educació Secundària. Conegut per les seves activitats socials i polítiques i col•laborador habitual de diversos mitjans de comunicació de les Illes Balears, en l’actualitat firma una columna setmanal del Diari de Balears i forma part del col•lectiu Mirador Nacionalista, que publica articles d’opinió política al diari Menorca.
Com a escriptor de ficció es va donar a conèixer amb el relat Mort a l’atzar (Premi Illa de Menorca de narració curta 2003) i amb el conte per adults Temps, temps, temps ... (2005).
Torna Yussuf! És la seva primera novel•la i també la primera obra que escriu per a infants i joves.
I també és necessari fer referència a la il•lustradora, Laura de Castellet, qui fa una interessant aportació amb dibuixos – vinyetes, procedents del món del còmic, la qual cosa resulta molt motivadora pels adolescents d’aquestes edats i ens ofereix l’oportunitat de realitzar una feina conjunta amb l’àrea de Plàstica.
Argument
En Yussuf és un jove especial: nouvingut a Mallorca, d’ètnia i religió diferents, no sempre és ben acceptat per tots els seus companys de classe i ha de fer un gran esforç per integrar-se. Però aquesta capacitat d’adaptació li serà ben útil, perquè la seva vida canviarà radicalment quan se li planteja un repte fantàstic: viatjar en el temps, a diferents moments de la història de les Illes Balears, on haurà de superar una sèrie de proves que finalment li permetran tornar a la seva època.
Podrà demostrar ser mereixedor del gran secret que li han confiat? Tendra prou valor i enginy per superar els obstacles que si li presentaran? I sobretot: serà capaç de resistir la temptació de canviar el passat, sabent que té a les seves mans la vida de la seva amiga Clara?
Dedicatòria
L’autor fa una dedicatòria a la memòria de n’Avelino Hernández, amic i mestre.
Seria molt recomanable convidar l’autor, i fer-li una entrevista personal, demanant-li qui és aquesta persona a la qual li ha dedicat el seu llibre, així com una sèrie de preguntes integrant una entrevista preparada amb antelació pels alumnes de la classe.
Objectius lingüístics
• Afavorir el procés d’adquisició de la segona IIengua a partir de la narració o la lectura del llibre.
• Saber escoltar una narració o la lectura del llibre.
• Realitzar prediccions sobre el futur de la narració i hipòtesi de continuïtat.
• Que els alumnes puguin conèixer nou vocabulari.
• Establir una conversa a partir dels capítols del conte.
• Donar el model menorquí d’algunes paraules del llibre que són més pròpies d’altres èpoques i territoris de parla catalana.
• Entendre frases i expressions pròpies de l’idioma català.
• Entendre el vocabulari bàsic del llibre.
• Dur a terme una entrevista personal a l’autor del llibre.
Objectius actitudinals
• Potenciar l’empatia envers les persones immigrades
• Donar elements de reflexió sobre aspectes d’educació intercultural
• Afavorir la resolució de conflictes interculturals mitjançant el diàleg i el coneixement mutu
Material
• El llibre “Torna, Yussuf!, de’n M. A. María resulta necessari com a llibre de consulta constant a la biblioteca de classe.
• Si conjuntament es fa una proposta de treball plàstic, seria interessant mostrar diferents estils de fer còmics. Proposar als alumnes la realització d’una tira de còmic, ja sigui amb els personatges i situacions del llibre que no han estat tractades gràficament per la il•lustradora, o bé amb altres històries i/o situacions.
Possibilitats diverses de començar la primera sessió:
• Amb alumnes nouvinguts, o si sabem que molts infants no ho entendran, podem presentar el llibre abans de llegir-lo. Procurarem fer una presentació de la portada del llibre i imaginar de què es tracta:
o A la portada, surt el protagonista principal, en Yussuf, mirant-se a un mirall en el qual no es reflecteix la seva imatge sinó, la de un home més major. Què ha passat? A partir d’aquí, donar diferents hipòtesi d’argument.
• També podem fer un treball sobre el títol “Torna, Yussuf!: Quina procedència tindrà aquest nom? Per què ha de tornar en Yussuf? De què pot anar aquest llibre?
• Seria adequat presentar l’autor i comentar la seva font d’inspiració, quins motius seran els que els hi hauran inspirat en la realització del llibre. Es parlarà de la possibilitat de convidar l’autor i fer-li una entrevista, ja que és un autor menorquí que viu a Mallorca però que segurament viatja constantment a la nostra illa.
• Una altra opció seria avisar als alumnes que llegirem un llibre del qual no els el direm el títol, llegirem en veu alta el primer capítol i en acabar faran les seves hipòtesi i comprovarem com es titula.
• Amb infants grans podem començar la sessió fent dinàmiques de grup:
De presentació: Un company ha de presentar el que està al seu costat, fent-li una sèrie de preguntes d’identificació prèvies.
D’empatia: canvi de jersei, per pensar i actuar com un company determinat.
De dilemes interculturals ... etc.
Estructura de les sessions
• Convindria fer una presentació i lectura per capítols. Si llegim el llibre ho farem pausadament, en veu alta: el professor farà de model lector. Al principi, el professor fa una primera lectura, donant l’oportunitat d’ aportar una veu en off mentre els alumnes fan una lectura silenciosa de text i imatge. El text no sempre acompanya la imatge, per tant seria aconsellable imaginar i dibuixar situacions, objectes (màquina del temps) i personatges que no surten als dibuixos. El procés seria el següent:
o es llegeix el text en veu alta, per exemple, la primera frase: “La porta del vell museu de física estava mig oberta, però els llums estaven apagats i no hi havia ningú.” A partir d’aquí es poden inferir moltes coses: El suspens creat per l’autor és molt significatiu.
o s’explica el nou vocabulari, es comprova que s’ha comprès,
o es fa una anàlisi del seu contingut i de la il•lustració que l’acompanya,
o es posen de manifest les diferents interpretacions dels alumnes: què ha volgut dir? Què significa aquesta expressió?
• Es pot fer una ampliació de les imatges i es mostraran al mateix temps que es fa la lectura assegurant-nos amb preguntes la comprensió de la història. Les imatges no tenen text. Convé fer intervenir els alumnes donant les seves aportacions. Què penseu que passa ara?
• Convé que els alumnes diferenciïn bé el moment en què el/la professor/a llegeix el conte o el moment en què reforça la comprensió pel to de veu, per l’actitud, l’èmfasi. La narració del llibre està realitzada en tercera persona. Convé adoptar diferents tons de veu en els diàlegs. Reflexionar sobre la història que en Yussuf s’havia d’inventar per explicar els seus orígens als habitants de Mallorca del Segle XIII ... i especialment a en Ramon Llull.
• Podem convidar els alumnes a realitzar un viatge a través del temps i de l’espai imaginant èpoques i països diversos. Cada alumne ha de realitzar una narració en el temps i el lloc que li agradaria viatjar i explicar les raons de la seva elecció.
• Realitzar un eix cronològic a la classe per tractar de situar les èpoques i els llocs que en Yussuf va visitar:
o Any 205 abans de Crist: Menorca. Època cultural (talaiòtica) i personatges històrics (Magó). Esdeveniment principal: Segona guerra púnica.
o Any 1274 de la nostra era. Segle XIII. Mallorca. Puig de Randa. Època cultural: Edat Mitjana. Principal personatge: Ramon Llull. Càrrec: “Senescal de la taula del rei”. Escriptor i humanista. Característiques del català antic.
o Any 1697. Platja de Talamanca. Eivissa.
o Any 1800. Segle XVIII. Maó, Menorca. Darrera ocupació anglesa. Esdeveniment principal: Tractat d’Amiens de 1802.
Una vegada llegit i el llibre, el mateix dia o un altre que el tornem recordar, es pot obrir una conversa:
• Què és el que més us ha cridat l’atenció d’aquest llibre?
o Personatges, dibuixos, narració, diàlegs, ... etc.
• Quina diferència hi ha entre un conte i una novel•la?
• Quants elements autobiogràfics podem trobar?
o Es pot fer una recerca per Internet sobre la vida de l’autor, per trobar elements de la seva vida real, que el puguin haver inspirat, ... etc.
o Fer una recerca de cada una de les èpoques històriques tractades al llibre:
Època Talaiòtica. Importància de les construccions prehistòriques: Taules, navetes, talaiots ... etc.
Edat Mitjana. Recorregut pels països que havia visitat en Ramon Llull... etc.
Temps difícils a les illes d’Eivissa i Formentera. Pirates barbarescos. Causes de l’emigració cap a Amèrica, Mallorca, València i Barcelona. Re poblament de Formentera.
Invasions Angleses. Causes i conseqüències.
Procurarem fer preguntes de tot tipus:
De comprensió literal: Quines qualitats tenien els personatges? Quins eren els seus grans defectes?
De comprensió interpretativa: Quin personatge t’agradaria ser?
De comprensió profunda: De quina altra manera podríem acabar el llibre?
Es podria demanar als alumnes que fessin un resum curtet, primer de forma oral i després escrit, de la història.
Propostes de continuïtat:
Aquestes propostes tenen la finalitat de recordar el vocabulari, de donar significat i poder traslladar les paraules que han sortit en el llibre en un altre context a fi que quedi ben comprès i ben assimilat i que s’asseguri que l’han verbalitzat és a dir que no hagin estat només receptors passius de les paraules. Algunes d’aquestes propostes tant poden ser activitats prèvies al treball del llibre com de continuïtat.
• Si primer hem llegit el llibre els mestres, després tornen a llegir-lo els alumnes, rotant els torns de lectura.
• Suposem que els personatges d’en Yussuf i na Clara es fan amics. Com continuam la seva història?
• Podem escenificar el conte, amb petits elements de disfressa identificadors de cada personatge.
• Hi ha una versió de cinema sobre “La màquina del temps”. Tal vegada seria interessant fer una comparació sobre el conte escrit i la versió en pel•lícula.
• Si ho treballem paral•lelament amb classes de plàstica, procurem tenir a l’abast una sèrie de imatges i estratègies sobre com treballar el còmic
• Fer recerca de dades biogràfiques de l’ autor del llibre (o de’n Ramon Llull) i d’altres obres que té editades.
• Realitzar dedicatòries de llibres a persones conegudes pels alumnes. A qui li dedicaries tu el teu llibre?
• Segons l’edat dels alumnes, i si s’ha fet tot aquest treball d’aprofundiment del llenguatge, és probable que sorgeixin les ganes d’escriure o reescriure el conte, o almenys els capítols rellevants, els que més els hi hagin agradat.
• Comencem o mantenim un fitxer o un llistat de llibres interessants: Títol- Autor- Editorial- Col•lecció.
• Aprendre una cançó que s’hagi inspirat en aquesta història.
• ...etc.
Avaluació:
Una vegada acabat de treballar el llibre haurem de tenir en compte fer una avaluació que contempli:
• La valoració del llibre (imatges, text, expressions...)
• Avaluar els alumnes: allò que han comprès i après...
• Avaluar-nos com a mestres, si hem dut a terme les estratègies més adients i si hem aconseguit els objectius fixats.
Possibles activitats d’avaluació:
• Donar diferents versions de contingut del llibre i comparar-los.
• Que siguin capaços de tornar contar tot el llibre ja sigui mirant o sense mirar l’esquema de les seqüències dels capítols.
• Idem mirant o llegint el llibre.
• Els alumnes reconeixen i saben anomenar situacions similars en altres contextos ó en altres situacions fora del llibre.
