dilluns, 26 de gener de 2009

com vaig curar al pare de la por als nouvinguts










Activitat d’aprofundiment oral a partir d’un llibre:

“Com vaig curar al pare de la seva por als nouvinguts”

Centre:____________________________ Data:________________

Tutor/a:____________________________ Nivell:________________

Mestra de suport:____________________________________

Introducció

Aquesta sessió, serà adequada per alumnes a partir de segon i tercer cicles d’educació primària i primers nivells d’ESO.

L’argument es centra en una filla que viu amb el seu pare. Ella és qui narra la història en primera persona. Al començament del llibre, explica una sèrie de virtuts del seu pare destacant que, entre totes elles, la que més li agrada és que en sap fer màgia.

Però li preocupa que hi hagi una cosa que ell no pot superar: la por als nouvinguts, especialment a les persones negres. Per una altra banda, a l’escola, la seva millor amiga, na Banja - d’origen africà – la convida a la seva festa d’aniversari. I com que a na Banja, li agraden molt els trucs de màgia, va tenir una idea: demanar-li al seu pare que actuï de mag per a ella.

Quan arriba el dia assenyalat, al pare no li queda més remei que afrontar la situació d’interrelació amb els familiars de na Banja, la qual cosa li dóna l’oportunitat de comprovar que mai no tornaria a tenir por dels nouvinguts.

Avantatges que presenta aquest llibre per a una escola d’immersió:

• Presenta imatges senzilles i clares però no massa infantils.
• El text és molt entenedor i divertit sobre tot per explicar una situació que es presenta com a conflictiva, per tractar-se d’una qüestió de rebuig envers les persones d’altres ètnies ó nacionalitats.
• Treballa l’empatia: Què faria jo en una situació semblant? Com em sentiria si una persona em rebutgés?
• Planteja la resolució de conflictes de relació entre cultures que es soluciona amb la posada en pràctica de relacions socials de coneixement mutu.
• Presenta un model familiar monoparental, bastant freqüent a la nostra societat actual, en aquest cas d’una filla que viu amb el seu pare, sense explicar perquè la mare no hi és. La filla demostra bones qualitats i s’esforça per ajudar el seu pare.

Abans de treballar el llibre:

Seria recomanable fer una referència als seus autors: En Rafik Schami i n’ Ole Konnecke, destacats com a models professionals amb èxit, tot i ser persones que han hagut d’immigrar dels seus països d’origen i que han estat reconegudes en el món artístic i literari dels països d’acollida:
Rafik Schami va néixer a Síria el 1946, però és més conegut a Alemanya, on ha viscut com a immigrant. Ha estat un autor d’èxit amb una extensa obra.

Ole Konnecke va néixer a Gotinga el 1961 però es va criar a Suècia; en aquest moment està considerat com un dels més brillants il•lustradors alemanys. Actualment viu a Hamburg.

Seria aconsellable que l’activitat pogués formar part d’un programa d’estudi sobre els valors, actituds i/ó habilitats socials. El llibre treballa fonamentalment aspectes lingüístics basats en la prevenció dels prejudicis de xenofòbia i racisme.

Objectius lingüístics

• Afavorir el procés d'adquisició de la segona IIengua a partir de la narració o la lectura del llibre.
• Saber escoltar una narració o la lectura del llibre.
• Que els infants puguin conèixer nou vocabulari.
• Establir una conversa a partir del conte.
• Donar el model menorquí d’algunes paraules del llibre que són més pròpies d’altres territoris de parla catalana.
• Entendre frases i expressions pròpies de l’idioma català.
• Entendre el vocabulari bàsic del llibre:

PARAULES

• Trencanous
• Taula parada
• Orfenat / orfe
• Amoïnada / regirada / preocupada
• Dita / acudit
QUALITATS

• Alt, altíssim com ... una girafa
• fort, fortíssim com ... un gegant
• intel•ligent, pacient, treballador, divertit, valent, famós.
DEFECTES

• Grollers
• Bruts
• Fan molt soroll
• Són molt foscos
ACCIONS

• Suar
• Pujar
• Estranyar
• Reaccionar
• Envestir
• Xiuxiuejar
FRASES

• Ja has fet els deures?
• L’ordre a les llibretes és senyal d’ordre al cap!
• Com a premi, em pots demanar el que vulguis
• No volia que el pare s’espantés
• El pare no se’n va adonar
• A cau d’orella
• Em va acaronar el cap
• Tothom té por de la foscor
EXPRESSIONS

• Fa goig de veure
• Són a tot arreu
• És clar que sí, serà un plaer!
• Valga’m Déu!
Objectius actitudinals

• Potenciar l’empatia envers les persones immigrades

• Donar elements de reflexió sobre aspectes d’educació intercultural

• Afavorir la resolució de conflictes interculturals mitjançant el diàleg i el coneixement mutu

Material

• El llibre “Com vaig curar el pare de la seva por als nouvinguts” d’en Rafik Schami i n’ Ole Konnecke de l’Editorial RqueR, resulta necessari com a llibre de consulta constant a la biblioteca de classe.
• El Power Point de les imatges del llibre resulta necessari en el primer visionat, per fer una presentació a nivell de grup classe.

Estructura de la sessió

Possibilitats diverses de començar la sessió:

• Amb alumnes nouvinguts, o si sabem que molts infants no ho entendran, podem presentar el llibre abans d’haver explicat el conte. Procurarem fer una presentació de la portada del llibre i imaginar de què es tracta:

o A la portada, els dos pares de les dues protagonistes estan vestits igual, acaben de fer la compra al supermercat i han comprat el mateix periòdic. L’únic tret distintiu és el color de la pell. A partir d’aquí, donar diferents hipòtesi d’argument.

• També podem fer un treball sobre el títol tan llarg : Què significa aquesta frase? De què pot anar aquest llibre?

• Seria adequat presentar els autors i comentar la seva font d’inspiració, quins motius seran els que els hi hauran inspirat en la realització del llibre.

• Una altra opció seria avisar els alumnes que llegirem un llibre del qual no els en direm el títol, en acabar faran les seves hipòtesis i comprovarem com es titula (per fer això haurem de tenir la portada tapada amb una cartolina i començar el P. Point per la segona diapositiva)

• Amb infants grans podem començar la sessió fent dinàmiques de grup:

De presentació: Un company ha de presentar el que està al seu costat, fent-li una sèrie de preguntes d’identificació prèvies.
D’empatia: canvi de jersei, per pensar i actuar com un company determinat.
De dilemes interculturals ... etc.

• Si llegim el llibre ho farem pausadament. El text acompanya la imatge en les diapositives de la presentació en P. Point. El professor fa una primera lectura, donant l’oportunitat d’ aportar una veu en off mentre els alumnes fan una lectura silenciosa de text i imatge.

• Les imatges es mostraran al mateix temps que es fa la lectura de cada pàgina i assegurarem amb preguntes la comprensió de la història. Algunes imatges no tenen text. Convé fer intervenir els alumnes donant les seves aportacions. Què penseu que diu ara?

• Convé que els infants diferenciïn bé el moment en què la mestra llegeix el conte o el moment en què reforça la comprensió pel to de veu, per l’actitud, l’èmfasi. La narració del llibre està realitzada en primera persona. Convé adoptar la veu d’una filleta i canviar-la en el moment que parla el pare de la protagonista i el pare i la mare de na Banja.

Una vegada llegit i escoltat el conte, el mateix dia o un altre que el tornem recordar, es pot obrir una conversa:

• Esteu d’acord amb el pla que ha preparat la protagonista? Quina altra idea heu tingut? Què li dirà el seu pare? Com haurà reaccionat?
• Li posem un nom a aquesta filleta? I al seu pare? Què passarà d’ara endavant?

Procurarem fer preguntes de tot tipus:
De comprensió literal: Quines qualitats tenia el pare? Quin era el seu gran defecte?
De comprensió interpretativa: Quin personatge t’agradaria ser?
De comprensió profunda: De quina altra manera podríem acabar el conte?

Es podria demanar als alumnes que fessin un resum curtet, primer de forma oral i després escrit, de la història:

“El pare és alt, fort i valent. Fins i tot sap fer màgia. Què rar, però! ... els forasters li fan por, en especial si són de color. La filla se n’ha adonat, i com que ella no els hi té ni una mica de por i, per adobar-ho, la seva millor amiga és una nena africana, decideix de guarir-lo. I se li acut un bon enginy per aconseguir-ho.”

Propostes de continuïtat:

Aquestes propostes tenen la finalitat de recordar el vocabulari, de donar significat i poder traslladar les paraules que han sortit en el llibre en un altre context a fi que quedi ben comprès i ben assimilat i que s’asseguri que l’han verbalitzat és a dir que no hagin estat només receptors passius de les paraules. Algunes d’aquestes propostes tant poden ser activitats prèvies al treball del llibre com de continuïtat.

• Si primer hem llegit el llibre els mestres, després tornen a llegir-lo els alumnes, rotant els torns de lectura.
• Suposem que el pare no sabia fer màgia. Amb quina altra estratègia podia haver sorprès als familiars de na Banja?
• Podem escenificar el conte, amb petits elements de disfressa identificadors de cada personatge.
• Si tenim a l’abast una capsa per fer trucs de màgia, podem mostrar algun d’ells; també podem demanar als alumnes si en saben fer una demostració.
• Procurem tenir a l’abast fotografies de personatges negres famosos i parlar de les seves aportacions.
• Jugar a les cartes de les famílies per a treballar el vocabulari de relacions familiars.
• Fer recerca de dades biogràfiques dels autors del llibre i d’altres obres que tenen editades.
• Dites i embarbussaments que tenguin adjectius.
• Jugar en altres contextos a transformar paraules o fer rodolins amb diminutius, augmentatius.
• Segons l’edat dels infants i si s’ha fet tot aquest treball d’aprofundiment del llenguatge és probable que sorgeixin les ganes d’escriure o reescriure el conte, o almenys les pàgines rellevants.
• Començam o mantenim un fitxer o un llistat de llibres interessants: Títol- Autor- Editorial- Col•lecció
• Aprendre cançons africanes.
• ...etc.

Avaluació:

Una vegada acabat de treballar el llibre haurem de tenir en compte fer una avaluació que contempli:

• La valoració del llibre (imatges, text, expressions...)
• Avaluar els infants: allò que han comprès i après...
• Avaluar-nos com a mestres, si hem dut a terme les estratègies més adients i si hem aconseguit els objectius fixats.

Possibles activitats d’avaluació:

• Donar fotos retallades de revistes de persones grans, joves i que identifiquin relacions de parentiu.
• Que siguin capaços de tornar contar tot el conte ja sigui mirant o sense mirar l’esquema de les seqüències.
• Idem mirant o llegint el llibre.
• Els alumnes reconeixen i saben anomenar situacions similars en altres contextos ó en altres situacions fora del conte.