Aprenentatge entre iguals. Segon cicle d’educació primària.
RACONS D’AJUDA
Introducció
Aquesta experiència s’està duent a terme al CEIP Joan Benejam de Ciutadella, des de fa més de deu anys al segon cicle d’educació primària. Al principi, l’activitat estava relacionada amb les feines escolars, després, amb l’experiència, es van diversificar les activitats i es van incloure habilitats en general, que es poden transmetre de qualsevol tipus.
Els motius per engegar-los van ser:
1. Fomentar l’ajuda entre companys i que els fillets/es es poguessin adonar-se que aprenem entre tots, els uns dels altres, i no tan sols dels mestres.
2. Que els alumnes s’adonessin que si un company no entén una cosa, se l’ha d’ajudar, no riure-se’n d’ell.
3. Que totes les persones tenim capacitats i mancances, i que compartir el que sabem fer és molt polit.
Aquests racons escolars es van anar transformant en racons d’ajuda que, a demés de temes escolars es van anar ampliant en habilitats no acadèmiques com poden ser: Cuina, jocs de tot tipus, manualitats, balls ... activitats de les més diverses, sempre que es poden realitzar dins l’escola. A principi de curs participen tots els alumnes de forma voluntària. Al final, tots els alumnes han de passar per els racons.
Els objectius principals dels racons d’ajuda són:
1. Fomentar l’autoestima. Que els alumnes puguin mostrar als seus companys habilitats en les quals es mostren segurs i confiats i que normalment passen desapercebudes a l’escola. També es desenvolupa l’empatia i els lligams emocionals entre els alumnes implicats. Per exemple, resulta molt satisfactori veure a una filleta amb necessitats educatives específiques com li ensenya a un altre fillet com s’ha de fer una bona lletra. Justament aquest alumne destaca molt en tots els aspectes acadèmics però té una cal·ligrafia bastant deficient.
2. Potenciar la capacitat d’organització. Els alumnes que ensenyen han de dissenyar l’activitat: Fer un cartell publicitant el seu racó; han de fer una previsió dels elements que farà servir; han de dur preparat el material que es necessita; pensar com ha d’explicar l’habilitat que vol mostrar, posant-se en el lloc del mestre/a.
3. Estimular l’expressió oral. Els alumnes que ensenyen una habilitat han de preparar-se un guió previ del què i del com explicaran als altres la tasca a desenvolupar. Quines són les paraules clau; el to de veu, l’èmfasi i l’esforç que han de fer a fi de que els altres ho entenguin; parlar davant un públic ... en aquest cas es tracta de comunicació en petit grup, la qual cosa facilita la comunicació.
4. Atendre la diversitat: Possibilitar la participació de tots el alumnes. Tots hi tenen cabuda, tots tenen alguna cosa a ensenyar/mostrar als seus companys. A vegades, els fillets d’integració i els nouvinguts necessiten més estímul per a intervenir. Se’ls ha d’animar a mostrar les seves habilitats.
Organització
És una activitat de cicle, per tant es mesclen alumnes de tercer i de quart. Els racons d’ajuda s’organitzen setmanalment, penjant a un suro dedicat a tal fi, uns cartells anunciant l’activitat que volen mostrar. En el cartell hi ha quatre espais a fi de que els companys que ho volen, s’apuntin.
Les normes són les següents:
1. Els alumnes no es poden apuntar sempre al mateix tipus d’activitat. S’han d’apuntar a totes durant el curs escolar i anar rotant entre les següents temàtiques:
o Jocs de taula
o Cuina
o Música
o Llengües
o Matemàtiques
o Altres: Trucs de màgia, experiments, dibuix, manuals, balls ...
2. Els fillets que ensenyen han de ser respectuosos amb els que aprenen. Si algun fillet no compleix aquesta norma, no podrà ensenyar més.
Com és lògic, els professors han d’estar molt pendents durant l’hora dels racons, generalment es fa als passadissos de l’escola els divendres, per tal d’assegurar-se que els grups funcionin correctament, que no es donin faltes de respecte i que els alumnes que els alumnes que expliquen continguts acadèmics (per exemple, la divisió) ho facin correctament. So no ho fan bé, pot crear confusions als altres.
dijous, 11 de juny del 2009
Programa d'apadrinament lector
PROGRAMA D’APADRINAMENT LECTOR
L’equip EINA de Menorca, considera prioritària la inclusió d’aquest programa a l’educació primària a fi de potenciar la integració dels alumnes nouvinguts als nostres centres escolars, com a mitjà de preparació als programes de voluntariat lingüístic que s’estan desenvolupant als diferents instituts de la nostra illa i, per a la consecució dels objectius proposats, ofereix als centres de primària la possibilitat d’engegar el programa d’apadrinament lector, adaptat a les característiques de cada centre.
En línies generals direm que aquest programa sorgeix de la necessitat de potenciar l’expressió oral i el foment de la lectura a tots els alumnes, també d’acollir i acompanyar en un primer moment als fillets nouvinguts, que per diversos motius i/o factors no han pogut assolir la suficient autonomia social i/o lingüística per desenvolupar-se i relacionar-se.
Com a reforç a la tasca que ja desenvolupen els CEIPs i els tutors en particular amb cada alumne, la tasca dels padrins lectors pot ser d’una gran utilitat i complementarietat. En aquest cas, un alumne de tercer cicle es convertirà en el referent d’un alumne més petit i l’acompanyarà en tot el procés de comprensió lectora. En els programes d’aprenentatge entre iguals sobre aspectes d’apadrinament lector, ens marquem els següents objectius:
OBJECTIUS GENERALS:
Bàsicament ens marquem dos objectius generals que trobarem desglossats i més concrets en els objectius específics.
* Afavorir la integració de tots els fillets a la nostra comunitat.
* Formar als alumnes que vulguin ser referents per a altres alumnes més petits i que es concreta en la figura del guia / tutor / padrí.
OBJECTIUS ESPECÍFICS:
* Crear espais d’intercanvi on sigui possible la interrelació en la llengua de la nostra comunitat.
* Fer prendre consciència als alumnes de la importància de fer-se voluntari lingüístic.
* Motivar als alumnes per tal que s’involucrin en el procés d’acompanyament i ajuda vers els seus companys.
* Treballar amb els alumnes padrins les pautes de comportament, relació, socialització i ajuda lingüística.
Apadrinament lector
Proposta entre tercer cicle / primer cicle d’educació primària ó educació infantil
Introducció
Es tracta d’una activitat adreçada a l’educació primària, en la qual intervenen alumnes de tercer cicle que es presenten com a voluntaris, i alumnes de primer cicle / educació infantil. Els majors fan de padrins de lectura i conviden als més petits a llegir un conte, ajudant-los en el seu procés lector. Prèviament es fa una formació als alumnes que voluntàriament volen fer de padrins. Es fa un carnet d’apadrinament lector als alumnes que volen acreditar-se com a padrins i un contracte de compromís.
Professorat implicat
Tutors i professors encarregats de biblioteca. Seria interessant que l’activitat pogués formar part del PEC i, en finalitzar cada curs escolar, es pugui revisar i incorporar canvis per ajustar l’activitat als objectius que s’ha marcat l’equip docent.
Objectius
+ Treballar regularment diferents estratègies de lectura
+ Fomentar la convivència
+ Educar en la responsabilitat i el compromís
+ Fomentar la interrelació entre cicles
+ Ampliar els espais de comunicació oral entre els infants en la llengua vehicular de l’escola.
Funcionament
Es constitueixen parelles entre alumnes de tercer cicle i primer cicle - ó educació infantil - (padrins i apadrinats). Cada setmana mig grup - classe de tercer cicle ha de cercar els apadrinats de primer cicle i s’aparellen (cadascú amb el seu padrí) i comencen la lectura proposada. L’altre mig grup – classe pot fer una activitat de biblioteca. Es fa una formació prèvia a l’alumne que vol fer de padrí. És responsabilitat del padrí seleccionar les lectures adequades amb l’assessorament que li faci falta. En acabar la sessió, els padrins han d’omplir un quadernet de seguiment.
Primera sessió
Es fa una sessió conjuntament amb l’alumnat dels dos cursos i tot el professorat implicat (tutors, mestre de biblioteca). S’informa dels objectius de l’activitat i del funcionament en general. Es fa la proposta de parelles (cada fillet de primer s’asseu amb el seu padrí). S’acaba la sessió amb la signatura de cada parella d’un contracte on es comprometen a treballar junts, ajudant-se tot el necessari: el compromís, a partir d’aquest moment n’és doble: a llegir i ajudar-lo tot el que pugui per part del padrí, i a escoltar el conte i a demanar ajuda quan no entengui, per part de l’apadrinat.
Es pot fer coincidir aquesta sessió inaugural amb un esdeveniment del centre: visita d’un escriptor o il·lustrador a l’escola, dia del teatre, etc. A partir d’aquí, s’establirà el programa sistemàticament durant tot el curs, no tan sols com a un fet puntual relacionat amb el dia del llibre.
Darrera sessió
Als alumnes de tercer cicle se’ls hi fa entrega d’un carnet acreditant-los com a padrins i es fa una menció especial al moment d’avaluar-los en Llengua Catalana. Als més petits se’ls hi pot fer un petit regal.
Formació prèvia
A les classes de tercer cicle es dedica un temps per parlar de l’activitat i a preparar-la. Als mestres de llengua, aquesta activitat els hi ha permès:
o Treballar la fonètica de la lectura (per tal d’oferir un bon model de lectura). Els tons de veu, la intensitat i la importància dels silencis.
o Fer activitats de mediació (cercar textos que puguin entendre els petits, pensar quines paraules o expressions hauran d’explicar ....).
o Parlar de la comprensió lectora; s’ensenyen a formular preguntes de comprensió fàcils (literals) i difícils ( interpretatives i profundes).
o Parlar del hàbits lingüístics, parlar de la importància d’oferir als petits situacions per poder utilitzar el català, la importància per als petits de relacionar-se amb els més grans ...
o Ensenyar estratègies conversacionals bàsiques: què s’ha de fer quan un alumne petit diu una paraula o una expressió en castellà ...
o Treballar les expressions gestuals, la mímica, la dramatització i les expressions facials ...
o Realitzar un “Registre de lectures” adaptades a les primeres edats, en el qual es van apuntant els llibres que s’han emprat
o Proporcionar estratègies de lectura. Aquestes estratègies poden formar part del “Quadernet de seguiment” de l’alumne padrí, en el qual es van apuntant les incidències de les sessions, tant per part de l’alumne apadrinat (si té dificultats, si entén el que se li llegeix, si li interessa ...) com una autoavaluació per part del padrí (anotacions de l’evolució de les sessions de lectura, com es veu a si mateix com a lector). Les estratègies s’han de donar per escrit en el moment en que es fa la formació i podrien ser bàsicament les següents:
Què puc fer com amic lector/a?”
+ Parlar sempre en català, encara que els fillols contestin en castellà o barregin paraules, per a ell/a ets un bon model tant en la lectura com en l’expressió oral.
+ Preparar-te el conte amb antelació, llegir-lo a casa en veu alta; això t’ajudarà a fer millor l’entonació, les pauses, preparar-te les paraules que creguis que li poden costar d’entendre.
+ Llegir en un to que s’entengui bé el que dius, ni massa alt ni massa baix.
+ Si veus que el teu amic no t’escolta, para de llegir i pregunta-li per què ho fa, potser vas massa ràpid, o parles fluix i no et sent.
+ Prepara’t contes adequats a la seva edat. Els professors dels teus apadrinats han preparat tota una sèrie de contes i rondalles adreçades als més petits.
+ Pregunta-li quins tipus de conte li agraden més, una setmana tria ell/a i una altra tu.
+ És interessant poder comentar entre tots dos quin és l’autor del conte i també quin nom té l’il·lustrador, un és tan important com l’altre. L’ observació dels dibuixos també forma part de la comprensió del conte.
+ Intenta fer una petita conversa abans i després de la lectura, interessant-te pels seus avanços, les seves preferències i els seus interessos en general.
+ Has de pensar que ets un model lector per al teu apadrinat. Si li ofereixes un bon model, segurament també li agradarà ser un padrí lector quan ell sigui més gran!!!
+ Faràs servir sempre l’estímul, l’aprovació i els reforços positius per aconseguir que t’escoltin els més petits.
Al final de les sessions de formació als padrins, es lliura un carnet acreditant que l’alumne ha seguit satisfactòriament les sessions de preparació de l’apadrinament lector. Seria convenient que a més de la signatura del tutor/a, sigui la del Director/a / Cap d’estudis del centre, per donar-li encara més formalitat i rellevància.
En determinats centres s’avalua la feina desenvolupada per l’alumne padrí, formant part dels ítems d’avaluació en Llengua Catalana.
Exemplificació de rondalla: Sa Rondalla d’en Vit: E. Infantil
Del llibre: “Contant 8 rondalles. Contes de rondalles per a infants”
Ed. Les tres taronges
Informació prèvia al padrí
o Abans de començar la rondalla, es pot explicar què són les rondalles en l’entorn de les Illes Balears: són contes de les illes, de tradició oral que passaven de boca en boca y de pares a fills. Per exemple, Les rondalles mallorquines és la denominació amb què es coneix popularment l'Aplec de Rondalles Mallorquines d’en Jordi des Racó, de mossèn Antoni Maria Alcover. En conté més de quatre-centes i és una de les col·leccions més extenses en llengua catalana.
o Les rondalles de mossèn Alcover varen tenir una gran acceptació entre el públic mallorquí i també entre filòlegs i literats d’altres països. Durant molts anys pràcticament varen esser l'única via d’accés a la llengua catalana que tengué el públic mallorquí. Se n’han fet adaptacions teatrals i per a infants, edicions en cinta magnetofònica, en disc i en còmic i traduccions parcials al castellà, a l’anglès, al francès i a l’alemany, algunes ja en vida d'Alcover.
o En aquest cas, tens el text, els dibuixos, l’enregistrament i la cançó de la rondalla. T’has d’estudiar molt bé el contingut, les seqüències i l’ordre d’aparició dels personatges. Has de llegir unes quantes vegades la rondalla en veu alta, a ca teva, i consultar el significat de les paraules que no entenguis. Si et sents ben segur, aquesta sensació segurament la transmetràs al teu fillol.
o Preguntes que li pots fer al començament: “Mira la portada i les paraules ..”
+ Pels dibuixos de la portada, de què et sembla que deu tractar la rondalla?
+ Mirant el títol: és llarg o curt? Coneixes alguna lletra? Què et sembla que diu?
+ Vols escoltar la cançó de la rondalla?
o Un cop llegida la rondalla: Ara escoltarem la veu d’un famós cantant i compositor que l’ha enregistrada. (CD d’en Joan Bibiloni).
+ Al final de la rondalla, tens un diccionari i llistat de vocabulari de formes dialectals per ordre alfabètic. Consulta’l sempre.
+ Demana-li al teu fillol que faci un dibuix del personatge que més li ha cridat l’atenció.
Exemplificació de conte: “El follet Oriol i el cim de l’àguila”: Primer cicle
Autor: Òscar Sardà. Ed. Barcanova. Col·lecció Sopa de contes
o Aquesta col·lecció resulta apropiada per realitzar les sessions amb el primer cicle, ja que hi poden intervenir en la lectura també els fillets que comencen a llegir en lletra de pal, perquè el text del llibre presenta dues tipologies textuals: una frase curta a dalt, que resumeix el contingut de la primera escena en lletra de pal - que convida al més petit a començar a llegir el relat - i una frase més llarga a baix, en lletra d’impremta, que desenvolupa el relat de forma més extensa.
o Suggeriments per fer la lectura al teu fillol: Abans de començar el conte, mira la portada i les paraules:
+ (Tapant el títol): Pels dibuixos de la portada, de què et sembla que deu tractar el conte?
+ Mirant el títol: és llarg o curt? Què et sembla que diu?
+ Pots fer dues coses: no llegir el títol perquè ell/a en posi un quan ja has acabat el conte o bé llegir el títol abans de començar.
+ En aquest conte hi ha dues classes de lletres. Farem un tracte: Tu hi llegiràs la primera part en lletra de pal i jo continuaré amb la lletra d’impremta. Estàs d’acord?
o Durant la lectura:
+ Mentre llegeixes, assegura’t que comprèn les paraules que tu creguis més difícils o poc usuals: drecera, riu cabalós, turó, alçada, pessigolleig, sotrac ...
+ Si el teu amic/a parla en castellà quan et pregunta alguna cosa, li retornes la pregunta en català. Exemple: “Qué le ha pasado a Oriol? Vols dir ... què li ha passat a l’Oriol?
+ Pots aturar-te i preguntar-li, què et sembla que li passarà?
+ Abans d’arribar al final, fes que pensi com pot acabar el conte i després tu li llegeix com acaba.
+ Demana-li com és que en la frase final del conte es diu: Des de llavors els follets encara estimen més la natura que els envolta
o Després d’acabar el conte, assegura’t que l’ha comprés fent-li preguntes:
# Què li passa al protagonista?
# T’ha agradat el final? ... i que et faci l’explicació, que no quedi només en un sí o en un no.
# El títol d’un conte ens dóna pistes del que passa? Això els pot ajudar quan han pensat un títol que no té res a veure amb la història.
# Li pots preguntar si s’assembla a algun altre conte que ell coneix, o si surten personatges que també ha vist a altres contes (l’àguila, el follet, un bolet màgic, les cases dels follets...). Aquest fet acostuma a pensar i a relacionar amb els contes tradicionals.
Exemplificació de conte: La Picabaralla. Primer cicle (per tractar casos de conflictes entre alumnes)
Autor: Claude Boujon. Ed. Corimbo
Aquest conte treballa l’eterna enemistat entre dos personatges que, davant una greu dificultat, han d’unir esforços per poder solucionar una difícil situació que es presenta davant un enemic comú. Com a resultat, els personatges se n’adonen que la unió fa la força i que la vida és més plena vivint en pau i amistat.
o Durant la lectura:
+ Mentre llegeixes, assegura’t que comprèn les paraules que tu creguis més difícils o poc usuals: avenir-se, rosegar, rondinaire, vàndal, esbatussar-se, vellut, neguitosa, ...
+ Explica les expressions: “Ves per on ...”; “Barallar-se sense mullar-se” ...
+ Si el teu amic/a parla en castellà quan et pregunta alguna cosa, li retornes la pregunta en català. Exemple: “Qué le ha pasado a a los conejitos? Vols dir ... què li ha passat als conills?
+ Pots aturar-te i preguntar-li, què et sembla que li passarà?
+ Abans d’arribar al final, fes que pensi com pot acabar el conte i després tu li llegeixes com acaba.
o Després d’acabar el conte:
+ Assegura’t que l’ha comprés fent-li preguntes:
# Què li passa als protagonistes?
# T’ha agradat el final? ... i que et faci l’explicació, que no quedi només en un sí o en un no.
# El títol d’un conte ens dóna pistes del que passa? Què vol dir picabaralla?
# Li pots preguntar si s’assembla a algun altre conte que ell coneix, en el qual els animals parlen. Li has d’explicar que els contes en els quals els animals parlen com els humans, es diuen “Fàbules”.
# Pots demanar-li que en faci un dibuix a la pissarra per explicar el passadís que s’inventen els conills comunicant els seus caus per enganyar la guineu. (Hauries d’explicar que a les illes Balears aquest animal també es diu “rabossa”).
PROPOSTES DE CONTINUÏTAT
o Diversificar les activitats de lectura: En un primer moment, els alumnes de tercer cicle poden llegir als alumnes de primer la lectura del conte. Després es van incorporant activitats, que resultaran molt motivadores, tant pel padrins com pels apadrinats. Per exemple, el petit llegeix al padrí; el padrí li demana que li expliqui un conte que ha llegit; llegeixen tipus de text molt diferents: còmics, contes d’aventures, endevinalles, embarbussaments .... Si els petits no tenen el nivell lector suficient per abordar un conte, la mestra els prepara cartronets i llibres adaptats.
o S’estableixen lligams entre escriptura i lectura: Els petits llegeixen al seu padrí els textos que han escrit individual o col·lectivament i els grans fan el mateix: els llegeixen textos que han escrit. Després es poden fer comentaris i preguntes. A més, l’activitat permet establir vincles emocionals entre els alumnes. Els alumnes de tercer cicle valoren l’esforç que fan els més petits per aprendre a llegir i, d’aquesta manera, reconeixen el procés que van fer ells. Els hi proporciona una gran satisfacció. Els alumnes de primer cicle valoren molt que un fillet gros pugui apropar-se a llegir i a interessar-se per ell.
o Preparació al programa de voluntariat lingüístic: Tots els alumnes majors, que es presenten com a voluntaris a l’activitat poden participar encara que el seu nivell de competència lectora no sigui prou bona, com és el cas dels nouvinguts, però no se’ls hi deixa fora. En aquest cas, aquest fillet fa parella amb un altre padrí i l’apadrinat en té dos padrins. El que pretenem és que es sentin grans, importants, que vegin que són capaços de fer una activitat amb certa rellevància.. A poc a poc, van veient que se’n surten airosos i els hi va donant més confiança. Els més petits senten que estan atesos per algú més gran que ells i es creen uns lligams molt entranyables. Tenen la motivació de llegir per algú i, d’experimentar en què consisteix fer de voluntari. Possiblement es sentiran més segurs per realitzar el voluntariat lingüístic al seu futur centre de secundària.
o Es determinarà la durada de les sessions segons les característiques de cada centre. En general es destinaran uns 20 minuts per a cada sessió. En acabar el curs l’equip de mestres avaluarà l’activitat i valorarà a la memòria els inconvenients i els avantatges, tot el que es pugui millorar a la memòria del centre.
o Documents que s’haurien d’elaborar:
+ Registre de lectures: Llistat de llibres / contes que s’han emprat
+ Quadernet de seguiment: Anotacions de l’evolució de la lectura, intentant que sempre siguin positives.
+ Carnet: Acreditació com a padrí, un cop hagi acabat la sessió de preparació de l’apadrinament lector.
+ Contracte: Compromís signat entre els alumnes i els seus professors.
11
L’equip EINA de Menorca, considera prioritària la inclusió d’aquest programa a l’educació primària a fi de potenciar la integració dels alumnes nouvinguts als nostres centres escolars, com a mitjà de preparació als programes de voluntariat lingüístic que s’estan desenvolupant als diferents instituts de la nostra illa i, per a la consecució dels objectius proposats, ofereix als centres de primària la possibilitat d’engegar el programa d’apadrinament lector, adaptat a les característiques de cada centre.
En línies generals direm que aquest programa sorgeix de la necessitat de potenciar l’expressió oral i el foment de la lectura a tots els alumnes, també d’acollir i acompanyar en un primer moment als fillets nouvinguts, que per diversos motius i/o factors no han pogut assolir la suficient autonomia social i/o lingüística per desenvolupar-se i relacionar-se.
Com a reforç a la tasca que ja desenvolupen els CEIPs i els tutors en particular amb cada alumne, la tasca dels padrins lectors pot ser d’una gran utilitat i complementarietat. En aquest cas, un alumne de tercer cicle es convertirà en el referent d’un alumne més petit i l’acompanyarà en tot el procés de comprensió lectora. En els programes d’aprenentatge entre iguals sobre aspectes d’apadrinament lector, ens marquem els següents objectius:
OBJECTIUS GENERALS:
Bàsicament ens marquem dos objectius generals que trobarem desglossats i més concrets en els objectius específics.
* Afavorir la integració de tots els fillets a la nostra comunitat.
* Formar als alumnes que vulguin ser referents per a altres alumnes més petits i que es concreta en la figura del guia / tutor / padrí.
OBJECTIUS ESPECÍFICS:
* Crear espais d’intercanvi on sigui possible la interrelació en la llengua de la nostra comunitat.
* Fer prendre consciència als alumnes de la importància de fer-se voluntari lingüístic.
* Motivar als alumnes per tal que s’involucrin en el procés d’acompanyament i ajuda vers els seus companys.
* Treballar amb els alumnes padrins les pautes de comportament, relació, socialització i ajuda lingüística.
Apadrinament lector
Proposta entre tercer cicle / primer cicle d’educació primària ó educació infantil
Introducció
Es tracta d’una activitat adreçada a l’educació primària, en la qual intervenen alumnes de tercer cicle que es presenten com a voluntaris, i alumnes de primer cicle / educació infantil. Els majors fan de padrins de lectura i conviden als més petits a llegir un conte, ajudant-los en el seu procés lector. Prèviament es fa una formació als alumnes que voluntàriament volen fer de padrins. Es fa un carnet d’apadrinament lector als alumnes que volen acreditar-se com a padrins i un contracte de compromís.
Professorat implicat
Tutors i professors encarregats de biblioteca. Seria interessant que l’activitat pogués formar part del PEC i, en finalitzar cada curs escolar, es pugui revisar i incorporar canvis per ajustar l’activitat als objectius que s’ha marcat l’equip docent.
Objectius
+ Treballar regularment diferents estratègies de lectura
+ Fomentar la convivència
+ Educar en la responsabilitat i el compromís
+ Fomentar la interrelació entre cicles
+ Ampliar els espais de comunicació oral entre els infants en la llengua vehicular de l’escola.
Funcionament
Es constitueixen parelles entre alumnes de tercer cicle i primer cicle - ó educació infantil - (padrins i apadrinats). Cada setmana mig grup - classe de tercer cicle ha de cercar els apadrinats de primer cicle i s’aparellen (cadascú amb el seu padrí) i comencen la lectura proposada. L’altre mig grup – classe pot fer una activitat de biblioteca. Es fa una formació prèvia a l’alumne que vol fer de padrí. És responsabilitat del padrí seleccionar les lectures adequades amb l’assessorament que li faci falta. En acabar la sessió, els padrins han d’omplir un quadernet de seguiment.
Primera sessió
Es fa una sessió conjuntament amb l’alumnat dels dos cursos i tot el professorat implicat (tutors, mestre de biblioteca). S’informa dels objectius de l’activitat i del funcionament en general. Es fa la proposta de parelles (cada fillet de primer s’asseu amb el seu padrí). S’acaba la sessió amb la signatura de cada parella d’un contracte on es comprometen a treballar junts, ajudant-se tot el necessari: el compromís, a partir d’aquest moment n’és doble: a llegir i ajudar-lo tot el que pugui per part del padrí, i a escoltar el conte i a demanar ajuda quan no entengui, per part de l’apadrinat.
Es pot fer coincidir aquesta sessió inaugural amb un esdeveniment del centre: visita d’un escriptor o il·lustrador a l’escola, dia del teatre, etc. A partir d’aquí, s’establirà el programa sistemàticament durant tot el curs, no tan sols com a un fet puntual relacionat amb el dia del llibre.
Darrera sessió
Als alumnes de tercer cicle se’ls hi fa entrega d’un carnet acreditant-los com a padrins i es fa una menció especial al moment d’avaluar-los en Llengua Catalana. Als més petits se’ls hi pot fer un petit regal.
Formació prèvia
A les classes de tercer cicle es dedica un temps per parlar de l’activitat i a preparar-la. Als mestres de llengua, aquesta activitat els hi ha permès:
o Treballar la fonètica de la lectura (per tal d’oferir un bon model de lectura). Els tons de veu, la intensitat i la importància dels silencis.
o Fer activitats de mediació (cercar textos que puguin entendre els petits, pensar quines paraules o expressions hauran d’explicar ....).
o Parlar de la comprensió lectora; s’ensenyen a formular preguntes de comprensió fàcils (literals) i difícils ( interpretatives i profundes).
o Parlar del hàbits lingüístics, parlar de la importància d’oferir als petits situacions per poder utilitzar el català, la importància per als petits de relacionar-se amb els més grans ...
o Ensenyar estratègies conversacionals bàsiques: què s’ha de fer quan un alumne petit diu una paraula o una expressió en castellà ...
o Treballar les expressions gestuals, la mímica, la dramatització i les expressions facials ...
o Realitzar un “Registre de lectures” adaptades a les primeres edats, en el qual es van apuntant els llibres que s’han emprat
o Proporcionar estratègies de lectura. Aquestes estratègies poden formar part del “Quadernet de seguiment” de l’alumne padrí, en el qual es van apuntant les incidències de les sessions, tant per part de l’alumne apadrinat (si té dificultats, si entén el que se li llegeix, si li interessa ...) com una autoavaluació per part del padrí (anotacions de l’evolució de les sessions de lectura, com es veu a si mateix com a lector). Les estratègies s’han de donar per escrit en el moment en que es fa la formació i podrien ser bàsicament les següents:
Què puc fer com amic lector/a?”
+ Parlar sempre en català, encara que els fillols contestin en castellà o barregin paraules, per a ell/a ets un bon model tant en la lectura com en l’expressió oral.
+ Preparar-te el conte amb antelació, llegir-lo a casa en veu alta; això t’ajudarà a fer millor l’entonació, les pauses, preparar-te les paraules que creguis que li poden costar d’entendre.
+ Llegir en un to que s’entengui bé el que dius, ni massa alt ni massa baix.
+ Si veus que el teu amic no t’escolta, para de llegir i pregunta-li per què ho fa, potser vas massa ràpid, o parles fluix i no et sent.
+ Prepara’t contes adequats a la seva edat. Els professors dels teus apadrinats han preparat tota una sèrie de contes i rondalles adreçades als més petits.
+ Pregunta-li quins tipus de conte li agraden més, una setmana tria ell/a i una altra tu.
+ És interessant poder comentar entre tots dos quin és l’autor del conte i també quin nom té l’il·lustrador, un és tan important com l’altre. L’ observació dels dibuixos també forma part de la comprensió del conte.
+ Intenta fer una petita conversa abans i després de la lectura, interessant-te pels seus avanços, les seves preferències i els seus interessos en general.
+ Has de pensar que ets un model lector per al teu apadrinat. Si li ofereixes un bon model, segurament també li agradarà ser un padrí lector quan ell sigui més gran!!!
+ Faràs servir sempre l’estímul, l’aprovació i els reforços positius per aconseguir que t’escoltin els més petits.
Al final de les sessions de formació als padrins, es lliura un carnet acreditant que l’alumne ha seguit satisfactòriament les sessions de preparació de l’apadrinament lector. Seria convenient que a més de la signatura del tutor/a, sigui la del Director/a / Cap d’estudis del centre, per donar-li encara més formalitat i rellevància.
En determinats centres s’avalua la feina desenvolupada per l’alumne padrí, formant part dels ítems d’avaluació en Llengua Catalana.
Exemplificació de rondalla: Sa Rondalla d’en Vit: E. Infantil
Del llibre: “Contant 8 rondalles. Contes de rondalles per a infants”
Ed. Les tres taronges
Informació prèvia al padrí
o Abans de començar la rondalla, es pot explicar què són les rondalles en l’entorn de les Illes Balears: són contes de les illes, de tradició oral que passaven de boca en boca y de pares a fills. Per exemple, Les rondalles mallorquines és la denominació amb què es coneix popularment l'Aplec de Rondalles Mallorquines d’en Jordi des Racó, de mossèn Antoni Maria Alcover. En conté més de quatre-centes i és una de les col·leccions més extenses en llengua catalana.
o Les rondalles de mossèn Alcover varen tenir una gran acceptació entre el públic mallorquí i també entre filòlegs i literats d’altres països. Durant molts anys pràcticament varen esser l'única via d’accés a la llengua catalana que tengué el públic mallorquí. Se n’han fet adaptacions teatrals i per a infants, edicions en cinta magnetofònica, en disc i en còmic i traduccions parcials al castellà, a l’anglès, al francès i a l’alemany, algunes ja en vida d'Alcover.
o En aquest cas, tens el text, els dibuixos, l’enregistrament i la cançó de la rondalla. T’has d’estudiar molt bé el contingut, les seqüències i l’ordre d’aparició dels personatges. Has de llegir unes quantes vegades la rondalla en veu alta, a ca teva, i consultar el significat de les paraules que no entenguis. Si et sents ben segur, aquesta sensació segurament la transmetràs al teu fillol.
o Preguntes que li pots fer al començament: “Mira la portada i les paraules ..”
+ Pels dibuixos de la portada, de què et sembla que deu tractar la rondalla?
+ Mirant el títol: és llarg o curt? Coneixes alguna lletra? Què et sembla que diu?
+ Vols escoltar la cançó de la rondalla?
o Un cop llegida la rondalla: Ara escoltarem la veu d’un famós cantant i compositor que l’ha enregistrada. (CD d’en Joan Bibiloni).
+ Al final de la rondalla, tens un diccionari i llistat de vocabulari de formes dialectals per ordre alfabètic. Consulta’l sempre.
+ Demana-li al teu fillol que faci un dibuix del personatge que més li ha cridat l’atenció.
Exemplificació de conte: “El follet Oriol i el cim de l’àguila”: Primer cicle
Autor: Òscar Sardà. Ed. Barcanova. Col·lecció Sopa de contes
o Aquesta col·lecció resulta apropiada per realitzar les sessions amb el primer cicle, ja que hi poden intervenir en la lectura també els fillets que comencen a llegir en lletra de pal, perquè el text del llibre presenta dues tipologies textuals: una frase curta a dalt, que resumeix el contingut de la primera escena en lletra de pal - que convida al més petit a començar a llegir el relat - i una frase més llarga a baix, en lletra d’impremta, que desenvolupa el relat de forma més extensa.
o Suggeriments per fer la lectura al teu fillol: Abans de començar el conte, mira la portada i les paraules:
+ (Tapant el títol): Pels dibuixos de la portada, de què et sembla que deu tractar el conte?
+ Mirant el títol: és llarg o curt? Què et sembla que diu?
+ Pots fer dues coses: no llegir el títol perquè ell/a en posi un quan ja has acabat el conte o bé llegir el títol abans de començar.
+ En aquest conte hi ha dues classes de lletres. Farem un tracte: Tu hi llegiràs la primera part en lletra de pal i jo continuaré amb la lletra d’impremta. Estàs d’acord?
o Durant la lectura:
+ Mentre llegeixes, assegura’t que comprèn les paraules que tu creguis més difícils o poc usuals: drecera, riu cabalós, turó, alçada, pessigolleig, sotrac ...
+ Si el teu amic/a parla en castellà quan et pregunta alguna cosa, li retornes la pregunta en català. Exemple: “Qué le ha pasado a Oriol? Vols dir ... què li ha passat a l’Oriol?
+ Pots aturar-te i preguntar-li, què et sembla que li passarà?
+ Abans d’arribar al final, fes que pensi com pot acabar el conte i després tu li llegeix com acaba.
+ Demana-li com és que en la frase final del conte es diu: Des de llavors els follets encara estimen més la natura que els envolta
o Després d’acabar el conte, assegura’t que l’ha comprés fent-li preguntes:
# Què li passa al protagonista?
# T’ha agradat el final? ... i que et faci l’explicació, que no quedi només en un sí o en un no.
# El títol d’un conte ens dóna pistes del que passa? Això els pot ajudar quan han pensat un títol que no té res a veure amb la història.
# Li pots preguntar si s’assembla a algun altre conte que ell coneix, o si surten personatges que també ha vist a altres contes (l’àguila, el follet, un bolet màgic, les cases dels follets...). Aquest fet acostuma a pensar i a relacionar amb els contes tradicionals.
Exemplificació de conte: La Picabaralla. Primer cicle (per tractar casos de conflictes entre alumnes)
Autor: Claude Boujon. Ed. Corimbo
Aquest conte treballa l’eterna enemistat entre dos personatges que, davant una greu dificultat, han d’unir esforços per poder solucionar una difícil situació que es presenta davant un enemic comú. Com a resultat, els personatges se n’adonen que la unió fa la força i que la vida és més plena vivint en pau i amistat.
o Durant la lectura:
+ Mentre llegeixes, assegura’t que comprèn les paraules que tu creguis més difícils o poc usuals: avenir-se, rosegar, rondinaire, vàndal, esbatussar-se, vellut, neguitosa, ...
+ Explica les expressions: “Ves per on ...”; “Barallar-se sense mullar-se” ...
+ Si el teu amic/a parla en castellà quan et pregunta alguna cosa, li retornes la pregunta en català. Exemple: “Qué le ha pasado a a los conejitos? Vols dir ... què li ha passat als conills?
+ Pots aturar-te i preguntar-li, què et sembla que li passarà?
+ Abans d’arribar al final, fes que pensi com pot acabar el conte i després tu li llegeixes com acaba.
o Després d’acabar el conte:
+ Assegura’t que l’ha comprés fent-li preguntes:
# Què li passa als protagonistes?
# T’ha agradat el final? ... i que et faci l’explicació, que no quedi només en un sí o en un no.
# El títol d’un conte ens dóna pistes del que passa? Què vol dir picabaralla?
# Li pots preguntar si s’assembla a algun altre conte que ell coneix, en el qual els animals parlen. Li has d’explicar que els contes en els quals els animals parlen com els humans, es diuen “Fàbules”.
# Pots demanar-li que en faci un dibuix a la pissarra per explicar el passadís que s’inventen els conills comunicant els seus caus per enganyar la guineu. (Hauries d’explicar que a les illes Balears aquest animal també es diu “rabossa”).
PROPOSTES DE CONTINUÏTAT
o Diversificar les activitats de lectura: En un primer moment, els alumnes de tercer cicle poden llegir als alumnes de primer la lectura del conte. Després es van incorporant activitats, que resultaran molt motivadores, tant pel padrins com pels apadrinats. Per exemple, el petit llegeix al padrí; el padrí li demana que li expliqui un conte que ha llegit; llegeixen tipus de text molt diferents: còmics, contes d’aventures, endevinalles, embarbussaments .... Si els petits no tenen el nivell lector suficient per abordar un conte, la mestra els prepara cartronets i llibres adaptats.
o S’estableixen lligams entre escriptura i lectura: Els petits llegeixen al seu padrí els textos que han escrit individual o col·lectivament i els grans fan el mateix: els llegeixen textos que han escrit. Després es poden fer comentaris i preguntes. A més, l’activitat permet establir vincles emocionals entre els alumnes. Els alumnes de tercer cicle valoren l’esforç que fan els més petits per aprendre a llegir i, d’aquesta manera, reconeixen el procés que van fer ells. Els hi proporciona una gran satisfacció. Els alumnes de primer cicle valoren molt que un fillet gros pugui apropar-se a llegir i a interessar-se per ell.
o Preparació al programa de voluntariat lingüístic: Tots els alumnes majors, que es presenten com a voluntaris a l’activitat poden participar encara que el seu nivell de competència lectora no sigui prou bona, com és el cas dels nouvinguts, però no se’ls hi deixa fora. En aquest cas, aquest fillet fa parella amb un altre padrí i l’apadrinat en té dos padrins. El que pretenem és que es sentin grans, importants, que vegin que són capaços de fer una activitat amb certa rellevància.. A poc a poc, van veient que se’n surten airosos i els hi va donant més confiança. Els més petits senten que estan atesos per algú més gran que ells i es creen uns lligams molt entranyables. Tenen la motivació de llegir per algú i, d’experimentar en què consisteix fer de voluntari. Possiblement es sentiran més segurs per realitzar el voluntariat lingüístic al seu futur centre de secundària.
o Es determinarà la durada de les sessions segons les característiques de cada centre. En general es destinaran uns 20 minuts per a cada sessió. En acabar el curs l’equip de mestres avaluarà l’activitat i valorarà a la memòria els inconvenients i els avantatges, tot el que es pugui millorar a la memòria del centre.
o Documents que s’haurien d’elaborar:
+ Registre de lectures: Llistat de llibres / contes que s’han emprat
+ Quadernet de seguiment: Anotacions de l’evolució de la lectura, intentant que sempre siguin positives.
+ Carnet: Acreditació com a padrí, un cop hagi acabat la sessió de preparació de l’apadrinament lector.
+ Contracte: Compromís signat entre els alumnes i els seus professors.
11
dijous, 7 de maig del 2009
5 punts per al voluntariat lingüístic
El voluntariat lingüístic als centres educatius
1. el punt de partida
es dóna poca relació i integració de l’alumnat nouvingut
es manifesten prejudicis sobre la immigració
hi ha una manca de valors interculturals i
un desconeixement de la diversitat
es donen poques situacions d’ús real del català en situacions informals
es té poca experiència en la col·laboració i en la solidaritat
es practica la deslleialtat lingüística dels catalanoparlants
2. els propòsits
per als nouvinguts: augmentar la relació i la integració
adquirir coneixements de la cultura del país
conèixer els hàbits dels joves autòctons
millorar la competència comunicativa en català
guiar-se en el nou sistema educatiu
per als autòctons: desenvolupar actituds de solidaritat
actuar d’ambaixadors de la pròpia cultura
comprendre la situació i el fenomen de la immigració
conèixer altres realitats culturals i llengües noves
practicar la lleialtat lingüística com a catalanoparlant
3. els guanys
per als nouvinguts: aprendre català
sentir-se integrat
valorar l’ús del català
fer amics
per als autòctons: valorar la llengua pròpia
reflexionar sobre les actituds lingüístiques
modificar les normes d’ús lingüístic i desfer prejudicis
fer amics
4. els fonaments
experiències d’altres centres sobre voluntariat lingüístic
programes similars: Integra’m, Un cafè x la llengua, etc
aprenentatge col·laboratiu i ensenyament per tasques
socialització, integració, interculturalitat
sensibilització i acollida
sentit de la pertinença: dret a la diferència i a la identitat
creació d’espais de convivència i de trobada
interacció com a factor de coneixement i d’aprenentatge
ús efectiu de la llengua comuna compartida
pràctica de la sostenibilitat lingüística
5. la pràctica
coordinació entre coordinador lingüístic, professor de Palic i Tutoria
planificació de tasques per a fer ús social de la llengua
informació i sensibilització a alumnes i professorat
organització de sessions: temps, espai, responsables, calendari, ajudes, valoració...
dimecres, 29 d’abril del 2009
Reflexions sobre l'acollida
Reflexions extretes del llibre L’acollida de Francesc Carbonell. Eumo Ed.
Entenem l’acollida com una actitud humana intrínseca del fet educatiu.
L’acollida ha de ser més una actitud que uns protocols d’intervenció.
En l’acollida hi ha d’estar implicada tota la comunitat educativa.
LES ACTITUDS
Per assolir l’èxit en l’acollida cal gaudir amb el tracte amb les persones.
No n’hi ha prou de tolerar els altres, cal acceptar-los tal com són.
Els que no es bloquegen per haver d’afrontar una incertesa se sentiran més bé treballant en l’acollida.
Afrontar la diversitat i l’imprevist fa que una certa dosi de conflicte sigui inevitable.
L’actitud d’acollida, d’obertura generosa a l’altre i a les seves necessitats de desenvolupament, és una condició indispensable del fet educatiu.
Un bon professor pot canviar el destí d’una persona.
El professorat no s’ha de sentir ni massa culpable ni massa innocent, només responsable.
A l’ensenyament, obligatori, allò d’aprendre a ser i aprendre a conviure són tasques prioritàries.
Per acollir cal abandonar el rol de funcionari instructor per assumir el compromís professional d’educar ciutadans.
El que més interessa a un centre educatiu centrat en el saber és el progrés en els aprenentatges.
Als centres centrats en el saber, és l’alumnat qui s’ha d’adaptar als requeriments de les matèries, i mai a la inversa.
Algunes escoles són com hospitals que només accepten els que ja estan sans i rebutgen els malalts.
Caldria fer un gir copernicà en els temes d’acollida, i posar al seu centre neuràlgic les necessitats de l’infant nouvingut.
El problema més gran que han d’afrontar molts alumnes immigrants és la impossibilitat de dotar de sentit els aprenentatges i el context on es duen a terme.
Per vèncer la ignorància, el millor és exercitat l’empatia.
L’esforç d’aquests infants massa sovint no es pot dedicar a l’aprenentatge. Han d’invertir-lo en la defensa de l’autoestima
Aconseguir un clima respectuós amb l’alteritat és important perquè es produeixi l’aprenentatge.
Les necessitats de l’alumne i la confiança en les seves possibilitats han de ser el centre de qualsevol consideració educativa.
Durant l’ensenyament obligatori, cal afavorir sobretot l’aprendre a ser i a conviure.
Perquè la diversitat es vegi enriquida cal partir de la convicció que som més iguals que diferents.
Els professionals de l’educació han de treballar per garantir la igualtat d’oportunitats de tots els infants.
ELS PROCEDIMENTS
L’acollida no és una nova feina que ha de desenvolupar un nou professional; és una actitud col·lectiva. Tots els professionals del centre han de sentir-se corresponsables de la socialització dels infants. No hi pot haver una bona acollida en un centre que no sigui acollidor.
Allò que les criatures duen a l’escola, cal que es valori i sigui incorporat a les activitats que l’escola fa.
Una bona acollida és la primera condició per a un bon aprenentatge de llengua. S’aprèn llengua fent-hi coses, fent coses amb persones que la parlen.
Cal limitar les activitats en què predomina la parla del professor i augmentar aquelles en què els alumnes parlen entre ells.
La fase d’acollida no es pot acabar ni un dia de la setmana determinat ni al cap d’un temps preestablert. S’extingeix progressivament.
Cal que el nouvingut deixi de sentir-se nouvingut com més aviat millor. El pas de nouvingut a company cal fer-lo des del primer dia.
L’èxit d’un pla d’acollida radica en el fet que el nouvingut deixi de seguida de sentir-se diferent.
Els immigrants, amb la seva arribada ens han permès identificar conflictes latents que ens passaven desapercebuts o que potser no volíem veure.
Els infants immigrats no han duit els nous problemes, sinó que els nous problemes els han dut a ells.
Reduir el fracàs escolar exigeix abandonar les actuals estratègies enfocades a la consecució d’individus competitius, i potenciar aquelles que ens permetin ampliar el nombre d’individus competents.
L’objectiu primer de l’ensenyament obligatori hauria de ser que no sortís ningú sense les competències necessàries per esdevenir un ciutadà autònom i responsable.
Ningú no educa ningú i ningú s’educa a si mateix; les persones s’eduquen entre si, mediatitzades pel món.
Els infants desplaçats per força necessiten confiança. Se senten diferents, desiguals i desconnectats.
Algunes pràctiques tutorials que reforcen la resilència són ajudar a expressar sentiments, desenvolupar el sentit de l’humor, etc...
En la relació família-escola, és determinant saber guanyar-se la confiança recíproca i mantenir-la. El millor fonament de les relacions interculturals és l’afectivitat.
Primer saber dir coses en la llengua de l’escola, més endavant podran fer en aquesta llengua tot el que l’escola demana.
El sistema educatiu, el barri, el municipi han d’ocupar-se de millorar la qualitat de l’ambient i de l’aire que respiren aquests alumnes en risc d’exclusió i de fracàs escolar.
Ni el professorat ni la família s’han de sentir culpables, sinó responsables.
ELS CONCEPTES
Autòcton.- Originari del lloc on es viu. Sinònim de nadiu o indígena. De vegades consideram un emigrat en contraposició a un autòcton i pot ser un fill d’immigrat que ha nascut aquí. De vegades feim servir el terme immigrants de segona generació...
Nadiu i autòcton- Podrien considerar-se sinònims però amb una diferència de grau, en el sentit que cal un nombre determinat de generacions de nadius (quin i qui l’estableix?) per esdevenir autòcton.
Immigrant i emmigrat- Sempre significa que van venir d’un altre lloc, però el gerundi del verb immigrar, indica una certa transitorietat d’una persona que està de pas (hagi arribat amb un boeing o amb una pastera) i el participi indica que algú resideix amb una certa voluntat de permanència.
No és casual, ni poc significatiu, que anomenem immigrants els que, de fet, són immigrats. Potser projectam així, sense adonar-nos-en, el nostre desig que no s’estableixin, la nostra dificultat per acollir-los com a conciutadans de ple dret.
Una altra connotació estigmatitzadora és que només anomenem immigrants o immigrats/des els procedents de països empobrits.
Sovint acabam fragmentant la societat en dos blocs aparentment compactes: la societat autòctona i els immigrants però en realitat aquest dos grups no són homogenis.
Separar el nosaltres dels altres forma part de la quotidianitat del discurs i de les pràctiques socials de legitimació de les desigualtats.
L’esforç xenòfob de subratllar i mantenir les barreres contrasta amb la tendència d’un món cada vegada més petit, intercomunicat, permeable i obert
Dol migratori. És el període durant el qual la persona immigrada suporta el procés de superació de la tristesa, baixa autoestima, sentiments de desorientació, d’ansietat, de vulnerabilitat, estrès... ocasionats per unes pèrdues molt importants: la familia, els amics, el seu estatus social, els béns, el paisatge...
Síndrome d’Ulises. Síndrome de l’immigrant amb estrès crònic i múltiple. Conjunt de símptomes psíquics i somàtics que es presenten reiteradament en persones immigrants.
La nostàlgia, el dolor pel desarrelament, el desig de tornar i els problemes d’adaptació no poden passar desapercebuts als educadors; d’aquí la importància que tenguin una acollida de qualitat.
La intensitat i la durada del dol migratori dels infants és variable i depèn de molts factors, entre els quals hi ha la qualitat de l’acollida rebuda: són fonamentals unes relacions psicosocials de qualitat per minimitzar-ne els efectes, ja que de fet, també es tracta d’un procés complex de reestructuració de la personalitat.
La integració és un procés bidireccional i dinàmic d’ajustament mutu. La integració no ha de pretendre ni l’assimilació cultural ni la submissió social dels nouvinguts a unes normes i uns costums.
La integració és un projecte col·lectiu utòpic: el procés de construcció d’un nou espai convivencial (que respongui a un imaginari col·lectiu, uns valors bàsics compartits, unes normes consensuades per tots...) en el qual tots ens hauríem de sentir acollits, reconeguts i respectats.
Sovint els fill d’immigrats construeixen unes identitats ètniques biculturals incorporant aspectes de la cultura d’origen i de la nova.
L’educador ha de considerar les conseqüències nefastes d’una acció educativa potenciadora de l’assimilació cultural sense integració social.
dimecres, 1 d’abril del 2009
Activitats didàctiques per a la interculturalitat
http://www.fundaciosergi.org/educacio_intercultural/index.php
Presentem una proposta didàctica que incita a l’anàlisi, la crítica i la reflexió entorn de la possibilitat i la necessitat de la convivència entre persones i comunitats d’origen cultural divers.
És un material pensat per treballar amb grups d’adolescents i joves. És per això que el presentem com un conjunt d’activitats dinàmiques que impliquen i interpel·len el jove en el seu dia a dia, en la seva relació amb l’entorn, en la seva quotidianitat. És, doncs, un material sense complexos per parlar clar sobre la immigració i la interculturalitat.
És també un material de suport a l’educador, al professor, al monitor per animar-lo a treballar a l’aula o amb el grup sobre aquests temes, sovint presentats com a conflictius o punyents i tractats massa ràpidament i superficial.
dimarts, 17 de març del 2009
SOSTENIBILITAT LINGÜÍSTICA
DECÀLEG "Sigues lingüísticament sostenible"
http://www.upf.edu/llengues/_pdf/dec_cat.pdf
1. SIGUES RESPECTUÓS AMB TOTES LES LLENGÜES
Quan dius que una llengua no t’agrada, o que no és útil o important, sense adonar-te’n apliques aquests prejudicis a les persones que la parlen. Totes les llengües són iguals i totes són diferents.
2. OBSERVA I ESCOLTA: INTERESSA’T PER LES LLENGÜES DEL TEU VOLTANT
Molt sovint a prop teu es parlen llengües que ni tan sols sospites, que no saps ni com es diuen. Moltes vegades saber-ne el nom o alguna paraula és suficient per demostrar que aprecies els qui t’envolten, que no et són indiferents. Digues gràcies a algú en la seva llengua i segur que li arrencaràs un somriure.
3. NO TINGUIS POR D’APRENDRE NOVES LLENGÜES, SEMPRE SERAN LES TEVES ALIADES
Molta gent pensa que una llengua o es parla o no es parla i que no hi ha terme mitjà, o que per fer entrar una llengua al cap n’ha de sortir una altra. Aprendre, poc o molt, una llengua no vol dir oblidar-ne una altra, ni parlar-la pitjor. Una sola paraula et pot ser útil i, arribis on arribis, una mica és millor que res. Sempre hi guanyaràs.
4. LES LLENGÜES T’OBREN NOVES PERSPECTIVES: NO RENUNCIÏS A LES FONTS DE CONEIXEMENT QUE T’OFEREIXEN LES DIVERSES LLENGÜES
Totes les llengües contenen coneixement i en produeixen de nou; no et limitis a l’anglès. No deixis de banda allò que està escrit en llengües properes. Sovint descobriràs que les pots llegir i entendre molt més del que et penses, i que les bones idees no tenen llengua, o que totes les llengües en tenen. Les diferents llengües expressen diferents mirades sobre la realitat. Aprendre llengües diferents t’ajudarà a eixamplar mires.
5. DÓNA VEU ALS MINORITARIS I ESCOLTA’LS
Entre tots els minoritaris constituïm una majoria.No contribueixis a accentuar el desequilibri lingüístic, no tractis les llengües amb pocs parlants com no t’agrada que et tractin a tu. Si pots triar,dóna prioritat als que tenen menys altaveus. Ajuda’ls a arribar a tot arreu i ells t’hi ajudaran a tu.
6. NO IMPOSIS LLENGÜES DOMINANTS, REPLANTA LLENGÜES AMENAÇADES
L’escriptor nord-català Joan Lluís Lluís diu que a molts catalans del sud els agrada anar al Rosselló a demostrar com en saben, de parlar en francès. No facis només de difusor de les grans llengües en detriment de les que tenen menys parlants. Mira d’interessar-te per la llengua que pot extingir-se: veuràs que és útil i necessària i contribuiràs a la reforestació lingüística.
7. UN PETIT MERCAT POT SER UNA GRAN PORTA
És important no confondre l’audiència potencial amb la real. Escriure o parlar en una llengua de molts parlants no és cap garantia de ser escoltat. En canvi, parlar com els que tenim més a prop és fer-nos sentir. L’important no és la quantitat de gent que et podria entendre, sinó les persones a qui de debò dius alguna cosa. Quan Shakespeare escrivia, els anglòfons no arribaven a sis milions.
8. PRACTICA LA DIVERSITAT LINGÜÍSTICA QUAN ET MOGUIS PEL MÓN
Aprofita tota la riquesa i diversitat que el món t’ofereix si l’escoltes. No vagis a Gal·les o a Malta només a aprendre anglès. Prova de parlar les llengües dels llocs que visites: com menys s’esperin els teus interlocutors sentir-te dir coses en la seva llengua, més se n’alegraran.
9. PRESERVA EL TEU ESPAI DE LLIBERTAT: LA LLENGUA NO TE LA PODEN PRENDRE SI TU NO VOLS
Les llengües no són coses, no es fan nosa les unes a les altres: no et deixis convèncer del contrari. Segurament al llarg de la vida no sempre podràs parlar en la primera llengua que vas aprendre, però sempre la podràs mantenir: és un coneixement que t’ajudarà a conèixer-ne d’altres. No el perdis: quantes més llengües saps, més saps de la teva llengua i del món.
10. NO EXCLOGUIS NINGÚ D’UNA LLENGUA
Les llengües, sobretot les poc parlades o poc esteses, creen lligams invisibles, són senyals de benvinguda, transformen un estrany en un veí. No privis els altres d’aprendre i usar la teva llengua. No els diguis amb la llengua que no són dels teus. A les Illes Balears, per exemple, parla’ls també en català; no els deixis fora de casa. El català és un passaport que no caduca: ajuda’ls a obtenir-lo per sempre.
SIGUES LINGÜÍSTICAMENT SOSTENIBLE !!!
http://www.upf.edu/llengues/actualitat/decaleg.html
dijous, 12 de març del 2009
APADRINAMENT I PARELLES LINGÜÍSTIQUES
ESQUEMA DE PROGRAMA D'APADRINAMENT
1.DEFINICIÓ DEL PROGRAMA.
Exercici d'empatia entre l'alumnat autòcton i el nouvingut per fomentar l'intercanvi i la coneixença amb dimensió intercultural i fixar la llengua pròpia, vehicular de l'ensenyament, com la llengua comuna compartida del centre.
2.PROTAGONISTES
implementació: equip directiu del centre
organització: tutoria i PALIC
destinataris: alumnat, específicament nouvingut i altres amb dificultats per a l'ús de la llengua catalana
3.OBJECTIUS.
1.Facilitar la incorporació al centre de l'alumnat nouvingut
2.establir relacions de dimensió intercultural
3.donar una benvinguda acollidora al nouvingut
4.educar en les actituds lingüístiques de respecte i lleialtat.
4.PROCEDIMENT
sessions de sensibilització al grup classe per part dels tutors sobre la llengua comuna i la riquesa de les altres llengües, sobre els prejudicis i les actituds lingüístiques.
Redacció d'un pla d'actuació sobre temes i procediments per a les trobades.
Informació al claustre i a tota la comunitat educativa sobre el programa i els seus valors.
Tria dels alumnes padrins i dels apadrinats. Proposta de parelles.
Sessions d'orientació als padrins i apadrinats sobre les normes a seguir, les directius i les recomanacions, així com les ajudes que tenen.
Establiment d'un acte protocol·lari de signatura de contractes i formalització de parelles.
Seguiment i avaluació del programa.
Acte protocol·lari de lliurament de diplomes i reconeixements.
5.ORGANITZACIÓ
Establir calendari i horaris, així com fixar els espais de trobada.
Establir responsable d'organització i les ajudes disponibles
6.DOCUMEMNTS DE GESTIÓ
Contracte d'apadrinament
fulls de seguiment i d'avaluació/valoració
diplomes de reconeixement.
Carnet d'ambaixador
fulls d'orientació: procediment, temes, suggerències, tasques...
ALTRES ASPECTES
Possibilitat d'organitzar un acte institucional d'àmbit local o municipal.
Fixació d'uns criteris per a la selecció dels alumnes participants.
Fixació dels criteris de compromís en el contracte.
Establir els ítems d'avaluació i els criteris de valoració.
1.DEFINICIÓ DEL PROGRAMA.
Exercici d'empatia entre l'alumnat autòcton i el nouvingut per fomentar l'intercanvi i la coneixença amb dimensió intercultural i fixar la llengua pròpia, vehicular de l'ensenyament, com la llengua comuna compartida del centre.
2.PROTAGONISTES
implementació: equip directiu del centre
organització: tutoria i PALIC
destinataris: alumnat, específicament nouvingut i altres amb dificultats per a l'ús de la llengua catalana
3.OBJECTIUS.
1.Facilitar la incorporació al centre de l'alumnat nouvingut
2.establir relacions de dimensió intercultural
3.donar una benvinguda acollidora al nouvingut
4.educar en les actituds lingüístiques de respecte i lleialtat.
4.PROCEDIMENT
sessions de sensibilització al grup classe per part dels tutors sobre la llengua comuna i la riquesa de les altres llengües, sobre els prejudicis i les actituds lingüístiques.
Redacció d'un pla d'actuació sobre temes i procediments per a les trobades.
Informació al claustre i a tota la comunitat educativa sobre el programa i els seus valors.
Tria dels alumnes padrins i dels apadrinats. Proposta de parelles.
Sessions d'orientació als padrins i apadrinats sobre les normes a seguir, les directius i les recomanacions, així com les ajudes que tenen.
Establiment d'un acte protocol·lari de signatura de contractes i formalització de parelles.
Seguiment i avaluació del programa.
Acte protocol·lari de lliurament de diplomes i reconeixements.
5.ORGANITZACIÓ
Establir calendari i horaris, així com fixar els espais de trobada.
Establir responsable d'organització i les ajudes disponibles
6.DOCUMEMNTS DE GESTIÓ
Contracte d'apadrinament
fulls de seguiment i d'avaluació/valoració
diplomes de reconeixement.
Carnet d'ambaixador
fulls d'orientació: procediment, temes, suggerències, tasques...
ALTRES ASPECTES
Possibilitat d'organitzar un acte institucional d'àmbit local o municipal.
Fixació d'uns criteris per a la selecció dels alumnes participants.
Fixació dels criteris de compromís en el contracte.
Establir els ítems d'avaluació i els criteris de valoració.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)