Aprenentatge mutu
Francesc Florit Nin
L’aprenentatge es produeix per la interacció. La interacció es pot donar entre l’aprenent i la matèria, entre l’aprenent i el docent i entre els aprenents entre si. En cadascuna d’aquestes interaccions es produeix el coneixement, és a dir l’adquisició de nova informació relacionada. Als centres educatius es donen les tres possibilitats. Tanmateix les dues primeres són habitualment prioritzades enfront de la darrera. L’aprenentatge entre els aprenents és una modalitat d’interacció que dóna molta possibilitats i crea una riquesa gens menyspreable. Molts professors tenim l’experiència d’alumnes que rebutgen l’ajuda nostra, però en canvi accepten de bon grat l’ajuda d’un company de classe. Les raons poden ser vàries, però n’hi ha dues que són fonamentals: l’ajuda entre iguals s’accepta millor perquè s’usa un mateix nivell de llenguatge i perquè es comparteixen interessos, motivacions, visions i referents.
Ben mirat podríem dir que una classe, a més d’un grup d’alumnes i un professor, també pot ser un conjunt d’aprenents i de docents, si consideram que els mateixos alumnes poden fer de mestres a companys d’aula. Açò pot facilitar molt la tasca del professor en disposar de més professorets i així abastar millor l’atenció a la diversitat. L’èxit de l’ajuda mútua entre iguals pot donar – està donant resultats excel·lents en tantes experiències escolars.
A vegades l’ajuda mútua es produeix sovint de manera espontània. Però si el mestre planifica la tasca, el rendiment pot ser més alt, i sobretot fer-se més extensiu a aquells alumnes a qui no els ha arribat la solidaritat dels altres. Planificar l’ajuda mútua pot ser relativament senzill: triar els grups o les parelles, fixar objectius, marcar uns continguts, fer entendre uns procediments, avaluar resultats... L’ajuda entre iguals pot organitzar-se de manera informal o molt formalitzada, fins i tot institucionalitzada.
Hi ha moltes modalitats d’ajuda mútua en l’àmbit educatiu. Les experiències en innovacions pedagògiques es multipliquen arreu del món. La UNESCO la recomana com una de les pràctiques instructives més eficients per a la qualitat de l’ensenyament. La modalitat més arrodonida d’aquest aprenentatge és el que anomenam Comunitats d’aprenentatge, un projecte de transformació de l’escola basat en la participació de tota la comunitat educativa a partir de l’aprenentatge dialògic. Altres modalitats, fàcils d’engegar, són l’alumne tutor, l’apadrinament, el voluntariat lingüístic, els grups d’estudi, el company mediador, el mentor, la parella de lectura, el cor contra el racisme...que són en definitiva maneres diverses de formular l’ajuda mútua i l’aprenentatge entre iguals.
Mirarem d’aplicar aquestes modalitats per a l’atenció a l’alumnat nouvingut, que és un dels col·lectius als quals l’organització de l’ajuda mútua té més sentit. Si les necessitats primeres de l’alumnat nouvingut és adquirir la competència comunicativa en la llengua de l’escola, una de les preocupacions peremptòries del professorat és la integració d’aquest alumnat per mitjà de la coneixença dels seus nous companys. Si s’aconsegueix una interacció entre ells, tenim la tasca mig feta, perquè un amic és el millor instrument per a l’aprenentatge d’una llengua.
1. Company tutor. La tasca de tutor d’un alumne cap a un altre s’entén com una ajuda durant les primeres setmanes perquè el nou alumne conegui el centre. L’alumne tutor li fa de guia en la nova situació, per orientar-se, per a dur l’agenda, per a l’horari i el calendari escolar, per a les tasques i les rutines, per als deures, etc. El company tutor té el compromís d’evitar l’aïllament del nouvingut i ajudar-lo en l’aprenentatge de la llengua inicial.
2. Apadrinament. És una modalitat igual a l’anterior però que s’assumeix durant tot el curs. El padrí i l’apadrinat signen un document de compromís d’acollida. En el compromís s’assumeixen responsabilitats d’ajuda en les tasques acadèmiques basades en la interacció en la llengua de l’escola. Est racta d’un suport cooperatiu entre iguals que millora les actituds i afavoreix la coneixença.
3. Voluntariat lingüístic. Les parelles lingüístiques són una eina molt eficaç d’aprenentatge de la llengua de l’escola que millora el rendiment de l’alumnat nouvingut. Es pot contemplar com a ajuda a les primeres passes de llengua inicial o bé per adquirir seguretat en l’ús de la llengua d’alumnes que ja duen un temps al país d’acollida. El voluntariat lingüístic incideix també en la idea de fer del català la llengua comuna compartida.
4. Parella de lectura. És una modalitat molt senzilla que consisteix a compartir una lectura (posem per cas els llibres de lectura extensiva de català o castellà) entre un alumne autòcton i un nouvingut durant dos o tres esplais de l’horari escolar.
5. Mediació. Els programes de mediació són cada vegada més presents als centres. La mediació intercultural pensada com a estratègia per a la resolució de conflictes pot tenir una modalitat de company específic per a un alumne nouvingut. Es tracta d’un paper assumit per aclarir malentesos i enfrontaments derivats de la immigració, el racisme, la marginació etc.
6. Models i mentors. En alguns centres es realitzen activitats encaminades a donar a conèixer com a exemples alumnes que han tingut èxit escolar i que poden servir de models de referència per al conjunt de l’alumnat. Si tenim a l’abast estudiants d’alguna minoria ètnica i lingüística que ha tingut èxit, aquests serveixen de mirall d’una imatge positiva. L’excel·lència d’un alumne no només s’ha de mirar en termes acadèmics, sinó també en termes d’integració social. Un mentor vindria a ser un model amb una implicació personal.
7. Grup d’estudi. És una vella idea d’ajuda mútua l’organització de grups que d’una manera més o menys formalitzada es troben per realitzar els deurtes o estudiar plegats. Les ajudes poden venir en grups d’edats diverses en els quals els grans ajuden els petits. Poden anar o no tutoritzats per una persona major (pares o mestres), dins o fora de l’horari escolar, a casa o a l’escola. S’ha demostrat la gran eficiència que tenen aquests grups en el rendiment d’alumnes amb més dificultats i amb alumnes nouvinguts.
8. Cor contra el racisme. La modalitat més complexa és la de formar un grup d’estudiants que es comprometen en l’observació i la denúncia de conductes racistes. Es tracta d’un grup que necessita una formació prèvia dins un programa general per a tot el centre per reconèixer, contrastar, discriminar i debatre els comportaments racistes en qualsevol de les seves manifestacions. El pensament crític i la sensibilitat intercultural poden tenir en grups així el lideratge d’una escola inclusiva i democràtica.
