Orientacions metodològiques per educació infantil (Cabrera i Rivera)

• Organitzar la vida escolar com un procés d’interacció i comunicació entre els fillets i l’adult. Si això és prioritari per a tots els alumnes, per als que acaben d’arribar d’un altre país és vital. Afrontar de manera adequada les primeres comunicacions en un altre idioma, amb els seus iguals, pot ser la base de l’adaptació dels anys següents.

• S’imposen activitats d’acollida on predominin els jocs cooperatius, prioritzant el llenguatge oral: Presentació, coneixement, afirmació, confiança ... Vegeu, entre d’altres a Cascón i Soriano i M. Beristain (1995)

• Si volem construir l’aula de tothom, s’ha de notar en la decoració, en les imatges, en els idiomes en què apareixen els escrits ...

• El contacte amb les famílies té una importància particular en gran part dels casos, però és especialment rellevant en els fillets acabats d’arribar d’un altre país. L’entrada a l’escola suposarà la sortida del món familiar conegut i segur, per introduir-se en un món desconegut i més ampli de relacions en les quals es fa servir un altre idioma i altres costums. Cal comptar amb l’agreujant que aquests alumnes poden haver patit massa canvis d’espais geogràfics, socials, culturals ..., en massa poc temps i les seves fonts d’inseguretat encara poden ser més grans.

Com a persones educadores, haurem d’estar atentes a aquesta dita freqüent: “S’adapten ràpidament ... a infantil no hi sol haver problemes ...” tan sentida de vegades i darrera de la qual sol haver-hi la mera assimilació cultural, més negativa quan distancia (en lloc de bastir ponts) l’infant de l’altra cultura que parla, sent, viu, menja i palpa a casa seva, amb la seva família.