divendres, 30 d’octubre del 2009

Sortir per aprendre llengua


Sortir per aprendre llengua
Francesc Florit Nin
ESEL. Servei d’Ensenyament de la llengua. EINA Menorca


Els vincles

És una de les activitats de més profit: per aprendre cal estar en contacte amb la realitat de forma directa, de manera que l’aprenentatge sigui una conseqüència de l’experiència i així establir vincles amb la realitat. La llengua no se n’escapa d’aquest principi. La millor manera d’aprendre una llengua és viure-la. Viure una llengua significa tenir les experiències de la interacció amb les persones que tenen la llengua d’aprenentatge com la llengua d’ús social. En aquest sentit, quan a les escoles volem ensenyar llengua catalana a l’alumnat nouvingut que tenen llengües d’origen diverses, el primer que hem de procurar és posar en relació aquest alumnat amb l’alumnat de parla catalana. Ho podem fer amb activitats diferents com per exemple un programa d’apadrinament o de voluntariat lingüístic; per exemple amb la invitació d’una alumne estranger que ja té una bona competència en català perquè expliqui la seva experiència d’aprenentatge; per exemple amb una conversa entre un alumne autòcton a l’aula d’acollida per a xerrar sobre algun tema d’interès juvenil; per exemple amb sortides a l’entorn.

Totes aquestes activitats només seran efectives (i afectives) quan es comparteix la llengua catalana com a llengua d’interrelació, com a llengua d’integració. L’aprenentatge de la llengua i la integració social formen part d’un mateix procés inseparable, “indisociable”. Quan s’integra socialment, s’aprèn llengua; quan s’aprèn llengua, s’integra socialment. Això dóna compte del component eminentment social i comunicatiu de les llengües. No oblidem que el PALIC és justament un Programa d’Acollida Lingüística i Cultura, i és en els continguts culturals en què s’ha d’inserir l’aprenentatge de la llengua. Si aconseguim que els catalanoparlants no amaguem la pròpia llengua a qui la volen aprendre i la necessiten, aleshores tindrem mig camí fet, ja que una llengua que és present en la vida de cada dia s’aprèn amb relativa facilitat.

La formació lingüística de l’alumnat nouvingut és el fonament de tota la resta dels aprenentatges. Sense les llengües de l’escola, català i castellà, no hi ha possibilitat d’èxit escolar ni d’integració escolar, sinó inadaptació. La llengua és la clau que obre totes les portes al coneixement i a la societat. Així que resulta del tot imprescindible un enfocament comunicatiu real per facilitar l’ús i l’interès. L’enfocament comunicatiu té en les sortides una de les formes més poderoses per a l’ensenyament l’aprenentatge de llengües. Juntament amb les sortides o excursions, també són productives activitats com els tallers de teatre o dramatitzacions, tallers de ràdio i els muntatges audiovisuals, els jocs d’interacció, la música i la cinematografia, els intercanvis i agermanaments i tot allò que té a veure amb les Tecnologies, que la qual els joves en son grans experts o adictes.

Alguns centres programen sortides escolars al seu entorn proper. Es tracta d’excursions d’una o dues hores per conèixer la ciutat i els seus recursos, les ofertes d’oci, d’esports i de cultura. Les activitats d’aprenentatge d’una L2 tenen molt a veure amb la riquesa de la interacció social que els aprenents són capaços de tenir amb els parlants nadius, entre els seus companys de classe i el seu professorat, i amb l’entorn.



Proposta de programació

Es proposa als centres que tenguin aules d’acollida de programar unes sortides a l’entorn immediat del centre: la ciutat. A partir dels diversos àmbits que tot seguit es donen, es tracta de programar una experiència d’ús real de la llengua amb interacció amb les persones i amb una preparació prèvia, fixats uns objectius, uns continguts bàsics i uns exponents lingüístics lligats a l’àmbit concret. Són activitats d’ensenyament que podríem anomenar “situacions comunicatives pragmàtiques estimulants”. La programació ha de plantejar “fer alguna cosa per mitjà de la llengua tot negociant el significat de les paraules amb els interlocutors”. Llengua i acció ha de formar un mateix feix integrat.

Les característiques d’aquesta proposta són:

• Es basen en la interacció, en la negociació, així per exemple les tasques en grup són les que produeixen més actuació lingüística.
• Són complexes perquè integren les quatre habilitats lingüístiques però amb un predomini de l’oralitat, de la conversa.
• Tenen un gran component afectiu-emotiu d’empatia amb la llengua nova.
• Són fortament contextualitzades en situacions comunicatives de l’entorn immediat on són significatives.
• Parteixen de temàtica propera a l’alumnat i del seu interès.

Objectius

1. comprendre i utilitzar expressions quotidianes i frases senzilles.
2. demanar informació sobre l’àmbit de la visita.
3. interactuar de manera senzilla.
4. conèixer la ciutat i els seus recursos.

Àmbits de sortides

NATURAL: sortida al camp o a un jardí públic,punt verd
COMERCIAL: passeig per un carrer comercial
ESPORTIU: instal•lacions i activitats esportives, clubs d’esports.
MUNICIPAL: dependències, organització i funcions d’un ajuntament.
JUVENIL: Punt Jove, Casal de joves, clubs,
CULTURAL: biblioteca pública, servei de préstec, sales d’exposicions, centres d’art
SOCIAL: Associacions de veïns, associacions d’immigrants, Agrupament Escolta, Protecció i Voluntariat, Servei d’acollida, Casal de jubilats, Caritas, Mestral, OFIM.
SANITARI: centre de salut, Creu Roja, geriàtric, pis tutelat, Servei de drogodependències..
RELIGIÓS: centres religiosos, parròquies,
INDUSTRIAL: polígon industrial, fàbriques, tallers.
PATRIMONIAL: museus, centres d’interès turístic, edificis singulars, teatres, esglésies
COMUNICATIU: seus de premsa, ràdio i televisió.




Procediment:

1. Abans de la sortida
Preparació de la sortida. Itinerari previst.
Lèxic específic de l’àmbit i frases habituals.
Formulació de preguntes sobre el medi o a realitzar a les persones que hi trobarem.

2. Durant la sortida
Incentivar la comunicació oral amb els ciutadans. Demanar-los unes explicacions breus i clares. Els alumnes poden prendre notes i fer les preguntes que prèviament s’han preparat. Si es disposa d’una càmera de vídeo, es pot realitzar un DVD de la visita.

3. Després de la sortida
Es redacta un diari de cada sortida a partir de les notes i amb l’ajuda del professor (en grup o individual). Es treballen de nou les expressions habituals i es poden interpretar diàlegs. Es fa un comentari general i s’aclareixen els dubtes. Cada alumne pot fer una fitxa sobre el medi visitat:

Fitxa

Lloc: __________________________________________
Adreça: _______________________________________

Persona entrevistada:_____________________________
Ofici o dedicació: ________________________________

Tema tractat: __________________________________
Frases usades: __________________________________
_____________________________________________
_____________________________________________
Pregunta: ______________________________________
Resposta: ______________________________________
_____________________________________________
Pregunta: ______________________________________
Resposta: ______________________________________
_____________________________________________



Producte final

Al final de tot el procés, els alumnes poden realitzar un mural amb les fotos de ls àmbits visitats amb un breu text explicatiu de la sortida i de les característiques principals del lloc visitat.

dimarts, 27 d’octubre del 2009

Què feim amb la Comissió de Normalització Lingüística

Omplir de sentit la CNL
Francesc Florit Nin. ESEL Menorca

Les Comissions de Normalització Lingüística dels centres tenen entre les seves competències la d’actualitzar el PLC i engegar un pla d’activitats per assolir els objectius fixats.

Atès que la situació sociolingüística de l’alumnat ha canviat molt d’ençà fa uns anys, és obligada una revisió del PLC i una diagnosi de l’assoliment i no d’aquells objectius que en el seu dia es van fixar quan s’aprovà el PLC.

També és cert, que després d’anys d’aplicar el PLC i de donar per “acabada” la tasca de normalització de la llengua catalana als centres, les Comissions de Normalització s’han buidat de contingut i d’activitat. El fet és però que encara és necessari actuar a favor de la llengua catalana com a llengua vehicular de l’ensenyament.

Ara, amb una realitat sociolingüística que ha augmentat molt la seva diversitat, les actuacions de les Comissions lingüístiques s’han de proposar un doble objectiu: integrar lingüísticament l’alumnat estranger i normalitzar la llengua pròpia de les Illes Balears com la llengua del centre. Aquests són els dos objectius bàsics que han de perseguir els nous PLC. Per un costat fer de la llengua catalana la llengua comuna compartida entre la comunitat educativa i de l’altre integrar els alumnes de les diverses llengües i cultures des del respecte al reconeixement de la diversitat. Es tracta d’afavorir l’acollida de les aportacions de tots els alumnes al centre, establir situacions de comunicació funcionals i valorar que l’ús de la llengua catalana és un factor bàsic d’integració. La promoció d’actituds positives envers el català i envers la diversitat lingüística ha de ser l’eix a partir del qual es desenvolupin les activitats docents.

En aquest sentit heus ací una llista d’actuacions possibles que podeu dur a terme les Comissions lingüístiques:

  • Implementar un Programa d’apadrinament o voluntariat lingüístic.
  • Portar una cartellera sobre les llengües i el seu ús: notícies i informacions.
  • Muntar una exposició sobre Drets lingüístics a partir de la UNESCO.
  • Organitzar celebracions culturals com una Diada de Menorca entorn del sentit històric i actual que tenen.
  • Engegar un Pla Intercultural de Centre a partir del Manual d’Educació Intercultural per a la Secundària de les Illes Balears de Joan Buades.
  • Introduir i treballar a fons continguts sociolingüístics a les àrees de llengua a partir del material didàctic Waramurngundi de Rosa Sensat.
  •  Organitzar trobades amb escriptors a partir del programa Viu la Cultura de la Conselleria. O altres activitats que el programa ofereix.
  • Organitzar una lectura pública d’una obra emblemàtica del poble o illa.
  • Organitzar un TELP (Taller d’Espai Lingüístic Personal) sobre actituds lingüístiques per a alumnes o per a professorat.
  • Establir un intercanvi escolar (en visita o per correu-e) amb territoris de parla catalana.
  • Difondre campanyes i actuacions a favor de la llengua d’entitats com OCB, Òmnium Cultural, ACPV, ACM, etc.
  • Apuntar-se a l’Acampallengua, Correllengua, ...
  • Difondre i impulsar programes de voluntariat lingüístic com Amb tu en català.
  • Inscriure’s al programa Entreilles d’intercanvi escolar
  • Elaborar o actualitzar enquestes sociolingüístiques a l’institut o escola.
  • Organitzar un programa de Parelles lectores per a l’acollida de nouvinguts.
  • Muntar un mural sobre la diversitat lingüística del centre.
  • Implantar el programari informàtic en català (Softcatalà)
  • Elaborar un cartell sobre l’obra de Francesc De Borja Moll.
  • Elaborar un calendari Intercultural.
  • Organitzar un recital de poesia.
  • Organitzar un festival de cançó.
  • Fer una exposició de les revistes en català.
  • Organitzar una Gimcana de les llengües a partir de les propostes de Carme Junyent (ed. Octaedro).
  • Muntar a la megafonia del centre una programació de música diversa amb especial atenció de la música en la nostra llengua.
  • Més coses...

dilluns, 19 d’octubre del 2009

Programació de català inicial A1



Programació de català inicial


Aquí teniu l'enllaç al

Grup de treball de tutors i tutores d'aula d'acollida.
Pla de formació de Badalona.



Els materials que presentem són una programació completa per a alumnat nouvingut a primària, en què s'hi recullen els 11 temes de la programació de nivell inicial de català (A1, usuari bàsic) per a escolars de 8 a 16 anys.
Es tracta d'una proposta adaptable a les necessitats de cada aula i oberta a noves aportacions.
Esperem que sigui del vostre interès i us animem a completar amb les vostres aportacions aquest projecte que voldríem compartit.

Juny de 2006


ELIC Badalona-Sant Adrià
CRP Ciutat de Badalona

divendres, 16 d’octubre del 2009

directori de webquest


Els webquets són una eina TIC que, si són ben dissenyades, faciliten molt l'aprenentatge. Tenen una estructura clara encaminada a la recerca, en la qual els alumnes han de cercar informació, reelaborar-la, crear nou coneixement i avaluar-se. El més atractiu és l'aprenentatge cooperatiu que s'hi proposa, ja que es treballa per projectes. A més es planteja una metodologia activa, participativa, on s'han de desenvolupar tot un seguit de destreses i competències: sintetitzar, organitzar, argumentar, redactar i per suposat l'ús de les TIC, etc, en equip i amb la finalitat d'elaborar un producte final de grup. El disseny de webquest és senzill, cadascu en pot fer a partir d'un tutorial.

En aquesta adreça de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya en trobareu molts exemples classificats per matèries i nivells:

http://webquest.xtec.cat/enlla/

http://www.xtec.es.recursos/webquests/