Pel seu interès reproduïm en aquest bloc la darrera acta del semianri de PALIC de Menorca que esteim a punt de tancar. Es tracta del resum de la ponència de Matilde Martínez, perquè tothom hi pugui accedir. Més endavant farem un enllaç obert al bloc del Seminari, de manera que tots els continguts qure hio hem anat aportant pugui ser també accessible a tothom.
La ponència externa de Matilde Martínez va consistir bàsicament a mostrar la gestió, la didàctica, els materials usats i el repertori de les estratègies d’ensenyament i aprenentatge de la L2, el català, a les aules d’acollida.
Na Matilde Martínez ha estat professora de secundària de francès i d'espanyol com a llengua estrangera durant 4 anys, i fins al curs passat (2007-2008), tutora de l' Aula d'Acollida de l'IES Palau Ausit de Ripollet (Barcelona). La seva experiència de professora de llengua estrangera va fer que traspassàs la metodologia d’un enfocament comunicatiu a l’ensenyament de català per a l’alumnat nouvingut.
Va ser una ponència molt completa i útil, amb el gran avantatge que gairebé tot el material i les experiències didàctiques són explicades al seu bloc ABECEDARIS.
La primera cosa que va fer na Matilde Martínez va ser penjar la seva programació d’aula al bloc, de manera que ara tots els membres del seminari hi puguem accedir.
La seva aposta per la llengua oral és la base de totes les activitats. Les motivacions dels alumnes les basa amb arguments ben pràctics. Per què aprendre català? Per que es té moltes més possibilitats de trobar feina. La programació seva es basa en el MCER (Marc Comú Europeu de Referència per a les llengües: aprendre ensenyar i avaluar. (en Xec en té 5 exemplars a disposició dels seminaristes), en el qual es fixen els graus de competència en el domini d’una llengua. Els alumnes nouvinguts han d’assolir el nivell A2, com a mínim, a les aules de PALIC i la resta de nivells superiors es considera que s’han d’adquirir dins l’aula de referència. També va fer incidència en la diferenciació entre llengua de comunicació i llengua d’aprenentatge. Els alumnes nouvinguts han de treballar els dos extrems, ja que la major part de llengua que necessiten és la llengua que es fa servir per a l’escola i en aquest sentit va dir que a l’aula d’acollida cal treballar la llengua de les matèries: aprendre a contestar exàmens, a fer treballs, a aprendre vocabulari específic, etc. és a dir tot allò que s’ha de dominar com a estudiant, la llengua acadèmica o llengua d’instrucció. Açò implica que cal treballar sobretot els textos escolars. Açò s’entronca amb una línia pedagògica que pregona que la llengua s’ha de treballar a partir dels continguts escolars, allò que s’anomena TILC, tractament Integrat de Llengua i Continguts.
La tercera gran estratègia és la de considerar la llengua com una eina de relació i que per aprendre-la bàsicament s’ha d’usar: la llengua s’aprèn usant-la fent activitats. Va recomanar el web Segundas Lenguas e Immigración.
Va estructurar les pràctiques d’aprenentatge de L2 en tres capítols:
1. Activitats realitzades amb nouvinguts dins l’aula d’acollida
2. Activitats realitzades dins l’aula de referència amb alumnat nouvingut
3. Activitats amb alumnes nouvinguts en relació als alumnes autòctons
A partir d’aquí na Matilde Martínez va anar explicant diverses experiències: Sortides a l’entorn, El meu Àlbum, Elaboració d’un diccionari personal, el Blocs dels alumnes com a diaris d’aula, la Poesia de tardor, l’Entrevista, etc.
La segona sessió de dia 7 va seguir amb les diverses experiències dutes a terme a la seva aula d’acollida. Les (infinites) activitats d’aprenentatge, va dir, és una suma d’estratègies i recursos (E+R=A∞) –la fórmula matemàtica és meva, sorry.
Una de les estratègies més difícils de posa ren pràctica és la de treballar alhora en diversos nivells, per a diversos alumnes amb graus de competència de la llengua tan distants. Na Matilde Martínez explicà que ho resol treballant un mateix tema en diversos nivells i combinant un horari setmanal en què els alumnes fan hores diferents a l’aula d’acollida. L’estratègia d’aprofitar alumnes que ja en saben per fer de profes als alumnes en estadis inicials. Funcionen les parelles d’autoajuda i també els programes d’autoaprenentatge i autoavaluació de programes en línia a Internet com Galí ( a les Illes tenim també el PELC
La forma de treballar és determinada, segons va mostrar, entre dos eixos: el treball per tasques i la pedagogia de la diversitat. A partir d’això es deriva tot un seguit de metodologies com el treball per parelles, la tutoria entre iguals, el Pla de Treball Individual ( les adaptacions curriculars), el Treball per Racons (no necessàriament físics), el Treball per Projectes, el Grup Cooperatiu, el Portfolio o Dossier d’alumne, etc ( és possible que en digués més que als meus apunts no vaig anotar).
Una de les activitats més útils va ser la manera com avalua l’expressió oral, a base d’una prova d’interacció amb preguntes sobre el context conegut, com es fa a les proves de l’Escola Oficial d’Idiomes).
Els recursos disponibles són molts, especialment els disponibles a la Gran Xarxa (Edu365, Youtube, Flickr, Viquipèdia, Blocs, etc.), però també altres tan senzills com activitats de teatre, les fotocòpies, les revistes velles, etc. Va explicar l’ús que en fa de la gravadora digital (60 €) i les gran possibilitats didàctiques que té)
Va explicar també amb més detall com s’organitzen les parelles lingüístiques. La diferència amb els nostres programes de voluntariat, és que el seu centre, per les característiques que té, no és voluntari sinó que és una activitat reglada dins la programació de llengua catalana. La gran majoria de l’alumnat del seu centre és castellanoparlant, tot i que la majoria sap parlar català, el seu entorn fa que no el practiquin gaire. L’experiència està ben explicada a GREIP (Grup de Recerca en Ensenyament i Interacció Plurilingüe), específicament a Parelles Lingüístiques (clicau-hi.
Altres experiències: Portfolio de les llengües, Expressió oral, Entrevista, la pissarra imantada, la plastificadora, etc. Però em vaig cansar d’escriure i no us vull cansar. Ho teniu tot al seu bloc, més amunt amb enllaç.
En fi, van ser 7 hores amb dos capvespres molt profitosos, d’un sol daurat que convidava a passejar arran de la mar, però nosaltres al peu del canó escoltàvem atents i enyoràvem l’aire fresquet de fora. Va donar tantes idees i materials, tan generosament, que només li podem agrair i prendre el seu exemple. Gràcies Matilde.