Equip d'Interculturalitat, Normalització i Acollida és un bloc educatiu

acabant el curs i reflexionant sobre la feina

2011-06-02T03:20:00.000-07:00

Faig feina a l'Equip de Suport a la llengua del Servei d'Ensneyament de Català. D'ençà ara farà quatre anys, vaig proposar-me de treballar en tres eixos, vam anomaner EINA, és a dir: un petit Equip per a la Interculturalitat, la Normalització i l'Acolliment.

L'arribada massiva d'alumnat de procedència molt diversa d'arreu del món a les nostres aules, amb llengües i cultures diferents, omplien de color i de reptes el panorama educatiu dels centres. Els reptes eren, bàsicament tres: acollir l'alumnat nouvingut (1) en llengua catalana (2) incorporant l'aportació de les seves llengües i cultures(3). Per fer-ho teníem clar que havíem d'incidir en el professorat responsable de les aules d'acollida, però també en el conjunt del professorat de cada centre. Perquè en definitiva, tothom n'era responsable.

Una de les coses primeres que tením clares era que la llengua catalana havia de ser el centre de gravetat de la nostra actuació. En segon lloc que aprendre una llengua nova era sobretot fruit de la interacció social i que, en tercer lloc, per fer-ho possible, l'acollida havia de ser de doble direcció, una acollida mútua. Un enfocament intercultural de l'escola n'era la garantia.

Que la llengua catalana sigui alhora lloc de trobada de llengua compartida com a llengua pròpia i mitjà d'integració i de cohesió entre tot l'alumnat en un marc plurilingüe no és un objectiu fàcil. No ho és, entre moltes raons, per la situació de minorització de la llengua catalana.

La tasca de realitzar una bona acollida lingüística i cultural, a través del PALIC, només té el propòsit de facilitar, ajudar i garantir als nouvinguts les mateixes oportunitats d'èxit escolar. I açò és una feina compartida per tot el centre, que va més enllà de les aules d'acollida. En aquest sentit, la interculturalitat significa tenir la mirada oberta a l'enriquiment que suposa per a l'escola la diversitat de cultures que s'hi donen, una oportunitat per obrir la mirada de tots els alumnes per tal d'adquirir el valor de la convivència.

Era, és, important per a nosaltres adonar-se que tota la feina feta a l'aula d'acollida té la finalitat de possibilitar com més prest millor la incorporació de l'alumnat nouvingut a l'aula del grup de referència, que és el seu lloc natural, i on pot aprendre més i millor. L'AA és per tant una ajuda inicial.

Els tres eixos, Interculturalitat, Llengua i Acollida, només tenen un sentit ple si l'escola no és tota sola. Cal que tota la comunitat educativa, en un sentit ample, treballi en una mateixa direcció. L'entorn, amb tots els agents educadors, s'ha de posar d'acord en un consens respecte els tres eixos. Les famílies, el municipi, les entitats cíviques, etc. hauran de comaprtir l'objectiu de la cohesió social entorn de la llengua, la interculturalitat i l'equitat educativa. Una escola oberta a l'entorn i un entorn que penetra a l'escola mitjançant la participació, la implicació i la corresponsabilitat.

La nostra feina, idò, a l'equip de Suport a la llengua ha estat assesorar les aules d'acollida com el nucli a partir del qual intervenir en tot el centre. Són tasques complexes, certament, però és evident que sempre s'ha de treballar en realitats ben concretes: en metodologies innovadores per a l'aprenentatge de la llengua, en programes de continguts interculturals, en tractament de la diversitat lingüística, en immersió, en lligar el context a l'escola, en com fer present les llengües de l'alumnat al centre, en com atraure els nous ciutadans a la llengua del país, etc.

La valoració en en faig d'aquests quatre anys és de claroscurs. Sempre pens que podem fer més del que feim, però que alhora resulta difícil d'intrevenir en una estructura complexa com és un centre. D'altra banda hem introduït programes, materials, metodologies que tenen molt bon rendiment, com per exemple l'apadrinament lingüístic, les sortides a l'entorn, els criteris d'avaluació, la difusió de materials i de portals educatius a Internet, etc. Amb tot, per mi un dels inconvenients que tenim és l'actitud de renúncia a la llengua catalana. Cosa que la fa invisible als nouvinguts que no troben contextos d'interacció reals.

Decàleg del voluntariat lingüístic als centres

2011-05-24T01:05:00.000-07:00

Decàleg del voluntari lingüístic

ESEL. Servei d’Ensenyament del Català

Comparteix la llengua. Ajuda’l a aprendre català com la millor manera d’acollida.
No li amaguis la teva llengua, parla-li sempre en català, encara que al principi tingueu dificultats
Valora l’interès que demostra i els esforços que fa. Una bona actitud és el principi de tot i cal que l’animis
Dels errors aprenem i són una ocasió magnífica per corregir-los, però no siguis estricte
Parla-li de forma entenedora, pausada i clara i assegura’t que t’entengui.
Interessa’t per la seva llengua i cultura. Demana pel seu país d’origen
Aprofita per explicar expressions, paraules, costums, festes, cançons, menjars i fets de la nostra cultura
Parlau de la importància de saber llengües i de la necessitat de dominar la llengua del país on vivim
La llengua s’aprèn usant-la. Fes que el català sigui el pont per unir les amistats
Difon entre els teus amics la tasca del voluntariat com una experiència gratificant i enriquidora.

Decàleg de l’apadrinat lingüístic

ESEL. Servei d’Ensenyament del Català

El català és la llengua de l’escola, dominar-lo és la garantia del teu èxit escolar i laboral.
Parlar català és la millor manera d’integrar-te, és una oportunitat per obrir portes. El teu esforç serà valorat.
Demana que et parlin en català perquè el vols aprendre, que et parlin a poc a poc i amb claredat.
No tenguis por a equivocar-te, dels errors n’aprendràs molt i els altres t’ajudaran a corregir-te.
Demana com es diuen les coses, el sentit de les paraules, com es pronuncien bé. No et preocupis del teu accent. Tothom en té un que l’identifica.
Explica tu també la teva llengua i cultura, les tradicions i les festes del teu país.
Aprofita per llegir diaris en català, veure tv i escoltar la ràdio. Totes les ocasions són bones per aprendre.
Parlau de la importància de saber llengües i de la necessitat de dominar la llengua del país on vivim.
La llengua s’aprèn usant-la. Fes que el català sigui la llengua de comunicació amb els teus col·legues.
Difon entre els teus amics la tasca del voluntariat com una experiència gratificant i enriquidora.

Joves navegants

2011-05-05T00:45:00.000-07:00

El Consell de Menorca, a través de l'INJOVE ha programat una sèrie d'activtats per a joves durant l'estiu.

Una de les quals va dirigida específicament a alumnes nouvinguts que fan PALIC: Jovens Navegants

L'activitat consisteix a realitzar una una singladura en vaixell per les aigües menorquines.
dates: del 16 al 19 de juliol (primer torn) 9 places
del 20 al 23 dejuliol ( segon torn) 9 places

Adreçat exclusivament als alumnes de secundària de 2n cicle d'ESO que són al programa PALIC i en els tallers d'acolliment lingüístic del COFUC. Durant l'estada a bord del vaixell Galaxie es duran a terme activitats de pràctica de vela, educació ambiental, descoberta de l'entorn, neteja del litoral, tallers de recursos i les tasques pròpies del dia a dia a un veler.

La finalitat és la pràctica de la llengua oral de català per a alumnat nouvingut.

INCRIPCIONS : del 2 al 8 de maig a la web : www.injovemenorca.com/estiu2011

Obrim el Seminari de PALIC al món

2011-05-04T01:43:00.000-07:00

Pel seu interès reproduïm en aquest bloc la darrera acta del semianri de PALIC de Menorca que esteim a punt de tancar. Es tracta del resum de la ponència de Matilde Martínez, perquè tothom hi pugui accedir. Més endavant farem un enllaç obert al bloc del Seminari, de manera que tots els continguts qure hio hem anat aportant pugui ser també accessible a tothom.

La ponència externa de Matilde Martínez va consistir bàsicament a mostrar la gestió, la didàctica, els materials usats i el repertori de les estratègies d’ensenyament i aprenentatge de la L2, el català, a les aules d’acollida.

Na Matilde Martínez ha estat professora de secundària de francès i d'espanyol com a llengua estrangera durant 4 anys, i fins al curs passat (2007-2008), tutora de l' Aula d'Acollida de l'IES Palau Ausit de Ripollet (Barcelona). La seva experiència de professora de llengua estrangera va fer que traspassàs la metodologia d’un enfocament comunicatiu a l’ensenyament de català per a l’alumnat nouvingut.

Va ser una ponència molt completa i útil, amb el gran avantatge que gairebé tot el material i les experiències didàctiques són explicades al seu bloc ABECEDARIS.

La primera cosa que va fer na Matilde Martínez va ser penjar la seva programació d’aula al bloc, de manera que ara tots els membres del seminari hi puguem accedir.

La seva aposta per la llengua oral és la base de totes les activitats. Les motivacions dels alumnes les basa amb arguments ben pràctics. Per què aprendre català? Per que es té moltes més possibilitats de trobar feina. La programació seva es basa en el MCER (Marc Comú Europeu de Referència per a les llengües: aprendre ensenyar i avaluar. (en Xec en té 5 exemplars a disposició dels seminaristes), en el qual es fixen els graus de competència en el domini d’una llengua. Els alumnes nouvinguts han d’assolir el nivell A2, com a mínim, a les aules de PALIC i la resta de nivells superiors es considera que s’han d’adquirir dins l’aula de referència. També va fer incidència en la diferenciació entre llengua de comunicació i llengua d’aprenentatge. Els alumnes nouvinguts han de treballar els dos extrems, ja que la major part de llengua que necessiten és la llengua que es fa servir per a l’escola i en aquest sentit va dir que a l’aula d’acollida cal treballar la llengua de les matèries: aprendre a contestar exàmens, a fer treballs, a aprendre vocabulari específic, etc. és a dir tot allò que s’ha de dominar com a estudiant, la llengua acadèmica o llengua d’instrucció. Açò implica que cal treballar sobretot els textos escolars. Açò s’entronca amb una línia pedagògica que pregona que la llengua s’ha de treballar a partir dels continguts escolars, allò que s’anomena TILC, tractament Integrat de Llengua i Continguts.

La tercera gran estratègia és la de considerar la llengua com una eina de relació i que per aprendre-la bàsicament s’ha d’usar: la llengua s’aprèn usant-la fent activitats. Va recomanar el web Segundas Lenguas e Immigración.

Va estructurar les pràctiques d’aprenentatge de L2 en tres capítols:

1. Activitats realitzades amb nouvinguts dins l’aula d’acollida

2. Activitats realitzades dins l’aula de referència amb alumnat nouvingut

3. Activitats amb alumnes nouvinguts en relació als alumnes autòctons

A partir d’aquí na Matilde Martínez va anar explicant diverses experiències: Sortides a l’entorn, El meu Àlbum, Elaboració d’un diccionari personal, el Blocs dels alumnes com a diaris d’aula, la Poesia de tardor, l’Entrevista, etc.

La segona sessió de dia 7 va seguir amb les diverses experiències dutes a terme a la seva aula d’acollida. Les (infinites) activitats d’aprenentatge, va dir, és una suma d’estratègies i recursos (E+R=A^∞) –la fórmula matemàtica és meva, sorry.

Una de les estratègies més difícils de posa ren pràctica és la de treballar alhora en diversos nivells, per a diversos alumnes amb graus de competència de la llengua tan distants. Na Matilde Martínez explicà que ho resol treballant un mateix tema en diversos nivells i combinant un horari setmanal en què els alumnes fan hores diferents a l’aula d’acollida. L’estratègia d’aprofitar alumnes que ja en saben per fer de profes als alumnes en estadis inicials. Funcionen les parelles d’autoajuda i també els programes d’autoaprenentatge i autoavaluació de programes en línia a Internet com Galí ( a les Illes tenim també el PELC

La forma de treballar és determinada, segons va mostrar, entre dos eixos: el treball per tasques i la pedagogia de la diversitat. A partir d’això es deriva tot un seguit de metodologies com el treball per parelles, la tutoria entre iguals, el Pla de Treball Individual ( les adaptacions curriculars), el Treball per Racons (no necessàriament físics), el Treball per Projectes, el Grup Cooperatiu, el Portfolio o Dossier d’alumne, etc ( és possible que en digués més que als meus apunts no vaig anotar).

Una de les activitats més útils va ser la manera com avalua l’expressió oral, a base d’una prova d’interacció amb preguntes sobre el context conegut, com es fa a les proves de l’Escola Oficial d’Idiomes).

Els recursos disponibles són molts, especialment els disponibles a la Gran Xarxa (Edu365, Youtube, Flickr, Viquipèdia, Blocs, etc.), però també altres tan senzills com activitats de teatre, les fotocòpies, les revistes velles, etc. Va explicar l’ús que en fa de la gravadora digital (60 €) i les gran possibilitats didàctiques que té)

Va explicar també amb més detall com s’organitzen les parelles lingüístiques. La diferència amb els nostres programes de voluntariat, és que el seu centre, per les característiques que té, no és voluntari sinó que és una activitat reglada dins la programació de llengua catalana. La gran majoria de l’alumnat del seu centre és castellanoparlant, tot i que la majoria sap parlar català, el seu entorn fa que no el practiquin gaire. L’experiència està ben explicada a GREIP (Grup de Recerca en Ensenyament i Interacció Plurilingüe), específicament a Parelles Lingüístiques (clicau-hi.

Altres experiències: Portfolio de les llengües, Expressió oral, Entrevista, la pissarra imantada, la plastificadora, etc. Però em vaig cansar d’escriure i no us vull cansar. Ho teniu tot al seu bloc, més amunt amb enllaç.

En fi, van ser 7 hores amb dos capvespres molt profitosos, d’un sol daurat que convidava a passejar arran de la mar, però nosaltres al peu del canó escoltàvem atents i enyoràvem l’aire fresquet de fora. Va donar tantes idees i materials, tan generosament, que només li podem agrair i prendre el seu exemple. Gràcies Matilde.

Acull en català i l'ensenyaràs

2011-03-25T01:33:00.000-07:00

Proposta didàctica
Francesc Florit . ESEL Menorca. Servei d’Ensenyament del Català

Acull EN CATALÀ i l’ensenyaràs

Justificació
Les persones usen les llengües d’una determinada manera, que tradueixen la seva manera de ser i d’actuar. Quan en un país hi ha comunitats lingüístiques diferents, com aquí el català i el castellà, juntament amb altres llengües arribades d’arreu del món, es produeixen situacions de contacte i d’intercanvi, i també opinions sobre aquestes situacions. En parlar, les persones actuam amb les llengües amb unes actituds i unes idees. Els cartells Acull en català i l’ensenyaràs il·lustren dues situacions de la vida quotidiana sobre la interacció entre les llengües que ens permeten reflexionar sobre les actituds i els comportaments dels personatges.

Activitat
Debat breu de 15-20 minuts sobre les actituds lingüístiques que il·lustren els cartells i els comportaments dels alumnes respecte l’ús del català davant situacions semblants. Aquesta proposta es pot fer a qualsevol nivell de secundària i al darrer cicle de primària.

Objectius
1. Observar i analitzar els comportaments lingüístics i les actituds lingüístiques subjacents.
2. Debatre i reflexionar sobre les conseqüències de determinades actituds i comportaments lingüístics.
3. Prendre consciència de la importància del respecte a la diversitat lingüística i de la lleialtat a la pròpia llengua.
4. Adonar-se de la necessitat d’aprenentatge de la llengua catalana pels nouvinguts.

Procediment

El professor penjarà els dos cartells i farà una breu explicació sobre la interacció lingüística que es dóna entre diverses llengües a la classe, al carrer, a la ciutat. Explicarà la importància de les llengües, de la necessitat d’aprendre’n i de la relació entre la llengua i la identitat, etc.

Cal que el professor faci anar el debat des dels cartells a les experiències personals dels alumnes, de manera que siguin ells els protagonistes de les situacions plantejades i que aflorin les pròpies actituds lingüístiques per poder reflexionar-hi. Quina és la vostra experiència? Què us ha passat una cosa semblant?

Cal aprofitar les experiències dels alumnes nouvinguts per expressar les situacions que han viscut respecte de l’aprenentatge de la llengua catalana. Quina ha estat la seva experiència d’acollida.

Una altra possibilitat és fer una enquesta breu d’usos i actituds sobre qui parla en català a qui? Quants canvien de llengua? Quants la mantenen?

Es pot aprofitar per donar a conèixer el programa de voluntariat lingüístic com Amb tu en català o relacionar els cartells amb el programa de voluntaris lingüístic del centre.

Al final del debat, els alumnes poden dibuixar altres situacions semblants amb altres diàlegs. També poden dir altres eslògans: parla’m en català, que en vull aprendre.

Per obrir el debat, el professor formularà les següents preguntes, o d’altres que tenguin a veure amb les actituds lingüístiques de les persones:

Qüestions
Qui ha publicat aquets cartells?
Per què serveix un cartell així. Per quins motius es publica? Quina n’és la intenció?
Quina situació representen?
On se situa l’acció?
Qui són els personatges? Com es poden identificar?
Què fan els personatges?
Hi ha dos tipus de globus: un indica parlar, l’altre pensar. Com es representen i per què?
Què diuen i què pensen els personatges?
Els personatges diuen el que pensen? I pensen el que diuen?
Per quines raons creus que els personatges parlen en castellà o en català?
Com creus que continuaries una conversa semblant?
Què significa per tu la frase “Però, per què no em parlen en català?
Què vol dir “Mmm...així no n’aprendré mai”
Què entens per “acollir en català”?
Què és un prejudici? Els cartells il·lustren alguns prejudicis, quins?
A qui va dirigit el cartell?
Coneixes la Plataforma per la llengua? On pots trobar informació? A què es dedica?

Reflexions finals
Com podem ajudar les persones per aprendre català.
Tots som aprenents i ensenyants de llengües.
Com i on pot aprendre català una persona nouvinguda.
Les causes que expliquen que el català es parla cada vegada manco.

L'escola no és un mercat, ni la llengua s'hi pot reduir

2011-03-10T02:35:00.000-08:00

Per compensar els dèficits lingüístics
Francesc Florit Nin

La idea d’igualar l’ensenyament en català amb l’ensenyament en castellà o viceversa, de manera que es faci el 50 % en cada llengua no deixa de ser aparentment molt justa. Si la població que tenim a Menorca es reparteix majoritàriament entre les dues llengües oficials (un 60% de llengua pròpia català, un 35% llengua pròpia castellà, un 5% d’altres llengües) és prou assenyat que les dues llengües siguin llengües vehiculars a l’ensenyament. I així és en gairebé tots els centres, en proporcions variables. El 50% sembla idò, en principi, un principi igualitari. Llavors si, com fan alguns centres, s’introdueix l’anglès com a vehicular en algunes matèries amb programes específics, llavors les dues llengües oficials han de quedar més reduïdes en hores lectives. Cada centre ho ha de regular, segons com sigui el seu context sociolingüístic.
Tanmateix, allò més important no és el percentatge de català-castellà-anglès, sinó els resultats finals. I aquí no hi pot haver discussió possible, simplement perquè tothom està obligat a complir amb la normativa legislativa aprovada pel Parlament. Què vol dir que l’important siguin els resultats? Que tot alumne, tengui la llengua que tengui, ha de ser competent en les dues llengües oficials i ha de tenir un domini suficient d’anglès en acabar l’ensenyament obligatori. Punt.
En realitat, però, què passa? Que l’escola no és una illa, incomunicada amb la resta del món. Que l’entorn és un factor educador (i deseducador) molt influent. Que l’escola, tot i que poleix les desigualtats d’origen, no és suficient per compensar-les. Que en l’aprenentatge i, sobretot, l’ús de les llengües l’entorn extraescolar és poderós (família, amics, mitjans...). I aleshores passa que els resultats finals en el domini i ús de les llengües és prou desigual.
L’escola s’ha de preocupar que tots els al•lots dominin bé el català i el castellà ( i anglès en menor grau, potser). Si surten amb deficiències en una o altra llengua, caldrà reconduir el model lingüístic aplicat. Els mestres no són tontos i, si no hi ha prejudicis entremig, apliquen un model lingüístic que fins ara ha donat bons resultats, en general. Tanmateix, la cada vegada més nombrosa població castellanoparlant fa que ara comencin a sortir alumnes amb mancances en l’ús del català. Dit d’una manera clara i llampant: tots els alumnes dominen el castellà amb prou fluïdesa, no tots els alumnes dominen el català amb prou fluïdesa. Són aquests resultats que hem de compensar. Cal recordar que segons una enquesta del 2003 un 60% de les persones que viuen a les Balears i que no tenen el català com a llengua pròpia, no el sap parlar.
Justament són les escoles que apliquen un model de compensació lingüística les que obtenen millors resultats en les dues llengües. Les escoles amb ensenyament majoritàriament en català compleixen amb els objectius fixats per la llei. No així les escoles que tenen el català en percentatges més baixos al 50 % de llengua vehicular, simplement per què l’escola no basta.
Fer una ullada ràpida a la programació televisiva, a les ràdios, a Internet, a la premsa, a l’oferta de cinema, a tot l’oci juvenil, la visita al metge, l’entrevista de feina, la citació judicial, els cursos de formació, etc. la presència de la llengua catalana tendeix a 0 en alguns àmbits i a cotes minses en altres. És clar que els detractors del català a l’escola diran que tot allò és mercat lliure i que per tant si no hi ha català pel carrer és perquè els consumidors de béns i serveis no ho reclamen. Ben cert. Res a objectar ... si no fos perquè hi ha centenars de lleis espanyoles que ho prohibeixen, ho dificulten o ho ignoren. Per què tenim mercat lliure de totes les televisions en castellà i en canvi no el tenim per a les televisions en català? Per posar-ne un exemple d’espantosa actualitat per a la recepció de TV3 al País Valencià, que els diaris locals amaguen, com tantes altres notícies referides a la nostra llengua i cultura.
Però l’escola no és un mercat, de moment. I per tant no podem tenir una escola a la carta, en la qual els estudiants siguin distribuïts segons la preferència lingüística dels pares. Ho hem comprovat milers de vegades: el mercat tendeix a ser salvatge i per tant és imprescindible regular-lo, i més en qüestió de llengua i educació. Creim que en el fons molts no se’n fan cap problema perquè un al·lot no domini el català, i per contra clamarien al cel si comprovessin que un al·lot no domina el castellà. Les raons són les de sempre: n’hi ha que pensen que hi ha llengües més importants que d’altres, especialment la seva.
Les persones que reclamen més presència del castellà a l’escola, també seria just que demanéssin també més presència del català a altres àmbits, ni que siguin només els àmbits públics. Seria just, però mai no ho han reclamat. Quan el català tengui el 50% d’ús en els àmbits extraescolars, llavors tindrà sentit que també sigui només del 50% a l’escola. Mentrestant l’escola farà el paper que sempre li hem demanat: que compensi la desigualtat, que integri les diferències i que estimi la diversitat. Almenys des d’una perspectiva progressista de l’educació. La resta és la selva.

eines 2.0 per a aprendre llengua

2011-02-15T03:53:00.000-08:00

eines 2.0

Guaita a l'escola

2011-02-07T04:11:00.000-08:00

Diuen que a Menorca es porta a terme una bona educació. Si és així caldrà "de- mostrar-ho". En aquest sentit la Delegació Territorial de Menorca, el Centre de Professorat, el Consell Escolar de Menorca i el Moviment de Renovació Pedagògica van aprovar el projecte Guaita a l'escola, amb la intenció de difondre les bones pràctiques educatives dels centres de Menorca.

Amb la intenció de concretar les actuacions a dur a terme, es demana que cada centre tracti amb l'equip directiu, amb la Comissió pedagògica (o el conjunt del professorat) quines són les experiències que el centre pot aportar al projecte. Cada centre escolar tindrà una o dues experiències que en total sumaran 100 a tota Menorca. L'equip de direcció del projecte ha fixat els següents paràmetres per tal de guiar en l'elecció de l'experiència triada (que difícilment es poden complir totes, només són criteris d'orientació):

Característiques de la bona pràctica

1. contextualitzat en l’entorn i amb projecció universal
2. defineix els objectius en termes de competències
3. afavoreix la implicació de tota la comunitat educativa
4. afavoreix els aprenentatges de la diversitat d'alumnes
5. contempla el treball cooperatiu
6. reforça l’escola inclusiva
7. diversifica la metodologia, els materials i els recursos
8. treballa les capacitats de forma integrada
9. promou l’intercanvi i la interacció
10. permet la transferència de coneixements a altres situacions
11. estimula la creativitat i el pensament divergent
12. fomenta l’esperit crític
13. organitza l’aprenentatge com una recerca-acció
14. interactua amb la realitat per fer-ne experiència
15. treballa els valors de la democràtica i la solidaritat
16. practica l’autoavaluació i l’autoregulació
17. usa les TAC de forma habitual
18. globalitza els continguts
19. valora l’esforç i estimula la perseverança
20. té una perspectiva intercultural

Jornada experiències pedagògiques

2011-01-20T02:17:00.000-08:00

Dibuix de Neus Breguera. del llibre Huracán. Ed. Kalandraca

Ensenyar i aprendre llengua en el context actual

ponència a Tortosa de Francesc Florit

En aquest enllaç trobareu el contingut resumit:
El suport a les aules d'acollida

Primer llengua oral

2010-12-16T03:52:00.000-08:00

L2 ORAL, ensenyar-la a aprendre-la

El llenguatge és una de les creacions més importants de la humanitat. El llenguatge ens permet crear i construir el món, organitzar les relacions, interactuar amb l’entorn....

Una nova L2 s’aprèn a partir de la L1. Ambdós aprenentatges són resultat d’un procés social. Però els resultats són ben diferents. Un bon coneixement de la L1 afavoreix un bon aprenentatge de la L2. La interdependència lingüística (Cummins, 1979) indica: “l’alumnat d’incorporació tardana amb una bona escolarització prèvia i un bon desenvolupament de la seva llengua, no té problemes per a transferir-la a la L2 de l’escola si hi ha suficient motivació per a aprendre la nova llengua”

Altres condicionants. Es diu que fins als 10 anys es té més plasticitat per aprendre una nova llengua. Però açò és fals. La base d’aprenentatge és sobretot de caràcter social: emocions, actitud, habilitat social, capacitat d’interacció amb l’entorn... i capacitat cognitiva. Açò ho tenen millor els adults.

La llengua oral sovint s’ha subordinat en l’aprenentatge de la llengua. Fins fa poc. Tanmateix la llengua escrita sempre és una derivació de la llengua oral, un subproducte, tot i que d’unes característiques singulars. Tanmateix l’objectiu primer de la comunicació és ENTENDRE’S, i això sovint es fa per mitjà de l’oral.

No es pot ensenyar L2 com s’ensenya L1. No té res a veure!

Ensenyar L2 oral vol dir crear els contextos d’ús com més “natural” possible. Només la interacció social provoca el pas de la “capacitat” a l’ús efectius d’una llengua.

Les condicions emocionals d’autoestima i de relació positiva amb l’entorn i amb la nova llengua són importantíssimes per a l’aprenentatge de la L2.

Aprendre una llengua és aprendre a fer coses amb aquesta llengua. És el mètode anomenat ELMT: Ensenyament de Llengua Mitjançant Tasques.

Per què llengua oral en primer lloc? Perquè és el més urgent per a l’alumnat nouvingut, que necessita immediatament dir el nom, demanar una adreça, parlar de l’escola... I com que l’expressió oral va estretament lligada a la comprensió oral, tenim els arguments bàsics per remarcar la importància de la llengua oral a l’aula d’acollida.

saber llengües, bilingüisme per tothom

2010-11-30T00:53:00.000-08:00

L’avantatge cognitiu i social de saber llengües
Francesc Florit Nin

Fa poc el diari EL PAÍS va difondre un reportatge sobre el bilingüisme. És clar que es referia a les escoles que entenen el bilingüisme com l’ensenyament en castellà i en anglès. Sorpresa que no es referís al bilingüisme que fa més de 30 anys porten a terme les escoles de més d’una quarta part de la població espanyola que viuen a comunitats amb una altra llengua pròpia. Fins al final del reportatge no es va dir que a Catalunya ( sempre obvien el País Valencià i les Illes Balears), Galícia i Euskadi teníem un sistema bilingüe ( o millor dit bilingüitzat). Ho deia el reporter que açò suposava un gran avantatge cognitiu per a les persones i a més deia que els alumnes catalans teien més bona nota en castellà que els d’altrtes zones de l’Espanya monolingüe. Oh descoberta.
El que resulta encara més curiós és comprovar com, tot i defeensar el bilingüisme, la gran part dels espanyols no el practiquen. Si és tan bo, perquè no s’implanta? I així els espanyols monolingües aprendien una altra llengua espanyola, a més de l’anglès, com feim els qui vivim a l’Espanya bilingüitzada.
Les persones que defensen el bilingüisme a Catalunya, a les Illes Balears o a València, però no el volen per res a Madrid o a Extremadura o a Múrcia mostren com a mínim una incoherència que els delata. Açò és el que proposa el partit de Rosa Díez. En el fons no volen ser bilingües, sinó que volen que ho siguem els altres perquè ells es puguin mantenir en el seu monolingüisme de sempre.
Les persones nouvingudes que venen a viure a Menorca, per exemple, tenen tot el dret a ser bilingües o trilingües. Dir-los o fer-los veure que amb aprendre i usar només el castellà ja en tenen prou és un acte d’una subtil marginació. Negar-los la llengua catalana és una manera indirecta de no admetre’ls a la comunitat. Tenir dret a formar part integrada a la comunitat vol dir tenir dret a escoltar la ràdio en català, a llegir-ne diaris, a comprar en català i llenir-ne les etiquetes, a poder comprar jocs en català per als fills que n’aprenen a l’escola. Tenir dret a anar al cinema en català, que el metge ens hi visiti, tenir dret a rebre la llengua dels nadius, sentir el paisatge en la llengua del país, etc. En definitiva, els nouvinguts tenen el dret a no ser-li amagada la llengua catalana i així poder ser també bilingües o trilingües o quatrilingües.
Fa poc una persona del Brasil que ha vingut a viure a Menorca declarava que parlava quatre idiomes: tres dels quals són llengües romàniques (portuguès, castellà i italià), l’altre és l’anglès. Enhorabona! Ara només li cal saber també la llengua d’on treballa, el català, que com que és també una llengua romànica, derivada del llatí, li serà ben fàcil. Fa poc, també una persona immigrada a Barcelona, declarava que ja que a ell li neguen d’aprendre el català perquè se li amaga la llengua, com a mínim vol que els seus fills vagin a una escola d’ensenyament en català perquè així s’assegura que seran bilingües. Una postura ben diferent a la demanada per una menorquina que, en carta al director, reclamava les classes en castellà per als seus fills. Per què? Perquè així no seran bilingües?
Fer servir la immigració com una excusa per justificar accions en contra de la llengua catalana és una pura demogògia. La defensa dels drets de les persones immigrades és defensar el dret a aprendre la llengua del país on han vingut a viure. Defensar el dret dels castellanoparlants a no emprar el català és pervertir la situació. Si una societat funciona en dues llengües és del tot normal que tothom sigui bilingüe. Tothom, o no? Perquè si tots són avantatges, cognitius i socials, per què s’hi neguen? Per quines raons ocultes no volen ser bilingües?

Educació antiracista

2010-11-23T01:38:00.001-08:00

VII Simposi Educació i Immigració. Girona 18 i 19 de novembre de 2010

L'educació anticracista és la passa següent al tractament de la diversitat des d'un punt de vista intercultural. Una de les conferències més interessants ( ho van ser totes!) va ser la de Walter Actis, del Colectivo IOÉ. El títol de la conferència "Hi ha possibilitats d'implementar una educació antiracista?" Les reflexions van ser molt encertades, encoratjadores, i tanmateuix ben realistes, ja que el punt de partida de la relaitat social i de les actituds majoritàries no són precisament gaire positives. Va explicar com es donen poc compromís i poca formació del professorat respecte els problemes de racisme a les aules.
L'educació antiracista ha d'actuar en dois pols: el dret a la diversitat i a la pròpia identitat i el dret a la igualtat. Que la tasca prioritària del professor és crear espais de trobada per a la convivència i mirar de trobar aliats dins i fora de l'escola per tal de lluitar contra tota forma d'exclusió.

Projecte Guaita a l'escola

2010-11-12T02:39:00.001-08:00

Open publication - Free publishing - More qualitat2012

Dossier Comissió Lingüística i Acollida

2010-11-11T00:41:00.000-08:00

Open publication - Free publishing - More llengua

emotivitat i llengua

2010-10-01T01:42:00.000-07:00

Emotivitat i llengua
Francesc Florit

Una llengua és un caramull de connexions que s’estableixen entre les persones. Per açò diem que una llengua és sobretot un producte social, que de fet només es pot donar quan dues persones interactuen. I com que les relacions socials venen regulades pels sentiments i les emocions, amb una micona de racionalitat, podem deduir que les emocions i els sentiments formen part indestriable d’una llengua. Fent la màxima: una llengua és una emoció compartida.
I açò es pot comprovar quan es tracta d’aprendre una llengua nova, una llengua altra a la pròpia. Així la llengua, com a principal via per regular la conducta humana i la comunicació, és una eina complexa, la més complexa. És per un costat instrument de cognició, és vehicle de l’expressió i és dipositària de la identitat.
Usam la llengua per “fer” moltes coses. Qui deia que una llengua és un acte (de parla). Però la principal és la de vehicular el pensament i el sentiment —es poden realment destriar? Pensament i sentiment, les dues cares essencials de la conducta humana, la racionalitat i l’emotivitat.
En l’àmbit de l’educació, i en concret en l’ensenyament i aprenentatge d’una llengua L2, sovint la tasca docent se centra en el pensament racional. I oblida o margina aquella altra cara del component humà: l’emotivitat. L’escola també haurà de treballar la relació emotiva amb el llenguatge. Ja ho fa en les primeres edats, però com més grans són els alumnes, més es bandeja. Si el mestre vol que l’alumne interioritzi la llengua, especialment quan es tracta d’una nova llengua, una L2, haurà de lligar l’experiència d’aprendre amb ingredients emocionals. I en aquest cas en ingredients emocionals positius, amb emotivitats plaents si es pot dir així. Perquè les emocions poden ser assertives o negatives envers la llengua. Si l’alumne és capaç d’establir relacions saludables, còmodes, agradables, tendres...amb la llengua que ha d’aprendre, aleshores l’aprenentatge és ràpid i consistent. S’aprèn allò que realment es vol aprendre. Les maneres diverses que es pot valer un mestre per fer una llengua emotivament atractiva són per exemple jugar amb la llengua, comptar amb interessos personals, veure’n la necessitat, treballar amb productes d’alta qualitat emotiva: concerts, contes, poesia, cinema, teatre, etc. En definitiva es tracta senzillament, senzillament? de posar en contacte l’aprenent amb un model de llengua a imitar i a estimular a parlar-ne, a parlar-hi, i a parlar-se des dels sentiments.

Actuacions d'ESEL PAIRE Menorca

2010-09-21T01:32:00.000-07:00

Què ofereix ESEL-PAIRE als centres

EN MEDIACIÓ:
Orientar en l’escolarització de nous alumnes
Oferir el servei d’Interlocució
Fer l’acompanyament de les famílies als centres
Ajudar en les relacions amb Serveis Socials municipals
Ajuda en el servei de derivació d’alumnes entre els centres
Ajudar en les entrevistes a pares
Informar sobre el sistema educatiu i altres aspectes d’educació

EN ACOLLIDA:
Ajudar en la redacció del pla d’acollida.
Assessorar en l’acollida inicial
Assessorar sobre l’organització de l’aula de PALIC.
Orientar sobre estratègies per a l’ensenyament del català com a L2.
Suport al professorat en la tasca d’atenció als alumnes nouvinguts.
Assessorar el treball tutorial amb l’alumnat nouvingut
Afavorir la creació de Fons de Recursos per a alumnat nouvingut.
Fer cursos intensius de llengua inicial
Assessorar en les adaptacions curriculars per a nouvinguts
Orientar sobre l’avaluació de l’alumnat nouvingut
Assessorar sobre proves inicials d’avaluació
Ús de les TIC a l’aula d’acollida
Treballs sobre sortides i coneixement de l’entorn
Aplicació i exemplificació de propostes didàctiques

EN LLENGUA
Revisió del PLC
Activació de la Comissió Lingüística
Promoure plans de foment de l’ús de la llengua catalana.
Assessorar en la programació didàctica del català com a L2.
Incentivar la creació d’activitats d’ensenyament-aprenentatge de la llengua.
Assessorar sobre l’ús del català com a llengua vehicular i de cohesió.
Suport en la revisió de documentació relativa a Normalització Lingüística,
Dinamització del català al centre
Informar sobre experiències de centre
Aportar activitats sobre normalització del català
Introduir programes d’apadrinament i de voluntariat lingüístic

EN INTERCULTURALITAT
Col·laborar en la sensibilització i promoció de l’educació intercultural.
Orientar sobre metodologies, recursos i materials didàctics
Ajudar en l’atenció a la diversitat lingüística i cultural
Difusió de material didàctic, experiències i programes
Coordinar professorat en Projecte Lingüístic./ Immersió/ PALIC.
Acollida i Interculturalitat.
Incentivar els intercanvis de materials i experiències dels centres educatius.
Potenciar la competència intercultural del professorat.

Nou curs, al servei dels centres

2010-09-08T01:49:00.000-07:00

Ja fa uns anys que la Conselleria d'Educació de les Illes Balears va posar en marxa els equips de suport als centres i als docents des des diverses necessitats i en distints aspectes. Els equips que treballam diractament amb el profes i amb els alumnes (i amb les famílies) que tenen a veure amb l'atenció a la diversitat provocada per la immigració són ESEL i PAIRE.
ESEL és l'Equip de Suport a l'Ensenyament de la Llengua i PAIRE respon a les sigles de Programa d'Acollida, Integració i Reforç Educatiu. Ambdós equips formen part de Serveis Educatius diferents, però les seves competències tenen un camp d'intersecció que els obliga a coordinar-se, a treballar conjuntament.
Durant el curs passat 2009-2010 ja ens reuníem per compartir la informació i les tasques. Tanmateix hem constatat que hem d'anar una mica més enllà i treballar com un sol equip. A Menorca som quatre professionals amb experiència: Núria Pons i Carme Morales (PAIRE) i Caterina Juanico i Francesc Florit (d'ESEL).
Els centres educatius ja coneixen la nostra feina i en tenen experiència ja que en tots hi hem tingut intervencions. Però convé de fer-ne un resum de les nostres funcions. Els tres pilars que donen sentit als dos serveis són l'acollida, la llengua catalana i la interculturalitat. I açò abarca temes com l'escolarització i la mediació, els serveis d'inetrlocució, les relacions amb altres entitats que treballen amb la immigració, l'acollida de famílies i alumnes nouvinguts i els seu seguiment escolar, el suport de llengua oral i cursos de català intensius, l'organització de l'aula d'acollioda, l'ajuda en la redacció de plans d'acollida i de PALIC, l'assessorament en avalaució i en adaptacions curriculars, la introducció de metodologies didàctiques en L2, l'aplicació de materials didàctics i la seva exemplificació a les aules, i tot allò referit a l'ensenyament del català, programacions i recursos, així com iniciatives per al foment i la dinamització de la llengua catalana coma llengua pròpia del centre, com també la implantació de plans per a la interculturalitat en tot el curriculum.
El nostre propòsit és contrubuir a la millora de l'educació dels alumnes, donar les eines de gestió més adients al professorat i així oferir oportunitats per a la convivència plural, des del respecte a la diversitat i amb la llengua pròpia com a llengua escolar compartida.

3ª Trobada de PALIC

2010-06-03T02:22:00.000-07:00

Trobada de Professores de PALIC
Centres d’educació secundària de Menorca

CONVOCA: Francesc Florit, Equip d’Ensenyament de la llengua. Equip EINA.
DATA: 2. 6. 10
LLOC: IES Biel Martí de Ferreries

OBJECTIUS
• Conèixer les activitats realitzades en relació a sortides i coneixement de l’entorn amb l’alumnat nouvingut.
• Consensuar un model didàctic per a les sortides escolars
• Conèixer experiències d’altres centres

ACTIVITATS
• Cada professora exposarà la seva experiència relativa a les sortides escolars.
• Les experiències i els recursos disponibles.
• Possibilitat d’editar el material didàctic elaborat
• Valoració final de les trobades de PALIC.
• Avaluació del suport d’ESEL Menorca
• Suggeriments per al curs 2010-2011: propostes d’actuació
• Altres informacions

Assistents:
Abdó Florencio. CC Sant Francesc de Sales. Ciutadella
Gemma Moll. CC Sant Francesc de Sales. Ciutadella
Raquel Miralles. IES Pasqual Calbó. Maó
Miquel Maria. IES Ramis, IES Pasqual Calbó, i Sant Francesc de Ferreries
Amanda Rodríguez. CC La Salle de Maó
Esther Pelegrí. Professora del programa PAIRE
Maria Pons. IES Biel Martí de Ferreries
Joan Febrer. IES Biel Martí. Ferreries
Roser Mercadal. IES Quadrado. Ciutadella
Núria Pons. Professora mediadora del programa PAIRE
Antònia Campins. IES Cardona. Ciutadella
Mariola Juanico. IES Cap de Llevant. Maó
Francesc Florit. Professor equip ESEL. EINA
Caterina Juanico. Equip ESEL Primària

Temes tractats

La reunió es divideix en dues parts. A la primera es tracta el tema acordat sobre les sortides escolars. A la segona es fa un repàs de les actuacions fetes, se’n valoren els resultats i es donen informacions pertinents respecte el suport d’ESEL.

Intervencions dels participants

Mariola Juanico.
Explica que s’han fet poques experiències respecte les sortides escolars. Tenen el problema que el centre és ubicat fora del nucli urbà de Maó, cosa que dificulta molt els desplaçaments. Amb tot han aprofitat l’oferta municipal d’un itinerari guiat pel centre de la ciutat organitzat per l’ajuntament amb una guia. Amb l’objectiu de conèixer els llocs més emblemàtics es va realitzar una visita fora de l’horari escolar, a la tarda. S’indica que excepcionalment també es pot sol•licitar dins l’horari escolar.

Esther Pelegrí
Com a professora dels cursos intensius de llengua dins el programa PAIRE que ha realitzat al CC de la Consolació de Ciutadella, exposa que una activitat consistí a fer un itinerari per la ciutat de la part antiga per mitjà d’un mapa, tot visitant diversos llocs: museus, esglésies, ajuntament (on van berenar) etc. Durant el trajecte es van fer fotos que, una volta passades a l’ordinador van servir per fer recordatori dels llocs visitats i practicar llengua oral.

Tònia Campins
Explica que han fet moltes sortides. A la biblioteca on els alumnes aprofiten per fer-se usuaris i on coneixen les possibilitats que té, alguns dels quals es fan assidus dels serveis oferts. També van visitar correus, per conèixer els serveis i fer els tràmits d’enviament d’una postal. Van visitar el Casal Jove i les activitats que s’hi fan. Van visitar l’exposició sobre restes arqueològiques del Museu Municipal (sense guia). Els cicles formatius que fan al propi centre també és un motiu de visita, ja que alguns dels alumnes nouvinguts tenen interès en la formació posterior a l’ESO. Finalment han programat sortides conjuntes les dues aules d’acollida dels dos instituts de Ciutadella amb la finalitat que es coneguin entre ells i coneguin altres espais com la zona verda de Es Pinaret.

Maria Pons i Joan Febrer
En Joan Febrer és el professor que realitza les sortides escolars amb els nouvinguts. Ho fan de manera sistemàtica, una vegada al mes. Cada sortida té un àmbit: comercial, sanitari, cultural, empresarial, etc. Es fa una sessió prèvia de preparació i una sessió posterior de recopilació de la informació. A cada sessió es té una breu entrevista amb les persones que han d’atendre per avisar-los de la intenció educativa, de l’ús del català, etc. D’aquesta manera els alumnes coneixen poc a poc els diversos serveis i oportunitats que ofereix el poble de Ferreries i les persones que hi viuen.

Miquel Maria i Raquel Miralles
L’IES Pasqual Calbó ha elaborat una sortida escolar de visita al port de Maó, amb una feina complexa i llarga que ha comportat el producte final d’una filmació de l’itinerari fet, de les explicacions diverses sobre el port i dues entrevistes a persones relacionades. El video és penjat a Internet i els alumnes han gaudit d’una activitat complexa i diversa. Igualment s’han fet altres sortides: Infojove per conèixer els serveis a la joventut, el Talaiot de trepucó, amb un material preparat de preguntes que s’havien de respondre, el Museu de Menorca i Es Cau de Es Castell, una taverna emblemàtica de la cultura popular on es canten cançons tradicionals i populars.

Roser Mercadal
Aprofitant la bona ubicació de l’institut s’han organitzat i fet dues sortides cada trimestre en diversos indrets de la ciutat( Biblioteca pública municipal, Mercat de peix, Catedral iCal Bisbe, etc.), a més de les dues sortides de convivència conjuntes amb l’IES Cardona.

Núria Pons
Com a membre de PAIRE ha realitzat una intervenció directa amb alumnat nouvingut del CP Mare de Déu del Toro de Es Mercadal a Primària. La finalitat és conèixer el poble i crear vincles afectius entre els al·lots i les persones del poble. Es creu necessari fer aquest tipus de relacions ja que l’estimació del nou lloc de residència passa pel coneixement i per crear aquets vincles emotius amb la panadera, el mecànic, etc.

Gemma Moll i Abdó Florencio
Han realitzar sortides per Ciutadella amb un mapa mut, on els alumnes havien de marcar l’itinerari fet i els noms dels carrers per on passaven així com els diversos edificis més importants i els serveis i recursos de la ciutat. Amb aquest treball es potencia el treball en equip i finalment es treballa la llengua oral a partir del mapa realitzat. A secundària van fer una experiència d’anar a comprar el berenar.

Amanda Rodríguez
Han aprofitat una sortida al mercat de Maó per tal d’incentivar l’ús de la llengua en les interaccions amb els botiguers a partir d’un qüestionari preparat prèviament. Es treballà abans els temes referits al mercat i als productes alimentaris a partir del material didàctic Comencem. Llavors s’havia d’emplenar una fitxa de la visita.

Síntesi d’idees
Com a resultat de les exposicions fetes sobre les sortides escolars, es fa un resum de les idees bàsiques que poden potenciar el sentit didàctic de les sortides:
1. aprofitar els materials i recursos editats per entitats com ajuntaments o MRP sobre els recursos de la ciutat.
2. acollir-se a programes escolars que ofereixen els serveis socials i educatius dels ajuntaments com ara guies de visita, itineraris, fulletons de publicitat, etc.
3. tenir en compte la possibilitat de visitar altres pobles o experiències fetes per altres instituts d’altres pobles.
4. aprofitar les visites realitzades per relacionar els alumnes amb els serveis que ofereixen: fer-se usuari, fer-se soci, aprofitar el recurs, etc. que vagi més enllà de la visita.
5. Usar els fulletons que solen tenir els museus, les associacions etc. per treballar els continguts.
6. Una visita sempre té tres parts: la preparació prèvia en la qual es treballa el vocabulari i les estructures lingüístiques necessàries per a l’ús de la llengua en aquell àmbit, la realització de la sortida i el recull de la informació i , la tercera és el treball posterior de reforç i de sistematització dels aprenentatges fets.
7. Cal relacionar les sortides i les visites amb els interessos dels alumnes: pensar especialment amb les seves expectatives futures: la formació posterior , els serveis que els són útils ,etc..
8. Cal contactar amb les persones que ens han d’0atendre ja que cal prepara-les per a la visita: la importància de mantenir el català, la necessitat de parlar a poc a poc i amb un llenguatge senzill i entenedor, etc.
9. Hem d’aprofitar igualment fer visites a associacions i organitzacions sense ànim de lucre: culturals benèfiques, sanitàries etc. perquè am,b el seu coneixement intentem de sensibilitzar sobre el voluntariat i l’associacionisme.
10. cal usar les TIC: Internet, els vídeos, fotos, les gravacions sonores, ús de blocs tec. Perquè són eines d’una gra versatilitat i que ajuden fixar un producte final.
11. les parelles lingüístiques fetes als centres són un dels recursos que es poden aprofitar per a les sortides perquè es dóna la possibilitat d’interactuar entre elles a partir de l’explicació de l’objectes de la sortida.

Es reparteix el document “Sortir per aprendre llengua” en el aul se proposa un esquema per organitzar i redactar una sortida escolar, un esquema de programació i els propoòsits perseguits.

Com a model de sortida escolar d’una aula d’acollida, es reparteix l’experiència de l’aula d’acollida del l’IES Palau Ausit de Ripollet, la professora de la qual és Matilde Martínez, experta amb gran experiència en l’ensenyament del català per a nouvinguts.

La segona part de la reunió va servir per una valoració de les trobades. S’acorda que atesa la seva utilitat, que els proper curs es tornin a convocar. Es recorda que cal fer una avaluació del ESEL a partir del model lliurat que cada centre ha de fer la sol·licitud del suport segons el model i lliurar-lo al Cap de Servei d’Ensenyament de Català per al curs 2010-2011.

Es recorda la possibilitat que ofereixen els ajuntaments de Ciutadella i de Maó amb la col·laboració del COFUC i ESEL de cursos de llengua catalana per a l’alumnat nouvingut durant les vacances d’estiu. Cal notificar-ho als alumnes i a les famílies i estar en contacte amb el servei que ofereix el curs.

Finalment s’explica el projecte Guaita a l’escola, que tracta de recollir les experiències de bones pràctiques educatives de Menorca.

Ferreries, 3 de juny de 2010
EQUIP EINA
Francesc Florit Nin

Es Pinaret

2010-06-02T01:52:00.000-07:00

Una sortida per conèixer l'entorn proper, com és una zona verda municipal, Es Pinaret de Ciutadella, que ubica un dels Camps d'aprenentatge de la Conselleria d'Educació. És un pinar extens, molt a prop del nucli urbà, i encar més a prop dels dos instituts de la ciutat, just a 1.6 km.
Es Pinaret és una zona polida, d'amplis espais per jogar i descobrir, amb un munt d'activitats per aprendre, com fer pa, observar com es fa la mel, cultivar verdures i hortalisses, etc.
Divendres passat vam fer-hi una excursió les dues aules d'acollida dels ies M.A. Cardona i J.M. Quadrado. Va servir perquè es coneguéssin, com feim cada curs i a més van venir les parelles lingüístiques. Vam jugar a futbol i a altres activitats per a interactuar en català. Va ser un dia especial. Ho tornarem a fer.

Portfolio per a nouvinguts

2010-05-30T23:28:00.000-07:00

El Portfolio per a l'aprenentatge de llengües és una eina més, i potent, que podem fer servir per a l'ensenyament del català com a L2 a les aules d'acollida. Les raons per fer servir el portfolio són diverses i entren de ple en un tipus d'activitat d'ensenyament i aprenentatge que estimula els alumnes en l'adquisició de la nova llengua, perquè

promou la creativitat
demana la cooperació entre els alumnes i el seu compromís en l'aprenentatge
treballa per competències comunicatives
treballa per projectes, que tenen sentit per als alumnes
presenta la diversitat com un valor que ajuda i millora l'aprenentatge
facilita la integració de l'alumne nouvingut
permet lligar el protfolio amb altres activitats del les matèries i del centre
és una manera innovadora de qualitat
fa el curriculum més flexible i pràctic
els alumnes aprenen també a autoavaluar-se
globalitza els continguts i lliga la interdisciplinarietat
treballa molt les actituds lingüístiques, tan necessàries per aprendre llengua.

Dinamització de la llengua: linguamón

2010-05-11T03:53:00.001-07:00

La Jornada de dinamització de la llengua catalana a secundària que es va organitzar dia 21 d'abril al CEP de Menorca va ser molt interessant. Hi van participar uns ponents de primera fila: Ferran Suay que explicà les actituds i les defenses psicològiques en situacions de bilingüisme; Mercè Solé que ens explicà la tasca de Linguamón, la casa de les llengües i finalment en Biel Pons que ens explicà com funciona el programa Amb tu en català. Al capvespre hi va haver una taula rodona entre profes de llengua.

Dees d'aquest bloc volem destacar l'apartat de les BONES PRÀCTIQUES que són recollides a la web de Linguamón, perquè són aquelles experiències en dinamització de la llengua que ens pot il·lustrar la feina que des dels centres es pot fer, a través de les Comissions lingüístiques per al foment de la llengua catalana com a llengua comuna compartida.

Bones pràctiques en educació

Una de les altres utilitats educatives per als centres d'ESO són el mapes de les llengües, una proposta didàctica interactiva per estudiar la diversitat lingüística mundial, una eina fantàstica:

mapes vius de les llengües

Bona feina!

BATERIA D'ACCIONS

2010-05-05T03:16:00.000-07:00

Bateria d’accions per a l’aula d’acollida
Francesc Florit Nin. ESEL.EINA Menorca

Aprendre llengua a partir de la diversificació d’activitats d’aprenentatge.

1. Jocs de comunicació, jocs d’expressió oral
2. Teatre i dramatitzacions. Llevat (La Busca Edicions) Ens entenem (Ed. Eumo)
3. Lectures visuals: els còmics i els manga
4. Lectures adaptades/ Lectura Fàcil: col•leccions i manuals: Kats, Lluna Clara, Tocs,
5. Cançons: tradicionals, populars, nova cançó, rock català...
6. Manuals de llengua: Nexes, Hola, Comencem, Dic, Xarxa, Camí de ronda, Mosaic, Destapa’t, Projecte Món, Aroma, etc.
7. Simulació de situacions.
8. La postal
9. Diàlegs amb làmina.
10. Quadernets LIC
11. Jocs de taula
12. Karaoke
13. Webquests
14. Aplicacions Click
15. Aplicacions informàtiques
Espurn@. Mut de mots. Galí. PELC. Parla.cat. Vincles. Dictats. Entrena’t per llegir. Aventura’t amb l’ortografia. Contes del món. Contes SPC. Quadern digital. Etc.
16. Cine: animacions (pel•lícules infantils juvenils i cinema manga
17. Cine mut: Buster Keaton, Chaplin
18. Jocs multimèdia. Barcelona Multimèdia
19. Sortides
20. El programa de ràdio
21. Lectures compartides: parella de lectura
22. Apadrinament, voluntariat lingüístic
23. Calendari multicultural
24. Entrevista a companys
25. El bloc de l’aula

2010-04-13T01:20:00.000-07:00

Dibuix de Neus Bruguera per al conte Huracán. Ed. Kalandraca
CARTA CONSTITUENT DE L’EDUCACIÓ D’AVUI

Si haguéssim de resumir quina és l’educació que ha de respondre als reptes socials d’avui diríem que es tracta de formar ciutadans per a la igualtat, des de la diversitat i cap a la construcció de la identitat. Formar persones competents com a ciutadans significa educar-los per a la convivència, a desenvolupar-se d’una manera integral, a ser capaç de comprendre el món i a intervenir-hi des de la responsabilitat ètica i ecològica: aprendre a ser, aprendre a conviure i aprendre a habitar.

Una carta constituent de l’educació d’avui es perfila com un acord de la comunitat educativa entorn sobretot dels valors: de la consciència, de l’autonomia personal, de l’acceptació i de l’acollida, de la confiança i el respecte, del diàleg i la implicació, del treball en equip cooperatiu, de la reflexió, etc. Els principis constituents de l’escola per a aquesta educació són:

1. Una proposta acordada i consensuada per compartir un mateix projecte educatiu encaminat a la cohesió dels membres de l’escola.
2. El treball en valors i els principis democràtics per afavorir la convivència, fomentar la solidaritat i la cooperació, des dels drets humans, per a l’equitat i el respecte a la diversitat.
3. Una escola arrelada al seu entorn i oberta al món.
4. La implicació de tota la comunitat educativa en el projecte i la coordinació amb tots els altres agents educadors.
5. La formació integral de totes les capacitats i les habilitats, atenció a les intel•ligències múltiples.
6. L’aprenentatge significatiu i experiencial.
7. L’aprenentatge cooperatiu i dialògic.
8. L’atenció a la diversitat: fixar-se reptes, entre l’adaptació i l’exigència.
9. Educació Intercultural i d’escola inclusiva.
10. Educació per a l’autonomia personal responsable.
11. Innovació pedagògica i reflexió sobre la pràctica.
12. Incorporació de les Tecnologies de la comunicació.
13. Formació permanent del professorat.
14. Treball en xarxa, treball en equip.
15. Foment del raonament i de la creativitat.
16. Cultura de la pau i mediació per a la resolució de conflictes.

Les altres llengües

2010-02-10T03:32:00.000-08:00

Les altres llengües de l’escola
Francesc Florit Nin

A les nostres aules sentim parlar el català com a llengua pròpia de l’escola, i el castellà que també és llengua vehicular de molts aprenentatges, però també l’anglès com a primera llengua estrangera; i encara tenim el francès i l’alemany com a llengües estrangeres optatives. Aquestes llengües, juntament amb el llatí i el grec són llengües objecte d’aprenentatge en el currículum escolar. Però a les aules hi ha altres llengües. Són les llengües dels alumnes i de les famílies. Les aules són doncs un espai de comunicació en el qual hi intervé en graus diversos una gran quantitat de llengües diferents.

Totes les llengües presents a l’escola han de ser d’una manera o altra “visibles”. De moment hem parat poca atenció a les “altres llengües”. Tanmateix el panorama lingüístic actual reclama que aquestes llengües tenguin un paper a jugar en el conjunt de les activitats educatives. Quin és aquest paper?

En primer lloc cal indicar que la llengua pròpia de cada alumne exerceix una funció capital en el desenvolupament dels aprenentatges i, específicament, en l’aprenentatge d’altres llengües. En segon lloc, les cultures que suporten aquestes llengües són un ric patrimoni de coneixement per a l’escola mateixa.

No tenim dades sobre les llengües presents als centres escolars de Menorca, Però si en deduïm llengües de les nacionalitats, en resulten un bon grapat. Actualment hi ha a Menorca 63 nacionalitats que han aportat l’escolarització d’alumnes estrangers d’ençà l’augment progressiu de la immigració a partir del 2000. Podríem calcular que tenim entre 20 a 30 llengües. Tanmateix aquesta diversitat a nivell insular es redueix considerablement quan es considera l’àmbit estricte d’una escola o un institut. Amb tot, podríem dir que en un mateix centre tenim una dotzena de llengües en centres grans o mitja dotzena en centres petits.

La major part de l’alumnat estranger de Menorca és de procedència sudamericana i anglesa, les respectives llengües dels quals ja són curriculars. Mentre que tenim un tercer grup, un 19% de l’alumnat de famílies estrangeres, que té l’àrab com a llengua pròpia. Les altres llengües són en nombre més minoritaris (portuguès/brasileny, romanès, italià, xinès, alemany, rus).

Les llengües altres, que no són curriculars, tenen una presència gairebé nul·la a l’escola. En canvi la seva aportació pot tenir un caràcter central al projecte educador ja que són la porta d’entrada al tractament intercultural que l’educació del futur –i d’ara mateix- necessita. Cal veure-hi una oportunitat que ens permet obrir l’escola a les diverses visions del món i establir el diàleg intercultural com a eix estratègic de la nostra intervenció docent. Quines són les mesures a prendre per materialitzar aquest eix?

La primera mesura és fer més visible la riquesa cultural i lingüística de l’escola per mitjà de la participació de les diverses cultures en els treballs i activitats escolars. Per altra part cal que el Projecte Lingüístic de Centre incorpori l’educació plurilingüe i l’atenció específica a l’alumnat nouvingut, a més de la preservació i normalització de la llengua catalana com a llengua pròpia, amb l’objectiu final de promoure la convivència i la comunicació. Com a activitats extraescolars cal organitzar classes de llengua d’aquells alumnes d’origen estranger suficients com per fer-ne un grup per tal d’aprendre la seva llengua, o per continuar aprenent-la. Les classes de llengua d’origen en horari escolar es poden organitzar en col·laboració d’ajuntaments o d’entitats cíviques com les associacions d’immigrants, o a través de l’associació de pares i mares.

L’adquisició-aprenentatge de la seva llengua d’origen per part de l’alumne té uns beneficis molt importants per a l’autoestima i el progrés acadèmic. Les transferències d’una llengua en l’aprenentatge d’una segona és possible si hi ha un bon assentament de la llengua pròpia familiar. El desenvolupament del llenguatge i les capacitats comunicatives fetes en la llengua familiar permet la millora de les habilitats socials i la seva integració social. A més, el reconeixement de les llengües diverses per part de l’escola ajuda a una bona predisposició per a aprendre les llengües escolars, català i castellà.

Tot plegat, les altres llengües de l’escola ens possibiliten la incorporació de l’enfocament intercultural com a resposta educadora a la diversitat. Aquestes mesures propicien una aplicació innovadora de l’educació i produeix un salt en la qualitat pedagògica del centre.

Murals de les llengües de l'escola

2010-01-29T02:59:00.000-08:00

Proposta didàctica sobre la diversitat lingüística del centre educatiu

OBJECTIUS_______________________________________________________

• conèixer les llengües parlades pels alumnes i les famílies dels nostre centre.
• aprendre algunes dades bàsiques sobre les llengües presents al centre.
• sensibilitzar l’alumnat sobre la riquesa lingüística concretada al nostre entorn.
• mostrar una visió positiva de la diversitat lingüística i cultural.

METODOLOGIA________________________________________________

Es tracta de treballar la diversitat lingüística del centre a partir de la col•laboració de l’alumnat i de les famílies per tal d’aprendre sobre les diverses llengües presents entre l’alumnat. Es plantegen preguntes inicials sobre les llengües parlades a l’entorn familiar i si coneixen altres llengües. Amb les informacions inicials s’han d’elaborar un petit mural per a cada llengua segons l’esquema de la pàgina següent. Amb els murals es realitza una exposició en un lloc visible del centre.
L’activitat es pot realitzar en un grup ordinari o a l’aula d’acollida.

ACTIVITATS_____________________________________________________

DEBAT sobre llengües diverses entorn de preguntes
• Com valoren el fet que al centre es parlin tantes llengües?
• Per què diem que cada llengua conté una visió del món diferent?
• Què pensen sobre les llengües que els són estranyes o desconegudes?
• Creuen que la diversitat planteja algun problema? Si és així, com el resoldrien?

RECERQUES
• Plasmació de la diversitat lingüística ambiental mitjançant textos i fotografies.
• Tria d’un camp semàntic (la roba, el menjar) i anàlisi del lèxic segons l’origen.
• Elaboració d’una graella amb els saluts en les diverses llengües
• Recerca de l’origen dels noms dels alumnes de l’aula.
• Recerca de les etimologies dels topònims del municipi i el seu origen.

ESQUEMA DE MURAL________________________________________

S’organitza la classe amb petits grups de tres o quetre alumnes per tal que elaborin un mural en forma de cartell (50x70 cm) per a una llengua present a l’escola. Cada mural ha d’incloure informacions de la llengua (parlants, família lingüística, territori i extensió, estatus jurídic, etc), un text original breu i la seva traducció al català, la ubicació i característiques del país o de la cultura que vehicula, així com fotografies de paisatge, monuments o personatges d’aquesta cultura. Al mural també es pot incloure la fotografia de l’alumne o alumnes que parlen aquesta llengua

PRODUCTE __________________________________________________

Amb els petits murals s’organitza una exposició al centre amb un text de presentació, amb els objectius i les activitats realitzades entorn del projecte. Cal incloure les llengües de l’escola, el català i el castellà, així com les llengües d’aprenentatge, anglès, francès, alemany i fins i tot el llatí i el grec. Igualment es pot incloure una cartolina amb l’explicació del treball, l’objectiu perseguit i la valoració de les llengües.

INFORMACIÓ__________________________________________________

Linguamón http://www.linguamon.cat
Linguamundi: http://www.linguamundi.cat/
Proel: http://www.proel.org/
Linguapax: http://www.linguapax.org/ca
Ethnologue: http://www.ethnologue.com/

Acte a l'Ajuntament de Ciutadella de presentació del programa d'apadrinament dels centres educatius

2009-12-09T01:40:00.000-08:00

què fan els voluntaris lingüístics?

2009-12-02T23:51:00.000-08:00

Què fan els voluntaris lingüístics?
Francesc Florit

Avui 3 de desembre de 2009 es fa la presentació pública a l'ajuntament de Ciutadella del programa d'apdrinament que duen a terme els centres educatius.

Els programes de voluntariat lingüístic s’han estès per tots els centres escolars de Menorca, com també ha passat a les altres illes i abans a Catalunya i a València. És una d’aquelles idees enginyoses, ocurrents, simpàtiques i d’una gran efectivitat. El voluntariat lingüístic s’estén entre la població escolar però també entre la població adulta. Totes les terres de parla catalana tenen engegades iniciatives encaminades a posar en contacte un catalanoparlant i un aprenent de català. La idea senzilla en ella mateixa té una gran potencialitat, no només quant a l’adquisició de la llengua, sinó també pel que té d’intercanvi cultural i de mútua coneixença.

Un dels indicadors de la salut social d’un poble es deu mesurar també pel grau d’interacció entre les persones de diversa procedència. El punt de trobada és una de les condicions més bàsiques per a afermar la convivència entre la ciutadania. En aquest sentit el voluntariat lingüístic aporta un ingredient imprescindible per a una interculturalitat ben entesa: que el respecte a la diversitat passa per la salvaguarda de les llengües autòctones. Aprendre la llengua pròpia del país és el primer signe d’integració de la nova ciutadania. Les persones provinents d’altres països consideren l’ús de la llengua dels país d’acollida com una eina i alhora un indici del seu progrés social en la nova societat. I les persones autòctones del país d’acollida veuen com l’ús de la llengua és la demostració definitiva d’arrelament dels immigrats. D’altra banda estudis recents indiquen com les possibilitats d’èxit social i econòmic augmenten significativament quan es domina la llengua catalana. Sovint es diu també que la integració del nou ciutadà és efectiva quan hi ha hagut progrés econòmic. Tanmateix per aconseguir-ho s’ha de passar primer per la integració lingüística i cultural.

El voluntariat lingüístic per tant és una eina de progrés tant per a qui aprèn llengua com per qui dóna la llengua. Els donants de llengua també aprenen sobre les cultures, les mirades i les llengües dels països d’origen. És una relació d’ajuda mútua. Es tracta d’una adaptació mútua: el compromís de la cultura històrica amb la diversitat dels grups culturals establerts al territori i el compromís de tots els grups culturals amb el futur de la llengua i la cultura pròpies del territori.

I aquesta és la idea de fonament que hi ha sota la tasca del voluntariat lingüístic. Els centres escolars, a través dels programes d’apadrinament posen en contacte els alumnes nouvinguts i aquells altres que necessiten millorar l’expressió en català amb els alumnes catalanoparlants per tal de compartir la llengua. Les trobades es realitzen de formes distintes: al centre fora del centre, amb ajuda o autònomament, amb materials de guia de conversa o de forma espontània, etc. Quan un alumne autòcton comparteix el temps amb un alumne nouvingut, el que fa és donar-li oportunitats per a inserir-lo en la xarxa d’amics i d’activitats. Igualment açò passa amb les tasques acadèmiques: la parella s’ajuda en català per fer deures i treballs escolars, com sempre s’ha fet.

Entre la població no escolar hi ha la possibilitat d’apuntar-se a la campanya Amb tu en català, Organitzada per l’associació Paraula i subvencionada pel Govern Balear. Consisteix que, a través d’una inscripció per Internet, dues persones es troben per establir una conversa amigable una hora setmanal per compartir la llengua tot parlant del món. Cada parella estableix el tipus de trobada acordada: passejar i visitar la ciutat, fer un cafè, cuinar junts, o realitzar qualsevol altra activitat de lleure: visitar una exposició, assistir a un espectacle, etc. A més, la campanya té programades algunes activitats de dinamització de les parelles.

L’ajuntament de Ciutadella participa del programa d’apadrinament de les escoles, promogut pel Servei d’Ensenyament de la llengua a Menorca, així com dóna estalonament a la campanya Amb tu en català. Totes aquestes iniciatives formen part de la filosofia del Pla Intercultural Municipal.

parelles lingüístiques als centres escolars

2009-11-20T00:00:00.000-08:00

Aquestes són unes parelles lingüístiques formades a l'IES M.Àngels Cardona de Ciutadella. Gairebé tots els centres de secundària de Menorca tenen un programa d'apadrinament entre el seu alumnat. La idea d'apadrinament va una mica més enllà del voluntariat lingüístic, perquè és evident que els al·lots comparteixen, a més de la llengua, altres experiències.

Més que tolerar, conviure

2009-11-18T00:34:00.000-08:00

Més que tolerar, conviure Francesc Florit Nin

Menorca és una terra d’acollida. La fesomia de Menorca és composta de les diverses cultures que hi ha passat: primers pobladors, fenicis, romans, bizantins, musulmans, catalans, anglesos i francesos, castellans...I ara que hi arriben d’arreu del món: d’Amèrica Llatina, d’Anglaterra, de l’Europa de l’Est, del nord d’Àfrica i alguns d’Àsia. De fet actualment un 40% de la població no ha nascut a Menorca, hi ha vingut a viure. A més, molts dels qui hi ha nascut són fills d’immigrants d’altres llocs d’Espanya o d’Europa. Aquest augment espectacular de la immigració s’ha produït en només 8 anys. Ara la població immigrant representa un 15 % del total de Menorca. Per posar una dada rellevant: a Menorca hi viuen més estrangers que alaiorencs. Si tots els estrangers es reunissin en un nou poble, aquest seria el tercer més gran de Menorca, segons ha constatat Joan Febrer, en un estudi molt interessant sobre els nous menorquins .

Però Menorca també ha estat terra d’emigrants. Tots els menorquins han tingut algun familiar pròxim o llunyà que es va veure obligat d’abandonar l’illa, per les mateixes raons que ara els immigrants que arriben deixen els seus països: per necessitat, per tenir unes expectatives d’una vida millor, per a ells i per als seus fills. Durant anys Menorca va tenir una forta emigració. Els emigrants menorquins a Algèria van arribar a ser majoria en algunes poblacions. El 1834 Alger ja tenia una «rue de Mahon». Entre els anys 1830 i 1836 van emigrar de Menorca unes 10.000 persones, amb una població d'uns 38.000 habitants, és a dir una quarta part . El 1850, 45 famílies menorquines funden el poble de Fort-de-l'Eau on es conservà el català durant més de cent anys, i el 1853 Aïn Taia és fundat per 967 menorquins. Uns pocs anys més tard, el 1875 van emigrar de l’illa una altra vuitena part de la població (4.000 d’una població total de 33.000). Però, en canvi, que jo sàpiga, no hi ha cap lloc que commemori, que ens faci recordar als menorquins que també hem estat emigrants. El meu avi mateix.

Menorca, per tant ha canviat molt. Ha passat de ser una terra pobra que treia els seus fills perquè no els podia mantenir a una terra rica que acull immigració. Ara Menorca és molt més complexa en tots els sentits: socialment, culturalment, lingüísticament. Som davant per tant d’una societat multicultural d’una gran diversitat. Per sobre totes les diferències, que inevitablement confronten maneres de ser i de pensar distintes, hi ha una cosa que a tots ens resulta imprescindible: la pau ciutadana, la cohesió social, és a dir, la convivència. Com fer-ho és un dels reptes més exigents que tenim. Per sort no som els únics al món que els passa un fet semblant, ja que tenim unes experiències de les quals en podem aprendre. D’altra banda Menorca és rica en vida associativa, participar-hi és fàcil, n’hi ha per triar.

Fer formular ràpidament la tesi de la proposta: es tracta de ser una mateixa societat cohesionada en base a la consideració igualitària de tots els seus membres tot respectant les seves singularitats sense perdre la identitat de la cultura i la llengua pròpia de Menorca. Tot i que dir-ho és fàcil, aconseguir-ho no ho és tant, perquè exigeix esforç, consciència i participació. Perquè el món que vivim és complex i hem perdut moltes de les certeses que teníem. No és que visquem una època de canvis, sinó que vivim un canvi d’època. La mundialització ( la globalització, que en diuen) provoca oportunitats i grans desigualtats; provoca també grans fluxos migratoris; les tecnologies augmenten la productivitat i la comunicació però suprimeixen llocs de treball; la mobilitat i la deslocalització d’empreses fan precaris els llocs de feina; les identitats culturals es difuminen mentre es reivindiquen les que han estat menystingudes; es va creant un nou perfil de ciutadania universal, mentre que l’economia global debilita l’Estat del benestar; es dilueixen els Estats i es creen noves entitats supraestatals; sorgeixen noves formes de marginalitat i noves intoleràncies com els fonamentalismes religiosos; tenim dèficits democràtics i inseguretats; augmenten els problemes mediambientals, però també es fan grans avenços en el coneixement. En definitiva: tot es mou, canviam de paradigmes, les crisis dels models antics fan preveure nous models. Davant aquests reptes haurem de donar respostes intel•ligents. I crec que només hi ha un camí: aprendre a dialogar per conviure. Aprendre a viure junts, aquesta és la gran assignatura de la qual ens haurem d’examinar tots. Per aprendre a conviure serà imprescindible la participació. Menorca és rica en associacions de tot tipus. Participar en la vida social, cultural o esportiva és fàcil, n’hi ha per triar. Perquè la clau de volta de la convivència és la participació, perquè demana un esperit obert d’acceptació, demana un esperit actiu, d’afirmació de la vida, perquè demana un esperit optimista, de confiança.

Potser la tolerància és un primer pas, per començar. Però no és suficient perquè no garanteix la convivència. Tolerar pot tenir un significat merament superficial que no atén l’arrel del problema. Quan tolerar significa haver de suportar l’altre perquè no em queda altre remei, aleshores no s’avança en la comprensió de l’altre. La tolerància, en el sentit positiu d’acceptació, i la convivència són experiències que s’han d’aprendre i només es poden aprendre amb experiències, com s’aprenen les coses importants de la vida. Es tracta d’una experiència de coneixement per contacte i reflexió. Res més i res menys. Lluís Vidaña Fernández posa com a base de la convivència quatre paràmetres: 1r. el coneixement mutu, 2n. l’intercanvi d’experiències i d’idees, 3r. la participació i la col•laboració i 4t. la igualtat de drets i deures. Treballar totes aquestes bases formaria una proposta clara d’Interculturalitat.

La interculturalitat, de la qual es parla tant, no és tant una realitat, sinó una aposta de futur. Es tracta d’actuar a favor del contacte entre les cultures per lluitar contra els estereotips negatius sobre la diversitat produïts per la ignorància i la por. En el fons del fons, la por i la desconfiança produeixen els monstres de la xenofòbia, del racisme, de la intolerància que menen a la disgregació, a la segregació, a la marginalitat i a la discriminació. Lluitar contra aquests monstres és lluitar contra la por i la ignorància. Sovint és la por que ens fa ignorants!

La UNESCO aposta per una educació intercultural en la seva Declaració Universal de la Diversitat Cultural aprovada el 2001 i a les Directrius sobre l’Educació Intercultural . En aquests documents es fixa com a objectiu principal el reconeixement de les identitats culturals i lingüístiques per a garantir la convivència per a la pau del món i es proposa de fomentar vies de comunicació entre les cultures per promoure la coexistència pacífica i la tolerància mútua. Perquè la clau d’unes relacions pacífiques consisteix en el reconeixement i la comprensió. La multiculturalitat de les societats actuals, com la menorquina, exigeix un compromís per la interculturalitat. I açò, com ja he dit, ho hem d’aprendre. Però, en concret, què hem d’aprendre? L’aprenentatge intercultural vol garantir la convivència per mitjà d’exercir unes habilitats socials fonamentals. Per exemple entendre que totes les persones tenim molt més, moltíssim més de comú que de diferent. Per exemple que unes persones i altres ens necessitam, el valor de la interdependència. Per exemple aprendre a veure que la feina en col•laboració és molt més rica i satisfactòria. Per exemple que resoldre els conflictes de forma dialogada i pacífica n’assegura més la solució i que a tots ens beneficia. Aquests són els valors, que precisament no mostren gaire els mitjans poderosos de comunicació.

No es tracta mai d’amagar els conflictes, perquè de conflictes sempre n’hi haurà. Els humans som d’aquesta naturalesa complexa. De fet els conflictes tenen la cara positiva de mostrar la diversitat i els distints angles de la realitat i són el punt de partida per a crear noves formes d’adaptació. Els conflictes ens posen a prova i benvinguts siguin ja que no els podem evitar. No cal evitar-los, cal gestionar-los amb actituds obertes, amb habilitats assertives i amb valors d’apropament, de coneixement, de respecte, de comprensió i de solidaritat. I en aquest ordre.

Tothom sap què significa conviure! Tanmateix no hi serà de més que intentem de perfilar una mica més el sentit de la convivència, perquè en aquesta descripció podem veure la dimensió més real i més concreta. Conviure és viure amb els altres amb harmonia. Ala ja està! Però implica un aprenentatge i una diversitat de criteris que caldrà regular en cas de conflicte. També exigeix un grau d’adaptació d’uns i altres. Exigeix la tolerància en el sentit positiu que hem dit d’acceptació del qui és diferent. Demana unes normes mínimes comunes, compartides, unes “normes de convivència”. Conviure demana també que mirem més allò que ens uneix i que relativitzem allò que ens separa. Per conviure cal un espai públic, on trobar-se i on negociar les diferències i on trobar el consens necessari. I sobretot, conviure és un acte de profunda participació democràtica. Per conviure calen uns coneixements, unes habilitats, i unes emotivitats disposades a la cohesió social. La integració forma part indispensable de la convivència. És un procés de contínua negociació, és una conquesta diària, mai un estat perenne conquistat, cada dia s’ha de conviure. La convivència és el component fonamental de la Interculturalitat.

Si haguéssim de fixar un vocabulari de la convivència segurament tindríem un cert consens entorn de paraules com: a d’acceptació, b de bondat, c de compassió, d de diàleg, e d’esperança, f de felicitat, g de generositat, h d’humanitat, i d’igualtat, j de justícia, l de llei, m de maduresa, n de negociació, o d’oportunitat, p de pau, q de , r de respecte, s de solidaritat, t de tendresa, u d’unió, v de valor, x de xarxa, i z de

Tenim un llibret preciós que sota el nom de L’imperatiu intercultural l’autor, Ramin Jahabegloo, ens fa reflexionar sobre la necessitat urgent d’establir una nova mentalitat i unes noves relacions entre les cultures. Els grans avenços de la humanitat s’han produït quan les cultures s’han creuat en un diàleg fecund. El diàleg parteix d’un doble elogi: l’elogi de la diversitat, visca la diversitat!, i l’elogi de la personalitat, visca la idiosincràsia! L’equilibri entre els dos elogis és delicat com una papallona. Però resulta necessari i urgent. Per arribar-hi caldrà reforçar els principis democràtics i una ètica de mínims compartida per tot el món. Que cada poblet s’ho proposi. Que Ciutadella es proposi el principi de la convivència, és a dir, establir contactes en un lloc i en un temps de trobada. La trobada és la via cap a la convivència. En canvi el desconeixement per manca de contacte provoca idees estereotipades cap als altres i sorgeixen els prejudicis i la intolerància. El desconeixement provoca por, el gran enemic, el monstre. D’altra banda el contacte amb el diferent ens fa relativitzar les pròpies conviccions i ens obre un horitzó d’una veritat més ampla. A més ens fa descobrir allò que de comú tenim les persones i les cultures, plorar pels fills per exemple, i açò ens humanitza i ens estimula la solidaritat. El diàleg és la millor manera d’aprendre i d’alliberar-nos d’una identitat unidireccional, i per tant ens fa avançar en la pròpia cultura quan comprenem les altres. Per transformar-se, les cultures necessiten ser receptives a les altres cultures. La història no és altra cosa que un llarg diàleg d’influències recíproques de cultures diverses (i de vegades també d’enfrontaments)

En fi, la tolerància és la norma mínima, el respecte és la norma segona, la convivència és la norma final, definitiva, màxima. Tenim l’obligació de parlar, d’escoltar i de respondre. Així es construeixen els ponts del diàleg. La interculturalitat és la matriu d’aquest diàleg, com diu Ramin Jahabegloo. Però fer fer-ho cal que totes les cultures tenguin plenes garanties d’una vida plena, que siguin vigoroses. Cada cultura ha d’afermar-se per poder dialogar. En aquest sentit la preservació de la diversitat cultural, de totes les excepcionalitats que és cada cultura és condició necessària. La finalitat és mostrar el patrimoni de la humanitat i els valors comuns a partir del dret a la diferència, perquè la diversitat és aquest patrimoni. Les societats diverses i l’encreuament de cultures sempre han estat a la gènesi de les grans transformacions i conquestes de la humanitat. Els intercanvis de coneixements i d’habilitats han estat a l’inici de la resolució de grans enigmes i dificultats. La preservació de la riquesa patrimonial de llengües i cultures del món ens pot salvar.

La interculturalitat reclama la protecció dels febles, perquè es doni veu a les cultures que han estat silenciades a causa de la uniformització del món, de la mundialització, en base a la igualtat de dignitat de totes les cultures. La capacitat de convivència entre les cultures dóna a entendre que a la humanitat li preocupa el futur del planeta. O açò o la barbàrie.

La convivència intercultural, més enllà de la tolerància, implica el reconeixement mutu, dels menorquins autòctons, dels nou menorquins i fins i tot dels que temporalment venen a viure a l’illa, que són molts, visitants, residents i turistes. Aquest reconeixement, tanmateix ha de tenir un doble sentit: la multiculturalitat dels diversos grups per un costat i el compromís amb la cultura i la llengua autòctona per l’altre. Per dir-ho en paraules d’Isidor Marí es tracta d’una adaptació mútua: el compromís de la cultura històrica amb la diversitat dels grups culturals establerts al territori; el compromís de tots els grups culturals amb el futur de la llengua i la cultura pròpies del territori.
“Cap futur multicultural no serà just si admet la possibilitat de desintegració de la cultura i la llengua autòctona” com diu Isidor Marí. Quin sentit tindrien els esforços en la convivència i el reconeixement de les diverses cultures si assistíssim a la desaparició de la llengua catalana? El primer principi que ha de regir la gestió de la multiculturalitat és la voluntat de compartir la llengua i la cultura autòctones per assegurar el seu futur com a garantia de cohesió social. En aquest sentit, la multiculturalitat no ha de suposar un poti-poti que ofeguin les llengües i les cultures històriques autòctones de cada territori, perquè pel camí de la uniformització de les llengües i les cultures, pel domini de llengües i cultures hegemòniques acabaríem amb la riquesa de la humanitat, d’allò que li atorga sentit. El respecte i la participació en la vida social de la diversitat de cultures han d’anar acompanyades pel respecte a la llengua catalana com a llengua social de confluència i d’ús públic.

Què demanen els nous menorquins a la societat d’acollida?: el mateix tracte, les mateixes oportunitats, els mateixos drets, la seva integració. Què demana la societat d’acollida als nous menorquins? La seva integració, l’ús de la llengua o les llengües oficials, el respecte a la legalitat i a l’ordenament democràtic del país. El que veritablement hem de compartir és una escrupolosa obediència als drets humans. Que cadascú tengui la identitat que vulgui. Hem de superar qualsevol intent de definir les identitats en unes societats cada cop més complexes i diverses. És en l’aire! Avui les identitats poden ser múltiples i canviants. Allò que realment importa és la dignitat humana i la convivència.

En aquest compromís hi hem de ser tots: Ja no val relegar aquesta tasca a les escoles, amb l’excusa que a les escoles educarem bé els ciutadans preparats del futur multicultural. No. Les institucions públiques, les organitzacions civils i empresarials, les associacions de tota mena, els mitjans de comunicació, i també el sistema educatiu, s’han d’implicar en el diàleg intercultural per trobar el punt d’equilibri entre la voluntat de la majoria i els drets de les minories. Els problemes de cohesió social no són conseqüència de la diversitat cultural, sinó de la desigualtat social i la marginació. Per açò, un enfocament intercultural és una oportunitat de lluitar contra les desigualtats i les exclusions .

Què demanam? Que les institucions públiques i privades adeqüin la seva gestió a la realitat multicultural, que es preparin per atendre aquesta diversitat. Que les escoles i totes les instàncies educatives incorporin els continguts interculturals com a eixos centrals de la seva feina, que facilitin el contacte i els intercanvis. Que els mitjans de comunicació reflecteixin aquesta diversitat i donin veu a qui no en té, perquè es perdi la por al desconegut i es pugui gestionar amb certesa la positivitats de la diferència. Que les empreses i els sindicats combatin les desigualtats, que s’atengui la immigració amb tots els drets, que es lluiti contra la precarietat i la marginació per causa de les diferències culturals. Que el món de la cultura, de l’esport i de l’oci promoguin activitats d’acollida i d’intercanvi. Que les entitats ciutadanes celebrin trobades interculturals des del diàleg. D’experiències positives en tenim moltes. En podem aprendre de les negatives. Cal ser actius perquè venen temps foscos i difícils. En voleu pistes?: participar en la vida escolar dels fills, apuntar-se a una parella lingüística per aprendre català, fer-se soci d’una entitat esportiva o cultural, assistir a actes cívics, col•laborar amb associacions, formar-se a les escoles municipals o d’adults, apuntar-se a totes les festes i celebracions, organitzar xerrades o trobades, mantenir la llengua pròpia amb cursos, mostrar les habilitats, exposar els productes de la nostra creativitat, llegir i parlar, conversar amb l’altre... Aquest canvi d’època del s. XXI comporta seriosos problemes i ens haurem d’armar de valor per fer-hi front. Tenir els ulls oberts, i participar activament i críticament. Tenim moltes possibilitats i el futur es crea ara.

Sortir per aprendre llengua

2009-10-30T04:02:00.000-07:00

Sortir per aprendre llengua
Francesc Florit Nin
ESEL. Servei d’Ensenyament de la llengua. EINA Menorca

Els vincles

És una de les activitats de més profit: per aprendre cal estar en contacte amb la realitat de forma directa, de manera que l’aprenentatge sigui una conseqüència de l’experiència i així establir vincles amb la realitat. La llengua no se n’escapa d’aquest principi. La millor manera d’aprendre una llengua és viure-la. Viure una llengua significa tenir les experiències de la interacció amb les persones que tenen la llengua d’aprenentatge com la llengua d’ús social. En aquest sentit, quan a les escoles volem ensenyar llengua catalana a l’alumnat nouvingut que tenen llengües d’origen diverses, el primer que hem de procurar és posar en relació aquest alumnat amb l’alumnat de parla catalana. Ho podem fer amb activitats diferents com per exemple un programa d’apadrinament o de voluntariat lingüístic; per exemple amb la invitació d’una alumne estranger que ja té una bona competència en català perquè expliqui la seva experiència d’aprenentatge; per exemple amb una conversa entre un alumne autòcton a l’aula d’acollida per a xerrar sobre algun tema d’interès juvenil; per exemple amb sortides a l’entorn.

Totes aquestes activitats només seran efectives (i afectives) quan es comparteix la llengua catalana com a llengua d’interrelació, com a llengua d’integració. L’aprenentatge de la llengua i la integració social formen part d’un mateix procés inseparable, “indisociable”. Quan s’integra socialment, s’aprèn llengua; quan s’aprèn llengua, s’integra socialment. Això dóna compte del component eminentment social i comunicatiu de les llengües. No oblidem que el PALIC és justament un Programa d’Acollida Lingüística i Cultura, i és en els continguts culturals en què s’ha d’inserir l’aprenentatge de la llengua. Si aconseguim que els catalanoparlants no amaguem la pròpia llengua a qui la volen aprendre i la necessiten, aleshores tindrem mig camí fet, ja que una llengua que és present en la vida de cada dia s’aprèn amb relativa facilitat.

La formació lingüística de l’alumnat nouvingut és el fonament de tota la resta dels aprenentatges. Sense les llengües de l’escola, català i castellà, no hi ha possibilitat d’èxit escolar ni d’integració escolar, sinó inadaptació. La llengua és la clau que obre totes les portes al coneixement i a la societat. Així que resulta del tot imprescindible un enfocament comunicatiu real per facilitar l’ús i l’interès. L’enfocament comunicatiu té en les sortides una de les formes més poderoses per a l’ensenyament l’aprenentatge de llengües. Juntament amb les sortides o excursions, també són productives activitats com els tallers de teatre o dramatitzacions, tallers de ràdio i els muntatges audiovisuals, els jocs d’interacció, la música i la cinematografia, els intercanvis i agermanaments i tot allò que té a veure amb les Tecnologies, que la qual els joves en son grans experts o adictes.

Alguns centres programen sortides escolars al seu entorn proper. Es tracta d’excursions d’una o dues hores per conèixer la ciutat i els seus recursos, les ofertes d’oci, d’esports i de cultura. Les activitats d’aprenentatge d’una L2 tenen molt a veure amb la riquesa de la interacció social que els aprenents són capaços de tenir amb els parlants nadius, entre els seus companys de classe i el seu professorat, i amb l’entorn.

Proposta de programació

Es proposa als centres que tenguin aules d’acollida de programar unes sortides a l’entorn immediat del centre: la ciutat. A partir dels diversos àmbits que tot seguit es donen, es tracta de programar una experiència d’ús real de la llengua amb interacció amb les persones i amb una preparació prèvia, fixats uns objectius, uns continguts bàsics i uns exponents lingüístics lligats a l’àmbit concret. Són activitats d’ensenyament que podríem anomenar “situacions comunicatives pragmàtiques estimulants”. La programació ha de plantejar “fer alguna cosa per mitjà de la llengua tot negociant el significat de les paraules amb els interlocutors”. Llengua i acció ha de formar un mateix feix integrat.

Les característiques d’aquesta proposta són:

• Es basen en la interacció, en la negociació, així per exemple les tasques en grup són les que produeixen més actuació lingüística.
• Són complexes perquè integren les quatre habilitats lingüístiques però amb un predomini de l’oralitat, de la conversa.
• Tenen un gran component afectiu-emotiu d’empatia amb la llengua nova.
• Són fortament contextualitzades en situacions comunicatives de l’entorn immediat on són significatives.
• Parteixen de temàtica propera a l’alumnat i del seu interès.

Objectius

1. comprendre i utilitzar expressions quotidianes i frases senzilles.
2. demanar informació sobre l’àmbit de la visita.
3. interactuar de manera senzilla.
4. conèixer la ciutat i els seus recursos.

Àmbits de sortides

NATURAL: sortida al camp o a un jardí públic,punt verd
COMERCIAL: passeig per un carrer comercial
ESPORTIU: instal•lacions i activitats esportives, clubs d’esports.
MUNICIPAL: dependències, organització i funcions d’un ajuntament.
JUVENIL: Punt Jove, Casal de joves, clubs,
CULTURAL: biblioteca pública, servei de préstec, sales d’exposicions, centres d’art
SOCIAL: Associacions de veïns, associacions d’immigrants, Agrupament Escolta, Protecció i Voluntariat, Servei d’acollida, Casal de jubilats, Caritas, Mestral, OFIM.
SANITARI: centre de salut, Creu Roja, geriàtric, pis tutelat, Servei de drogodependències..
RELIGIÓS: centres religiosos, parròquies,
INDUSTRIAL: polígon industrial, fàbriques, tallers.
PATRIMONIAL: museus, centres d’interès turístic, edificis singulars, teatres, esglésies
COMUNICATIU: seus de premsa, ràdio i televisió.

Procediment:

1. Abans de la sortida
Preparació de la sortida. Itinerari previst.
Lèxic específic de l’àmbit i frases habituals.
Formulació de preguntes sobre el medi o a realitzar a les persones que hi trobarem.

2. Durant la sortida
Incentivar la comunicació oral amb els ciutadans. Demanar-los unes explicacions breus i clares. Els alumnes poden prendre notes i fer les preguntes que prèviament s’han preparat. Si es disposa d’una càmera de vídeo, es pot realitzar un DVD de la visita.

3. Després de la sortida
Es redacta un diari de cada sortida a partir de les notes i amb l’ajuda del professor (en grup o individual). Es treballen de nou les expressions habituals i es poden interpretar diàlegs. Es fa un comentari general i s’aclareixen els dubtes. Cada alumne pot fer una fitxa sobre el medi visitat:

Fitxa

Lloc: __________________________________________
Adreça: _______________________________________

Persona entrevistada:_____________________________
Ofici o dedicació: ________________________________

Tema tractat: __________________________________
Frases usades: __________________________________
_____________________________________________
_____________________________________________
Pregunta: ______________________________________
Resposta: ______________________________________
_____________________________________________
Pregunta: ______________________________________
Resposta: ______________________________________
_____________________________________________

Producte final

Al final de tot el procés, els alumnes poden realitzar un mural amb les fotos de ls àmbits visitats amb un breu text explicatiu de la sortida i de les característiques principals del lloc visitat.

Què feim amb la Comissió de Normalització Lingüística

2009-10-27T05:05:00.000-07:00

Omplir de sentit la CNL
Francesc Florit Nin. ESEL Menorca

Les Comissions de Normalització Lingüística dels centres tenen entre les seves competències la d’actualitzar el PLC i engegar un pla d’activitats per assolir els objectius fixats.

Atès que la situació sociolingüística de l’alumnat ha canviat molt d’ençà fa uns anys, és obligada una revisió del PLC i una diagnosi de l’assoliment i no d’aquells objectius que en el seu dia es van fixar quan s’aprovà el PLC.

També és cert, que després d’anys d’aplicar el PLC i de donar per “acabada” la tasca de normalització de la llengua catalana als centres, les Comissions de Normalització s’han buidat de contingut i d’activitat. El fet és però que encara és necessari actuar a favor de la llengua catalana com a llengua vehicular de l’ensenyament.

Ara, amb una realitat sociolingüística que ha augmentat molt la seva diversitat, les actuacions de les Comissions lingüístiques s’han de proposar un doble objectiu: integrar lingüísticament l’alumnat estranger i normalitzar la llengua pròpia de les Illes Balears com la llengua del centre. Aquests són els dos objectius bàsics que han de perseguir els nous PLC. Per un costat fer de la llengua catalana la llengua comuna compartida entre la comunitat educativa i de l’altre integrar els alumnes de les diverses llengües i cultures des del respecte al reconeixement de la diversitat. Es tracta d’afavorir l’acollida de les aportacions de tots els alumnes al centre, establir situacions de comunicació funcionals i valorar que l’ús de la llengua catalana és un factor bàsic d’integració. La promoció d’actituds positives envers el català i envers la diversitat lingüística ha de ser l’eix a partir del qual es desenvolupin les activitats docents.

En aquest sentit heus ací una llista d’actuacions possibles que podeu dur a terme les Comissions lingüístiques:

Implementar un Programa d’apadrinament o voluntariat lingüístic.
Portar una cartellera sobre les llengües i el seu ús: notícies i informacions.
Muntar una exposició sobre Drets lingüístics a partir de la UNESCO.
Organitzar celebracions culturals com una Diada de Menorca entorn del sentit històric i actual que tenen.
Engegar un Pla Intercultural de Centre a partir del Manual d’Educació Intercultural per a la Secundària de les Illes Balears de Joan Buades.
Introduir i treballar a fons continguts sociolingüístics a les àrees de llengua a partir del material didàctic Waramurngundi de Rosa Sensat.
 Organitzar trobades amb escriptors a partir del programa Viu la Cultura de la Conselleria. O altres activitats que el programa ofereix.
Organitzar una lectura pública d’una obra emblemàtica del poble o illa.
Organitzar un TELP (Taller d’Espai Lingüístic Personal) sobre actituds lingüístiques per a alumnes o per a professorat.
Establir un intercanvi escolar (en visita o per correu-e) amb territoris de parla catalana.
Difondre campanyes i actuacions a favor de la llengua d’entitats com OCB, Òmnium Cultural, ACPV, ACM, etc.
Apuntar-se a l’Acampallengua, Correllengua, ...
Difondre i impulsar programes de voluntariat lingüístic com Amb tu en català.
Inscriure’s al programa Entreilles d’intercanvi escolar
Elaborar o actualitzar enquestes sociolingüístiques a l’institut o escola.
Organitzar un programa de Parelles lectores per a l’acollida de nouvinguts.
Muntar un mural sobre la diversitat lingüística del centre.
Implantar el programari informàtic en català (Softcatalà)
Elaborar un cartell sobre l’obra de Francesc De Borja Moll.
Elaborar un calendari Intercultural.
Organitzar un recital de poesia.
Organitzar un festival de cançó.
Fer una exposició de les revistes en català.
Organitzar una Gimcana de les llengües a partir de les propostes de Carme Junyent (ed. Octaedro).
Muntar a la megafonia del centre una programació de música diversa amb especial atenció de la música en la nostra llengua.
Més coses...

Programació de català inicial A1

2009-10-19T00:48:00.000-07:00

Programació de català inicial

Aquí teniu l'enllaç al

Grup de treball de tutors i tutores d'aula d'acollida.
Pla de formació de Badalona.

Els materials que presentem són una programació completa per a alumnat nouvingut a primària, en què s'hi recullen els 11 temes de la programació de nivell inicial de català (A1, usuari bàsic) per a escolars de 8 a 16 anys.
Es tracta d'una proposta adaptable a les necessitats de cada aula i oberta a noves aportacions.
Esperem que sigui del vostre interès i us animem a completar amb les vostres aportacions aquest projecte que voldríem compartit.

Juny de 2006

ELIC Badalona-Sant Adrià
CRP Ciutat de Badalona

directori de webquest

2009-10-16T00:01:00.000-07:00

Els webquets són una eina TIC que, si són ben dissenyades, faciliten molt l'aprenentatge. Tenen una estructura clara encaminada a la recerca, en la qual els alumnes han de cercar informació, reelaborar-la, crear nou coneixement i avaluar-se. El més atractiu és l'aprenentatge cooperatiu que s'hi proposa, ja que es treballa per projectes. A més es planteja una metodologia activa, participativa, on s'han de desenvolupar tot un seguit de destreses i competències: sintetitzar, organitzar, argumentar, redactar i per suposat l'ús de les TIC, etc, en equip i amb la finalitat d'elaborar un producte final de grup. El disseny de webquest és senzill, cadascu en pot fer a partir d'un tutorial.

En aquesta adreça de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya en trobareu molts exemples classificats per matèries i nivells:

http://webquest.xtec.cat/enlla/

http://www.xtec.es.recursos/webquests/

Carta de benvinguts a la llengua

2009-09-24T02:05:00.000-07:00

Has vingut a Menorca a viure. Benvingut al nostre institut. Véns d’un altre país i has corregut molts quilòmetres per arribar aquí. Molts menorquins van fer aquest mateix camí que has fet tu, però d’aquí al teu país, per quedar-se a viure-hi i tenir una vida millor. Hauràs comprovat que a Menorca es parlen dues llengües. La llengua catalana és la llengua oficial i pròpia de Menorca i la parlen molts menorquins. La llengua castellana és també llengua oficial. Les dues s’ensenyen a les escoles amb el propòsit que tothom les conegui i sigui capaç d’usar-les.

La llengua catalana va arribar a Menorca arran de la seva conquesta pel Rei Alfons III de la Corona catalano-aragonesa l’any 1283. És una llengua romànica, açò vol dir derivada del llatí, com ho és portuguès, el francès, l’italià i el castellà, entre altres. La llengua catalana i la castellana tenen moltes afinitats. Qui en domina una, aprèn ràpidament l’altra.

La llengua catalana es parla en un territori prou extens on viuen uns 12 milions de persones: a les Illes Balears, a Catalunya, a la major part de València, a Andorra i a la regió del Rosselló de França. Va néixer a Catalunya entre els segles VII i IX i llavors es va expandir cap al sud de la península Ibèrica i cap al Mediterrani durant el segle XIII.

Menorca, com totes les societats, té els seus costums, la seva manera d’entendre la vida, la seva història i la seva cultura. Et convidam a conèixer-les. T’hauràs adonat que el català de Menorca és la llengua habitual en les relacions socials. És a través de la llengua catalana que Menorca expressa millor la seva identitat. Els menorquins t’agrairan que aprenguis i usis amb ells la llengua catalana. Perquè si coneixes la llengua del lloc on vius podràs conèixer millor les persones i entendràs més Menorca. Et serà molt fàcil si t’ho proposes i demanes que t’ajudin a aprendre-la.

Aprendre una nova llengua demana un esforç, però el resultat t’obre moltes portes. No tenguis por a equivocar-te i comença a parlar català amb els teus companys de classe i amb els teus nous amics. Els professors som aquí per ajudar-te. Benvingut.

Responsabilitat educativa envers la immigració

2009-09-24T01:30:00.001-07:00

El novembre de 2008 es va publicar un d’aquells llibres útils que obren camins, desfan clixés i aporten sensibilitat. Es tracta d’ Identitats de l’editorial Eumo, en una col·lecció anomenada Conciutadania Intercultural, en col·laboració de la Fundació Jaume Bofill. Amb el subtítol, prou explícit, Educació, immigració i construcció identitària, el llibre de just 126 pàgines, ens endinsa en la dimensió social de l’educació per aquells alumnes procedents de famílies immigrades.

Si el tema de les identitats ja és complex i delicat, més ho és en els casos de persones que es troben en un procés de dol migratori i que a més es troben en una edat de construcció de la pròpia identitat com és l’adolescència. El paper de l’escola, de l’institut, en aquest procés, és fonamental, tot i que sabem de les limitacions que el sistema educatiu té enfront d’altres agents socials i culturals: la família, la colla d’amics, les indústries de l’oci, formal i informal, etc.

Una de les primeres preocupacions dels mestres, més ençà de les necessitats de l’aprenentatge de la llengua i del currículum escolar, és la integració de l’alumnat nouvingut en la dinàmica de l’escola, de la classe, dels grups d’amics. Sempre diem que si s’aconsegueix establir lligams d’amistat entre els alumnes que arriben d’altres països i els autòctons (per dir-ho d’alguna manera), ja tenim mig camí fet. La primera tasca de l’escola envers els immigrants és, per tant, la seva incorporació a la societat d’acollida, amb tots els drets i amb tots els deures: un ciutadà més amb capacitat d’intervenció en la vida social en tots els aspectes da participació i cohesió sense renunciar a les identitats diverses.

No és una feina gens fàcil perquè s’han de tombar tot un seguit de barreres i de saber aprofitar, d’altra banda, les oportunitats. Els processos d’acollida poden ser afavorits o dificultats, poden ser oberts o restringits, poden conduir a la integració o a la segregació i fins i tot a la marginació. No cal dir que l’escola és obligada a donar les oportunitats. A la fragilitat de l’etapa d’adolescent, s’hi afegeixen les contradiccions i les incerteses de la postmodernitat de la cultura occidental, ben xocant i brusc per a persones immigrades.

Les autores,Marta Comas, Encarna Molina i Mònica Tolsanas, proposen algunes orientacions en l’àmbit educatiu per aconseguir una incorporació social ascendent d’aquest alumnat:

Trencar el fatalisme i recuperar el sentit de l’èxit educatiu amb exemples i fites de rendibilitat social de l’escolarització.

Que els aprenentatges estiguin carregats de sentit: que siguin una garantia per a un futur millor.

Respondre a les expectatives dels alumnes i de les seves possibilitats, lluny d’estigmes i etiquetes problemàtiques.

Defugir les alternatives “ètniques”, “per a immigrants” separades de la resta d’alumnat. Cal una socialització comuna per a una ciutadania responsable.

Donar suport específic a les famílies immigrades en relació a l’escola.

Formar el professorat en eines i recursos que li facilitin la tasca i dignifiquin el seu rol d’ensenyant compromès amb el futur dels adolescents.

Construir entre tots (autòctons i nouvinguts) uns nous referents identitaris amb objectius compartits: trobar el denominador comú de convivència.

Valorar la diversitat, per al reconeixement mutu, cap a una pràctica intercultural.

Posar l’alumne en el paper de protagonista de la seva pròpia identitat, com a subjecte actiu que construeix la seva identitat personal.

un futur per a les totes les llengües

2009-09-18T02:07:00.000-07:00

"La defensa de la diversitat lingüística mundial s'està convertint en un dels objectius culturals prioritaris per construir un futur de respecte als drets humans, d'higiene democràtica i de celebració de la vida en la seva complexitat. La reducció de la diveristat lingüística, com la pèrdua de la diversitat de les espècies o com la por a la diversitat epistemològica, ètica i simbòlica empobreixen la qualitat de la vida humana i propicien sistemes de convivència repressius i totalitaris. La diversitat de les llengües és una expressió privilegiada del pluralisme de l'espècie humana. S'han de crear les condicions per assegurar un futur digne per a totes les comunitats lingüístiques que ho desitgin. S'ha de lluitar contra les antigues i les noves modalitats del colonialisme lingüístic i s'han d'instaurar polítiques que discriminin favorablement les comunitats lingüístiques més febles. Aquset combat forma part de les aspiracions a construir en un món regit per criteris ètics que permetin controlar les desmesures dels poders econòmics, els autoritarismes polítics, els abusos ecològics i l'homogeneïtzació social".

Fèlix Martí. President de LINGUAPAX
"El català, llengua vehicular a l'escola?
Perspectiva escolar, núm. 337. Setembre de 2009

Col·laboracions per aprendre llengua

2009-09-14T04:41:00.001-07:00

Col·laboració per a l’aprenentatge de la llengua
Francesc Florit Nin
Servei d’Ensenyament de la llengua.

Als centres educatius de Menorca tenim una gran diversitat d’alumnat respecte a la llengua i les cultures. Com tots els pares poden comprovar, a les classes dels seus fills hi ha al·lots i al·lotes d’origen divers, vinguts d’arreu del món. La majoria són persones nascudes a l’illa, però hi ha devers un 15 - 20 % que no han nascut aquí o que són de famílies provinents d’altres països que s’han instal·lat a viure a Menorca. La composició social, cultural i lingüística dels patis de les escoles menorquines han canviat molt en els darrers anys. Aquest nou panorama obliga els ensenyants a adaptar continguts i metodologies per donar una resposta eficient a aquesta diversitat.

La població escolar resultant de la forta immigració reclama una atenció educativa específica que els centres adopten d’una manera o d’una altra. Els estudis indiquen que el fracàs escolar és major entre els alumnes de famílies immigrades. Les raons són vàries: l’experiència del dol migratori, el desconeixement dels referents culturals, les dificultats d’aprenentatge d’una o de dues llengües noves, les situacions de precarietat familiar, a vegades econòmiques, la pèrdua dels lligams emocionals amb el país d’origen, etc.

Si una de les principals funcions que reclamam a l’educació és que doni oportunitats i que per tant compensi les possibles mancances inicials, aleshores els alumnes nouvinguts de la immigració hauran de tenir, no un tracte preferent, sinó una consideració específica. En aquest sentit, les escoles organitzen l’atenció educativa en programes com la immersió lingüística a primària, el PALIC (Programa d’Acollida Lingüística i Cultural) a secundària, i altres actuacions com els apadrinaments, les tutories, les adaptacions curriculars, la inclusió de continguts interculturals, etc.

Una de les principals preocupacions, com no pot ser d’altra manera, és que els alumnes adquireixin tan prest com sigui possible la principal eina de comunicació escolar que és la llengua en què es vehicula tot l’aprenentatge. Sense llengua, català i castellà, no hi pot haver progrés. Per açò com a mínim durant el primer any d’arribada d’un alumne nouvingut tot s’ha de focalitzar en la llengua: tots els mestres i professors són en primer lloc mestres i professors de llengua, sense la qual és impossible aprendre matemàtiques o ciències naturals. És més encara: tota la comunitat educativa ha d’actuar com a coadjuvants en l’adquisició de la nova llengua. Especialment els companys mateixos de l’aula són uns dels potencials d’aprenentatge lingüístic i cultural de primer ordre per a l’alumnat nouvingut. De fet, si els qui som al seu voltant feim necessària la llengua que necessita el nouvingut, serà en poc temps i amb una relativa facilitat que la llengua s’aprengui. En aquest sentit, l’èxit –o el fracàs- vindrà condicionat que tothom (ensenyants, alumnes, pares...) ajudi el nou alumne amb un acte molt senzill: parlant-li en català. Si les condicions són les adequades, aprendre una llengua nova és bastant fàcil. Basta que, amb una mica d’esforç, l’entorn social t’hi convidi.

Volem dir amb açò que tots som responsables de fer de la llengua catalana la llengua compartida a l’escola. Els programes educatius que funcionen i que donen els fruits esperats són aquells en què tothom hi posa de la seva part, quan tothom rema en la mateixa direcció, quan mestres i pares i alumnes es posen d’acord en els objectius i en els procediments a seguir.

Aquest estiu hem tingut una molt bona experiència de col·laboració entre diverses entitats: escoles, ajuntaments i el Govern Balear a través del Consorci per al foment de l’ús de la llengua catalana i el Servei d’Ensenyament de la Llengua a Menorca. Tant a Ciutadella com a Maó, els seus respectius ajuntaments han organitzat unes activitats durant els mesos de vacances d’estiu encaminades a afavorir l’acollida lingüística i cultural de l’alumnat nouvingut que duen a terme els centres escolars. Es tracta d’una actuació molt important perquè l’alumnat nouvingut continuï l’aprenentatge de la llengua durant uns mesos en els quals se sol perdre el contacte amb els companys d’aula i per tant perden la possibilitat d’interactuar en català.

L’acord de col·laboració amb l’Ajuntament de Ciutadella ha tingut uns resultats excel·lents. Els alumnes s’han divertit tot aprenent. Han agraït l’esforç posat en ells i nosaltres els agraïm el seu esforç. La nostra experiència ens demostra que la millor manera d’aprendre llengua és a través de l’amistat amb activitats lúdiques. Com a compromís adquirit en el Pla Municipal d’Interculturalitat, l’actual regidoria d’Educació ha fet una molt bona actuació en aquest sentit, actuació que tindrà continuïtat en els propers anys. Treballar per tant en una mateixa direcció és fonamental en els temes tranversals de l’educació: la convivència, la integració, la llengua.

Certament que l’escola és el principal lloc on els alumnes nouvinguts aprenen la llengua. Però aquests alumnes necessiten que l’entorn social també els ajudi i la millor ajuda no ve de fer-li el favor de parlar la seva llengua, sinó d’oferir-li la nostra. I açò es pot fer des de qualsevol àmbit de les relacions socials.

RACONS D'AJUDA

2009-06-11T00:45:00.000-07:00

Aprenentatge entre iguals. Segon cicle d’educació primària.

RACONS D’AJUDA

Introducció

Aquesta experiència s’està duent a terme al CEIP Joan Benejam de Ciutadella, des de fa més de deu anys al segon cicle d’educació primària. Al principi, l’activitat estava relacionada amb les feines escolars, després, amb l’experiència, es van diversificar les activitats i es van incloure habilitats en general, que es poden transmetre de qualsevol tipus.

Els motius per engegar-los van ser:

1. Fomentar l’ajuda entre companys i que els fillets/es es poguessin adonar-se que aprenem entre tots, els uns dels altres, i no tan sols dels mestres.

2. Que els alumnes s’adonessin que si un company no entén una cosa, se l’ha d’ajudar, no riure-se’n d’ell.

3. Que totes les persones tenim capacitats i mancances, i que compartir el que sabem fer és molt polit.

Aquests racons escolars es van anar transformant en racons d’ajuda que, a demés de temes escolars es van anar ampliant en habilitats no acadèmiques com poden ser: Cuina, jocs de tot tipus, manualitats, balls ... activitats de les més diverses, sempre que es poden realitzar dins l’escola. A principi de curs participen tots els alumnes de forma voluntària. Al final, tots els alumnes han de passar per els racons.

Els objectius principals dels racons d’ajuda són:

1. Fomentar l’autoestima. Que els alumnes puguin mostrar als seus companys habilitats en les quals es mostren segurs i confiats i que normalment passen desapercebudes a l’escola. També es desenvolupa l’empatia i els lligams emocionals entre els alumnes implicats. Per exemple, resulta molt satisfactori veure a una filleta amb necessitats educatives específiques com li ensenya a un altre fillet com s’ha de fer una bona lletra. Justament aquest alumne destaca molt en tots els aspectes acadèmics però té una cal·ligrafia bastant deficient.

2. Potenciar la capacitat d’organització. Els alumnes que ensenyen han de dissenyar l’activitat: Fer un cartell publicitant el seu racó; han de fer una previsió dels elements que farà servir; han de dur preparat el material que es necessita; pensar com ha d’explicar l’habilitat que vol mostrar, posant-se en el lloc del mestre/a.

3. Estimular l’expressió oral. Els alumnes que ensenyen una habilitat han de preparar-se un guió previ del què i del com explicaran als altres la tasca a desenvolupar. Quines són les paraules clau; el to de veu, l’èmfasi i l’esforç que han de fer a fi de que els altres ho entenguin; parlar davant un públic ... en aquest cas es tracta de comunicació en petit grup, la qual cosa facilita la comunicació.

4. Atendre la diversitat: Possibilitar la participació de tots el alumnes. Tots hi tenen cabuda, tots tenen alguna cosa a ensenyar/mostrar als seus companys. A vegades, els fillets d’integració i els nouvinguts necessiten més estímul per a intervenir. Se’ls ha d’animar a mostrar les seves habilitats.

Organització

És una activitat de cicle, per tant es mesclen alumnes de tercer i de quart. Els racons d’ajuda s’organitzen setmanalment, penjant a un suro dedicat a tal fi, uns cartells anunciant l’activitat que volen mostrar. En el cartell hi ha quatre espais a fi de que els companys que ho volen, s’apuntin.

Les normes són les següents:

1. Els alumnes no es poden apuntar sempre al mateix tipus d’activitat. S’han d’apuntar a totes durant el curs escolar i anar rotant entre les següents temàtiques:

o Jocs de taula
o Cuina
o Música
o Llengües
o Matemàtiques
o Altres: Trucs de màgia, experiments, dibuix, manuals, balls ...

2. Els fillets que ensenyen han de ser respectuosos amb els que aprenen. Si algun fillet no compleix aquesta norma, no podrà ensenyar més.

Com és lògic, els professors han d’estar molt pendents durant l’hora dels racons, generalment es fa als passadissos de l’escola els divendres, per tal d’assegurar-se que els grups funcionin correctament, que no es donin faltes de respecte i que els alumnes que els alumnes que expliquen continguts acadèmics (per exemple, la divisió) ho facin correctament. So no ho fan bé, pot crear confusions als altres.

Programa d'apadrinament lector

2009-06-11T00:37:00.001-07:00

PROGRAMA D’APADRINAMENT LECTOR

L’equip EINA de Menorca, considera prioritària la inclusió d’aquest programa a l’educació primària a fi de potenciar la integració dels alumnes nouvinguts als nostres centres escolars, com a mitjà de preparació als programes de voluntariat lingüístic que s’estan desenvolupant als diferents instituts de la nostra illa i, per a la consecució dels objectius proposats, ofereix als centres de primària la possibilitat d’engegar el programa d’apadrinament lector, adaptat a les característiques de cada centre.

En línies generals direm que aquest programa sorgeix de la necessitat de potenciar l’expressió oral i el foment de la lectura a tots els alumnes, també d’acollir i acompanyar en un primer moment als fillets nouvinguts, que per diversos motius i/o factors no han pogut assolir la suficient autonomia social i/o lingüística per desenvolupar-se i relacionar-se.

Com a reforç a la tasca que ja desenvolupen els CEIPs i els tutors en particular amb cada alumne, la tasca dels padrins lectors pot ser d’una gran utilitat i complementarietat. En aquest cas, un alumne de tercer cicle es convertirà en el referent d’un alumne més petit i l’acompanyarà en tot el procés de comprensió lectora. En els programes d’aprenentatge entre iguals sobre aspectes d’apadrinament lector, ens marquem els següents objectius:

OBJECTIUS GENERALS:
Bàsicament ens marquem dos objectius generals que trobarem desglossats i més concrets en els objectius específics.

* Afavorir la integració de tots els fillets a la nostra comunitat.
* Formar als alumnes que vulguin ser referents per a altres alumnes més petits i que es concreta en la figura del guia / tutor / padrí.

OBJECTIUS ESPECÍFICS:

* Crear espais d’intercanvi on sigui possible la interrelació en la llengua de la nostra comunitat.
* Fer prendre consciència als alumnes de la importància de fer-se voluntari lingüístic.
* Motivar als alumnes per tal que s’involucrin en el procés d’acompanyament i ajuda vers els seus companys.
* Treballar amb els alumnes padrins les pautes de comportament, relació, socialització i ajuda lingüística.

Apadrinament lector

Proposta entre tercer cicle / primer cicle d’educació primària ó educació infantil

Introducció
Es tracta d’una activitat adreçada a l’educació primària, en la qual intervenen alumnes de tercer cicle que es presenten com a voluntaris, i alumnes de primer cicle / educació infantil. Els majors fan de padrins de lectura i conviden als més petits a llegir un conte, ajudant-los en el seu procés lector. Prèviament es fa una formació als alumnes que voluntàriament volen fer de padrins. Es fa un carnet d’apadrinament lector als alumnes que volen acreditar-se com a padrins i un contracte de compromís.

Professorat implicat
Tutors i professors encarregats de biblioteca. Seria interessant que l’activitat pogués formar part del PEC i, en finalitzar cada curs escolar, es pugui revisar i incorporar canvis per ajustar l’activitat als objectius que s’ha marcat l’equip docent.

Objectius
+ Treballar regularment diferents estratègies de lectura
+ Fomentar la convivència
+ Educar en la responsabilitat i el compromís
+ Fomentar la interrelació entre cicles
+ Ampliar els espais de comunicació oral entre els infants en la llengua vehicular de l’escola.

Funcionament
Es constitueixen parelles entre alumnes de tercer cicle i primer cicle - ó educació infantil - (padrins i apadrinats). Cada setmana mig grup - classe de tercer cicle ha de cercar els apadrinats de primer cicle i s’aparellen (cadascú amb el seu padrí) i comencen la lectura proposada. L’altre mig grup – classe pot fer una activitat de biblioteca. Es fa una formació prèvia a l’alumne que vol fer de padrí. És responsabilitat del padrí seleccionar les lectures adequades amb l’assessorament que li faci falta. En acabar la sessió, els padrins han d’omplir un quadernet de seguiment.

Primera sessió
Es fa una sessió conjuntament amb l’alumnat dels dos cursos i tot el professorat implicat (tutors, mestre de biblioteca). S’informa dels objectius de l’activitat i del funcionament en general. Es fa la proposta de parelles (cada fillet de primer s’asseu amb el seu padrí). S’acaba la sessió amb la signatura de cada parella d’un contracte on es comprometen a treballar junts, ajudant-se tot el necessari: el compromís, a partir d’aquest moment n’és doble: a llegir i ajudar-lo tot el que pugui per part del padrí, i a escoltar el conte i a demanar ajuda quan no entengui, per part de l’apadrinat.
Es pot fer coincidir aquesta sessió inaugural amb un esdeveniment del centre: visita d’un escriptor o il·lustrador a l’escola, dia del teatre, etc. A partir d’aquí, s’establirà el programa sistemàticament durant tot el curs, no tan sols com a un fet puntual relacionat amb el dia del llibre.

Darrera sessió
Als alumnes de tercer cicle se’ls hi fa entrega d’un carnet acreditant-los com a padrins i es fa una menció especial al moment d’avaluar-los en Llengua Catalana. Als més petits se’ls hi pot fer un petit regal.

Formació prèvia
A les classes de tercer cicle es dedica un temps per parlar de l’activitat i a preparar-la. Als mestres de llengua, aquesta activitat els hi ha permès:

o Treballar la fonètica de la lectura (per tal d’oferir un bon model de lectura). Els tons de veu, la intensitat i la importància dels silencis.
o Fer activitats de mediació (cercar textos que puguin entendre els petits, pensar quines paraules o expressions hauran d’explicar ....).
o Parlar de la comprensió lectora; s’ensenyen a formular preguntes de comprensió fàcils (literals) i difícils ( interpretatives i profundes).
o Parlar del hàbits lingüístics, parlar de la importància d’oferir als petits situacions per poder utilitzar el català, la importància per als petits de relacionar-se amb els més grans ...
o Ensenyar estratègies conversacionals bàsiques: què s’ha de fer quan un alumne petit diu una paraula o una expressió en castellà ...
o Treballar les expressions gestuals, la mímica, la dramatització i les expressions facials ...
o Realitzar un “Registre de lectures” adaptades a les primeres edats, en el qual es van apuntant els llibres que s’han emprat
o Proporcionar estratègies de lectura. Aquestes estratègies poden formar part del “Quadernet de seguiment” de l’alumne padrí, en el qual es van apuntant les incidències de les sessions, tant per part de l’alumne apadrinat (si té dificultats, si entén el que se li llegeix, si li interessa ...) com una autoavaluació per part del padrí (anotacions de l’evolució de les sessions de lectura, com es veu a si mateix com a lector). Les estratègies s’han de donar per escrit en el moment en que es fa la formació i podrien ser bàsicament les següents:

Què puc fer com amic lector/a?”

+ Parlar sempre en català, encara que els fillols contestin en castellà o barregin paraules, per a ell/a ets un bon model tant en la lectura com en l’expressió oral.
+ Preparar-te el conte amb antelació, llegir-lo a casa en veu alta; això t’ajudarà a fer millor l’entonació, les pauses, preparar-te les paraules que creguis que li poden costar d’entendre.
+ Llegir en un to que s’entengui bé el que dius, ni massa alt ni massa baix.
+ Si veus que el teu amic no t’escolta, para de llegir i pregunta-li per què ho fa, potser vas massa ràpid, o parles fluix i no et sent.
+ Prepara’t contes adequats a la seva edat. Els professors dels teus apadrinats han preparat tota una sèrie de contes i rondalles adreçades als més petits.
+ Pregunta-li quins tipus de conte li agraden més, una setmana tria ell/a i una altra tu.
+ És interessant poder comentar entre tots dos quin és l’autor del conte i també quin nom té l’il·lustrador, un és tan important com l’altre. L’ observació dels dibuixos també forma part de la comprensió del conte.
+ Intenta fer una petita conversa abans i després de la lectura, interessant-te pels seus avanços, les seves preferències i els seus interessos en general.
+ Has de pensar que ets un model lector per al teu apadrinat. Si li ofereixes un bon model, segurament també li agradarà ser un padrí lector quan ell sigui més gran!!!
+ Faràs servir sempre l’estímul, l’aprovació i els reforços positius per aconseguir que t’escoltin els més petits.

Al final de les sessions de formació als padrins, es lliura un carnet acreditant que l’alumne ha seguit satisfactòriament les sessions de preparació de l’apadrinament lector. Seria convenient que a més de la signatura del tutor/a, sigui la del Director/a / Cap d’estudis del centre, per donar-li encara més formalitat i rellevància.

En determinats centres s’avalua la feina desenvolupada per l’alumne padrí, formant part dels ítems d’avaluació en Llengua Catalana.

Exemplificació de rondalla: Sa Rondalla d’en Vit: E. Infantil

Del llibre: “Contant 8 rondalles. Contes de rondalles per a infants”
Ed. Les tres taronges

Informació prèvia al padrí
o Abans de començar la rondalla, es pot explicar què són les rondalles en l’entorn de les Illes Balears: són contes de les illes, de tradició oral que passaven de boca en boca y de pares a fills. Per exemple, Les rondalles mallorquines és la denominació amb què es coneix popularment l'Aplec de Rondalles Mallorquines d’en Jordi des Racó, de mossèn Antoni Maria Alcover. En conté més de quatre-centes i és una de les col·leccions més extenses en llengua catalana.

o Les rondalles de mossèn Alcover varen tenir una gran acceptació entre el públic mallorquí i també entre filòlegs i literats d’altres països. Durant molts anys pràcticament varen esser l'única via d’accés a la llengua catalana que tengué el públic mallorquí. Se n’han fet adaptacions teatrals i per a infants, edicions en cinta magnetofònica, en disc i en còmic i traduccions parcials al castellà, a l’anglès, al francès i a l’alemany, algunes ja en vida d'Alcover.

o En aquest cas, tens el text, els dibuixos, l’enregistrament i la cançó de la rondalla. T’has d’estudiar molt bé el contingut, les seqüències i l’ordre d’aparició dels personatges. Has de llegir unes quantes vegades la rondalla en veu alta, a ca teva, i consultar el significat de les paraules que no entenguis. Si et sents ben segur, aquesta sensació segurament la transmetràs al teu fillol.

o Preguntes que li pots fer al començament: “Mira la portada i les paraules ..”

+ Pels dibuixos de la portada, de què et sembla que deu tractar la rondalla?
+ Mirant el títol: és llarg o curt? Coneixes alguna lletra? Què et sembla que diu?
+ Vols escoltar la cançó de la rondalla?

o Un cop llegida la rondalla: Ara escoltarem la veu d’un famós cantant i compositor que l’ha enregistrada. (CD d’en Joan Bibiloni).

+ Al final de la rondalla, tens un diccionari i llistat de vocabulari de formes dialectals per ordre alfabètic. Consulta’l sempre.
+ Demana-li al teu fillol que faci un dibuix del personatge que més li ha cridat l’atenció.

Exemplificació de conte: “El follet Oriol i el cim de l’àguila”: Primer cicle
Autor: Òscar Sardà. Ed. Barcanova. Col·lecció Sopa de contes

o Aquesta col·lecció resulta apropiada per realitzar les sessions amb el primer cicle, ja que hi poden intervenir en la lectura també els fillets que comencen a llegir en lletra de pal, perquè el text del llibre presenta dues tipologies textuals: una frase curta a dalt, que resumeix el contingut de la primera escena en lletra de pal - que convida al més petit a començar a llegir el relat - i una frase més llarga a baix, en lletra d’impremta, que desenvolupa el relat de forma més extensa.

o Suggeriments per fer la lectura al teu fillol: Abans de començar el conte, mira la portada i les paraules:
+ (Tapant el títol): Pels dibuixos de la portada, de què et sembla que deu tractar el conte?
+ Mirant el títol: és llarg o curt? Què et sembla que diu?
+ Pots fer dues coses: no llegir el títol perquè ell/a en posi un quan ja has acabat el conte o bé llegir el títol abans de començar.
+ En aquest conte hi ha dues classes de lletres. Farem un tracte: Tu hi llegiràs la primera part en lletra de pal i jo continuaré amb la lletra d’impremta. Estàs d’acord?

o Durant la lectura:
+ Mentre llegeixes, assegura’t que comprèn les paraules que tu creguis més difícils o poc usuals: drecera, riu cabalós, turó, alçada, pessigolleig, sotrac ...
+ Si el teu amic/a parla en castellà quan et pregunta alguna cosa, li retornes la pregunta en català. Exemple: “Qué le ha pasado a Oriol? Vols dir ... què li ha passat a l’Oriol?
+ Pots aturar-te i preguntar-li, què et sembla que li passarà?
+ Abans d’arribar al final, fes que pensi com pot acabar el conte i després tu li llegeix com acaba.
+ Demana-li com és que en la frase final del conte es diu: Des de llavors els follets encara estimen més la natura que els envolta

o Després d’acabar el conte, assegura’t que l’ha comprés fent-li preguntes:
# Què li passa al protagonista?
# T’ha agradat el final? ... i que et faci l’explicació, que no quedi només en un sí o en un no.
# El títol d’un conte ens dóna pistes del que passa? Això els pot ajudar quan han pensat un títol que no té res a veure amb la història.
# Li pots preguntar si s’assembla a algun altre conte que ell coneix, o si surten personatges que també ha vist a altres contes (l’àguila, el follet, un bolet màgic, les cases dels follets...). Aquest fet acostuma a pensar i a relacionar amb els contes tradicionals.

Exemplificació de conte: La Picabaralla. Primer cicle (per tractar casos de conflictes entre alumnes)
Autor: Claude Boujon. Ed. Corimbo
Aquest conte treballa l’eterna enemistat entre dos personatges que, davant una greu dificultat, han d’unir esforços per poder solucionar una difícil situació que es presenta davant un enemic comú. Com a resultat, els personatges se n’adonen que la unió fa la força i que la vida és més plena vivint en pau i amistat.

o Durant la lectura:

+ Mentre llegeixes, assegura’t que comprèn les paraules que tu creguis més difícils o poc usuals: avenir-se, rosegar, rondinaire, vàndal, esbatussar-se, vellut, neguitosa, ...
+ Explica les expressions: “Ves per on ...”; “Barallar-se sense mullar-se” ...
+ Si el teu amic/a parla en castellà quan et pregunta alguna cosa, li retornes la pregunta en català. Exemple: “Qué le ha pasado a a los conejitos? Vols dir ... què li ha passat als conills?
+ Pots aturar-te i preguntar-li, què et sembla que li passarà?
+ Abans d’arribar al final, fes que pensi com pot acabar el conte i després tu li llegeixes com acaba.

o Després d’acabar el conte:
+ Assegura’t que l’ha comprés fent-li preguntes:
# Què li passa als protagonistes?
# T’ha agradat el final? ... i que et faci l’explicació, que no quedi només en un sí o en un no.
# El títol d’un conte ens dóna pistes del que passa? Què vol dir picabaralla?
# Li pots preguntar si s’assembla a algun altre conte que ell coneix, en el qual els animals parlen. Li has d’explicar que els contes en els quals els animals parlen com els humans, es diuen “Fàbules”.
# Pots demanar-li que en faci un dibuix a la pissarra per explicar el passadís que s’inventen els conills comunicant els seus caus per enganyar la guineu. (Hauries d’explicar que a les illes Balears aquest animal també es diu “rabossa”).

PROPOSTES DE CONTINUÏTAT

o Diversificar les activitats de lectura: En un primer moment, els alumnes de tercer cicle poden llegir als alumnes de primer la lectura del conte. Després es van incorporant activitats, que resultaran molt motivadores, tant pel padrins com pels apadrinats. Per exemple, el petit llegeix al padrí; el padrí li demana que li expliqui un conte que ha llegit; llegeixen tipus de text molt diferents: còmics, contes d’aventures, endevinalles, embarbussaments .... Si els petits no tenen el nivell lector suficient per abordar un conte, la mestra els prepara cartronets i llibres adaptats.

o S’estableixen lligams entre escriptura i lectura: Els petits llegeixen al seu padrí els textos que han escrit individual o col·lectivament i els grans fan el mateix: els llegeixen textos que han escrit. Després es poden fer comentaris i preguntes. A més, l’activitat permet establir vincles emocionals entre els alumnes. Els alumnes de tercer cicle valoren l’esforç que fan els més petits per aprendre a llegir i, d’aquesta manera, reconeixen el procés que van fer ells. Els hi proporciona una gran satisfacció. Els alumnes de primer cicle valoren molt que un fillet gros pugui apropar-se a llegir i a interessar-se per ell.

o Preparació al programa de voluntariat lingüístic: Tots els alumnes majors, que es presenten com a voluntaris a l’activitat poden participar encara que el seu nivell de competència lectora no sigui prou bona, com és el cas dels nouvinguts, però no se’ls hi deixa fora. En aquest cas, aquest fillet fa parella amb un altre padrí i l’apadrinat en té dos padrins. El que pretenem és que es sentin grans, importants, que vegin que són capaços de fer una activitat amb certa rellevància.. A poc a poc, van veient que se’n surten airosos i els hi va donant més confiança. Els més petits senten que estan atesos per algú més gran que ells i es creen uns lligams molt entranyables. Tenen la motivació de llegir per algú i, d’experimentar en què consisteix fer de voluntari. Possiblement es sentiran més segurs per realitzar el voluntariat lingüístic al seu futur centre de secundària.

o Es determinarà la durada de les sessions segons les característiques de cada centre. En general es destinaran uns 20 minuts per a cada sessió. En acabar el curs l’equip de mestres avaluarà l’activitat i valorarà a la memòria els inconvenients i els avantatges, tot el que es pugui millorar a la memòria del centre.

o Documents que s’haurien d’elaborar:
+ Registre de lectures: Llistat de llibres / contes que s’han emprat
+ Quadernet de seguiment: Anotacions de l’evolució de la lectura, intentant que sempre siguin positives.
+ Carnet: Acreditació com a padrí, un cop hagi acabat la sessió de preparació de l’apadrinament lector.
+ Contracte: Compromís signat entre els alumnes i els seus professors.
11

5 punts per al voluntariat lingüístic

2009-05-07T01:54:00.000-07:00

El voluntariat lingüístic als centres educatius
1. el punt de partida
es dóna poca relació i integració de l’alumnat nouvingut
es manifesten prejudicis sobre la immigració
hi ha una manca de valors interculturals i
un desconeixement de la diversitat
es donen poques situacions d’ús real del català en situacions informals
es té poca experiència en la col·laboració i en la solidaritat
es practica la deslleialtat lingüística dels catalanoparlants

2. els propòsits
per als nouvinguts: augmentar la relació i la integració
adquirir coneixements de la cultura del país
conèixer els hàbits dels joves autòctons
millorar la competència comunicativa en català
guiar-se en el nou sistema educatiu

per als autòctons: desenvolupar actituds de solidaritat
actuar d’ambaixadors de la pròpia cultura
comprendre la situació i el fenomen de la immigració
conèixer altres realitats culturals i llengües noves
practicar la lleialtat lingüística com a catalanoparlant

3. els guanys
per als nouvinguts: aprendre català
sentir-se integrat
valorar l’ús del català
fer amics

per als autòctons: valorar la llengua pròpia
reflexionar sobre les actituds lingüístiques
modificar les normes d’ús lingüístic i desfer prejudicis
fer amics

4. els fonaments
experiències d’altres centres sobre voluntariat lingüístic
programes similars: Integra’m, Un cafè x la llengua, etc
aprenentatge col·laboratiu i ensenyament per tasques
socialització, integració, interculturalitat
sensibilització i acollida
sentit de la pertinença: dret a la diferència i a la identitat
creació d’espais de convivència i de trobada
interacció com a factor de coneixement i d’aprenentatge
ús efectiu de la llengua comuna compartida
pràctica de la sostenibilitat lingüística

5. la pràctica
coordinació entre coordinador lingüístic, professor de Palic i Tutoria
planificació de tasques per a fer ús social de la llengua
informació i sensibilització a alumnes i professorat
organització de sessions: temps, espai, responsables, calendari, ajudes, valoració...

Reflexions sobre l'acollida

2009-04-29T03:28:00.000-07:00

Reflexions extretes del llibre L’acollida de Francesc Carbonell. Eumo Ed.
Entenem l’acollida com una actitud humana intrínseca del fet educatiu.
L’acollida ha de ser més una actitud que uns protocols d’intervenció.
En l’acollida hi ha d’estar implicada tota la comunitat educativa.
LES ACTITUDS
Per assolir l’èxit en l’acollida cal gaudir amb el tracte amb les persones.
No n’hi ha prou de tolerar els altres, cal acceptar-los tal com són.
Els que no es bloquegen per haver d’afrontar una incertesa se sentiran més bé treballant en l’acollida.
Afrontar la diversitat i l’imprevist fa que una certa dosi de conflicte sigui inevitable.
L’actitud d’acollida, d’obertura generosa a l’altre i a les seves necessitats de desenvolupament, és una condició indispensable del fet educatiu.
Un bon professor pot canviar el destí d’una persona.
El professorat no s’ha de sentir ni massa culpable ni massa innocent, només responsable.
A l’ensenyament, obligatori, allò d’aprendre a ser i aprendre a conviure són tasques prioritàries.
Per acollir cal abandonar el rol de funcionari instructor per assumir el compromís professional d’educar ciutadans.
El que més interessa a un centre educatiu centrat en el saber és el progrés en els aprenentatges.
Als centres centrats en el saber, és l’alumnat qui s’ha d’adaptar als requeriments de les matèries, i mai a la inversa.
Algunes escoles són com hospitals que només accepten els que ja estan sans i rebutgen els malalts.
Caldria fer un gir copernicà en els temes d’acollida, i posar al seu centre neuràlgic les necessitats de l’infant nouvingut.
El problema més gran que han d’afrontar molts alumnes immigrants és la impossibilitat de dotar de sentit els aprenentatges i el context on es duen a terme.
Per vèncer la ignorància, el millor és exercitat l’empatia.
L’esforç d’aquests infants massa sovint no es pot dedicar a l’aprenentatge. Han d’invertir-lo en la defensa de l’autoestima
Aconseguir un clima respectuós amb l’alteritat és important perquè es produeixi l’aprenentatge.
Les necessitats de l’alumne i la confiança en les seves possibilitats han de ser el centre de qualsevol consideració educativa.
Durant l’ensenyament obligatori, cal afavorir sobretot l’aprendre a ser i a conviure.
Perquè la diversitat es vegi enriquida cal partir de la convicció que som més iguals que diferents.
Els professionals de l’educació han de treballar per garantir la igualtat d’oportunitats de tots els infants.
ELS PROCEDIMENTS
L’acollida no és una nova feina que ha de desenvolupar un nou professional; és una actitud col·lectiva. Tots els professionals del centre han de sentir-se corresponsables de la socialització dels infants. No hi pot haver una bona acollida en un centre que no sigui acollidor.
Allò que les criatures duen a l’escola, cal que es valori i sigui incorporat a les activitats que l’escola fa.
Una bona acollida és la primera condició per a un bon aprenentatge de llengua. S’aprèn llengua fent-hi coses, fent coses amb persones que la parlen.
Cal limitar les activitats en què predomina la parla del professor i augmentar aquelles en què els alumnes parlen entre ells.
La fase d’acollida no es pot acabar ni un dia de la setmana determinat ni al cap d’un temps preestablert. S’extingeix progressivament.
Cal que el nouvingut deixi de sentir-se nouvingut com més aviat millor. El pas de nouvingut a company cal fer-lo des del primer dia.
L’èxit d’un pla d’acollida radica en el fet que el nouvingut deixi de seguida de sentir-se diferent.
Els immigrants, amb la seva arribada ens han permès identificar conflictes latents que ens passaven desapercebuts o que potser no volíem veure.
Els infants immigrats no han duit els nous problemes, sinó que els nous problemes els han dut a ells.
Reduir el fracàs escolar exigeix abandonar les actuals estratègies enfocades a la consecució d’individus competitius, i potenciar aquelles que ens permetin ampliar el nombre d’individus competents.
L’objectiu primer de l’ensenyament obligatori hauria de ser que no sortís ningú sense les competències necessàries per esdevenir un ciutadà autònom i responsable.
Ningú no educa ningú i ningú s’educa a si mateix; les persones s’eduquen entre si, mediatitzades pel món.
Els infants desplaçats per força necessiten confiança. Se senten diferents, desiguals i desconnectats.
Algunes pràctiques tutorials que reforcen la resilència són ajudar a expressar sentiments, desenvolupar el sentit de l’humor, etc...
En la relació família-escola, és determinant saber guanyar-se la confiança recíproca i mantenir-la. El millor fonament de les relacions interculturals és l’afectivitat.
Primer saber dir coses en la llengua de l’escola, més endavant podran fer en aquesta llengua tot el que l’escola demana.
El sistema educatiu, el barri, el municipi han d’ocupar-se de millorar la qualitat de l’ambient i de l’aire que respiren aquests alumnes en risc d’exclusió i de fracàs escolar.
Ni el professorat ni la família s’han de sentir culpables, sinó responsables.
ELS CONCEPTES
Autòcton.- Originari del lloc on es viu. Sinònim de nadiu o indígena. De vegades consideram un emigrat en contraposició a un autòcton i pot ser un fill d’immigrat que ha nascut aquí. De vegades feim servir el terme immigrants de segona generació...
Nadiu i autòcton- Podrien considerar-se sinònims però amb una diferència de grau, en el sentit que cal un nombre determinat de generacions de nadius (quin i qui l’estableix?) per esdevenir autòcton.
Immigrant i emmigrat- Sempre significa que van venir d’un altre lloc, però el gerundi del verb immigrar, indica una certa transitorietat d’una persona que està de pas (hagi arribat amb un boeing o amb una pastera) i el participi indica que algú resideix amb una certa voluntat de permanència.
No és casual, ni poc significatiu, que anomenem immigrants els que, de fet, són immigrats. Potser projectam així, sense adonar-nos-en, el nostre desig que no s’estableixin, la nostra dificultat per acollir-los com a conciutadans de ple dret.
Una altra connotació estigmatitzadora és que només anomenem immigrants o immigrats/des els procedents de països empobrits.
Sovint acabam fragmentant la societat en dos blocs aparentment compactes: la societat autòctona i els immigrants però en realitat aquest dos grups no són homogenis.
Separar el nosaltres dels altres forma part de la quotidianitat del discurs i de les pràctiques socials de legitimació de les desigualtats.
L’esforç xenòfob de subratllar i mantenir les barreres contrasta amb la tendència d’un món cada vegada més petit, intercomunicat, permeable i obert
Dol migratori. És el període durant el qual la persona immigrada suporta el procés de superació de la tristesa, baixa autoestima, sentiments de desorientació, d’ansietat, de vulnerabilitat, estrès... ocasionats per unes pèrdues molt importants: la familia, els amics, el seu estatus social, els béns, el paisatge...
Síndrome d’Ulises. Síndrome de l’immigrant amb estrès crònic i múltiple. Conjunt de símptomes psíquics i somàtics que es presenten reiteradament en persones immigrants.
La nostàlgia, el dolor pel desarrelament, el desig de tornar i els problemes d’adaptació no poden passar desapercebuts als educadors; d’aquí la importància que tenguin una acollida de qualitat.
La intensitat i la durada del dol migratori dels infants és variable i depèn de molts factors, entre els quals hi ha la qualitat de l’acollida rebuda: són fonamentals unes relacions psicosocials de qualitat per minimitzar-ne els efectes, ja que de fet, també es tracta d’un procés complex de reestructuració de la personalitat.
La integració és un procés bidireccional i dinàmic d’ajustament mutu. La integració no ha de pretendre ni l’assimilació cultural ni la submissió social dels nouvinguts a unes normes i uns costums.
La integració és un projecte col·lectiu utòpic: el procés de construcció d’un nou espai convivencial (que respongui a un imaginari col·lectiu, uns valors bàsics compartits, unes normes consensuades per tots...) en el qual tots ens hauríem de sentir acollits, reconeguts i respectats.
Sovint els fill d’immigrats construeixen unes identitats ètniques biculturals incorporant aspectes de la cultura d’origen i de la nova.
L’educador ha de considerar les conseqüències nefastes d’una acció educativa potenciadora de l’assimilació cultural sense integració social.

Activitats didàctiques per a la interculturalitat

2009-04-01T02:30:00.000-07:00

http://www.fundaciosergi.org/educacio_intercultural/index.php

Presentem una proposta didàctica que incita a l’anàlisi, la crítica i la reflexió entorn de la possibilitat i la necessitat de la convivència entre persones i comunitats d’origen cultural divers.

És un material pensat per treballar amb grups d’adolescents i joves. És per això que el presentem com un conjunt d’activitats dinàmiques que impliquen i interpel·len el jove en el seu dia a dia, en la seva relació amb l’entorn, en la seva quotidianitat. És, doncs, un material sense complexos per parlar clar sobre la immigració i la interculturalitat.

És també un material de suport a l’educador, al professor, al monitor per animar-lo a treballar a l’aula o amb el grup sobre aquests temes, sovint presentats com a conflictius o punyents i tractats massa ràpidament i superficial.

SOSTENIBILITAT LINGÜÍSTICA

2009-03-17T03:10:00.000-07:00

DECÀLEG "Sigues lingüísticament sostenible"
http://www.upf.edu/llengues/_pdf/dec_cat.pdf

1. SIGUES RESPECTUÓS AMB TOTES LES LLENGÜES
Quan dius que una llengua no t’agrada, o que no és útil o important, sense adonar-te’n apliques aquests prejudicis a les persones que la parlen. Totes les llengües són iguals i totes són diferents.

2. OBSERVA I ESCOLTA: INTERESSA’T PER LES LLENGÜES DEL TEU VOLTANT
Molt sovint a prop teu es parlen llengües que ni tan sols sospites, que no saps ni com es diuen. Moltes vegades saber-ne el nom o alguna paraula és suficient per demostrar que aprecies els qui t’envolten, que no et són indiferents. Digues gràcies a algú en la seva llengua i segur que li arrencaràs un somriure.

3. NO TINGUIS POR D’APRENDRE NOVES LLENGÜES, SEMPRE SERAN LES TEVES ALIADES
Molta gent pensa que una llengua o es parla o no es parla i que no hi ha terme mitjà, o que per fer entrar una llengua al cap n’ha de sortir una altra. Aprendre, poc o molt, una llengua no vol dir oblidar-ne una altra, ni parlar-la pitjor. Una sola paraula et pot ser útil i, arribis on arribis, una mica és millor que res. Sempre hi guanyaràs.

4. LES LLENGÜES T’OBREN NOVES PERSPECTIVES: NO RENUNCIÏS A LES FONTS DE CONEIXEMENT QUE T’OFEREIXEN LES DIVERSES LLENGÜES
Totes les llengües contenen coneixement i en produeixen de nou; no et limitis a l’anglès. No deixis de banda allò que està escrit en llengües properes. Sovint descobriràs que les pots llegir i entendre molt més del que et penses, i que les bones idees no tenen llengua, o que totes les llengües en tenen. Les diferents llengües expressen diferents mirades sobre la realitat. Aprendre llengües diferents t’ajudarà a eixamplar mires.

5. DÓNA VEU ALS MINORITARIS I ESCOLTA’LS
Entre tots els minoritaris constituïm una majoria.No contribueixis a accentuar el desequilibri lingüístic, no tractis les llengües amb pocs parlants com no t’agrada que et tractin a tu. Si pots triar,dóna prioritat als que tenen menys altaveus. Ajuda’ls a arribar a tot arreu i ells t’hi ajudaran a tu.

6. NO IMPOSIS LLENGÜES DOMINANTS, REPLANTA LLENGÜES AMENAÇADES
L’escriptor nord-català Joan Lluís Lluís diu que a molts catalans del sud els agrada anar al Rosselló a demostrar com en saben, de parlar en francès. No facis només de difusor de les grans llengües en detriment de les que tenen menys parlants. Mira d’interessar-te per la llengua que pot extingir-se: veuràs que és útil i necessària i contribuiràs a la reforestació lingüística.

7. UN PETIT MERCAT POT SER UNA GRAN PORTA
És important no confondre l’audiència potencial amb la real. Escriure o parlar en una llengua de molts parlants no és cap garantia de ser escoltat. En canvi, parlar com els que tenim més a prop és fer-nos sentir. L’important no és la quantitat de gent que et podria entendre, sinó les persones a qui de debò dius alguna cosa. Quan Shakespeare escrivia, els anglòfons no arribaven a sis milions.

8. PRACTICA LA DIVERSITAT LINGÜÍSTICA QUAN ET MOGUIS PEL MÓN
Aprofita tota la riquesa i diversitat que el món t’ofereix si l’escoltes. No vagis a Gal·les o a Malta només a aprendre anglès. Prova de parlar les llengües dels llocs que visites: com menys s’esperin els teus interlocutors sentir-te dir coses en la seva llengua, més se n’alegraran.

9. PRESERVA EL TEU ESPAI DE LLIBERTAT: LA LLENGUA NO TE LA PODEN PRENDRE SI TU NO VOLS
Les llengües no són coses, no es fan nosa les unes a les altres: no et deixis convèncer del contrari. Segurament al llarg de la vida no sempre podràs parlar en la primera llengua que vas aprendre, però sempre la podràs mantenir: és un coneixement que t’ajudarà a conèixer-ne d’altres. No el perdis: quantes més llengües saps, més saps de la teva llengua i del món.

10. NO EXCLOGUIS NINGÚ D’UNA LLENGUA
Les llengües, sobretot les poc parlades o poc esteses, creen lligams invisibles, són senyals de benvinguda, transformen un estrany en un veí. No privis els altres d’aprendre i usar la teva llengua. No els diguis amb la llengua que no són dels teus. A les Illes Balears, per exemple, parla’ls també en català; no els deixis fora de casa. El català és un passaport que no caduca: ajuda’ls a obtenir-lo per sempre.

SIGUES LINGÜÍSTICAMENT SOSTENIBLE !!!
http://www.upf.edu/llengues/actualitat/decaleg.html

APADRINAMENT I PARELLES LINGÜÍSTIQUES

2009-03-12T01:06:00.001-07:00

ESQUEMA DE PROGRAMA D'APADRINAMENT

1.DEFINICIÓ DEL PROGRAMA.
Exercici d'empatia entre l'alumnat autòcton i el nouvingut per fomentar l'intercanvi i la coneixença amb dimensió intercultural i fixar la llengua pròpia, vehicular de l'ensenyament, com la llengua comuna compartida del centre.

2.PROTAGONISTES
implementació: equip directiu del centre
organització: tutoria i PALIC
destinataris: alumnat, específicament nouvingut i altres amb dificultats per a l'ús de la llengua catalana

3.OBJECTIUS.
1.Facilitar la incorporació al centre de l'alumnat nouvingut
2.establir relacions de dimensió intercultural
3.donar una benvinguda acollidora al nouvingut
4.educar en les actituds lingüístiques de respecte i lleialtat.

4.PROCEDIMENT
sessions de sensibilització al grup classe per part dels tutors sobre la llengua comuna i la riquesa de les altres llengües, sobre els prejudicis i les actituds lingüístiques.
Redacció d'un pla d'actuació sobre temes i procediments per a les trobades.
Informació al claustre i a tota la comunitat educativa sobre el programa i els seus valors.
Tria dels alumnes padrins i dels apadrinats. Proposta de parelles.
Sessions d'orientació als padrins i apadrinats sobre les normes a seguir, les directius i les recomanacions, així com les ajudes que tenen.
Establiment d'un acte protocol·lari de signatura de contractes i formalització de parelles.
Seguiment i avaluació del programa.
Acte protocol·lari de lliurament de diplomes i reconeixements.

5.ORGANITZACIÓ
Establir calendari i horaris, així com fixar els espais de trobada.
Establir responsable d'organització i les ajudes disponibles

6.DOCUMEMNTS DE GESTIÓ
Contracte d'apadrinament
fulls de seguiment i d'avaluació/valoració
diplomes de reconeixement.
Carnet d'ambaixador
fulls d'orientació: procediment, temes, suggerències, tasques...

ALTRES ASPECTES

Possibilitat d'organitzar un acte institucional d'àmbit local o municipal.
Fixació d'uns criteris per a la selecció dels alumnes participants.
Fixació dels criteris de compromís en el contracte.
Establir els ítems d'avaluació i els criteris de valoració.

la frase d'Elisabeth Coelho

2009-02-26T03:11:00.000-08:00

Entrevista a La Vanguardia a Elisabeth Coelho, pedagoga especialista en educació multicultural i plurilingüe.

Nací en Birmingham, pero emigré a Canadá con mi marido, hindú de raíces portuguesas expulsado por Idi Amin de Uganda... Ya ve mi historia: el multiculturalismo no es una opción: es inevitable, ¡consigamos que sea enriquecedor!

Mi experiencia y nuestras investigaciones demuestran que los niños, sea cual sea su religión, lengua o cultura, deben ir a la misma escuela y ser educados en el orgullo de su identidad y en el respeto a todas las demás.

Pla de normalització

2009-02-10T04:35:00.000-08:00

PLA D'ACTUACIONS DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DE CENTRE
EINA. Equip de Suport a la llengua. Menorca

Enfocament pedagògic de la normalització

• Compensar la poca presència i ús de la llengua catalana, cosa que provoca un domini insuficient per una part de l'alumnat.
• Treballar les actituds positives envers la lleialtat lingüística, la diversitat lingüística i la predisposició en l'aprenentatge de llengües.
• Consideració de la llengua catalana com a llengua comuna compartida en l'àmbit escolar.
• Propiciar l'aprenentatge de les competències comunicatives bàsiques entre les llengües.
• Introduir continguts relacionats amb el comportament lingüístic de llengües en contacte: normes d'ús, prejudicis, etc. així com el coneixement sobre l'evolució i la història de les llengües.
• Tractament de la normalització del català com un element de cohesió i integració social.

Àmbits d'actuació:

1. Àmbit d'administració: documentació redactada en català en la seva totalitat. Per a la comunicació amb famílies de nouvinguts es disposarà de versions bilingües català-llengua familiar.
2. Àmbit docent: assegurar el compliment de la normativa que fixa un mínim de 50% en llengua catalana i fixar objectius per a augmentar l'ús del català com a llengua vehicular.
3. Àmbit d'organització: optimitzar els recursos materials i personals per a l'ensenyament en català.
4. Àmbit extern: comunicacions orals i escrites en català.
5. Àmbit extraescolar: llengua catalana com a llengua comuna en activitats realitzades fora del centre o fora de l'horari lectiu.

Esquema de procediment

1. Anàlisi de la situació sociolingüística del centre en tots els àmbits d'actuació.
2. Entorn del centre: situació sociolingüística.
3. Enquestes d'ús: professorat, alumnat i personal no docent
4. Eestudi d'actituds i comportament
5. anàlisi de materials didàctics i de consulta
6. Diagnosi de l'ús de les llengües al centre.
7. situació de partida i normativa legal
8. identificació de les funcions de cada llengua al centre.
9. Identificació de problemes i necessitats.
10. formació del professorat
11. recursos didàctics i de TICs
12. constitució i funcionament de la CNL

Definició d'objectius (generals i específics)

1. Nova redacció del PLC
2. Posada en consideració i aprovació del PLC i del Pla d'actuacions
3. Planificació de les actuacions.
4. Priorització d'objectius.
5. Temporalització, concreció i responsables
6. Seguiment i avaluació.

Actuacions previsibles

Àmbit d'administració.
1. Informar a tota la comunitat educativa sobre la normativa legal vigent, que estableix la llengua catalana com a llengua vehicular de l'ensenyament.
2. Difondre les disposicions legals sobre política lingüística educativa, especialment pel que fa al Decret de mínims en la consideració que es tracta un punt de partida i no un estat a perpetuar.
3. Organitzar de forma estable i rigorosa la Comissió de Normalització Lingüística de centre així com designar el seu coordinador com una responsabilitat prioritària.
4. Establir espais i pautes de coordinació entre els diversos serveis educatius: inspecció, equips de suport, CEP i altres.
5. Reformular el PLC d'acord amb la nova realitat sociolingüística per tal d'actualitzar les dades, els objectius i impulsar la normalització de la llengua catalana.
6. Garantir l'ús correcte de la llengua catalana en tota la documentació del centre, tant en les comunicacions internes com externes.
7. Plena normalització de la retolació i l'ambientació del centre.
8. Establir el català com a llengua de reunió amb tots els estaments: professorat, alumnat i pares.
9. Establir relacions amb entitats culturals i mitjans de comunicació a favor de la normalització de la llengua catalana.
10. Fomentar els intercanvis escolars lligats al foment de la llengua catalana.

Àmbit docent
1. Planificar l'ensenyament en català com a mínim fins a la meitat de l'horari lectiu.
2. Establir objectius per augmentar progressivament l'ensenyament en català.
3. Introduir metodologies innovadores d'ensenyament de les llengües.
4. Establir les bases pedagògiques que avalen la immersió lingüística.
5. fer un plantejament integrat de l’ensenyament de les llengües curriculars.
6. Compartir criteris didàctics i metodològics en la programació de llengües.
7. fer recerques de nous materials didàctics i de consulta en català.
8. disposar de programari informàtic en català.
9. tenir una actitud de lleialtat lingüística en català per transmetre normes d’ús favorables a la normalització.
10. idear i aplicar un pla d’activitats de foment de la llengua catalana.

Àmbit d’organització
1. estimular la formació (socio)lingüística del professorat.
2. disposar de l’assessorament pertinent en aspectes de normalització lingüística.
3. informar i difondre les terminologies noves correctes de cada disciplina.

Torna, Yussuf!

2009-01-28T00:14:00.000-08:00

Activitat d’aprofundiment oral a partir d’un llibre:

“Torna, Yussuf!”

Miquel Àngel Maria

Centre:____________________________ Data:________________

Tutor/a:____________________________ Nivell:________________

Mestra de suport:____________________________________

Introducció

Aquestes sessions, seran adequades per alumnes a partir de tercer cicle d’educació primària i d’ESO.

Torna, Yussuf! d’en Miquel A. María, és un llibre que s’ha distribuït entre molts de centres de la nostra illa; per tant, resulta molt adient ja que ens assegurem que cada alumne ja en té un exemplar al seu abast per llegir-lo, consultar-lo fins i tot a casa seva.

Avantatges que presenta aquest llibre per a una escola d’immersió:

• Presenta una estructura senzilla i clara, i unes imatges provinents del món del còmic que agraden als alumnes d’aquestes edats.

• El text és molt entenedor, sobre tot per explicar una situació que es presenta a vegades com a sobrenatural – viatjar a través del temps - dóna peu a la reflexió i a l’expressió de les pròpies idees. El llenguatge, senzill i proper, destinat a ser comprès pels alumnes d’aquestes edats, és en realitat per al narrador, un vehicle privilegiat per fer una reflexió sobre dilemes morals.

• El personatge principal és un nouvingut que ha arribat a Mallorca fa un any. Treballa l’empatia: Què faria jo en una situació semblant? Com em sentiria si em trobés un personatge – com en don Josep - d’aquestes característiques? Què faria si els meus companys em demostressin rebuig pel meu diferent origen?

• Planteja la relació adult - infant i una sèrie de qualitats i defectes humans adients per realitzar una anàlisi a fons i reflexionar.

Abans de treballar el llibre:

Seria recomanable fer una referència al seu autor: Miquel Àngel María.
Nat el 1965 a la ciutat de Maó, resideix actualment a Palma des del 1995, on exerceix de professor de religió a dos instituts d’Educació Secundària. Conegut per les seves activitats socials i polítiques i col•laborador habitual de diversos mitjans de comunicació de les Illes Balears, en l’actualitat firma una columna setmanal del Diari de Balears i forma part del col•lectiu Mirador Nacionalista, que publica articles d’opinió política al diari Menorca.

Com a escriptor de ficció es va donar a conèixer amb el relat Mort a l’atzar (Premi Illa de Menorca de narració curta 2003) i amb el conte per adults Temps, temps, temps ... (2005).

Torna Yussuf! És la seva primera novel•la i també la primera obra que escriu per a infants i joves.
I també és necessari fer referència a la il•lustradora, Laura de Castellet, qui fa una interessant aportació amb dibuixos – vinyetes, procedents del món del còmic, la qual cosa resulta molt motivadora pels adolescents d’aquestes edats i ens ofereix l’oportunitat de realitzar una feina conjunta amb l’àrea de Plàstica.

Argument

En Yussuf és un jove especial: nouvingut a Mallorca, d’ètnia i religió diferents, no sempre és ben acceptat per tots els seus companys de classe i ha de fer un gran esforç per integrar-se. Però aquesta capacitat d’adaptació li serà ben útil, perquè la seva vida canviarà radicalment quan se li planteja un repte fantàstic: viatjar en el temps, a diferents moments de la història de les Illes Balears, on haurà de superar una sèrie de proves que finalment li permetran tornar a la seva època.

Podrà demostrar ser mereixedor del gran secret que li han confiat? Tendra prou valor i enginy per superar els obstacles que si li presentaran? I sobretot: serà capaç de resistir la temptació de canviar el passat, sabent que té a les seves mans la vida de la seva amiga Clara?
Dedicatòria

L’autor fa una dedicatòria a la memòria de n’Avelino Hernández, amic i mestre.
Seria molt recomanable convidar l’autor, i fer-li una entrevista personal, demanant-li qui és aquesta persona a la qual li ha dedicat el seu llibre, així com una sèrie de preguntes integrant una entrevista preparada amb antelació pels alumnes de la classe.

Objectius lingüístics

• Afavorir el procés d’adquisició de la segona IIengua a partir de la narració o la lectura del llibre.

• Saber escoltar una narració o la lectura del llibre.

• Realitzar prediccions sobre el futur de la narració i hipòtesi de continuïtat.

• Que els alumnes puguin conèixer nou vocabulari.

• Establir una conversa a partir dels capítols del conte.

• Donar el model menorquí d’algunes paraules del llibre que són més pròpies d’altres èpoques i territoris de parla catalana.

• Entendre frases i expressions pròpies de l’idioma català.

• Entendre el vocabulari bàsic del llibre.

• Dur a terme una entrevista personal a l’autor del llibre.

Objectius actitudinals

• Potenciar l’empatia envers les persones immigrades

• Donar elements de reflexió sobre aspectes d’educació intercultural

• Afavorir la resolució de conflictes interculturals mitjançant el diàleg i el coneixement mutu

Material

• El llibre “Torna, Yussuf!, de’n M. A. María resulta necessari com a llibre de consulta constant a la biblioteca de classe.

• Si conjuntament es fa una proposta de treball plàstic, seria interessant mostrar diferents estils de fer còmics. Proposar als alumnes la realització d’una tira de còmic, ja sigui amb els personatges i situacions del llibre que no han estat tractades gràficament per la il•lustradora, o bé amb altres històries i/o situacions.

Possibilitats diverses de començar la primera sessió:

• Amb alumnes nouvinguts, o si sabem que molts infants no ho entendran, podem presentar el llibre abans de llegir-lo. Procurarem fer una presentació de la portada del llibre i imaginar de què es tracta:

o A la portada, surt el protagonista principal, en Yussuf, mirant-se a un mirall en el qual no es reflecteix la seva imatge sinó, la de un home més major. Què ha passat? A partir d’aquí, donar diferents hipòtesi d’argument.

• També podem fer un treball sobre el títol “Torna, Yussuf!: Quina procedència tindrà aquest nom? Per què ha de tornar en Yussuf? De què pot anar aquest llibre?

• Seria adequat presentar l’autor i comentar la seva font d’inspiració, quins motius seran els que els hi hauran inspirat en la realització del llibre. Es parlarà de la possibilitat de convidar l’autor i fer-li una entrevista, ja que és un autor menorquí que viu a Mallorca però que segurament viatja constantment a la nostra illa.

• Una altra opció seria avisar als alumnes que llegirem un llibre del qual no els el direm el títol, llegirem en veu alta el primer capítol i en acabar faran les seves hipòtesi i comprovarem com es titula.

• Amb infants grans podem començar la sessió fent dinàmiques de grup:

De presentació: Un company ha de presentar el que està al seu costat, fent-li una sèrie de preguntes d’identificació prèvies.
D’empatia: canvi de jersei, per pensar i actuar com un company determinat.
De dilemes interculturals ... etc.

Estructura de les sessions

• Convindria fer una presentació i lectura per capítols. Si llegim el llibre ho farem pausadament, en veu alta: el professor farà de model lector. Al principi, el professor fa una primera lectura, donant l’oportunitat d’ aportar una veu en off mentre els alumnes fan una lectura silenciosa de text i imatge. El text no sempre acompanya la imatge, per tant seria aconsellable imaginar i dibuixar situacions, objectes (màquina del temps) i personatges que no surten als dibuixos. El procés seria el següent:

o es llegeix el text en veu alta, per exemple, la primera frase: “La porta del vell museu de física estava mig oberta, però els llums estaven apagats i no hi havia ningú.” A partir d’aquí es poden inferir moltes coses: El suspens creat per l’autor és molt significatiu.

o s’explica el nou vocabulari, es comprova que s’ha comprès,

o es fa una anàlisi del seu contingut i de la il•lustració que l’acompanya,

o es posen de manifest les diferents interpretacions dels alumnes: què ha volgut dir? Què significa aquesta expressió?

• Es pot fer una ampliació de les imatges i es mostraran al mateix temps que es fa la lectura assegurant-nos amb preguntes la comprensió de la història. Les imatges no tenen text. Convé fer intervenir els alumnes donant les seves aportacions. Què penseu que passa ara?

• Convé que els alumnes diferenciïn bé el moment en què el/la professor/a llegeix el conte o el moment en què reforça la comprensió pel to de veu, per l’actitud, l’èmfasi. La narració del llibre està realitzada en tercera persona. Convé adoptar diferents tons de veu en els diàlegs. Reflexionar sobre la història que en Yussuf s’havia d’inventar per explicar els seus orígens als habitants de Mallorca del Segle XIII ... i especialment a en Ramon Llull.

• Podem convidar els alumnes a realitzar un viatge a través del temps i de l’espai imaginant èpoques i països diversos. Cada alumne ha de realitzar una narració en el temps i el lloc que li agradaria viatjar i explicar les raons de la seva elecció.

• Realitzar un eix cronològic a la classe per tractar de situar les èpoques i els llocs que en Yussuf va visitar:

o Any 205 abans de Crist: Menorca. Època cultural (talaiòtica) i personatges històrics (Magó). Esdeveniment principal: Segona guerra púnica.

o Any 1274 de la nostra era. Segle XIII. Mallorca. Puig de Randa. Època cultural: Edat Mitjana. Principal personatge: Ramon Llull. Càrrec: “Senescal de la taula del rei”. Escriptor i humanista. Característiques del català antic.

o Any 1697. Platja de Talamanca. Eivissa.

o Any 1800. Segle XVIII. Maó, Menorca. Darrera ocupació anglesa. Esdeveniment principal: Tractat d’Amiens de 1802.

Una vegada llegit i el llibre, el mateix dia o un altre que el tornem recordar, es pot obrir una conversa:

• Què és el que més us ha cridat l’atenció d’aquest llibre?
o Personatges, dibuixos, narració, diàlegs, ... etc.

• Quina diferència hi ha entre un conte i una novel•la?

• Quants elements autobiogràfics podem trobar?

o Es pot fer una recerca per Internet sobre la vida de l’autor, per trobar elements de la seva vida real, que el puguin haver inspirat, ... etc.
o Fer una recerca de cada una de les èpoques històriques tractades al llibre:

 Època Talaiòtica. Importància de les construccions prehistòriques: Taules, navetes, talaiots ... etc.
 Edat Mitjana. Recorregut pels països que havia visitat en Ramon Llull... etc.
 Temps difícils a les illes d’Eivissa i Formentera. Pirates barbarescos. Causes de l’emigració cap a Amèrica, Mallorca, València i Barcelona. Re poblament de Formentera.
 Invasions Angleses. Causes i conseqüències.

Procurarem fer preguntes de tot tipus:

De comprensió literal: Quines qualitats tenien els personatges? Quins eren els seus grans defectes?

De comprensió interpretativa: Quin personatge t’agradaria ser?

De comprensió profunda: De quina altra manera podríem acabar el llibre?

Es podria demanar als alumnes que fessin un resum curtet, primer de forma oral i després escrit, de la història.

Propostes de continuïtat:

Aquestes propostes tenen la finalitat de recordar el vocabulari, de donar significat i poder traslladar les paraules que han sortit en el llibre en un altre context a fi que quedi ben comprès i ben assimilat i que s’asseguri que l’han verbalitzat és a dir que no hagin estat només receptors passius de les paraules. Algunes d’aquestes propostes tant poden ser activitats prèvies al treball del llibre com de continuïtat.

• Si primer hem llegit el llibre els mestres, després tornen a llegir-lo els alumnes, rotant els torns de lectura.

• Suposem que els personatges d’en Yussuf i na Clara es fan amics. Com continuam la seva història?

• Podem escenificar el conte, amb petits elements de disfressa identificadors de cada personatge.

• Hi ha una versió de cinema sobre “La màquina del temps”. Tal vegada seria interessant fer una comparació sobre el conte escrit i la versió en pel•lícula.

• Si ho treballem paral•lelament amb classes de plàstica, procurem tenir a l’abast una sèrie de imatges i estratègies sobre com treballar el còmic

• Fer recerca de dades biogràfiques de l’ autor del llibre (o de’n Ramon Llull) i d’altres obres que té editades.

• Realitzar dedicatòries de llibres a persones conegudes pels alumnes. A qui li dedicaries tu el teu llibre?

• Segons l’edat dels alumnes, i si s’ha fet tot aquest treball d’aprofundiment del llenguatge, és probable que sorgeixin les ganes d’escriure o reescriure el conte, o almenys els capítols rellevants, els que més els hi hagin agradat.

• Comencem o mantenim un fitxer o un llistat de llibres interessants: Títol- Autor- Editorial- Col•lecció.

• Aprendre una cançó que s’hagi inspirat en aquesta història.

• ...etc.

Avaluació:

Una vegada acabat de treballar el llibre haurem de tenir en compte fer una avaluació que contempli:

• La valoració del llibre (imatges, text, expressions...)

• Avaluar els alumnes: allò que han comprès i après...

• Avaluar-nos com a mestres, si hem dut a terme les estratègies més adients i si hem aconseguit els objectius fixats.

Possibles activitats d’avaluació:

• Donar diferents versions de contingut del llibre i comparar-los.

• Que siguin capaços de tornar contar tot el llibre ja sigui mirant o sense mirar l’esquema de les seqüències dels capítols.

• Idem mirant o llegint el llibre.

• Els alumnes reconeixen i saben anomenar situacions similars en altres contextos ó en altres situacions fora del llibre.

2009-01-28T00:00:00.000-08:00

Activitat d’aprofundiment oral a partir d’un llibre:

“Ernest”

Centre:____________________________ Data:________________

Tutor/a:____________________________ Nivell:________________

Mestra de suport:____________________________________

Introducció

Bàsicament aquesta sessió serà adequada per a classes de segon i tercer cicles. També per a primer cicle de primària i, segons com es plantegi, pot servir per a algunes classes de segon i tercer cicle que tenguin un número considerable d’alumnes d’incorporació tardana o per a grups reduïts d’aquestes característiques. Es pot adaptar a tots els cicles de primària, com a proposta per treballar conjuntament amb l’àrea de plàstica.

L’argument del llibre se centra en:

L’Ernest, el més fort i temut dels animals,s’ha despertat amb una gana tremenda. Per calmar-la, amb els ulls temibles escorcolla i busca una presa. Quan per fi la troba i està a punt de fer la gran urpada, l’Ernest sent una veu que li recorda coses que el rei de la selva no ha d’oblidar mai ...

Avantatges que presenta aquest llibre per a una escola d’immersió

• El llibre presenta una història molt senzilla, amb un personatge central que resulta el fil conductor per presentar als altres animals de la sabana i les seves característiques.
• La història no presenta un tipus de família tradicional, sinó un model en el qual és la mare la que ha de sortir a aprovisionar-la. El pare és l’encarregat d’anar a buscar els fills a l’escola i el que roman amb ells a l’hora d’esbarjo.
• Les il•lustracions resulten molt atractives ja que es tracta de la tècnica del collage, en el qual els elements plàstics combinats de pintura, paper arrugat, claus, cargols, xapes, i tot tipus d’elements de ferreteria donen molta motivació i idees per a la creativitat.
• Els autors del llibre són un bon exemple d’associació entre creadors: Na Lola Casas, mestra catalana amb experiència en literatura infantil. En Gusti, jove rodamóns argentí que aporta les il•lustracions, amb experiència en animació infantil.
• El llibre podria constituir la introducció a un treball conjunt d’expressió i comprensió oral i un treball complementari de plàstica, utilitzant els personatges i els elements assenyalats pels autors.

• És un llibre que permet aprendre aviat vocabulari d’animals que és de molt interès per a la majoria d’infants. De manera intuïtiva els infants començaran a deduir que moltes paraules tenen un principi igual que en castellà només que són més curtes: lleó/león”;”antílop/antílope”; “búfal/búfalo”; “rinoceront/rinoceronte”; i que algunes només canvien una lletra i la fonètica: “girafa/jirafa”; “gaseles/gacelas”; “zebra/cebra”; “estruç/avestruz”...

Cada nou animal és presentat a partir de la seva imatge plasmada en collage. Això fa que els infants fan actuar les seves habilitats de pensament per endevinar de quin animal es tracta. Més endavant podem demanar de quins elements plàstics s’ha servit l’il•lustrador per construir cada animal.

Abans de treballar el llibre

Si volem presentar el llibre fent que els infants dedueixin cada nou animal a partir de la seva imatge i abans no han sentit sovint o no han dit el nom d’aquests animals en català, segurament i de manera espontània el diran en castellà o en una altra llengua.

Per això, si volem que no hagin de fer una traducció sinó que el vegin en català, haurem de preveure quina estratègia farem servir per presentar cada nova pàgina, sobretot el dia que el presentem per primera vegada. Per exemple no mostrar cada imatge fins que abans s’ha dit: -No sé si aquesta imatge és d’un búfal o d’un cavall? Així, fent la pregunta tancada diran: -D’un búfal.

Una altra possibilitat és no presentar el llibre fins que haguem vist animals diversos i hi haguem jugat i sabem que ja els anomenen en català...

Objectius lingüístics

• Afavorir el procés d'adquisició de la segona IIengua a partir de la narració o la lectura del llibre.
• Saber escoltar una narració o la lectura del llibre.
• Que els infants puguin memoritzar els diàlegs.
• Establir una conversa a partir del conte.
• Donar el model menorquí d’algunes paraules del llibre que són més pròpies d’altres territoris de parla catalana:
• Entendre i saber dir el vocabulari bàsic del llibre:

PARAULES:

• Fosc – fosquet
• Urpes –urpades
• Bram eixordador
• Sucosa, tendreta i grassoneta
• Tiberi
• Mal alè
ACCIONS

• Ensordir
• Estripar
• Traginar
• Apropar
• Mossegar
• Desplomar
EXPRESSIONS

• Si que em ve de gust!
• Dur com una sola de sabata.
• Llepar-se els bigotis
• Deixa’t de romanços!
• No et facis el valent
VEUS D’ANIMALS

renillar, udolar; bramar, rugir, bramular, murmurar, cridar, escatainar, grunyir, xiuxiuejar, rondinar ...

EL DIÀLEG

_ Xxxxxxxxxxt! Silenci, estimada, no veus que estic caçant?
_ Deixa’t de romanços! T’has oblidat d’anar a buscar els fillets a l’escola! No et facis el valent i comporta’t com un bon pare. I ara; deixa’m tranquil•la que he d’anar a treballar!

Material

El llibre Ernest, de Lola Casas i Gusti. Ed. Serres.
P. Point de les imatges escanejades del llibre.
Imatges reals dels mateixos animals que surten en el llibre.
Animals de plàstic.

Estructura de la sessió

Possibilitats diverses de començar la sessió:
Amb infants de primer cicle presentarem el llibre de manera màgica i fent-lo desitjable: el llibre mateix pot ser una sorpresa que ens durà la tereseta o el treurem amb molta emoció i estima.

Procurarem mostrar el llibre però que no en vegin la portada fins que haguem anunciat clarament i ben fort que en aquest llibre hi ha: un lleó. Immediatament demanam que els saludin i els donam el model perquè ens imitin tot d’una: Hola lleó! Bon día!

Com que en la portada hi surt el personatge principal, serà adequat fer un treball de portada fent-los fixar en tots el detalls: De què pot anar aquest llibre? Com està fet el lleó? Què s’estarà pensant? Què ens voldrà contar?

Farem una lectura pausada i dramatitzada del llibre, presentant les imatges tal i com es troben en el conte, fent una veu sonora i acompanyada de mímica i bastant gesticulada.
Haurem de practicar la manera de presentar la seqüència dels animals, donant bastant suspens abans de mostrar el següent i recordant què ha dit el lleó de cada un d’ells..

SEQÜÈNCIA D’ANIMALS

• Antílop: No, ... ja he menjat la setmana passada.
• Búfal: No, ... és dur com una sola de sabata.
• Estruç: No, ... molta feina a desplomar-lo.
• Rinoceront: No, ... em fa una acidesa tremenda.
• Girafa: No, em provoca mal alè.
• Gaseles: No, millor pel diumenge, que venen els sogres.
• Zebra: Si, ... em ve de gust!

A partir d’aquí i segons l’edat dels infants o el domini que tenguin del vocabulari dels animals i una vegada recordin la seqüència del llibre, ja els mostrarem perquè ells facin les seves hipòtesis i intentin endevinar cada nou animal.

Repetim la idea que té el lleó de cada animal amb veus ben diferenciades i proposam que ens imitin.

Procuram que al mostrar cada animal les diguin els infants, sense el nostre model previ, i en el seu moment corresponent.
Al final els tornam mirar, els contam, els hi diem adéu, recordam qui venia darrera de cadascú...

Si per exemple algun infant diu: “mira el avestruz”! Tot d’una podem dir: Si un estruç, el cridam? Diga-li tu: Estruç!, quants de fillets que tens!

Pot estar bé tenir un petit lleó retallat, de la mateixa mida que el del llibre però que miri constantment a la classe i demani coses. Si volem inventar diàlegs, tindrem també les figures dels altres animals. Si volem recrear el diàleg entre el lleó i la lleona, podem tenir a l’abast dues caretes.

Amb infants grans podem començar la sessió fent que endevinin una sorpresa. Els hi fem escoltar el so d’una sabana amb molts animals i el bram d’un lleó.

Tot el mateix treball també el podríem fer amb infants de tercer cicle sempre i quan la motivació fos contar un conte perquè ells el puguin anar a contar als infants petits.

Anam narrant la història, ja sigui només explicant-la o bé fixant-nos en el que diuen les frases del llibre, pausadament. També, el primer dia podem només explicar i més endavant llegir-lo.

No mostrarem les imatges fins després de la lectura o narració de cada pàgina i assegurarem amb preguntes la comprensió de la història. Convé que els infants diferenciïn bé el moment en què la mestra llegeix el conte o el moment en què reforça la comprensió pel to de veu, per l’actitud, l’èmfasi.

Algunes imatges es prestaran a reforçar-les fent repetir als infants la gesticulació adient.

Quan surt un animal del qual sabem alguna cançó o una poesia, la cantam o la recitam: El lleó no em fa por...

Una vegada llegit i escoltat el conte, el mateix dia o un altre que el tornem recordar es pot obrir una conversa:
Quin animal ens ha agradat més? N’heu vist alguna vegada d’animals com aquests? A on? Qui recorda quin motiu va donar el lleó per no menjar-se els animals que trobava fins que va trobar el darrer, que si li venia de gust?

Propostes de continuïtat

Aquestes propostes tenen la finalitat de recordar el vocabulari, de donar significat i poder traslladar les paraules que han sortit en el llibre en un altre context a fi que quedi ben comprès i ben assimilat i que s’asseguri que l’han verbalitzat, és a dir que no hagin estat només receptors passius de les paraules.
Algunes d’aquestes propostes poden ser activitats prèvies al treball del llibre, altres de continuació.

• És un llibre ideal per a ser enregistrat i tenir-lo a la Biblioteca sonora, si tenim mitjans perquè a cada pàgina un infant diferent posi la veu a cada animal. Segur que tindria una gran significació per a ells a l’hora de sentir-lo.

• Proposam als infants jugar amb algú de la classe amb qui habitualment no jugam.

• Aprenem la cançó: El lleó, no em fa por!

• Si tenim animals de plàstic tornam a contar el conte amb els animals i feim un racó perquè hi juguin ells.

• Escenificam el conte, quan anam a psicomotricitat jugam a ser aquests animals...

• Podem escenificar el conte, amb petits elements de disfressa identificadors de cada personatge.

• Jugam a penjar la coa a un animal dibuixat a la pissarra amb els ulls tancats. Els companys van donant pistes de com t’has d’acostar per encertar el lloc on és precís penjar-la.

• Si tenim la possibilitat de tenir enregistrats els sons d’alguns d’aquests animals convé que els fem sentir.

• Si els infants ja comencen a llegir, preparam la lectura del llibre. Cada infant es prepara una pàgina per llegir-la en veu alta davant els seus companys es prepara i si convé se l’ajuda amb l’entonació, la dicció. Quan arriba el dia establert podem tenir un faristol on hi ha el llibre i van surtin un per un a fer la lectura en veu alta de la pàgina corresponent.

• Joc de les parelles de sons d’animals.

• Segons l’edat dels infants i si s’ha fet tot aquest treball d’aprofundiment del llenguatge és probable que sorgeixin les ganes d’escriure o reescriure el llibre.

• Tenim fotos reals de tots aquests animals i els tenim exposats amb el seu nom escrit davall.

Avaluació

Hem de tenir en compte avaluar diferents aspectes:

-Avaluar el que han comprès i après els infants.
Per exemple saben reconèixer els nom de tots els animals o només d’alguns...

-Avaluar si han incorporat el vocabulari i les expressions treballades.

Per exemple els mostres una foto de cada animal i en diuen el nom adient.
Saben respondre: Què va dir el lleó del rinoceront?
I què va dir de la zebra?

-Observar si les expressions i el vocabulari es generalitzen en altres contextos.

-Avaluar com el propi mestre ha dut els seus objectius a terme, si les estratègies utilitzades han estat idònies…

com vaig curar al pare de la por als nouvinguts

2009-01-26T04:01:00.000-08:00

Activitat d’aprofundiment oral a partir d’un llibre:

“Com vaig curar al pare de la seva por als nouvinguts”

Centre:____________________________ Data:________________

Tutor/a:____________________________ Nivell:________________

Mestra de suport:____________________________________

Introducció

Aquesta sessió, serà adequada per alumnes a partir de segon i tercer cicles d’educació primària i primers nivells d’ESO.

L’argument es centra en una filla que viu amb el seu pare. Ella és qui narra la història en primera persona. Al començament del llibre, explica una sèrie de virtuts del seu pare destacant que, entre totes elles, la que més li agrada és que en sap fer màgia.

Però li preocupa que hi hagi una cosa que ell no pot superar: la por als nouvinguts, especialment a les persones negres. Per una altra banda, a l’escola, la seva millor amiga, na Banja - d’origen africà – la convida a la seva festa d’aniversari. I com que a na Banja, li agraden molt els trucs de màgia, va tenir una idea: demanar-li al seu pare que actuï de mag per a ella.

Quan arriba el dia assenyalat, al pare no li queda més remei que afrontar la situació d’interrelació amb els familiars de na Banja, la qual cosa li dóna l’oportunitat de comprovar que mai no tornaria a tenir por dels nouvinguts.

Avantatges que presenta aquest llibre per a una escola d’immersió:

• Presenta imatges senzilles i clares però no massa infantils.
• El text és molt entenedor i divertit sobre tot per explicar una situació que es presenta com a conflictiva, per tractar-se d’una qüestió de rebuig envers les persones d’altres ètnies ó nacionalitats.
• Treballa l’empatia: Què faria jo en una situació semblant? Com em sentiria si una persona em rebutgés?
• Planteja la resolució de conflictes de relació entre cultures que es soluciona amb la posada en pràctica de relacions socials de coneixement mutu.
• Presenta un model familiar monoparental, bastant freqüent a la nostra societat actual, en aquest cas d’una filla que viu amb el seu pare, sense explicar perquè la mare no hi és. La filla demostra bones qualitats i s’esforça per ajudar el seu pare.

Abans de treballar el llibre:

Seria recomanable fer una referència als seus autors: En Rafik Schami i n’ Ole Konnecke, destacats com a models professionals amb èxit, tot i ser persones que han hagut d’immigrar dels seus països d’origen i que han estat reconegudes en el món artístic i literari dels països d’acollida:
Rafik Schami va néixer a Síria el 1946, però és més conegut a Alemanya, on ha viscut com a immigrant. Ha estat un autor d’èxit amb una extensa obra.

Ole Konnecke va néixer a Gotinga el 1961 però es va criar a Suècia; en aquest moment està considerat com un dels més brillants il•lustradors alemanys. Actualment viu a Hamburg.

Seria aconsellable que l’activitat pogués formar part d’un programa d’estudi sobre els valors, actituds i/ó habilitats socials. El llibre treballa fonamentalment aspectes lingüístics basats en la prevenció dels prejudicis de xenofòbia i racisme.

Objectius lingüístics

• Afavorir el procés d'adquisició de la segona IIengua a partir de la narració o la lectura del llibre.
• Saber escoltar una narració o la lectura del llibre.
• Que els infants puguin conèixer nou vocabulari.
• Establir una conversa a partir del conte.
• Donar el model menorquí d’algunes paraules del llibre que són més pròpies d’altres territoris de parla catalana.
• Entendre frases i expressions pròpies de l’idioma català.
• Entendre el vocabulari bàsic del llibre:

PARAULES

• Trencanous
• Taula parada
• Orfenat / orfe
• Amoïnada / regirada / preocupada
• Dita / acudit
QUALITATS

• Alt, altíssim com ... una girafa
• fort, fortíssim com ... un gegant
• intel•ligent, pacient, treballador, divertit, valent, famós.
DEFECTES

• Grollers
• Bruts
• Fan molt soroll
• Són molt foscos
ACCIONS

• Suar
• Pujar
• Estranyar
• Reaccionar
• Envestir
• Xiuxiuejar
FRASES

• Ja has fet els deures?
• L’ordre a les llibretes és senyal d’ordre al cap!
• Com a premi, em pots demanar el que vulguis
• No volia que el pare s’espantés
• El pare no se’n va adonar
• A cau d’orella
• Em va acaronar el cap
• Tothom té por de la foscor
EXPRESSIONS

• Fa goig de veure
• Són a tot arreu
• És clar que sí, serà un plaer!
• Valga’m Déu!
Objectius actitudinals

• Potenciar l’empatia envers les persones immigrades

• Donar elements de reflexió sobre aspectes d’educació intercultural

• Afavorir la resolució de conflictes interculturals mitjançant el diàleg i el coneixement mutu

Material

• El llibre “Com vaig curar el pare de la seva por als nouvinguts” d’en Rafik Schami i n’ Ole Konnecke de l’Editorial RqueR, resulta necessari com a llibre de consulta constant a la biblioteca de classe.
• El Power Point de les imatges del llibre resulta necessari en el primer visionat, per fer una presentació a nivell de grup classe.

Estructura de la sessió

Possibilitats diverses de començar la sessió:

• Amb alumnes nouvinguts, o si sabem que molts infants no ho entendran, podem presentar el llibre abans d’haver explicat el conte. Procurarem fer una presentació de la portada del llibre i imaginar de què es tracta:

o A la portada, els dos pares de les dues protagonistes estan vestits igual, acaben de fer la compra al supermercat i han comprat el mateix periòdic. L’únic tret distintiu és el color de la pell. A partir d’aquí, donar diferents hipòtesi d’argument.

• També podem fer un treball sobre el títol tan llarg : Què significa aquesta frase? De què pot anar aquest llibre?

• Seria adequat presentar els autors i comentar la seva font d’inspiració, quins motius seran els que els hi hauran inspirat en la realització del llibre.

• Una altra opció seria avisar els alumnes que llegirem un llibre del qual no els en direm el títol, en acabar faran les seves hipòtesis i comprovarem com es titula (per fer això haurem de tenir la portada tapada amb una cartolina i començar el P. Point per la segona diapositiva)

• Amb infants grans podem començar la sessió fent dinàmiques de grup:

De presentació: Un company ha de presentar el que està al seu costat, fent-li una sèrie de preguntes d’identificació prèvies.
D’empatia: canvi de jersei, per pensar i actuar com un company determinat.
De dilemes interculturals ... etc.

• Si llegim el llibre ho farem pausadament. El text acompanya la imatge en les diapositives de la presentació en P. Point. El professor fa una primera lectura, donant l’oportunitat d’ aportar una veu en off mentre els alumnes fan una lectura silenciosa de text i imatge.

• Les imatges es mostraran al mateix temps que es fa la lectura de cada pàgina i assegurarem amb preguntes la comprensió de la història. Algunes imatges no tenen text. Convé fer intervenir els alumnes donant les seves aportacions. Què penseu que diu ara?

• Convé que els infants diferenciïn bé el moment en què la mestra llegeix el conte o el moment en què reforça la comprensió pel to de veu, per l’actitud, l’èmfasi. La narració del llibre està realitzada en primera persona. Convé adoptar la veu d’una filleta i canviar-la en el moment que parla el pare de la protagonista i el pare i la mare de na Banja.

Una vegada llegit i escoltat el conte, el mateix dia o un altre que el tornem recordar, es pot obrir una conversa:

• Esteu d’acord amb el pla que ha preparat la protagonista? Quina altra idea heu tingut? Què li dirà el seu pare? Com haurà reaccionat?
• Li posem un nom a aquesta filleta? I al seu pare? Què passarà d’ara endavant?

Procurarem fer preguntes de tot tipus:
De comprensió literal: Quines qualitats tenia el pare? Quin era el seu gran defecte?
De comprensió interpretativa: Quin personatge t’agradaria ser?
De comprensió profunda: De quina altra manera podríem acabar el conte?

Es podria demanar als alumnes que fessin un resum curtet, primer de forma oral i després escrit, de la història:

“El pare és alt, fort i valent. Fins i tot sap fer màgia. Què rar, però! ... els forasters li fan por, en especial si són de color. La filla se n’ha adonat, i com que ella no els hi té ni una mica de por i, per adobar-ho, la seva millor amiga és una nena africana, decideix de guarir-lo. I se li acut un bon enginy per aconseguir-ho.”

Propostes de continuïtat:

Aquestes propostes tenen la finalitat de recordar el vocabulari, de donar significat i poder traslladar les paraules que han sortit en el llibre en un altre context a fi que quedi ben comprès i ben assimilat i que s’asseguri que l’han verbalitzat és a dir que no hagin estat només receptors passius de les paraules. Algunes d’aquestes propostes tant poden ser activitats prèvies al treball del llibre com de continuïtat.

• Si primer hem llegit el llibre els mestres, després tornen a llegir-lo els alumnes, rotant els torns de lectura.
• Suposem que el pare no sabia fer màgia. Amb quina altra estratègia podia haver sorprès als familiars de na Banja?
• Podem escenificar el conte, amb petits elements de disfressa identificadors de cada personatge.
• Si tenim a l’abast una capsa per fer trucs de màgia, podem mostrar algun d’ells; també podem demanar als alumnes si en saben fer una demostració.
• Procurem tenir a l’abast fotografies de personatges negres famosos i parlar de les seves aportacions.
• Jugar a les cartes de les famílies per a treballar el vocabulari de relacions familiars.
• Fer recerca de dades biogràfiques dels autors del llibre i d’altres obres que tenen editades.
• Dites i embarbussaments que tenguin adjectius.
• Jugar en altres contextos a transformar paraules o fer rodolins amb diminutius, augmentatius.
• Segons l’edat dels infants i si s’ha fet tot aquest treball d’aprofundiment del llenguatge és probable que sorgeixin les ganes d’escriure o reescriure el conte, o almenys les pàgines rellevants.
• Començam o mantenim un fitxer o un llistat de llibres interessants: Títol- Autor- Editorial- Col•lecció
• Aprendre cançons africanes.
• ...etc.

Avaluació:

Una vegada acabat de treballar el llibre haurem de tenir en compte fer una avaluació que contempli:

• La valoració del llibre (imatges, text, expressions...)
• Avaluar els infants: allò que han comprès i après...
• Avaluar-nos com a mestres, si hem dut a terme les estratègies més adients i si hem aconseguit els objectius fixats.

Possibles activitats d’avaluació:

• Donar fotos retallades de revistes de persones grans, joves i que identifiquin relacions de parentiu.
• Que siguin capaços de tornar contar tot el conte ja sigui mirant o sense mirar l’esquema de les seqüències.
• Idem mirant o llegint el llibre.
• Els alumnes reconeixen i saben anomenar situacions similars en altres contextos ó en altres situacions fora del conte.

bentrobats a Menorca

2008-12-23T00:49:00.001-08:00

Bentrobats a Menorca
Proposta d’escriptura i coneixement del medi per a aules d’acollida

Justificació

A les aules d’acollida, els continguts treballats han de combinar l’aprenentatge de la llengua amb el coneixement dels país d’acollida així com la incorporació de les cultures d’origen en les tasques d’ensenyament i aprenentatge. Aquesta proposta intenta incloure tots aquests objectius amb la idea que l’adquisició de la nova llengua té molt a veure amb un clima d’acceptació i d’autoestima.

DESCRIPCIÓ

Es planteja aquesta activitat durant el primer mes d’estada dels alumnes nouvinguts, quan ja tenen una mica de confiança entre ells i coneixen un poc el seu entorn. L’activitat consisteix en la redacció d’un petit treball amb les característiques del seu país d’origen. L’activitat d’escriptura s’ha d’acompanyar d’un suport visual per tal de facilitar la comprensió necessària del continguts treballats. És necessari l’ús de les TICs: per a la redacció del treball i per a la recerca d’informació a Internet.

OBJECTIUS:

- Conèixer la primera informació del país d’acollida i del país d’origen
- Redactar un breu treball amb el format de llibret.
- Veure amb fotografies aspectes de Menorca i del país d’origen.

Guió del treball

1. La meva família i jo.
2. Una visita turística per Menorca.
3. Les festes de Menorca.
4. La cuina menorquina.
5. Una recepta de cuina.

De _______________a Menorca
El viatge de la meva vida

Els alumnes nouvinguts explicaran el seu país:

1. La meva ciutat d’origen.
2. La meva ciutat de destí.
3. La meva família i jo.
4. Les festes del meu país.
5. la cuinadel meu país ( amb una recepta)
6. Altres coses curioses o interessants.

El meu nom és _____________________ i som de _________________, de la ciutat de ___________________. La meva ciutat té ___________ habitants. És molt (gran/petita), però ______________. És famosa per_______________, per ____________________________ i per _________________________.
Els llocs més coneguts són ______________________, __________________, i __________________________________. El primerés un/a _____________, el segon _______________________ i el tercer ________________________.

Els carrers són ________________ i les cases _______________.
El carrer on vivia jo es diu ________________________. El que m’agrada més de la meva ciutat és ____________________________ i el que menys és _______________________.
El clima del meu país és _____________________.

La meva ciutat de destí

La descripció de la ciutat de destí o de Menorca s’hade treballar primer en grup a partir de l’expressió oral que motivarà fotografies o postals. El professorat recollirà les característiques generals que es manifestin, les corregirà i les resumirà en un text breu.

Exemple:

“Menorca és una de les quatre illes Balears. Té una població de 80.000 persones i té una extensió de 700 km2. És una illa petita amb vuit pobles. La distància màxima és de 45 km. Té unes platges molt polides. Ciutadella és la ciutat on visc.” És famosaper les festes de cavalls que se celebren a l’estiu. La majoria de la gent treballa en el turisme. Té un clima càlid durant tot l’any, però és molt humit i a vegades fa vent fort.”

Preparar l'arribada d'un nou alumne

2008-12-04T01:17:00.000-08:00

Coses que convé fer entendre en l'arribada d'un nouvingut
Francesc Florit Nin

L’acció educativa que cal emprendre amb l’arribada d’un alumne nou procedent d’altres països ha d’anar dirigida a tota la comunitat educativa. Ja s’ha dit tantes vegades que la responsabilitat ha de ser compartida, que potser cal concretar quina és aquesta responsabilitat davant la diversitat lingüística i cultural de l’alumnat.

A vegades tenim la impressió que les actuacions que cal fer són més necessàries entre l’alumnat autòcton en el sentit que són ells qui fan possible (o no) la integració de l’alumnat nouvingut, ja que el nouvingut sempre en té la necessitat i la voluntat.

Què han de saber els companys de classe abans que el nou alumne hi entri? Tot es podria resumir a predisposar la classe entera a donar la benvinguda. Com? En primer lloc donant la informació imprescindible sobre el nou alumne, de manera que comencin a conèixer-lo.

Aquesta és una llista pràctica de les qüestions que cal tenir en compte per tal de preparar el grup classe arran de l’arribada d’un alumne nouvingut:

• Informar el grup de l’arribada d’aquest company per tal que es senti atès.
• explicar d’on ve, per què ve i desfer prejudicis sobre l’origen, la religió, els costums etc.
• explicar la importància de l’ajuda dels companys en l’acollida del nouvingut i en l’aprenentatge de la llengua de l’escola.
• Recomanar que li han de parlar sempre en català i argumentar-ne els motius.
• suggerir algunes maneres per ajudar-lo en l’aprenentatge de la llengua: parlar a poc a poc, d’una manera clara i correcta, repetir la paraula, fent frases breus, etc.
• Animar-lo en l’aprenentatge de la llengua i valorar el seu esforç.
• Donar una imatge positiva de la diversitat de llengües.
• Tenir present la incorporació del seu bagatge cultural a l’enriquiment del grup.
• Donar a entendre la importància de la fidelitat a la pròpia llengua i el valor que té per a la nostra societat.
• Donar-li la possibilitat de formar una parella lingüística amb un voluntari de la classe.
• explicar les dificultats que suposa per a un al·lot de la seva edat el fet d’emigrar.
• preparar entre tots una activitat senzilla de benvinguda.
• aprendre a pronunciar bé el seu nom.
• assignar una company que li faci de guia durant les primeres setmanes.
• donar indicacions sobre com animar-lo a participar i d’integrar-lo en els seus jocs i activitats.
• tenir pensades tasques senzilles de rutina de la classe per fer-lo encarregat.
• trobar aquelles activitats extraescolars que puguin ser del seu interès, com esports, música, plàstica...i informar-lo de l’oferta esportiva i cultural de la ciutat.

Els professors han de tenir per tant una actitud positiva envers l’acollida i l’adaptació. Aquesta actitud ha de ser comunicada als seus alumnes des d’una perspectiva del multilingüisme i la interculturalitat

Aprendre entre iguals

2008-11-17T02:27:00.001-08:00

Aprenentatge mutu
Francesc Florit Nin

L’aprenentatge es produeix per la interacció. La interacció es pot donar entre l’aprenent i la matèria, entre l’aprenent i el docent i entre els aprenents entre si. En cadascuna d’aquestes interaccions es produeix el coneixement, és a dir l’adquisició de nova informació relacionada. Als centres educatius es donen les tres possibilitats. Tanmateix les dues primeres són habitualment prioritzades enfront de la darrera. L’aprenentatge entre els aprenents és una modalitat d’interacció que dóna molta possibilitats i crea una riquesa gens menyspreable. Molts professors tenim l’experiència d’alumnes que rebutgen l’ajuda nostra, però en canvi accepten de bon grat l’ajuda d’un company de classe. Les raons poden ser vàries, però n’hi ha dues que són fonamentals: l’ajuda entre iguals s’accepta millor perquè s’usa un mateix nivell de llenguatge i perquè es comparteixen interessos, motivacions, visions i referents.

Ben mirat podríem dir que una classe, a més d’un grup d’alumnes i un professor, també pot ser un conjunt d’aprenents i de docents, si consideram que els mateixos alumnes poden fer de mestres a companys d’aula. Açò pot facilitar molt la tasca del professor en disposar de més professorets i així abastar millor l’atenció a la diversitat. L’èxit de l’ajuda mútua entre iguals pot donar – està donant resultats excel·lents en tantes experiències escolars.

A vegades l’ajuda mútua es produeix sovint de manera espontània. Però si el mestre planifica la tasca, el rendiment pot ser més alt, i sobretot fer-se més extensiu a aquells alumnes a qui no els ha arribat la solidaritat dels altres. Planificar l’ajuda mútua pot ser relativament senzill: triar els grups o les parelles, fixar objectius, marcar uns continguts, fer entendre uns procediments, avaluar resultats... L’ajuda entre iguals pot organitzar-se de manera informal o molt formalitzada, fins i tot institucionalitzada.

Hi ha moltes modalitats d’ajuda mútua en l’àmbit educatiu. Les experiències en innovacions pedagògiques es multipliquen arreu del món. La UNESCO la recomana com una de les pràctiques instructives més eficients per a la qualitat de l’ensenyament. La modalitat més arrodonida d’aquest aprenentatge és el que anomenam Comunitats d’aprenentatge, un projecte de transformació de l’escola basat en la participació de tota la comunitat educativa a partir de l’aprenentatge dialògic. Altres modalitats, fàcils d’engegar, són l’alumne tutor, l’apadrinament, el voluntariat lingüístic, els grups d’estudi, el company mediador, el mentor, la parella de lectura, el cor contra el racisme...que són en definitiva maneres diverses de formular l’ajuda mútua i l’aprenentatge entre iguals.

Mirarem d’aplicar aquestes modalitats per a l’atenció a l’alumnat nouvingut, que és un dels col·lectius als quals l’organització de l’ajuda mútua té més sentit. Si les necessitats primeres de l’alumnat nouvingut és adquirir la competència comunicativa en la llengua de l’escola, una de les preocupacions peremptòries del professorat és la integració d’aquest alumnat per mitjà de la coneixença dels seus nous companys. Si s’aconsegueix una interacció entre ells, tenim la tasca mig feta, perquè un amic és el millor instrument per a l’aprenentatge d’una llengua.

1. Company tutor. La tasca de tutor d’un alumne cap a un altre s’entén com una ajuda durant les primeres setmanes perquè el nou alumne conegui el centre. L’alumne tutor li fa de guia en la nova situació, per orientar-se, per a dur l’agenda, per a l’horari i el calendari escolar, per a les tasques i les rutines, per als deures, etc. El company tutor té el compromís d’evitar l’aïllament del nouvingut i ajudar-lo en l’aprenentatge de la llengua inicial.

2. Apadrinament. És una modalitat igual a l’anterior però que s’assumeix durant tot el curs. El padrí i l’apadrinat signen un document de compromís d’acollida. En el compromís s’assumeixen responsabilitats d’ajuda en les tasques acadèmiques basades en la interacció en la llengua de l’escola. Est racta d’un suport cooperatiu entre iguals que millora les actituds i afavoreix la coneixença.

3. Voluntariat lingüístic. Les parelles lingüístiques són una eina molt eficaç d’aprenentatge de la llengua de l’escola que millora el rendiment de l’alumnat nouvingut. Es pot contemplar com a ajuda a les primeres passes de llengua inicial o bé per adquirir seguretat en l’ús de la llengua d’alumnes que ja duen un temps al país d’acollida. El voluntariat lingüístic incideix també en la idea de fer del català la llengua comuna compartida.

4. Parella de lectura. És una modalitat molt senzilla que consisteix a compartir una lectura (posem per cas els llibres de lectura extensiva de català o castellà) entre un alumne autòcton i un nouvingut durant dos o tres esplais de l’horari escolar.

5. Mediació. Els programes de mediació són cada vegada més presents als centres. La mediació intercultural pensada com a estratègia per a la resolució de conflictes pot tenir una modalitat de company específic per a un alumne nouvingut. Es tracta d’un paper assumit per aclarir malentesos i enfrontaments derivats de la immigració, el racisme, la marginació etc.

6. Models i mentors. En alguns centres es realitzen activitats encaminades a donar a conèixer com a exemples alumnes que han tingut èxit escolar i que poden servir de models de referència per al conjunt de l’alumnat. Si tenim a l’abast estudiants d’alguna minoria ètnica i lingüística que ha tingut èxit, aquests serveixen de mirall d’una imatge positiva. L’excel·lència d’un alumne no només s’ha de mirar en termes acadèmics, sinó també en termes d’integració social. Un mentor vindria a ser un model amb una implicació personal.

7. Grup d’estudi. És una vella idea d’ajuda mútua l’organització de grups que d’una manera més o menys formalitzada es troben per realitzar els deurtes o estudiar plegats. Les ajudes poden venir en grups d’edats diverses en els quals els grans ajuden els petits. Poden anar o no tutoritzats per una persona major (pares o mestres), dins o fora de l’horari escolar, a casa o a l’escola. S’ha demostrat la gran eficiència que tenen aquests grups en el rendiment d’alumnes amb més dificultats i amb alumnes nouvinguts.

8. Cor contra el racisme. La modalitat més complexa és la de formar un grup d’estudiants que es comprometen en l’observació i la denúncia de conductes racistes. Es tracta d’un grup que necessita una formació prèvia dins un programa general per a tot el centre per reconèixer, contrastar, discriminar i debatre els comportaments racistes en qualsevol de les seves manifestacions. El pensament crític i la sensibilitat intercultural poden tenir en grups així el lideratge d’una escola inclusiva i democràtica.

Consideracions entorn del català com a llengua minoritzada

2008-11-03T01:16:00.000-08:00

Tendències en l’ús de les llengües.
Francesc Florit Nin

La realitat educativa està canviant a la vista. Els centres docents de Menorca poc tenen a veure actualment amb el que eren fa uns anys. La composició de l’alumnat i l’evolució experimentada per la societat han provocat que els patis escolars reflecteixin una imatge del tot nova. Entre molts d’altres aspectes, les llengües són possiblement una de les cares més visibles, o millor dit, més sonores, del nou panorama. El paisatge lingüístic menorquí ara és més divers i més complex, i per tant també ho és el paisatge escolar. La diversitat s’ha fet més notòria en llengües, en cultures i en maneres de viure.

D’altra banda, les tendències sociolingüístiques que venien d’enrera s’estan confirmant. Mentre que l’ensenyament de la llengua pròpia, el català, s’implantava al sistema escolar, la nova composició demogràfica i els fluxos migratoris s’anaven incorporant. El català poc a poc va passar del carrer a l’escola, on havia estat foragitada durant dècades. I la tendència a la substitució del català pel castellà es va imposant en els àmbits d’ús social.

Les escoles de Menorca van fer un esforç extraordinari en la recuperació de la llengua catalana, cosa que no ha succeït en tants d’altres àmbits. La llengua pròpia era ensenyada i era usada en l’ensenyament de les matèries curriculars. La implantació ha estat molt desigual i açò va fer que sortís el decret 92/1997 en el qual es regula que com a mínim s’impartirà la meitat del currículum en català. Tanmateix en els últims anys, les estadístiques indiquen una tendència a l’abandonament de la llengua catalana a favor de la castellana i açò es manifesta, per exemple, en l’ús col•loquial entre els escolars.

A pesar de tots els esforços fets, i de resultes del reflex de la realitat social, a l’escola la llengua catalana no ha arribat a assolir prou el paper de llengua comuna compartida com a llengua vehicular de l’ensenyament i com a llengua pròpia de les Illes Balears. En aquest sentit, la planificació educativa ha de preveure un tractament del català com a llengua minoritzada. Aquest tractament s’ha de fer a partir de les consideracions que segueixen.

• La insuficient presència social cal que sigui compensada amb un ús prioritari a l’escola amb la idea que la llengua pròpia sigui la llengua comuna compartida. Hi ha una percepció negativa de la llengua pròpia per a l’ús social a causa sobretot de la poca presència en els mitjans de comunicació i en altres àmbits formals, cosa que la desprestigia i lleva oportunitats per al seu aprenentatge funcional en les persones que la volen aprendre o necessiten aprendre.

• L’aprenentatge de la llengua catalana per part dels alumnes d’altres llengües passa necessàriament perquè els catalanoparlants no renunciïn a la seva i per tant els donin ocasions per a interactuar-hi.

• La semblança entre el català i el castellà facilita molt l’aprenentatge i en poc temps un alumne castellanoparlant pot entendre si vol i pot usar la llengua catalana. Les actituds positives milloren molt la competència en l’adquisició de la nova llengua. Cal veure amb naturalitat el predomini de la llengua pròpia, sense imposicions, sense prejudicis i amb respecte cap a l’ús personal de cada llengua.

• La percepció d’inutilitat de la llengua catalana ve donada perquè els castellanoparlants veuen que la seva llengua ocupa tots els àmbits d’ús i que per tant té el convenciment que sempre serà comprès en la seva llengua. Si afegim que els catalanoparlants tenen com a norma d’ús habitual el canvi de llengua al castellà en les seves relacions amb castellanoparlants (i fins i tot en persones que no entenen el castellà), tot plegat fa que la llengua pròpia sigui sistemàticament “amagada” o subordinada.

• El paper de llengua subordinada en el comportament lingüístic només s’explica per anys i anys (i percepció social) de submissió a la llengua dominant. En aquest sentit no basta que els alumnes, tots, siguin competents en català i castellà, sinó que l’usin realment. Per açò el professorat ha d’exigir als seus alumnes que usin el català en les matèries que sigui la llengua vehicular i igualment que usin el castellà en les matèries que en sigui llengua vehicular, segons s’hagi determinat en el Projecte Lingüístic de cada centre. Açò no és una imposició: és una estratègia d’aprenentatge, que res té a veure amb la vulneració de drets personals. Açò mateix passa en l’assignatura d’anglès o en les assignatures donades en anglès.

• Entre el professorat resulta important mostrar no només un bon model de llengua sinó també un bon model d’actitud lingüística, basat en el respecte i en la fidelitat cap al manteniment de la llengua pròpia de les Balears. Pel que fa al model de llengua, l’escola ha d’ensenyar aquells registres lingüístics que l’alumnat no té accés: les formes estàndards i cultes. Atès que en català, a causa de la seva llarga història de llengua minoritzada, hi ha una certa distància entre llengua col•loquial i llengua formal, el professorat ha de fornir un model de llengua genuïna, rica, formal i correcta.

• Entre els arguments adduïts en la defensa de les llengües, potser el més important és el fet que una llengua no és només eina de comunicació sinó que també és vehicle d’un llegat cultural que identifica la comunitat que la parla. Els continguts d’aquest llegat (geogràfic, històric, científic, artístic, literari, etc) han de formar part important del currículum escolar.

• Tots els alumnes i tots els professors han de conèixer i entendre la situació sociolingüística de la llengua catalana i les causes històriques d’aquesta situació: que és una llengua que intenta normalitzar-se, ocupar usos, àmbits i funcions a què havia estat relegada i que per tant, com qualsevol llengua vol tenir futur, és a dir, ser present en els dominis d’una llengua moderna prestigiada, en la ciència i en l’art, en la informació i en la recerca, en la tecnologia i en els productes culturals, en l’expressió popular i en l’alta literatura...

Actuar amb la llengua nova

2008-10-30T02:50:00.000-07:00

Activitats eficients en L2
Com assegurar l’èxit en l’aprenentatge d’una llengua nova
Francesc Florit Nin

De les diverses tipologies d’activitats que podem programar per a l’ensenyament i aprenentatge d’una L2, n’hi ha que es mostrem més eficients que d’altres. En general podem dir que les més motivadores són les activitats que estimulen l’alumnat a “fer coses amb paraules”. Si partim de la idea que una llengua és un producte social en el qual intervenen com a mínim dos interlocutors que s’intercanvien informació, les activitats eficients per a la L2 han de contemplar sempre la interacció.

Per adquirir una nova llengua, especialment per a l’alumnat nouvingut, la primera premissa és la d’apropar emotivament la llengua a l’aprenent. És a dir, establir lligams d’afecte entre la nova llengua i l’aprenent. La qüestió és veure com trobar i posar en funcionament aquests lligams.

Tot i que els factors que incideixen en l’èxit de l’aprenentatge d’una L2 són múltiples, -i molts són fora de l’escola- és evident que algunes activitats afavoreixen l’adquisició de la L2, entre altres raons perquè “agraden” més. Si haguéssim de posar sota una mateixa etiqueta aquestes activitats, les podríem anomenar “situacions comunicatives pragmàtiques estimulants”

Tornem-ho a dir: les activitats d’aprenentatge d’una L2 tenen molt a veure amb la riquesa de la interacció social que els aprenents saben, poden, són capaços tendir amb els parlants nadius, entre els seus companys de classe i el seu professorat. Per dir-ho en pla: “fer alguna cosa per mitjà de la llengua tot negociant el significat de les paraules amb els interlocutors”. Llengua i acció ha de formar un mateix feix integrat.

Les característiques que comparteixen aquesta mena d’activitats eficients es podrien resumir en:

• Es basen en la interacció, en la negociació, així per exemple les tasques en grup són les que produeixen més actuació lingüística.
• Són complexes perquè integren les quatre habilitats lingüístiques però amb un predomini de l’oralitat, de la conversa.
• Tenen un gran component afectiu-emotiu d’empatia amb la llengua nova.
• Van acompanyades de suport visual i gestual.
• Són fortament contextualitzades en situacions comunicatives de l’entorn immediat on són significatives.
• Parteixen de temàtica propera a l’alumnat i del seu interès: parlar de les seves coses i dels seus problemes.

Quines són? Alguns exemples de tipus d’activitats eficients serien:

• DRAMATITZACIONS. La representació teatral, amb textos breus i senzills, amb totes les variants imaginables (des de lectures dramatitzades fins a la representació teatral, des de titelles fins a animacions) solen ser una de les activitats més volguda per l’alumnat. Assumir un paper, verbalitzar, memoritzar un diàleg, realitzar accions d’una petita trama, etc fa interioritzar exponents lingüístics.
• JOCS. Especialment, és clar, aquells que tenen un component lingüístics important. Els jocs lingüístics són molt diversos, des d’endevinalles, l’scrable, fins a la sopa de lletres. El coneixement i la pràctica de jocs tradicionals del món posa en pràctica també l’educació intercultural.
• ESPORTS. En l’activitat física d’equips, cal la comunicació verbal espontània i per tant, afavoreix l’aprenentatge d’expressions. Hi ha jocs esportius en els quals la llengua té un paper cabdal per al seu desenvolupament.
• SORTIDES. Les sortides i excursions tenen una molt bona acollida entre els aprenents. Són molt recomanables per a tot l’alumnat però encara amb més sentit per al nouvingut perquè el coneixement de l’entorn forma part de les seves necessitats educatives.
• AUDIOVISUALS. Tot el món de les imatges, especialment el cinema, la televisió, les animacions, Internet...són motius enriquidors i estimulants per als joves i poden ser motiu per parlar. Hi ha al mercat una gran oferta d’animacions de gran qualitat que es poden adquirir en format DVD, que permet parar, repetir, seleccionar, etc per tal de treballar la llengua mentre miren un producte del seu interès.
• MÚSICA. La música moderna dóna molt de joc, especialment les cançons de roc i de rap, o qualsevol altre estil de l’interès de l’alumne. Des d’aprendre la lletra fins a composar-ne. Imitar el rap, escoltar noves versions en llengües diverses, etc són activitats que solen donar bons resultats.

Més enllà d’aquest tipus d’activitats que es realitzen en l’àmbit escolar, allò que realment fa aprendre una llengua nova és fer amics. Tenir un amic és tenir un tresor de paraules noves per aprendre.

Quefers per a nouvinguts

2008-10-22T02:18:00.000-07:00

Quefers per a nouvinguts (i els altres)
Francesc Florit Nin

Les experiències a les aules d’acollida es van multiplicant. Les revistes d’educació solen portar algunes d’aquestes experiències. La idea central de totes elles és la interacció de l’alumnat nouvingut amb l’entorn i amb la llengua d’aprenentatge. Només que sigui d’una manera sumària, a títol d’exemple, us n’indicam una desena. Cada mestre n’ha de fer la seva particular adaptació o tria. Cal tenir present que algunes d’aquestes activitats no són només per a nouvinguts, sinó que va destinat a tot l’alumnat del centre, ja que són continguts de dimensió intercultural que beneficien els nouvinguts i els autòctons.

1. L’entrevista. Es prepara un a entrevista a un alumne autòcton sobre una habilitat o una aptitud que tengui interessant. Es prepara el tema del qual parlarà l’alumne invitat i unes preguntes. Es fa una presentació entre ells i s’introdueix en un resum el tema per part del professor. L’alumne explica durant 10-15’ la seva afició i llavors els nouvinguts li fan les preguntes preparades. Es practica la llengua oral i el diàleg serveix per conèixer la joventut local, les aficions, l’estil de vida, etc. Lògicament s’ha de preparar l’alumne invitat sobra la manera com ha de parlar: llenguatge clar, entenedor, a poc a poc, vocalització etc. Durant el curs es poden celebrar unes 7 o 8 entrevistes, amb alumnes escollits.

2. lectura compartida. Es formen parelles de lectura amb l’objectiu d’ajudar els nouvinguts en els llibres de lectures de català (i castellà). Les ajudes es realitzeb durant 15’ del descans al pati de l’escola.

3. apadrinament. Tothom ja coneix les diverses modalitats d’apadrinament, acompanyament, alumne-guia, parella lingüística, etc. L’acompanyament d’un nouvingut per part d’un autòcton és una de les mesures més eficients per a la integració i per a l’aprenentatge de la llengua. No cal gaires explicacions més.

4. cartellera. A l’aula d’acollida convé de disposar d’una cartellera en la qual els alumnes nouvinguts puguin trobar les activitats de l’entorn que més interès poden tenir per a un jove, des de les activitats culturals municipals, fins a les activitats esportives de clubs. Convé també anunciar-hi tots els serveis d’atenció al ciutadà, d’interès per a les famílies, així com sobre associacions de vesins, entitats culturals i recreatives, actes diversos, etc.

5. calendari multicultural. Editat per CARITAS de Girona, o bé confeccionat per vosaltres mateixos a partir de les informacions dels alumnes, és bo disposar d’un calendari de celebracions de les distintes cultures i religions dels alumnes. És una manera de visibilitzar la diversitat i d’integrar a tothom.

6. grup d’ajuda. Es tracta d’una de les idees més velles de la història de l’educació. Hi ha experiències ben explicades al llibre de Elisabeth Coelho, Ensenyar i aprendre en escoles multiculturals, Ed.ICE- Horsori. Es formen grups per autoajudar-se a casa en els deures de l’escola, organitzades per les mateixes famílies o per l’escola. Convé de formar grups heterogenis.

7. mapamundi dels origens. La idea de tenir present els origens diversos de l’alumnat es pot fer amb el dibuix d’un mapa del món en el qual s’hi posa la informació rellevant de la diversitat: les llengües parlades dels alumnes i els seus territoris, les fotos dels alumnes en cada país, les distàncies del país amb el d’acollida, etc. El mapa (de Peters) es pot copiar projectant el canó sobre paper i fer-lo servir com a benvinguda a l’entrada del centre.

8. drets humans, drets lingüístics. A partir de la Declaració Universal dels Drets Humans, els alumnes trien un article per a fer-ne un pòster il•lustrant el dret. Es pot fer una exposició dels drets per totes les aules i espais. De la mateixa manera es pot fer amb els drets lingüístics (http://www.linguistic-declaration.org/). Amb el material elaborat es pot llavors enquadernar i presentar-lo com a llibre.

9. olimpíada. Si convidam les famílies perquè ens expliquin un joc tradicional del seu país d’origen, podem elaborar un catàleg (http://www.joves.org/jocs.html, n’hi ha d’editats) dels Jocs Mundials i preparar una jornada en la qual es puguin practicar els jocs tradicionals explicats en una mena d’Olimpíada del Jocs del Món.

10. filmoteca de les migracions. Els nostres alumnes rarament es miren pel•lícules de temàtica social o política. Ampliar la seva visió del cinema amb mostres sobre temàtiques concretes els pot interessar per comprendre millor el món on viuen. http://www.auladecine.com/filmos.html, http://www.cinescola.info/ , http://www.uhu.es/cine.educacion/, etc.

L'acollida inversa

2008-10-16T02:26:00.000-07:00

L’acollida inversa

Quan a les escoles i instituts parlam d’acolliment d’alumnat tothom pensa que es tracta d’acollir l’alumnat que ve de fora, de l’alumnat estranger, del que s’incorpora tardanament al sistema educatiu, del nouvingut en definitiva. Però ben mirat, i ateses les dimensions que pren el fenomen de les migracions humanes, potser caldria invertir els termes. En algunes ciutats del món, la ciutadania és composta majoritàriament per persones que provenen de fora. A les Illes Balears el percentatge de persones que hi viuen però que no hi ha nascut s’apropa a la meitat. Les xifres ens semblen sorprenents i, tanmateix, aquesta sembla que serà la tendència al llarg del segle XXI. Dit de manera plana i encara més entenedora: no serà gens estrany que en el futur (més o menys immediat) tinguem més nouvinguts que oriünds. Aleshores, la lògica ens diu que qui haurà de ser acollit seran els autòctons, per dir-ho d’alguna manera i a tall d’exageració, que sempre és millor. La població “forana” s’haurà d’esforçar per acollir la població indígena i mostra-li les pautes de conducta en una societat multicultural.

Aquesta perspectiva, que de moment sembla una paradoxa, ens invita a repensar la idea de l’acolliment. En bon sentit tota acollida implica un acollit i un acollidor i que els papers es poden i sobretot s’haurien d’intercanviar. Només davant un acollit puc ser acollidor. La presència de l’acollit pressuposa una actitud d’obertura i aquesta actitud crec que està més desenvolupada en les persones que han migrat. L’experiència de la migració els impel•leix a obrir-se, per necessitat, per sobreviure.

A les escoles i instituts sovint tenim, però una visió unidireccional de l’acolliment. Són només acollits els nouvinguts. És hora de pensar que els autòctons també necessiten ser acollits per poder sobreviure en la nova realitat que han portat els immigrants. Els alumnes –i també els professors hauran d’aprendre a conviure amb la diversitat, assumir-ne els reptes i aprofitar-ne les oportunitats que dóna.

En un Pla d’acollida d’un centre, (escolar o municipal o estatal, que prou falta fa) les actuacions han d’anar en una doble direcció, doncs. Acollir el nou, acollir el vell, que sembla un vers de Foix. Els nous per adaptar-se i fer-se del lloc; els vells també per adaptar-se i fer-se més del món. Les orientacions d’un Pla d’acollida han de referir-se així a tota la comunitat escolar: a tot l’alumnat, a tot el professorat i a tots els pares i mares, sense exclusions per cercar la màxima participació. Ens cal per fer-ho una nova actitud, que bandegi el paternalisme per un costat i el folklorisme de l’altre. Ben mirat, crec que necessita tanta o més acollida els autòctons perquè són qui han de fer més esforç per a l’obertura i l’acceptació. És de qui s’espera més canvis en la seva pròpia mentalitat que es traduesquin en una nova actitud.

En un sentit ampli l’acollida per a tothom haurà de fixar objectius ben concrets i haurà d’incloure aspectes de llengua/llengües, de plurilingüisme, d’interculturalitat, de convivència, de resolució de conflictes i mediació. Els diversos Plans d’Actuació que es pensin hauran d’anar lligats i presidits per uns principis sòlids: la preservació de la llengua pròpia, la riquesa de la diversitat, la igualtat d’oportunitats, la reflexió moral, la cultura de la pau, el coneixement de les identitats, la pràctica democràtica... Tot apunta cap a la configuració d’una ciutadania capaç de conviure en equilibri entre l’equitat i la diferència, entre la pertinença i la interculturalitat. Hi ha maneres per fer-ho, hi ha instruments per treballar-ho.

2008-10-09T04:19:00.000-07:00

A l'inici del curs, els docents hem de programar el curs. El professorat que atèn les aules d'acollida, que ha de programar el nivell inicial de català com a L2, té a la seva disposició un model de programa elaborat pel servei SEDEC de Catalunya que li serà d'utilitat per a modular les unitats didàctiques.
http://www.xtec.cat/lic/nouvingut/professorat/documenta/prog_lcatalana.pdf

Aquest model també el trobareu en format de llibret Les seves referències són:
BELART, M.; RANCÉ, L. Nivell Llindar per a escolars de 8 a 14 anys. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament, 1995

Un estiu aprofitat

2008-06-13T03:33:00.000-07:00

EINA Equip Interculturalitat, Normalització i Acollida

PALIC, Recomanacions d’estiu.

Quan arriben les vacances d’estiu, molts professors fan recomanacions als seus alumnes: sobre l’hàbit lector, si han de recuperar matèries al setembre, sobre reforç escolar, etc. En el cas de l’alumnat nouvingut que hem tingut a classe, convé també de fer-li unes recomanacions específiques.

Ja sabem com d’important és que els alumnes nouvinguts tenguin contacte amb parlants de català de la seva mateixa edat, els companys de classe. Quan arriben les vacances d’estiu, ben sovint aquests contactes desapareixen, de manera que “perden” més de dos mesos sense practicar llengua. El Professorat de PALIC, haurà de pensar com els nouvinguts poden aprofitar el temps de vacances perquè no perdin el fil de l’aprenentatge de la llengua. L’objectiu és que faci relacions socials a través de la llengua, que és quan realment s’aprèn. Heus aquí unes poques senzilles recomanacions:

Donar-los lectures, còmics o relats, adequats al nivell de llengua que han assolit, ben il·lustrats. Sense carregar-los amb exercicis de comprensió lectora. La lectura ha de ser una font de plaer, no una obligada tortura.
Indicar-los webs per a pràctiques escrites de llengua autocorrectives, com PELC.
Informar-los de possibles activitats de lleure al municipi: esports, colònies, tallers, campaments, perquè s’hi apuntin.
recomanar-los una gramàtica senzilla, com La lengua de las Baleares de F. de B. Moll.
Donar-los llocs i institucions on poden rebre més formació o suport en l’aprenentatge de la llengua: cursos d’estiu, Càritas, parròquies, etc.
Preparar-los un dossier d’activitats de llengua o de jocs lingüístics.
Indicar material de repàs elemental de continguts curriculars amb les llibretes de vacances que les editorials solen publicar.
Facilitar-los els contactes de persones que fan classes particulars durant l’estiu.
Donar-los la programació cultural i festiva d’ajuntaments, associacions i entitats, especialment l’adreçada a la infància i la joventut.
Informar sobre la possibilitat de feruna parella lingüística, a través del programa Integra'm

Tutoria entre iguals: tot avantatges

2008-05-16T03:33:00.000-07:00

Tutoria entre iguals: tot avantatges

L’aprenentatge que es produeix entre iguals sol ser molt productiu, entre altres raons per l’acceptació de l’altre que es troba en una situació semblant. Hi ha diverses modalitats d’ajuda mútua, i hi ha diverses denominacions pera designar les estratègies d’aprenentatge mutu: tutoria entre iguals, alumne-guia, apadrinament, company-tutor, aprenentatge cooperatiu, grups d’estudi, parelles lingüístiques, etc. En general totes tenen com a denominador comú l’aprofitament dels sabers i les habilitats dels propis alumnes per ajudar-se entre ells.

L’organització de l’ensenyament a partir de treballs en grup de col·laboració millora molt l’aprenentatge de l’alumnat i és una de les millors formes d’atenció a la diversitat. Mentre es treballen els continguts escolars, també s’atenen aspectes de socialització, d’educació en valors i de convivència. La primera competència que demanam als escolars és justament la d’aprendre a ser, a conviure, a participar, a dialogar, a treballar en equip, i totes aquestes coses s’aconsegueixen millor amb una metodologia que estimuli la relació entre els propis alumnes.

Quan un alumne nouvingut s’incorpora al centre, l’acollida inicial ha de comptar amb la col·laboració de tota la comunitat educativa: professors, alumnes i pares. En aquest sentit, els companys de classe tenen un paper molt important en l’acollida del nouvingut. L’objectiu és triple: que s’integri, que aprengui la llengua de l’escola i que adquireixi els coneixements acadèmics i culturals que necessita. Un alumne guia, o un alumne que li faci de tutor és una bona manera de començar.

L’organització de tutories entre iguals és senzilla. El professor tutor de grup i el tutor d’acollida de PALIC estableixen una estructura mínima d’apadrinament entre un alumne autòcton i un nouvingut. Es fixen uns objectius clars i uns requisits mínims i unes regles de joc: com actuar, mesures d’incentivació, materials necessaris... Les tasques a realitzar són per un costat les específicament acadèmiques: guiar-lo per les dependències del centre, explicar-li l’horari i els canvis d’aula, el calendari escolar i les celebracions, fer el seguiment de l’agenda escolar i ajudar-lo en les tasques acadèmiques. Per un altre costat, tasques de relació interpersonal: pràctica oral de la llengua catalana, informar-lo d’activitats extraescolars i d’oci, explicar-se costums i tradicions, mostrar les possibilitats culturals, recreatives i esportives de la ciutat, etc. en un intercanvi d’interessos.

Els avantatges de tot plegat es poden concretar en:

Un suport cooperatiu entre els mateixos alumnes que afavoreix l’intercanvi, la interacció i la coneixença.
L’aprenentatge natural de la llengua, espontània i vital, amb registres orals joves.
Una millora de les actituds interculturals, d’acceptació, d’intercomprensió i enriquiment.
Facilita l’establiment de lligams emotius, component bàsic de l’aprenentatge.
Facilita la diversificació metodològica: ritmes diferents i estils d’aprendre també diversos.
Permet una distribució de funcions i rols dins el grup classe de forma més equitativa.
Afavoreix l’aprenentatge autònom, l’autoaprenentatge.
Millora el rendiment de l’alumnat amb més dificultats, com els nouvinguts, però també aferma els coneixements de l’alumnat guia autòcton.
Millora l’autoestima i l’autoimatge d’uns i altres.
Possibilita més la comunicació i el clima de confiança.
Indueix al coneixement cultural de l’entorn.

10 idees clau per a la diversitat cultural

2008-05-13T02:11:00.000-07:00

DEL LLIBRE : “LES 10 IDEES CLAU PER A LA GESTIÓ DE LA DIVERSITAT CULTURAL A L’ESCOLA” - EDITORIAL GRAÓ -

M. Angel Essomba

La idea clau: El fet divers com a determinant del fet organitzatiu.

Preguntes

· Quines són les bases per a la transformació envers un currículum intercultural?

· Com afrontar els conflictes entre escola i família immigrada?

· Quin model lingüístic pot afavorir el desenvolupament d’una escola intercultural?

· Com podem ajudar a construir la identitat de l’alumnat d’origen immigrat?

· Quin és el rol de la religió en la construcció de la interculturalitat?

10 idees clau per respondre

1. La geografia dels territoris d’acollida de ciutadans immigrats condiciona la gestió de la diversitat cultural.

2. La gestió de la diversitat cultural en una societat democràtica exigeix la igualtat de drets per a tothom.

3. La gestió de la diversitat cultural ha de respondre a models coherents amb la realitat social.

4. El projecte lingüístic d’un centre multicultural no és intercultural de per se.

5. La gestió del currículum intercultural suposa desenvolupar un procés des de l’etnocentrisme envers la diversitat cultural.

6. Facilitar la construcció de la identitat en contexts multiculturals requereix una gestió de la diversitat cultural oberta i flexible.

7. Una gestió intercultural de la diversitat a l’escola implica ubicar la pràctica religiosa dins l’àmbit de lo privat.

8. La gestió del conflicte entre escola i família immigrada ha de basar-se en una actitud cooperativa dins d’un marc intercultural.

9. La gestió de la diversitat cultural ha de entendre la dimensió comunitària de l’escola.

10. Gestionar la diversitat sota el principi d’interculturalitat significa combatre el racisme en totes les seves vessants.

0-6 anys: Interculturalitat i Immersió lingüística

2008-05-13T02:10:00.000-07:00

Consideracions de l’autor en relació a l’etapa 0-6 anys:

Diversitat cultural i immersió lingüística a educació infantil

Existeix una idea generalitzada que el treball docent en educació infantil amb fillets i filletes d’origen immigrat, en un marc d’igualtat i de respecte a la diversitat, no suposa cap dificultat. Els motius que alguns justifiquen per afirmar-ho són diversos.

En primer lloc, es considera que les dificultats lingüístiques de comprensió i expressió en les llengües del nostre arxipèlag, si existeixen, són fàcilment salvables gràcies a la plasticitat neuronal pròpia de l’etapa evolutiva dels fillets d’aquesta etapa.

En segon terme, no es percep l’existència d’una pressió explícita – ni social ni familiar – per a la consecució d’uns objectius acadèmics que exigeixen un gran esforç i una gran dedicació, i es pot destinar molt més temps que en d’altres etapes a vetllar pels aspectes de socialització.

En tercer lloc, es creu que es produeix una col·laboració espontània i generalitzada dels pares immigrats – especialment les mares – amb el centre i les activitats que s’hi realitzen.

És possible que en algunes d’aquestes afirmacions existeixi un rastre de veritat si comparem l’etapa d’infantil amb la de primària i, sobretot, la de secundària. Però quan abandonem aquets exercicis comparatius, i analitzem què passa realment entre els alumnes de l’etapa zero i sis anys, de seguida observem riscs potencials que ens allunyen d’allò que podria ser un espai idíl·lic lliure de temptacions segregadores i/o assimiladores.

En relació al tema de la llengua hauríem de dir, per exemple, que si bé d’una banda pot existir una certa facilitat per a l’aprenentatge de les estructures lingüístiques (sintaxi, semàntica, etc.), d’aquí no podem deduir directament que també existeixi un transvasament automàtic dels significats i dels aspectes comunicatius més globals sense una intervenció educativa que ho faciliti.

Els fillets poden usar els mateixos significats, però no hem d’estar tan segurs que els significats subjacents coincideixin. Les llengües serveixen per explicar i per explicar-se, per fer coses, i el contingut d’allò que s’explica o es fa incideix de manera rellevant en els processos. Per què molts adolescents d’origen immigrat, escolaritzats des de P3, acaben presentant dificultats lingüístiques quan acaben l’ESO?

Pel que fa a la dimensió curricular, també convindria desmitificar l’absència de riscs. El currículum educatiu d’aquesta etapa es caracteritza perquè es construeix al voltant del coneixement, la creació i la recreació cultural a les aules. Les festivitats, per exemple, hi tenen un rol destacat (castanyada, Nadal, St. Antoni, carnaval, pasqua ...) i ocupen bona part del temps d’aprenentatge dels alumnes d’aquestes edats.

Cantant cançons, pintant màscares, enganxant gomets i preparant plats senzills de cuina, els fillets viuen la intensitat d’uns esdeveniments socials generals que reconeixen en l’entorn familiar i en la comunitat de referència. Com tenim cura dels alumnes pertanyents a una família immigrada que no associen allò que fan a l’escola amb allò que fan a casa?

Hem de tenir en compte altres elements culturals propis de les societats europees que tenen més a veure amb la “cultura profunda”. Per exemple, la importància que concedim a l’autonomia individual com a factor clau d’aquesta etapa; l’aproximació que fem sobre les relacions de gènere ... per a les quals es promou un clima favorable a l’equitat i a la coeducació entre fillets i filletes.

També quant l’atribució de responsabilitats educatives de la pròpia institució escolar com un espai d’educació en valors i actituds i no només d’aprenentatge de coneixements ... són sempre coincidents aquestes visions amb les dels nouvinguts?

També es pot qüestionar la presumpta facilitat amb què les famílies immigrades participen en els centres, ja que sovint es troben amb barreres lingüístiques que impedeixen una fluïdesa comunicativa fonamental perquè s’estableixi una bona entesa. En aquest cas, no podem parlar de disponibilitat precisament en un sector de població la majoria del qual es veu abocada a una precarietat laboral que fa impossibles els horaris.

Què hem de fer davant aquesta situació?

Quin paper hem d’atribuir a la cultura en el procés d’inclusió social del fillets d’origen immigrat en l’etapa d’educació infantil?

En primer lloc, transformar la percepció que el professorat té respecte a aquest alumnat, passant d’una visió estàtica a una altra de més dinàmica:

Les criatures d’origen immigrat que tenim a les aules, no podem considerar-les estrangeres, tot i que administrativament puguin ser-ho. Estan creixent en un entorn diferent dels seus progenitors i van construint la seva identitat i personalitat a partir de les aportacions que reben sobretot de casa, de l’escola i de la televisió. Així, es dibuixa un procés complex i dinàmic en què tots aquests elements hi tenen cabuda.

Les activitats de les festes escolars del currículum actual no s’han de transformar perquè poden ser percebudes com a pròpies si, amb sensibilitat i tacte, som capaços de generar processos de reconeixement d’allò que aquests alumnes també viuen en família.

Tampoc no sembla raonable fer referències constants als usos i costums dels pares d’aquests infants, ja que ells mateixos, com a persones adultes, també estan sotmesos a processos d’aculturació mitjançant els quals van transformant progressivament les seves identitats originàries i enriquint-les amb les experiències adquirides a través del procés migratori. No és el mateix ser marroquí al Marroc que ser marroquí a Menorca. Significa no donar cabuda constantment a elements estereotipats de determinats grups culturals que a vegades la família ha rebutjat – i que els seus propis fills els puguin viure com quelcom aliè -.

Tant infants com adults d’origen immigrat es veuen influenciats per les pròpies condicions de la immigració. Els recursos econòmics, la situació administrativa, el nivell d’estudis ... són variables que limiten de forma severa la inclusió social i una actitud favorable vers la societat d’acollida. Convé afinar molt bé els diagnòstics que realitzem de les situacions conflictives que a vegades atribuïm a qüestions culturals. Els vertaders motius subjacents es basen més en condicions de vida que no en qüestions culturals.

Hauríem de tenir en compte tres principis bàsics en la reflexió pedagògica i en la pràctica educativa a l’etapa d’infantil:

Contextualització de les propostes sobre diversitat cultural a la realitat de les famílies presents en el centre. No estereotipar persones ni grups pel fet de provenir d’un determinat país o d’un altre.

Equilibri en les dinàmiques de reconeixement de la diversitat cultural, sense maximitzar ni minimitzar els trets culturals que semblin propis. Atendre el procés identificador individual de cada alumne.

Diàleg obert per identificar, discutir i negociar significats a les pràctiques, creences i els valors de tota la comunitat escolar. Facilitar la creació d’un clima en condicions d’igualtat i sense prejudicis que obstaculitzin la lliure expressió. En definitiva, establir vincles afectius amb els alumnes i les famílies no com a subjectes culturals sinó com a subjectes. Tot un repte, tota una esperança.

2008-05-13T02:09:00.001-07:00

Orientacions metodològiques per educació infantil (Cabrera i Rivera)

Organitzar la vida escolar com un procés d’interacció i comunicació entre els fillets i l’adult. Si això és prioritari per a tots els alumnes, per als que acaben d’arribar d’un altre país és vital. Afrontar de manera adequada les primeres comunicacions en un altre idioma, amb els seus iguals, pot ser la base de l’adaptació dels anys següents.

S’imposen activitats d’acollida on predominin els jocs cooperatius, prioritzant el llenguatge oral: Presentació, coneixement, afirmació, confiança ... Vegeu, entre d’altres a Cascón i Soriano i M. Beristain (1995)

Si volem construir l’aula de tothom, s’ha de notar en la decoració, en les imatges, en els idiomes en què apareixen els escrits ...

El contacte amb les famílies té una importància particular en gran part dels casos, però és especialment rellevant en els fillets acabats d’arribar d’un altre país. L’entrada a l’escola suposarà la sortida del món familiar conegut i segur, per introduir-se en un món desconegut i més ampli de relacions en les quals es fa servir un altre idioma i altres costums. Cal comptar amb l’agreujant que aquests alumnes poden haver patit massa canvis d’espais geogràfics, socials, culturals ..., en massa poc temps i les seves fonts d’inseguretat encara poden ser més grans.

Com a persones educadores, haurem d’estar atentes a aquesta dita freqüent: “S’adapten ràpidament ... a infantil no hi sol haver problemes ...” tan sentida de vegades i darrera de la qual sol haver-hi la mera assimilació cultural, més negativa quan distancia (en lloc de bastir ponts) l’infant de l’altra cultura que parla, sent, viu, menja i palpa a casa seva, amb la seva família.

2008-05-13T02:07:00.000-07:00

Propostes i recursos (Hernández, Ortega i Sesma)

El primer objectiu serà afavorir la integració escolar i, per consegüent social, i per aconseguir-ho, ens serà d’un gran ajut impulsar la interacció amb l’alumnat autòcton.

A l’aula, hi reforçarem el que ens uneix per aconseguir la participació col·lectiva, alegre i solidària.

A la nostra comunitat bilingüe, l’alumne es pot trobar amb tres llengües distintes a l’escola, per la qual cosa esdevé fonamental planificar les situacions d’ensenyament en cadascuna de les activitats. És molt important compartir aquestes decisions metodològiques amb les famílies.

L’escola infantil pot ser un recurs per a la integració de les famílies immigrades i fer de pont per oferir ocasions de relació estreta antre aquestes i les autòctones.

El professorat ha de comprendre que la família immigrada comença a viure en dues cultures, la qual cosa provoca tensions i posa en qüestió determinats valors. És important fer una reflexió conjunta.

Suggeriments per al començament de l’escolarització

Seguir el procés habitual; començar de forma esglaonada en petits grups, reduir l’horari ... caldrà demostrar flexibilitat i tenir cura en els primers contactes.

· Organitzar primer entrevistes individuals en lloc de fer la reunió general de pares i mares.

· Mostrar una actitud propera, de respecte, i dedicar el temps necessari a la comprensió mútua.

· Assegurar-se que els familiars entenen l’organització del període d’adaptació i les causes que el justifiquen.

· Establir clarament qui els acompanyarà fins a l’aula, com també els espais i els temps d’entrada per als primers dies.

· No atabalar les famílies: dosificar la informació i la sol·licitud de dades al llarg de diverses trobades.

· Si fa falta, recórrer al context o a les imatges per transmetre la informació. Reunir-nos a l’aula i mostrar fotografies pot ser una gran ajuda per explicar les activitats que es realitzen habitualment a l’escola, el material que han d’adquirir, etc.

· Lliurar la informació bàsica per escrit, i en la mesura que sigui possible, fer-ho en la seva pròpia llengua.

Suggeriments quan l’alumne s’incorpora un cop iniciat el curs de l’escolarització

Ens fixarem en dos aspectes

Primer:

· Preparar l’acollida amb els fillets del grup ja establert. Prèviament els informarem de l’arribada del fillet/a nou i els explicarem tot el que sapiguem, per exemple, el seu nom, el lloc de procedència, si té un familiar a l’escola, la llengua que parla, etc. Intentarem subratllar els aspectes positius d’aquest nou membre del grup (el que sap, la seva experiència prèvia ...) i evitarem les referències negatives del tipus: “No parla la nostra llengua”, “No coneix ningú” ... cercar el seu país de procedència en un mapa, recaptar-ne informació.

· Utilitzar l’empatia: Conversar sobre com se sentirà el nostre nou company, quines necessitats tindrà, què podem fer perquè se senti a gust entre noltros.

· Planificarem les activitats per al dia de la seva arribada. Intentarem aprendre alguna salutació en la seva llengua, recordarem les cançons i els jocs que serveixen per a presentar-se els noms de tothom, prepararem un àlbum amb les nostres fotografies i els nostres noms.

Segon:

· Facilitar la incorporació paulatina a l’escola: És molt important dedicar un temps a preparar i negociar l’acollida amb la família, tenint en compte la seva situació. Que el petit jugui uns dies al pati abans d’incorporar-se a la dinàmica habitual de l’aula; que vagi al centre només unes hores; que la seva mare pugui ser a prop seu, que porti algun objecte o joguina que li agradi i que faci de mediador entre casa seva i l’escola ...

· Recollirem alguna informació aclarint la utilització que en farem: foto, el seu nom - assegurant una correcta pronunciació i escriptura – expressions o gestos que utilitza per saludar o per acomiadar-se, certes dades sobre el seu país de procedència (música, art, paisatge ...)

Suggeriments per al procés escolar

Utilitzacions de referents culturals, tant a l’aula com al currículum

En el desenvolupament de temes i projectes: Recollir la informació des d’una perspectiva intercultural, considerant diferents punts de vista, tenint en compte el que saben els diferents fillets/tes.
Al racó de la casa: Incloure personatges amb trets físics distints, i a ser possible, elements de diferents cultures (tasses, coixins, catifes ...)
A la biblioteca: Facilitar llibres i revistes escrits en diferents llengües, cançons i contes del món, els noms en diferents idiomes, llibres de diverses cultures, mapes, atles, bolles del món ...
Al racó de plàstica: Oferir models artístics de països diferents
Al racó / aula de música: Incloure-hi instruments musicals, cançons, balls, material audiovisual sobre pobles diferents
Al pati / aula de psicomotricitat: Jocs populars de diverses parts del món.

Incorporar-lo als diferents àmbits de la vida de l’escola: Aula, pati, menjador, activitats extraescolars, transport, excursions ... amb la implicació de totes les persones adultes : professorat, monitors, conserge, etc. Impulsar relacions de respecte i decidir entre tots criteris bàsics d’actuació.

Realitzar un seguiment atent del procés d’aprenentatge

Hem de tenir expectatives altes i hem d’oferir estímuls variats que facilitin el desenvolupament de totes les capacitats.
Promourem interaccions abundants i li oferirem orientacions concretes, amb nous reptes per enriquir els seus jocs i les seves tasques i li provocarem conflictes cognitius. L’ajudarem a mostrar el que sap i a que planifiqui i que avaluï les seves accions. Li transmetrem ànim i confiança en la recerca de solucions i alternatives per superar les dificultats i els conflictes.